IX edició de futbol solidari a la Vilavella

Com expressa el cartell dissenyat amb una fotografia d’un xiquet jugant a futbol en els campaments de refugiats sahrauís, el dissabte dos de gener es realitza a la Vilavella la novena edició de Futbol Solidari a benefici d’SMARA (Associació d’amistat amb el poble sahrauí) de la nostra localitat, un matinal esportiu que s’ha convertit en tot un clàssic dins de la programació dels actes nadalencs al nostre poble.

És una jornada futbolística amb contingut solidari, l’objectiu del qual  és arreplegar aliments bàsics no perdurables, essencialment arròs, sucre i oli, per tal d’enviar-los directament als campaments sahrauís situats al mig de l’ inhòspit desert saharià prop de Tindouf, al sud-oest d’Argelia on malviuen en unes condicions extremes, i així alleugerar-los de la dura situació que pateixen com a refugiats. També durant el matí es fa una rifa per tal de recaptar fons i així finançar el transport directe d’aquest aliments.

Totes aquestes activitats humanitàries estan gestionades per SMARA que entre els seus objectius prioritaris es troba el fet d’atendre els xiquets i xiquetes sahrauís mitjançant el següents programes d’ajuda humanitària:

• Programa vacances en Pau, a través del qual vénen a passar les vacances d’estiu acollits per famílies.
• Programa d’escolarització, on acollits també per famílies realitzen tots els seus estudis entre nosaltres.
• Recollida d’aliments i transport directe destinats als campaments

La particularitat d’aquesta novena edició radica en la participació d’equips de l’escola de futbol d’un club tant prestigiós i pertanyent a la elit futbolística  com és el VILLARREAL C.F. que competirà contra els equips del futbol base de La VILAVELLA C.F. en les categories, Querubí, Pre-Benjamí, Benjamí i Aleví. L’objectiu essencial no és la competició, sinó participar i mostrar la solidaritat del món del futbol. Un dels valors que es pot aprendre també a través de les seues escoles.

Així és que amb aquest esdeveniment els jugadors, a  banda de fer allò que més els agrada com és jugar al futbol, i els espectadors,  gaudint en veure les accions dels jugadors, tots junts participen d’un acte solidari  en unes festes nadalenques propícies per a exercir aquest tipus activitats.

SMARA vol agraïr a l’ajuntament i als patrocinadors i col.laboradors la seua participació amb aquest acte, perquè sense ells no haguera sigut possible dur-ho a terme.

Per la seua importància, convoquem els veïns a participar en aquesta jornada de futbol solidari amb els xiquets refugiats sahrauís, assistint  el dissabte dos de gener al camp de futbol “La Cantera”. És una col.laboració per una bona causa.

SMARA ( Associació d’amistat amb el poble sahrauí)

Grupeco, grup de consum de productes ecològics a Nules

Una nova forma d’encarar la vida i el consum quotidià i les relacions amb el medi ambient és possible i  l’associació GrupEco s’ha  proposat dur-ho a la pràctica. De temps arrere un grup de persones (no arriba a 10) cregué en aquest propòsit i es posaren mans a l’obra. No ha estat fàcil, però en cap moment ha estat impossible degut a la il·lusió i empeny posat pels socis fundadors amb l’ajut d’altres col·lectius propers  com el col.lectiu G.A.T.A Morvedre (Grup Autònom de Transició Agroecològica del Port de Sagunt. Una herència rebuda que no podem, de cap de les maneres, fer desaparéixer, sinó més aviat llegar als nostres fills i generacions succesives: un dels objectius del grup és la difusió de les bondats del consum agroecològic.

Una nova Consciència Ecològica s’estén pel món i nosaltres els vilavellers la tenim  a la nostra vora, a casa.

Grupeco Plana Baixa és un grup de consumidors de productes ecològics, de proximitat i de comerç just, que va néixer a finals del 2012. És un grup completament autogestionat, on les decisions es prenen en assemblea i estan constituïts legalment com a associació sense ànim de lucre. Estan oberts a tots els consumidors conscients residents a la comarca de la Plana Baixa.

Ara mateix són 40 famílies de Nules, La Vilavella, Moncofa, La Vall d’Uixò, Borriana, Alqueries, Betxí, etc.

COM FUNCIONA EL GRUP?

Hem dit abans que el grup està autogestionat, això implica que tots els socis han de col·laborar en la gestió del grup realitzant un treball. També existeix l’opció d’integrar-se al grup com a simpatitzant. Els simpatitzants NO han de realitzar cap treball ni col·laborar en la gestió del grup, però no tenen vot a les assemblees, ni tampoc poden gaudir de tots els descomptes aplicats als socis en les comandes.

És clar que sí  poden comprar a la web del grup com la resta, i realitzar comandes especials. Respecte als socis, el treball al grup pot fer-se de dues formes: bé a una de les comissions del grup o bé als torns rotatius de recepció-distribució de les comandes.

Si opta per fer un treball en comissions pot triar entre la comissió d’informàtica, la comissió de proveïdors i la comissió d’acollida-difusió, cadascuna amb les seues funcions.

Si el soci prefereix els torns rotatius de recepció-distribució li suposarà estar al local dues hores cada mes i mig aproximadament. Durant eixes dues hores es reben els productes que els proveïdors duen al local, se paga als proveïdors, se confeccionen les cistelles amb els productes encomanats per a cada soci o simpatitzant i es recullen les aportacions en efectiu al moneder per a les compres de les següents setmanes. És important açò últim, perquè quasi totes les compres que fem al grup són per prepagament, és a dir, per a poder fer comanda a la web abans hem d’haver ingressat suficients diners al moneder, bé en efectiu al local el dijous quan es recull la comanda,  o bé per transferència al compte corrent que el grup té obert a una Banca Ètica.

Per als més despistats que no se’n recorden de fer ingressos al moneder quan cal, també existeix l’opció (només per als socis) de poder fer compra fins 15 Euros en negatiu, amb la condició d’ingressar al moneder eixe import abans d’una setmana.

Per a formar part del grup com a simpatitzant cal aportar les dades de contacte i una quota d’entrada de 5 €. Després el simpatitzant rebrà un nom d’usuari i una contrasenya per a poder fer les comandes a la botiga-web del grup.

Per a ingressar com a soci, a més de les dades personals i la quota de 5 euros, cal aportar un aval de treball de 15 €. Qué és això de l’aval de treball? L’aval és com una garantia que cada soci es responsabilitza del treball que ha de fer per al grup. En el cas  que un soci no realitze el seu treball quan toca sense haver avisat al coordinador corresponent, perd eixe aval de 15 € per les molèsties que ha produït als altres socis, en definitiva, per deixar-los penjats. També es perd l’aval si no s’ingressa al moneder el descobert generat per una comanda en negatiu abans d’una setmana. Els 15 € d’aval se recuperen si el soci decideix donar-se de baixa, sempre que haja complit amb les seues funcions dins del grup.
Les comandes les fem normalment a través de la botiga virtual del grup, http://grupeco.org que s’obri el diumenge a la nit i es tanca el dimarts a la nit. Les comandes extraordinàries les fem a través de fulls de càlcul que enviem per e-mail. Després es recull la comanda al local el dijous per la vesprada, de 6 i mitja a 7 i mitja aprox. El local és una cotxera cedida per una de les sòcies, situada al carrer Sant Pau,3 de Nules. Si et resulta impossible recollir la comanda, també hi ha possibilitat de demanar la entrega a domicili de la compra (el servei és gratuït si es gasta fins 2 vegades a l’any) NO existeix cap obligació de fer comanda cada setmana, cadascú pot fer comanda quan vulga sempre que respecte el compromís de compra mínima fixat en una compra mensual per als socis i una compra trimestral per als simpatitzants.
Actualment gaudim de verdures ecològiques de temporada de 3 productors de la comarca, diferents varietats de pa i pastes ecològics, farines, olis, llegums, fruita, sucs, pasta, ous ecològics, carns vegetals, embotits, llets vegetals, etc…També hi ha periòdicament comandes d’altres productes com iogur, formatges, productes de neteja, cosmètica, complements dietètics, mels, caramels, etc. Poc a poc, la nostra comissió de proveïdors va contactant amb productors i distribuïdors ecològics de tot el país, però sobretot de la zona per a poder gaudir d’una varietat major de productes.

Ara en la primavera de 2016, presentarem oficialment l’Associació al nostre poble en unes Jornades sobre Alimentació i salut pública que organitzarà la Regidoria de Serveis  Socials i Sanitat. Us mantindrem informats.

Si esteu interessats en contactar amb Grupeco o voleu més informació, podeu entrar a la nostra web d’informació: http://grupeco.org També podeu visitar-nos qualsevol dijous, estarem feliços de conéixer-vos i aclarir-vos qualsevol dubte.

Exposició fotogràfica: “La Vilavella 100 anys de música”

El diumenge 27 s’inaugura l’exposició de fotografies “La Vilavella 100 anys de música” i tal com indica el cartell és un homenatge als centenars de músics, homes i dones, que al llarg d’aquest període han tocat en la nostra banda de música. Diem “la nostra” perquè així la considerem la totalitat del poble de la Vilavella independement de si som o no músics. A bon segur estarà acceptat per tots els veïns i veïnes   que l’Agrupació Músical i Artística St. Cecília és l’entitat cultural més important, més transcendent i amb més projecció , a part de la de més llarga història, que ha tingut el nostre poble. Inmensa ha sigut la seua tasca cultural i educativa, concerts, certàmens, cercaviles, actes, cap acte festiu no s’enten sense la seua presència, a part de la formació musical de centenars de joves que han passat per la seua escola i de la que han eixit un grapat de músics de primer nivell, avui reconeguts i meritoris professionals, un llegat del que tot el poble hem de sentir-nos orgullosos.

Aquesta exposició està organitzada pel nostre ajuntament i per l’Agrupació Musical Santa Cecilia, amb la inestimable participació dels fotógrafs Juan Escrig Adsuara i Joan Antoni Vicent Recatalà (col.laboradors i creatius d’aquest blog de l’AdVV) aixi com les fotografies de l’arxiu d’Enrique Escrig i les que ha aportat Anna Portalés.

Tots els veïns i veïnes tenim l’oportunitat de gaudir i emocionar-nos amb aquesta exposició històrica  que resumeix fotogràficament la història de la nostra Banda de Música. És també una oportunitat que tenim per a expressar la nostra satisfacció i orgull  per tenir-la com un referent que ha fet cultura i educació des del poble i per al poble. La podem felicitar amb la nostra presència en l’acte inaugural de l’exposició el diumenge 27 a les 12’30.

L’Associació de Veïns felicita a tots els que han fet possible l’exposició i manifesta l’inmens orgull de que en la Vilavella tinguem  l‘ Agrupació Musical i Artística Santa Cecília,  una associació que tant ha aportat a la vida cultural, educativa i social del nostre poble.

AdVV

Felicitació de Nadal 2015

Triomfar, un verb que caldria oblidar.
Conec poquíssimes persones que sàpiguen conjugar-lo.

Jana Gos d’Espadà

Nadal 2015 IES Honori García

Apreciats lectors, coneguts i amics de la Vilavella:

Aprofitem aquestes dades tan entranyables per tal de desitjar-vos unes bones festes al costat de tots els qui estimeu i us estimen.

L’exercici de conviure ningú no ens ha de dir que sempre siga fàcil.
Que una societat es desenvolupe en un règim  sociopolític democràtic, no vol dir que tots els que hi conviuen pensen igual i defenen la mateixa forma de construir el teixit social i les relacions entre els diferents membres que la composen.

Ara bé, aquesta forma de conviure sí que exigeix una mena de mínims, com el respecte, la bona educació i evitar la calúmnia i les falsedats. Vaja,  dit d’una altra forma, donar la cara per tot allò fet, evitar les mentides, reconéixer els errors i acceptar la crítica i la correcció pels altres membres de la comunitat social i política.

Nadal 2015, IES Honori garcía

Com a individus d’un col·lectiu, en la redacció de l’AA. VV. de la Vilavella no volem la uniformitat, ni el pensament únic. Això esdevindria una catàstrofe per a la nostra comunitat; tan sols hem de mirar els diferents exemples i molt variats que la història ens ha posat sobre la taula per tal de no caure en els mateixos paranys.

Ningú no és imprescindible en la vida, però tots podem aportar per construir una realitat millor, més justa. No es tracta de ser més llest o més estúpid; no es tracta de ser més perspicaç o més parat; no es tracta de ser més ric o més pobre.

És tracta de ser més persona i no creure que els Altres, els distints a mi, sempre s’equivoquen.

Qui actua com un perdonavides arrogant, amb una supèrbia que menysprea i sempre entrebanca no genera més que ràbia i la misèria personal el rossega.

Nadal 2015, Ies Honori García. El treball dels alumnes ens il·lumina.

Siguem humils, col·laboradors; comencem l’any vinent amb un nou esperit per canviar actituds que consideren i valoren els altres. Tots podem posar de la nostra part. Qualsevol violència per petita que siga, verbal, gestual o d’acció posa de manifest una manera de ser lamentable.

Construir la pau exigeix el millor de nosaltres, una gran dosi de magnanimitat i  cabassos de prudència.

Que el Nadal s’estenga més enllà d’aquestes dates cronològiques.

L’equip de l’Associació de veïns

 

Resultats Eleccions Generals a la Vilavella, 2015

PARTICIPACIÓ I ABSTENCIÓ.

Abans d’entrar en els resultats que han obtingut els diferents partits polítics,  i com a dades importants que defineixen el comportament electoral del poble i configuren el seu tarannà polític, observem les dades de participació i abstenció. La participació d’un 87% del total del cens, i la dada complementària de l’abstenció d’un 13%, són indicadors de la alta participació electoral, un 15% més que la mitjana espanyola.

Si observem l’evolució històrica dels últims 20 anys les dades de participació sempre són superiors a la mitjana de tot l’estat  i es repeteixen citació darrere citació.

Aquesta característica pròpia de la societat vilavellera  estructura un primer comportament polític clar, la alta mobilització electoral.

La participació d’ enguany ha sigut  idèntica a la de l’any 2011, però en  les convocatòries anteriors la participació ha sigut encara més  elevada arribant a més del 90 %,  tot i que s’observa una  lleugera caiguda a partir d’aquest convocatòria, però que no anul·la aquesta asseveració.

A partir d’aquestes dades es conclou que la societat vilavellera està  mobilitzada electoralment. Políticament és molt disciplinada a l’hora d’exercir el dret de vot.

I cap a on van dirigits el vots?

RESULTAT ELECTORAL: FOTO FIXA DE LA VOLUNTAT POLÍTICA DE LA VILAVELLA.

Partit	2011	2015	Variació	% Var.
PP	1.541	1.096	-445	-28,9%
PSOE	546	471	-75	-13,7%
CIUDADANOS	—	298	298	—
COMPROMÍS	44	258	214	486,4%
CDC	—	57	57	—
UP – EUPV	49	26	-23	-46,9%
Altres	15	33	18	120,0%
Vots en blanc	33	22	-11	-33,3%
Abstencions	338	346	8	2,4%
Vots nuls	41	50	9	22,0%
Total Cens Electoral	2.607	2.657	50	1,9%

Font: http://resultadosgenerales2015.interior.es/

El PP és el partit que obté més vots, 1.096, pràcticament  igual que la suma total de la resta de partits i un percentatge del 48’5 %.  Pràcticament la mitat de l’electorat vilaveller que exerceix el vot en aquestes eleccions al Congrés de Diputats que elegiran el Govern espanyol, vota per aquest partit. Cal destacar que presenta un percentatge de 20 punts superior a l’  obtingut a nivell estatal.

Però les eleccions autonòmiques ja marcaven una tendència que es veu reflectida també en aquestes eleccions. Al nostre poble el PP, tot i ser el partit majoritari va perdent recolzament electoral. Comparant el resultat del 20D amb l’anterior del 2011 perd 445 vots, un 28’9 %. Aquesta davallada ja li ha succeït tant en les autonòmiques com en les municipals del maig passat. Però tot  i això, el PP presenta un sòl electoral ferm i consistent, amb un fort nucli infrangible a qualsevol influència dels factors o circumstàncies socials, econòmiques o judicials que a nivell valencià i espanyol l’han debilitat. En definitiva el vot d’aquest partit és majoritàriament disciplinat i inqüestionable.

Actualment en el camp de la dreta li ha eixit un competidor,  CIUDADANOS, i que per primera vegada s’ha presentat a les eleccions generals. Aquest partit proposa una mateixa posició política i econòmica a la del PP, però no té la rèmora dels casos de corrupció.  Ací en la Vilavella és la marca política  a la qual s’adhereixen actualment els Independents (IxV) i   aconsegueix 298 vots, un 13’2 %,  quantitat i percentatge inferior a la obtinguda en les eleccions municipals i autonòmiques del maig passat.

El partit CIUDADANOS DE CENTRO DEMOCRÀTICO (CCD),  ha aconseguit 57 vots, una quantitat similar a l’assolida en les autonòmiques on va tindre 45 vots, quantitativament encara lluny de tindre un significació específica.

Des del camp de l’esquerra al PSOE l’han votat 471 persones, un 20’8%, un percentatge una mica més baix que l’obtingut a nivell estatal. És una xifra lleugerament menor  que la del 2011, però significativament inferior a la de les eleccions del 2.008.

En l’àmbit de l’esquerra s’ha produït també un sotrac amb  l’ascens de la candidatura conjunta entre COMPROMíS-PODEM que aconsegueix 258 vots, un percentatge del 11’4 %. Un ascens considerable que ja venia anunciat des de les eleccions autonòmiques i que recull vots del PSOE i en alguns casos d’anteriors votants del PP, però en el nostre àmbit local encara queda lluny de la seua mitjana estatal del 21 %. A nivell estatal i autonòmic, és la candidatura que recull el vot indignat que ha provocat les retallades, la contrareforma laboral, la corrupció, la desaparició de caixes d’estalvi valencianes, etc.

El vot de EU que ha passat de 49 a 26 vots ha esdevingut testimonial.

Aquestes dades informen que l’espai polític de la dreta i esquerra a la Vilavella queda de la següent manera:

• Dreta (PP+CIUDADANOS+CCD) = 1.451 Vots…………………….. 65 %
• Esquerra ( PSOE+COMPROMIS/PODEM+EU)= 755 Vots……   35 %

Com havíem indicat ja en els articles sobre les anàlisis electorals de les municipals i autonòmiques del maig passat i amb les noves dades d’aquestes eleccions, es confirma novament que a la Vilavella la ideologia de dretes  es manté hegemònica, és un poble de “dretes” i conservador, amb una presència encara dèbil de l’esquerra.

Taules i gràfics: Joan Recatalà.

Text: Joan Badenes

 

Contra Paradís (28/52)

28. La primera sang de l’amic

Jo admirava aleshores un xiquet anomenat Camilo Sarasa que era de família de quincallers establerta feia poc en el poble, i l’admirava perquè entenia molt de bombes i vivia lliure com un animal salvatge. Duia sempre els pantalons amb un tall obert darrere i això el permetia ajupir-se i fer allò que li demanava el ventre en la vertical sense haver de despassar-se el tirant que portava creuat al pit, i a més aquest xiquet seguia mamant de sa mare amb naturalitat tots els dies encara que ja havia fet sis anys o més, però sobretot la seua autoritat naixia de l’olfacte d’insecte que exhibia a l’hora de detectar metralla en les trinxeres tapades i fortins coberts d’esbarzers. En la glorieta jo em posava sempre de la seua banda quan jugavem a la guer­ra, i enmig d’una violenta pluja de pedrades a voltes se sentia la seua veu de domini que imposava una treva en el combat. Tot suat i alenant Camilo de sobte cridava:

-¡Alto el foc! Un moment de descans que vull ma­mar una miqueta.

-¿Què passa? –exclamava l’enemic des de l’altra barricada. –¿Vos heu rendit?

-D’això res. –contestava jo, que era el seu llocti­nent. –És que Camilo té fam. Pareu un poc.

Llavador municipal  (Foto JA Vicent)

El llavador públic estava al costat i allí la mare de Camilo Sa­rasa fregava a aquella hora del matí o de la vesprada la bugada familiar, els austers calçons d’una dinastia de quincallers en companyia d’altres dones humils del poble, que cantant cobles de la Piquer lluitaven alineades també davant la pedra amb el mateix sabó de sosa contra la suor enganxada a unes pelleran­ques que pertanyien a llauradors senzills.  La mare de Camilo era ampla, bragada i molt carnosa. Quan veia baixar el seu fill per l’escala del llavador ella anava despassant-se la brusa, se l’obria discretament, baixava un dels costats dels sostenidors armats amb varetes de ferro i treia sense cap classe de pudor una mamella tèbia i blanca plena de venes blaves i aleshores Camilo, que ja tenia les dents molt llargues, s’amorrava dret al mugró i començava a succionar com un xotet i sa mare a voltes soltava un bram de dolor a causa d’alguna dentada que li pegava, però normalment somreia amb dolçor i continuava fregant la roba mentre el seu fill mamava i el sacseig dels braços a voltes li arrancava de la boca el pit amb el mugró negre, granulat, ferit i tacat de llet, i el balancejava sobre el rostre del xiquet, el qual tornava a atrapar-lo amb els llavis sedejants i continuava xuplant fins que es fartava. Aquest era el seu berenar habitual i les dones del llavador el respectaven sense fer comentaris. Una volta assaciat, Camilo es posava al davant de la seua banda so­bre les runes del Balneari de Cervelló i començava a tirar pe­drades a l’enemic donant ordres amb crits desaforats que exci­taven un núvol de guerrers.

Trinxeres             (Foto JA Vicent)

   En canvi, el seu treball com a buscador de metalls, el realitzava sempre de forma silenciosa i solitària, encara que a voltes si jo li donava un tros de xocolate, Camilo deixava que l’acom­panyara fins als nius de metralladores que només ell coneixia i inclús compartia amb mi el botí. Era el matí d’un diumenge d’estiu quan em va portar quasi iniciàticament pel camí del Ra­có de Focs a explorar les trinxeres que s’obrien a l’esquena del Castell més enllà de la Font d^‘Oliver. Sota el sol de juliol brillaven tots els vidres entre els espins convertint-se en les flors més lluminoses i les vespes havien fet niu dins de pots rove­llats al costat d’algun gos podrit, la pudor del qual s’unia al per­fum de la sàlvia i d’altres plantes violentes i igualment fulminades per aquella llum. Camilo duia penjada al pit una bossa de lona on anava ficant les bales de coure que trobava durant l’as­censió i elles ens guiaven cap a un lloc cada volta més hermètic de la muntanya i per allí hi havia restes de poblats ibèrics i una ara votiva que van deixar els romans i mentre el silenci de la natura era transgredit per un crit d’alegria quan trobàvem una espoleta verge o un cul de projectil amb l’anella trenada, el so de les campanes que tocaven a missa major arribava molt net fins el conc d’aquella escarpada sendeta i la brisa bufava en el tall de l’orella, extraient amb el seu finíssim frec una tona­litat de diapasó.

La fonteta d’Oliver        (Foto JA Vicent)

La bomba de pinya amb el fulminant incrustat estava sota una murta i Camilo va llançar un alarit triomfal en descobrir-la. Per aquell fulminant de coure, el drapaire del poble podria do­nar-nos cinc duros, però era més important el plaer que el meu company sentia només acariciant-lo. Primer Camilo va analit­zar la peça amb molta calma i després assegut en un ribàs va començar a manipular-la buscant la manera d’extraure de les seues entranyes aquell pistó daurat. Va picar la bomba oxidada contra una roca i en el cel de diamant s’havia format un anell de corbs grallant en la vertical d’alguna bestia morta i Camilo Sa­rasa una i una altra volta ara matxucava la corona de la bomba de pinya amb una pedra sota l’ombra que li oferia el meu rostre, i quan es va convèncer que el tresor no cedia em va dir:

–Manuel, busca per ací una arrel molt dura que puga servir de navalla.

    Vaig baixar cap al fons de la trinxera i en doblar el primer re­colze vaig sentir l’explosió acompanyada d’un espasme de terra roja que eixia amb la màxima fúria per darrere del desnivell i enmig d’ella el crit del meu company, la figura ensagnada del qual també va emergir de seguida des de l’interior de la polse­guera plorant. Vaig veure amb horror la seua màscara. Un bor­boll de sang negra eixia d’un dels seus ulls que ja estava penjat d’un nervi amb la còrnia fora. Els dos al trot per un camí de ca­bres anàvem baixant al poble i al passar per la Font d’Oliver es veia tot el mar i Camilo no bramava de dolor, només alenava com un gos ferit amb la cara quallada de sang negra mesclada amb llàgrimes d’un sol ull. L’altre li va caure als peus quan va intentar llavar-se a la font i jo el vaig arreplegar de terra, el vaig ficar en la bossa de lona amb les bales per a entregar-li’l al metge. En travessar la plaça la gent eixia de missa major, Camilo va passar entre llauradors vestits de diumenge i dones en mantellina. En l’aparador de la sucreria davant de l’església hi havia pastissos de merenga color de rosa.

Manuel Vicent

 

 

Expressions vilavelleres (2)

Fotografia del llibre ” Roda el temps” de Joan. A. Vicent

Presentem la segona entrega d’expressions vilavelleres amb un recull d’altres vint frases que ha realitzat Mª Teresa Pedro i que després de la convocatòria feta  en el primer article, també ens han fet arribar alguns veïns que han volgut col·laborar; en el blog continuarem la seua publicació en posteriors entrades.

La Vilavella té un lèxic ric i característic en expressions verbals , algunes certament divertides, i que ens identifiquen per ser molt peculiars del nostre bagatge lingüístic.

Com molt bé diu la professora Marisol González en el seu llibre sobre les frases fetes en la nostra comarca, “ aquestes expressions són el carnet d’identitat d’una llengua i dels seus parlants. No podem deixar a les noves generacions sense este tresor que constitueixen les frases fetes”

L’AdVV, a falta d’un estudi més rigorós realitzat per alguna persona especialista o llicenciada en filologia del nostre poble, les publiquem per a que no es perden en la foscor de la desmemòria i d’aquesta manera incidir per a que el nostre valencià continue sent plenament  la nostra llengua d’expressió quotidiana, tant oral com escrita.

” La última sempre la teua”  ……. ( Expressió enfadada contra algú que freqüentment fa rèplica)

“ Enviar a pastar fang” …………  (Estar en disconformitat)

“ Ser més tort que el tort de la Canyà” …………. ( No sabem qui era la Canyà, però segurament anava a la seua, encara que fora contrari a tots)

“Fer curt com el de Betxí”……….( No tindre prous diners. Un pobre de Betxí que venia a captar i deia: Una almoina per a u que ha fet curt)

“ Ai mare!, mira ell/ella” ………… (Exclamació davant altra persona per com està o va vestida)

“ Mira si va mudà de monyo !”…….. ( Exclamació per una persona que va ben pentinada)

“ Que desmaià vas de peus !” ……… ( Anar sense calcetins quan fa gelor)

“ Què tendra vas !” ………………( La roba que porta no és apropiada per a l’edat, és de més jove)

“ Xíquia com t’has lluït “  …………(Exclamació d’admiració per una cosa que ha quedat molt bé)

“ Què asseat !” ……………………. ( Altra forma d’expressar admiració)

“ Ser un bragat “ ……………….. ( Ser fort. També es diu “ Ser un matxot”)

“ No tindre virtut” …………….. ( No tindre empenta, força o ànim)

“ Ser com la pell del piu” ….  ( Sense criteri fix, igual va amunt que avall, a un costat i al contrari)

“ A redeula”  ……………….. ( Exclamació que serveix per a tot:  enfadat o admiració )

“ Que esglaià estic !” ……… ( Temor o por per alguna cosa nova)

“ És a la gana de sabut / da”  …. (Admiració pel que sap o ha estudiat)

“ Acabateu tot, és molt bo per a la persona” ………. ( Animar als xiquets/xiquetes acabar el menjar o les medicines)

“ Mare meua la pastera !” ………………( Exclamació davant alguna destrossa)

“Parle jo o passa un carro?” ……………. ( Toc d’atenció)

“ Acabar com una picà de fesols” ….. ( Acabar de repent, sense continuïtat)

 

Recopilació de Mª Teresa Pedro, més aportacions de veïns.