Entrevista a Laia Cañes amb motiu de la setena posició en el campionat del món de Trail-Running.

Un dels objectius del blog de l’AdVV és  distingir i ressenyar els veïns i veïnes de la Vilavella que han sobreeixit  o són referents en activitats culturals, educatives,  artístiques, artesanals , d’investigació o en el món de l’esport. En aquesta darrera pràctica, des de la Vilavella , ha eixit una esportista que ha arribat als nivells més elevats que qualsevol esportista aspira:  convertir-se en esportista d’elit i assolir un alt reconeixement pels premis, marques i  primeres classificacions en les competicions on participa. És Laia Cañes,  la vilavellera que més èxit ha obtingut en el món de l’esport, concretament en un de gran duresa i exigència com és el Trail-Running, maratons de muntanya de gran recorregut.

El 2017 serà un any inoblidable per a Laia. Atleta de la selecció espanyola d’atletisme en dos campionats, europeu i mundial, ha sigut setena classificada  i primera espanyola en el campionat de món celebrat recentment en Itàlia. Aquesta destacada  classificació entre les millors atletes del món en Trails ha vingut precedida de la victòria en el MIM de Penyagolosa, classificació després d’assolir cinc anys seguits la segona posició, dos campionats autonòmics de marató i primeres classificacions en diferents proves internacionals.

Laia ja s’ha convertit en un referent entre el món de l’atletisme de muntanya, on a més de les seues marques,  destaquen les qualitats i valors esportius que la fan especial: humilitat, simpatia, esforç, preparació, entrenament constant i motivació de superació.  Valors que defineixen la seua personalitat i el seu rol d’esportista d’elit.

Des de l’ AdVV felicitem a Laia Cañes Badenes pels seus èxits esportius i per convertir-se en un referent a nivell internacional en el Trail-Running. Per tal  motiu publiquem l’entrevista que a Crono TV – Mediterráneo li han fet  amb motiu d’haver quedat en la posició setena en el campionat del món de Trail-Runnig celebrat a Itàlia.

(Cliqueu sobre l’enllaç per a veure l’entrevista)

http://webtv.tvmediterraneo.es/embed/?videoId=e-5612

Galotxa en la Vilavella

L’ àlbum de fotografies  de Joan Antoni Vicent  sobre el joc de galotxa en la Vilavella que us presentem mostra diverses instantànies d’aquest tradició esportiva en el temps del seu  màxim esplendor al nostre poble, allà per la dècada dels anys vuitanta, quan les partides que es jugaven al carrer Santa Bàrbara eren contínues.  Va ser un època molt brillant  d’aquest esport a la Vilavella, però a partir de finals d’ aquesta dècada va començar la seua decadència fins la seua desaparició a finals del noranta.

Diferents causes varen provocar la mort del nostre esport tradicional, que després detallaré, però abans cal donar una ràpida ullada a la seua fecunda història durant els 100 últims anys, dels quals tenim constància gràcies als testimonis verbals dels pilotaris vilavellers que el practicaren i han quedat expressats en el llibre de José Pla ( Pepe la Joaneta)  GALOTXA EN LA VILAVELLA, així com el que ens ha contat Pepe Batano, també un pilotari de pro en els últims anys  de la seva pràctica als carrers del poble.

Joc de pilota de Josep Bru i Albinyana, 1881.

El joc de la pilota valenciana és una tradició secular, és el nostre esport autòcton. Ja des de l’edat Mitjana  era un esport molt popular entre la nostra societat, i fins l’arribada del futbol  l’únic esport existent. Les prohibicions i dificultats de jugar-se al carrer va confinar la seua pràctica en recintes tancats que donaren lloc als trinquets.  Això passaria també al nostre poble.

Els testimonis de pilotaris vilavellers encara vius que el llibre de J. Pla detalla indiquen que les partides durant els primers anys del segle XX es jugaven  en diferents carrers. Al carrer Sant Antoni, entre el cantó del  carrer Pouet i la Glorieta, al carrer Sants de la Pedra, on es trobava la taverna de Marina, on hi havia alguna cosa per a rossegar, i al carrer Sta. Bàrbara, en l’espai denominat “les escaletes”, entre l’actual casa de la cultura “Manuel Vicent” i la casa del Marqués de Dos Aigües, l’últim lloc on s’han  jugat les darreres partides.

Els dissabtes i diumenges, de bon matí els veïns aficionats posaven les cadires en l’ espai de la partida per tal de reservar-se el millor lloc, i durant el joc també es seient al brancal o en les voreres convertint els espectadors en un element més del joc.  Com hem dit, era l’ única pràctica esportiva fins als anys vint quan es va començar a jugar al futbol en una era situada al Camí-rel.

El llibre de José Pla ( Pepe la Joaneta)

Les modalitats del joc eren les Llargues i Ratlles, i a partir de 1925 s’imposa la modalitat de Galotxa. Seguint la història reflectida en el llibre de la Vilavella, ja en eixa època, varen eixir pilotaris de renom, la llista és llarga i remetem als interessats a acudir al l’ esmentat llibre de J. Plà. El podreu trobar a la Biblioteca Municipal.

Les partides es feien entre equips del poble i també  contra equips dels pobles veïns, Artana, Betxí, Moncofa, en les denominades “partides de tornada” ja que l’equip local havia de tornar la visita per tal de jugar partides en el poble de l’equip visitant.

La Guerra Civil va provocar el que durant un temps les partides de pilota desaparegueren dels carrers del poble. Però va prendre un nou impuls a partir dels anys quaranta, època en la qual s’amplià la llista de pobles veïns amb qui els nostres pilotaris es desafiaven amb les “partides de tornada” : Benicàssim, Mascarell, Borriana…

Així durant els anys cinquanta i seixanta  va continuar la seua història a la Vilavella,  jugant i competint els dissabtes i diumenges. Com anècdota cal dir que les pilotes de “vaqueta” o de “badana” es venien en les tendes d’ultramarins del poble. Una plèiade de pilotaris varen eixir també durant aquestos anys ja que tota la joventut era aficionada a la pilota, fet que provocava que la jornada de competició s’iniciava de bon matí, es descansava a l’hora de dinar , per a emprendre les partides per la vesprada fins la nit.

Com he dit abans, l’època més brillant de la pilota valenciana a la Vilavella es va produir durant la dècada del vuitanta. Els pilotaris del moment, els Panoles, el Xano, Alfredo…  varen ser campions de Castelló i competint al més alt nivell autonòmic.  Es va crear el Club Pilotari de la Vilavella, entrant en la Federació Valenciana de Pilota i competint tant contra pobles de Castelló com de València. L’afició per la pilota en el poble era intensa, fet que provocà que sorgiren excel·lents jugadors.

Partida d’excibició l’últim 9 d’octubre al carrer Santa Bàrbara ( lloc que antigament li dien “les escaletes”) entre la casa del Marqués de Dos Aigües i la Casa de la Cultura “Manuel Vicent”.

Però la pilota en la Vilavella es va morir d’èxit.  El seu  esplendor durant aquests anys va motivar que l’ajuntament del moment construiria l’ any 1985 un trinquet  baix mateix de la línea de caiguda de les roques de la pedrera, al costat del nou camp de futbol. Va ser un desencert absolut, ja que el trinquet va acabar als pocs anys en tancar-se per motius de seguretat una vegada es va produir un allau de roques sobre el trinquet.

Els últims pilotaris de la Vilavella: Sabastià “el Xano”, Juan Carlos “el Xato”, Samuel “Panola”, Alvaro Ribera, Sebastià “Panola”,  Ximo “Coco”, amb l’autor del llibre i gran amant de la Galotxa, Pepe “la Joaneta”

Tot i això, l’ànim emprenedor d’un aficionat enorme a la pilota com Pepe la Joaneta, va organitzar una escola de pilotaris entres els més joves del poble, arribant als vint-i-dos alumnes. Entrenaven en el frontó que es construí en el Col·legi José Alba i els dissabtes anaven a competir pels pobles de València, arribant a jugar el campionat autonòmic quedant   subcampions l’any 1987. Destaquen joves jugadors con Álvaro Ribera, Juan Carlos “el Xato” , Ximo Coco, Samuel i Sebastià “Panola”…

Durant la dècada dels noranta continua l’escola dirigida per ell, fins que la fatalitat de nou caigué sobre el nostre esport tradicional en forma de fortes pluges que provocaren la caiguda de la paret del frontó quedant inutilitzat.

Aquest cop ja va ser definitiu per a la mort de la pilota valenciana en la Vilavella ja sense espai per a la seua pràctica.

Amb aquest resum de la història de la pilota valenciana al nostre poble i l’àlbum de  Joan Antoni Vicent volem fer un homenatge a tos els pilotaris que ha donat el nostre poble i a José Pla per la seua dedicació al nostre esport autòcton i pel seu senzill, però important llibre sobre la Pilota en la Vilavella.

De com una tradició tant arrelada puga desaparèixer  ve motivada per les noves costums que la compliquen, el canvis d’estil del vida, l’augment del trànsit de cotxes que dificulten la vida al carrer, entre altres factors.

Les nostres  tradicions necessiten per a mantenir-les i perllongar-les de l’empeny dels poders públics, tant del  municipal com l’ autonòmic. La pilota a la Vilavella necessitava d’un trinquet, però no baix de la pedrera (de nou cal dir  un desgavell)  o construir un “carrer artificial” (similar a la construcció d’un trinquet)  com ho han fet altres pobles on l’afició i pràctica de la pilota estava molt present, tal com ho era entre nosaltres. Però sembla que la pilota valenciana està definitivament morta al nostre poble.

Vocabulari  bàsic de la pilota valenciana

Galotxa: . L’objectiu del joc és passar la pilota de vaqueta colpejant-la amb la mà per dalt la corda. Quan l’altre equip no ho aconsegueix, qui l’ha llençada guanya el quinze. És precursora de l’escola i corda.

Escala i corda: Son les partides que es juguen al trinquet seguint les mateixes característiques que la galotxa.

Llargues: és una modalitat de pilota valenciana a l’aire jugada en el carrer i on es permet només un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaires. Per a aconseguir un punt de jugada cal assolir que la pilota bote més enllà d’una línia situada entorn de cinquanta o seixanta metres de la del servei.

 Raspall: és una modalitat  d’estil directe que es caracteritza sobretot pel fet que no es juga a l’alt, és a dir, no importa el nombre de bots que efectue la pilota. Les seues regles exigeixen al jugador un gran esforç, ja que sovint haurà de jugar inclinat per colpejar la pilota arran de terra.

Tanteig:  El sistema de puntuació de cada joc està dividit en quatre moments, anomenats quinzes: 15, quinze. 30, trenta. Val. Joc, i se suma el punt de jugada.

Marxador: Qui anuncia el tanteig.

Jugadors:

Rest o dauer: el que torna la pilota al rebot. Se situa al dau per a respondre a la ferida ( traure la pilota) de l’equip contrari.

Mitger: Es col·loca al mig, entre el rest i el punter. Té com a funció principal la volea abans  que pegue el primer bot.

Punter:  El jugador situat més  aprop de la corda.

Feridor: Comença cada quinze. Trau la pilota que ha de caure dins del dau per a ser tornada. És diu feridor perquè quan més baixa li arribe al rest més mal li farà.

Dau: Zona on ha de caure el bot de la pilota que treu el feridor.

Pilotes de vaqueta: Aquest és el tipus de pilota  és obligatori en l’ Escola i corda, Raspall i Galotxa. Rep aquest nom per estar feta de pell de bou.

Pilotes de badana:  Aquestes pilotes estan formades per una cobertura de pell assaonada d’anyell o d’ ovella, per això el nom de “badana“, molt més suau que la vaqueta, i farcides de draps.

Text de Joan Badenes 

                Àlbum sobre la pilota valenciana de Joan Antoni Vicent.

Cliques sobre la fotografia per tal de veure l’àlbum

 

IX edició de futbol solidari a la Vilavella

Com expressa el cartell dissenyat amb una fotografia d’un xiquet jugant a futbol en els campaments de refugiats sahrauís, el dissabte dos de gener es realitza a la Vilavella la novena edició de Futbol Solidari a benefici d’SMARA (Associació d’amistat amb el poble sahrauí) de la nostra localitat, un matinal esportiu que s’ha convertit en tot un clàssic dins de la programació dels actes nadalencs al nostre poble.

És una jornada futbolística amb contingut solidari, l’objectiu del qual  és arreplegar aliments bàsics no perdurables, essencialment arròs, sucre i oli, per tal d’enviar-los directament als campaments sahrauís situats al mig de l’ inhòspit desert saharià prop de Tindouf, al sud-oest d’Argelia on malviuen en unes condicions extremes, i així alleugerar-los de la dura situació que pateixen com a refugiats. També durant el matí es fa una rifa per tal de recaptar fons i així finançar el transport directe d’aquest aliments.

Totes aquestes activitats humanitàries estan gestionades per SMARA que entre els seus objectius prioritaris es troba el fet d’atendre els xiquets i xiquetes sahrauís mitjançant el següents programes d’ajuda humanitària:

• Programa vacances en Pau, a través del qual vénen a passar les vacances d’estiu acollits per famílies.
• Programa d’escolarització, on acollits també per famílies realitzen tots els seus estudis entre nosaltres.
• Recollida d’aliments i transport directe destinats als campaments

La particularitat d’aquesta novena edició radica en la participació d’equips de l’escola de futbol d’un club tant prestigiós i pertanyent a la elit futbolística  com és el VILLARREAL C.F. que competirà contra els equips del futbol base de La VILAVELLA C.F. en les categories, Querubí, Pre-Benjamí, Benjamí i Aleví. L’objectiu essencial no és la competició, sinó participar i mostrar la solidaritat del món del futbol. Un dels valors que es pot aprendre també a través de les seues escoles.

Així és que amb aquest esdeveniment els jugadors, a  banda de fer allò que més els agrada com és jugar al futbol, i els espectadors,  gaudint en veure les accions dels jugadors, tots junts participen d’un acte solidari  en unes festes nadalenques propícies per a exercir aquest tipus activitats.

SMARA vol agraïr a l’ajuntament i als patrocinadors i col.laboradors la seua participació amb aquest acte, perquè sense ells no haguera sigut possible dur-ho a terme.

Per la seua importància, convoquem els veïns a participar en aquesta jornada de futbol solidari amb els xiquets refugiats sahrauís, assistint  el dissabte dos de gener al camp de futbol “La Cantera”. És una col.laboració per una bona causa.

SMARA ( Associació d’amistat amb el poble sahrauí)

Laia Cañes, 3ª classificada en l’ Ultra Trail del Mont Blanc 2015.

La nostra atleta Laia Cañes ha quedat 3ª classificada, primera europea darrere d’una atleta de Nova Zelanda i altra dels EEUU, en l’ Ultra Trail del Mont Blanc 2015, coneguda per CCC, acrònim de Coumayeur-Champex-Chamonix, les tres poblacions més importants d’Itàlia, Suïssa i França respectivament, per on passa la cursa. Un èxit esportiu a l’abast de poques atletes al que ha arribat després d’aconseguir ser campiona valenciana de maratò 2015. Laia Cañes dintre de la seua especialitat de carreres de fons i de muntanya és ja un referent  internacional amb un alt prestigi com a esportista d’èlit.

A continuació Laia ens explica la seua impressió personal sobre la cursa.  

Laia entrant en la meta de Chamonix

La CCC  és una cursa de 101 quilòmetres de distancia i poc més de 6000 m de desnivell positiu. Consisteix en donar la mitja volta al Massís del Mont Blanc travessant tres països: eixida des de Itàlia (Courmayeur) passant per Suïssa (Champex) per finalitzar a Chamonix (França).

Potser no és la cursa més dura del món, però sí d’aquelles que gaudeixen d’una gran repercussió mediàtica a nivell internacional. Són molts els corredors de tot arreu que intenten participar i han d’esperar a fer un mínim de punts i un resultat positiu al posterior sorteig de dorsals.

En el meu cas arriba l’oportunitat de participar-hi aquest 2015. Només a l’eixida quasi 1500 m+ en 10 km, fet que indica la duresa del recorregut.  És molt important reservar forces, mantindre un ritme constant i arribar als últims quilòmetres el més sencera possible. Pel primer punt de control vaig en sisena posició i, a partir d’aquí, el cos respon i vaig escalant posicions fins abastar la tercera plaça del podi femení, al voltant del quilòmetre 55. Des d’aquí, i fins arribar a meta, vaig aconseguir mantenir-la amb molt d’esforç, sobretot als últims quilòmetres, quan ja va caure la nit i havia de córrer sola amb l’única llum d’un frontal… Però a la fi eixes xicotetes i llunyanes llums que veia en la última baixada, marca de la civilització, queden a tir de la meua mà i els carrers de Chamonix m’acullen… I és un moment màgic perquè els dolors musculars desapareixen, et repeteixes una vegada i altra que ja estàs, que toca disfrutar d’eixe moment i retenir cada imatge a la retina perquè no saps quan tornaràs a viure-ho… Increïble veure a gent que ni tan sols et coneix aplaudint-te, amb la mirada d’admiració gravada al rostre després de 14h 43’ de cursa, donant-te l’enhorabona en qualsevol idioma… Encarar la recta de meta amb eixe majestuós arc al fons que t’espera, milers de flash que comencen a disparar… i llàgrimes d’emoció perquè és un moment únic i especial que supera les teues expectatives.

Com ja vaig publicar al meu perfil de Facebook és un orgull i una sort haver portat el nom del meu poble, la Vilavella, fins a Chamonix, considerada per molts com “la catedral del trailrunning”.

Moltíssimes gràcies.

LAIA CAÑES

Marxa de muntanya Sant Sebastià 2015

Una rua multicolor d’atletes i senderistes ha creuat un any més els carrers de la Vilavella i  les pistes i sendes de les nostres muntanyes en la XVª edició de la Marxa de Sant Sebastià.

Reportatge fotogràfic de la marxa de muntanya ( clicar sobre la foto )

L’ afició a aquesta pràctica esportiva ha anat creixent els darrers anys, i actualment són molts els entusiastes que acudeixen a aquesta convocatòria atrets per la bellesa dels indrets de la Serra d’Espadà que respatllen el nostre poble. Enguany han participat uns 800 corredors, una xifra inferior a altres anys ja que al calendari hi ha programades moltes proves d’aquest tipus i minva la participació d’atletes capdavanters, però que continua sent una xifra important  que indica l’ importància d’aquesta marxa dintre del circuït provincial de curses de muntanya,  on és la primera prova de la temporada.

Plano d’eixida (vermell) i entrada (groc) de la cursa

El treball  i dedicació des de fa quinze anys del club local d’atletisme  “ A 4 PELAT”  ha donat com a resultat la consolidació i èxit d’aquest event esportiu, una fita important en el calendari castellonenc de les curses de muntanya. L’organització d’aquest tipus d’activitat esportiva en la qual participa tanta gent requereix una eficient funcionament: inscripcions, intendència, suport tècnic i tecnologia, serveis de fisioterapia, etc., tot un engranatge  molt precís que necessita de la col.laboració del nostre ajuntament i de diferents patrocinadors.

Plano general de la cursa amb les fites més emblemàtiques

En la Marxa de Sant Sebastià s’observen dos tipus de participants, per una part els atletes que corren competint per superar marques pròpies  i per tal motiu ho fan amb ritme constant i intens, i els qui van a trot o caminant,  gaudint del paissatge i de l’experiència. Aquesta dual participació té cabuda en aquesta marxa-competició.

Aquest any ha tingut com a fet més destacat  que els participants han  fet front, a part de la duresa pròpia de les sendes de la serralada amb un desnivell de 600 metres, a les ratxes del fort vent que ha bufat durant tota la jornada i que en alguns trams frenava l’empeny dels corredors.

Jonathan Roglà Alterman, guanyador absolut

Cal assenyalar que ha sigut la primera vegada que tant el campió absolut masculí com el femení son dos vilavellers. Jonathan Roglà Alterman ha sigut el primer classificat amb una marca de 1’21 h i Laia Cañes Badenes la primera fémina amb  el record de 1 h 37’ 58’’, un  indicador més  que els atletes de la Vilavella de les curses de muntanya son  un referent  pel seu alt nivell competitiu.

Laia Cañes Badenes, guanyadora absoluta

 

Al caliu de les successives edicions de la Marxa de Sant Sebastià ha sorgit una gran afició al senderisme i des de la seua pràctica, amb l’augment de  l’exigència competitiva, ha eixit un bon grapat d’atletes vilavellers que destaquen en les diferents proves que es convoquen per les muntanyes de Castelló. Cal felicitar-los i animar-los: ENDAVANT.

 

 

 

 

 

Joan Badenes

Reportatge fotogràfic de Joan Antoni Vicent.

 

XV Marxa de muntanya “Sant Sebastià”

Quinze edicions d’un acte esportiu indiquen que ja és tot un clàssic i un referent per als esportistes aficionats a tal activitat. Això és el que ha aconseguit convertir-se la Marxa de Sant Sebastià que des d’ el seu inici l’any 2001, amb l’entrada del nou segle, any rere any ha anat augmentant en quantitat i qualitat, esdevenint una cita imprescindible per als amants de les carreres de muntanya i dels senderistes més agosarats. Enguany uns 800 participants, en altres edicions s’ ha arribat a 1.200,  completaran el recorregut que des de l’ inici en la plaça de la Vila i el seu final en la plaça de l’Estrella, passa pels llocs més emblemàtics del nostre terme i voltants: Camí de les Coves, el Terrer,  Racó de Montón, Font de Cabres, Barranc de Rius, l’ Ereta, pic de Font de Cabres, el Fenollar, la Murta, la Mallada, el Barranc Roget, Santa Bàrbara, i la Bassa dels Cavalls abans d’entrar al poble pel carrer Barranc. Un recorregut magestuós per la part més septentrional de la nostra Serra d’Espadà i que envolta el Puntal, uns indrets tan valuosos paisagísticament i botànica. En total un recorregut de quasi 20 km que satisfà a tot tipus de participants, tant els amateurs que cerquen arribar en les primeres posicions, com els que la fan a ritme de marxa, però tots tenint la mateixa preocupació d’aconseguir millorar les marques d’anys anteriors.

A  aquesta marxa de Sant Sebastià cal atribuir-li el mèrit de que, començant amb una organització humil i amb participants locals, ha anat creixent a cada any i d’ ella han sorgit una sèrie d’atletes  vilavellers que  avui en dia són reconeguts en el circuït de carreres de Muntanya i han arribat a ser campions: Ramón, Jonathan, Alejandro, etc. i la campiona autonòmica de marató 2014, Laia Cañes.

Des de l’associació de veïns recolzem aquest acte esportiu i social que dona promoció al nostre poble i assenyala el camí que cal mantindre, el de fer activitats esportives, culturals i cíviques que donen una bona imatge del nostre poble.

AdVV

DOS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS SOLIDARIS.

Al caliu de les festes de nadal,  dies propicis per a sentir i manifestar solidaritat, es celebren dos actes esportius amb el denominador comú de que estàn organitzats a benifici dels xiquets refugiats sahrauís. Dissabte 27 es el torn de la carrera popular de la Sant Silvestre en la que tots els participants han d’aportar arròs, sucre i oli. És una carrera organitzada pel club d’atletisme local “A 4 PELAT” i està patrocinada pel Balneari de la Vilavella i l’Ajuntament, i  en la que podrán participar tots el que així ho consideren sense límit d’edat i condició i té un sentit, esportiu, divertit, nadalenc i familiar. El menjar arreplegat contribueix a omplir un camió d’aquest tipus de queviures  que organitza “l’Associació d’amistat amb el poble sahrauí” entre la Vilavella i la Vall i va directe als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf ( sud-est d’Argelia),  d’on provenen dues veïnes nostres,  Xerifa i Minatu, les quals farán entrega del trofeus als guanyadors/eres.

Animeu-vos a participar,  sols, amb els amics i amigues, amb la parella o amb tota la família!

L’altre acte esportiu es celebrarà el dissabte 3 de gener. És  la tradicional jornada de futbol solidari que organitza el CF. la Vilavella (escola de futbol) juntament amb l’associació Smara. Enguany anem cap a la 8ª edició en la que es disputaran una sèrie de partits entre les diferents categories de l’escola de futbol, Querubins, Prebenjamins, Benjamins i Alevins del CF la Vilavella i les dels clubs UDE Vall d’Uixó i Benicató de Nules. Una jornada on l’important no és el resultat, sinó el propi sentit de la competició esportiva que no és un altre que demostrar que el futbol és solidari, en aquest cas  també amb els xiquets i xiquetes refugiats sahrauís. La finalitat és, com en el cas de la carrera de la Sant Silvestre vilavellera, arreplegar arròs,  sucre i oli, menjar bàsic dels refugiats saharauís, així com arreplagar uns diners mitjantçant una rifa per a finançar el seu transport.

Cal recordar una vegada més, que  la situació d’aquestes persones és una reponsabilitat de l’estat espanyol ja que en 1975 els va abandonar, iniciant el Marroc l’ocupació del seu territori i havent de refugiar-se en campaments al sud d’Argelia. Ara sobreviuen de la solidaritat internacional, però sobretot de la espanyola que manté una xarxa d’entitats solidàries amb el Sáhara i forts vincles afectius pels xiquets i xiquetes que vénen a l’estiu i pels que están estudiant acollits per famílies,  en el cas de la Vilavella de Minatu i Xerifa.

Una any més la Vilavella manifesta la seua vessant solidària a través de l’esport.

AdVV