Concert de Josep Lluís Notari i d’ Andreu Valor a la Vilavella.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-28

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-2

El divendres 22 per la nit, després de sortejar unes jogasseres pluges que varen provocar i retardar l’ inici de l’acte, es va celebrar l’actuació de Josep Lluís Notari i Andreu Valor davant de més d’un centenar de persones que gaudiren amb les cançons dels dos cantautors, romanent fidels “malgrat la frescor de la nit”.

Un concert que els allí presents no oblidaran pel seu sentit històric en la vida cultural vilavellera.  Si el qualifiquem així és per dos motius essencials.

En primer lloc per l’actuació del cantautor de Cocentaina, un músic reconegut en la cançó d’autor en valencià. Que un cantant d’eixa transcendència actue a la Vilavella ja és tot  un esdeveniment, com ho va ser en el seu moment les actuacions d’Ovidi Montllor, Carraixet i Urbàlia Rurana. Segon  per l’ elecció de Josep Lluís Notari d’elegir la plaça de la Vila per fer l’actuació en la qual presentà el seu segon disc, “ L’ Arcàdia de Syntagma”.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-8Andreu Valor amb veu càlida, i acompanyat dels sons acústics de les guitarres, anà desgranant els poemes musicals del seu tercer disc “Malgrat la pluja” així com altres peces anteriors. Les seues cançons transmeten  sentiments d’amistat, tendresa i una actitud vital positiva davant d’un panorama advers. Reivindiquen valors com la dignitat i la igualtat, tot clamant contra les injustícies que provoca un poder cec i inhumà, encoratjant per a seguir amb la lluita. Per al cantautor, estimar implica la decisió de ser valent i no indiferent davant de tot allò que va contra l’amor i la cultura.

De l’actuació de Josep Lluís hem de destacar que  el seu segon disc  reflexa una evolució i maduresa en la composició musical i en la interpretació, acompanyat d’un conjunt instrumental, clarinet, guitarra acústica i acordió, que donen més intensitat a les seues melodies.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-19Com l’anterior disc les cançons parlen de les seues inquietuds davant un món injust,  actualment en un procés de degradació  social provocat pel triomf del liberalisme econòmic que destrueix els consensos democràtics de les últimes dècades a Europa.

Cap patiment humà li és indiferent; el seu valor a reivindicar és el compromís que ell el viu des d’allò més pròxim, la Vilavella,  passa pel País Valencià i enllaça amb el que  passa a Europa, on utilitza el símbol de Grècia, la plaça de Syntagma d’Atenes, i al món, per donar la veu al que denomina “segon món”, el nostre.

El seu discurs poètic del concert va ser cantat no sols en valencià sinó també en francès (magistral la seua interpretació de “ Le Bohême “ de Charles Aznavour ), italià i grec expressant els seu cosmopolitisme europeu, reivindicant una Europa més social i humana, abans una utopia a la qual aspiràvem i ara convertida més bé en una distòpia per la dictadura del capital financer.

El contingut del concert dels dos cantautors no cal definir-lo com a cançó protesta, sinó millor com a cançó proposta.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-26

Es d’esperar que Josep Lluís Notari continue la seua progressió artística. Ara té una fita molt important, en l’actuació  el dijous 28 a les 21 h al Palau de la Música de València dins del cicle dedicat als cantautors valencians.IMG-20160425-WA0004

Per als interessats podeu acostar-vos al següent enllaç del blog “ Los Ojos de Mirar” de Carlos Laullón amb un article sobre el concert i més fotografies.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-16

Cliqueu sobre la fotografia per a entrar al blog

Text: Joan Badenes

Fotografies: Carlos Laullón

El llibre dels músics

(00) Llibre dels músics (coberta)Presentació: diumenge 24 a les 12:30h

Lloc: Casa de la Cultura “Manuel Vicent”

El present llibre és el resultat lògic de la bona acollida que van tindre les exposicions fotogràfiques  “La Vilavella 100 anys de música” i “Vilavella toca la música”,  fetes ambdós a cavall de la fi de l’any 2015 entre les festes de Nadal i Sant Sebastià. És com retrobar-vos amb les fotos, però esta vegada recollides en un llibre i així tenir-les per sempre a casa vostra.

    Tot va començar a mitjans de l’any 2015 quan Joaquín Ferrandis, com a president de la Agrupació Musical Artística Santa Cecília, em va proposar preparar una exposició  fotogràfica que testimoniara el darrers 100 anys de la Banda a la Vilavella. L’arxiu fotogràfic tenia diverses fons : el propi de la Agrupació,  d’Enrique i Juan Escrig, el d’Anna Portalés i el meu propi, així com fotografies soltes de particulars. Tot aquest material el vàrem classificar, escanejar, netejar, datar i reenquadrar amb formats equivalents tant en la forma com també en el pas d’algunes a blanc i negre per així crear una uniformitat en la seua presentació com: Un homenatge a tots el músics, homes i dones, que al llarg dels darrers 100 anys han tocat en la Agrupació Musical Artística “Santa Cecília” del nostre poble.

    En paral·lel a este treball de taula i ordinador, i aprofitant el coneixement i influència que té Joaquín amb el col·lectiu de músics i familiars, jo personalment no volia deixar passar l’oportunitat de fotografiar a cada músic de manera individual. Quan sona la música al poble en processons, cercaviles o a l‘escenari sempre és acollida com senyal de festa, com una unitat musical; però l’uniforme, la partitura o el propi instrument fan “invisible” al músic. Es per això que he volgut retratar-los fora del seu entorn musical i per això que millor que situar-los en llocs coneguts del nostre poble: el castell, l’ermita, font de llavar, font de beure, museus, plaça, balneari, etc…   com si el treball fotogràfic “Vilavella toca música” fóra un homenatge del poble als músics i també dels músics al poble.

    Haig de testimoniar que tant les exposicions com el mateix llibre no hagués pogut ser possible, de no contar amb l’entusiasme, passió i dedicació de Joaquín Ferrandis, que ha sigut el pal de paller d’aquets projectes i durant tot este temps. I també el meu agraïment molt especial a tot el col·lectiu de músics per la seua col·laboració, que han fet d’este treball fotogràfic una experiència personal inoblidable.

                                                                                Joan Antoni Vicent  

Nota: se rifaran tres llibres entre els assistents a l’acte

 

La Vila d’Ítaca

JOSEP LLUÍS NOTARI.

Foto Aplec

XXXVI Aplec dels Ports. Zorita.

Quan comença l´any també comença una peregrinació de concerts per totes les terres del País Valencià. Jo i els meus amics de la Vila hem anat d´any en any recorrent comarques i pobles on sona la música feta en la nostra llengua. En moltes ocasions és tot un esdeveniment per a la població i la comarca. En aquestos pobles no sols s´escolta música molt diferent transmesa en valencià, sinò que, a més a més, sovint el poble assalta als forasters i vianants, i amb l´escusa de la música s´estableixen converses, rialles, convivències i punts de vista sobre temes diversos: política, gastronomia, tradicions, variants lèxiques…  però sobretot al voltant de la música creixen complicitats, rialles, ganes de passar-ho d´allò més bé i la positivitat impregna per unes hores o per uns dies eixos pobles. Jo crec que el cas més paradigmàtic és el de l´Aplec dels Ports que es celebra cada fi de juliol a la comarca que el mateix nom empra. Altres festivals o dies són assenyalats i especials com el concert del 25 d´abril a València (ara recuperem la plaça de bous per a l´event), el Feslloch, el Festhivern, el circuit de música de Castelló, l´Aplec de La Plana i molts altres que omplirien el full de notes i tinta.

aPLECAny a any ens ha encisat veure eixos pobles que estimen la seua llengua, la seua cultura i no tenen vergonya en explicar al món qui són i qui volen ser. Nosaltres sempre hem somiat amb que la Vilavella tinguera també un espai anual per a la música en la nostra llengua, que no fórem una anomalia dintre dels pobles valencianoparlants.

Sé que a la Vilavella han hagut concerts i festivals celebrats al llarg dels anys però que han sigut bolets (molt bonics i especials) en un bosc en estació de sequera. Hi ha molta gent que crec que li agradaria que la nostra llengua també tinguera resó musical a la nostra vila de forma pública, normalitzada i sense complexos.

A les nits de juliol sommiàvem a peus de concerts que grups històrics com Obrint Pas, La Gossa Sorda o cantants com Pep Gimeno “El Botifarra” o Pau Alabajos actuarien algun dia en algun indret del nostre poble de forma visible, oficial… i que gent de la rodalia compartiria amb nosaltres aquesta festa de la cultura. Quan obríem els ulls ens adonàvem que érem els únics sommiadors de la Vilavella que hi havia en aquestos concerts.

Ja fa un parell d´anys que ja no sommiem, anem a concerts arreu del País Valencià i la gent jove del nostre poble acudeix cada vegada amb més ganes. Els meus amics i jo no ens trobem sols, de fet molts grups de joves vilavellers ja ens supera en nombre. La utopia és més propera que mai, ja no ens alimenten molles d´allí i d´allà, cal passar a l´acció cultural, és necessària, possible i desitjable… volem el pà sencer.

Audició de Nadal gener 2015

Els alumnes  vilavellers dels conservatoris de la Vall d’Uixó, de Vila-real i de l’Escola de Música de la Vilavella, el diumenge 4 de Gener a les 18 h. oferirant una interessant audició musical en la Casa de la Música “Joaquin Mechó” amb un repertori compost d’una sèrie de peces musicals clàssiques molt conegudes. Cal assenyalar que l’acte ha sigut organitzat pels mateixos alumnes i a ells cal atribuir el mèrit i felicitar-los per aquesta iniciativa que té  la col.laboració de l’Agrupació Musical Artística “Santa Cecilia” de la Vilavella i de la Caixa Rural.IMG-20150102-WA0001

POEMES I CANÇONS : ACTUACIÓ DEL CANTAUTOR JOSEP LLUÍS NOTARI I DEL POETA JOSEP LLUÍS ABAD EN AÍN

El dissabte 2 d’Agost a les 19’30 h. , al Saló Multifuncional d’Aín, al bell mig del cor del parc natural de la Serra d’Espadà, es realitza un event poètic-musical, organitzat per veïns  estiuencs d’aquesta localitat de la Plana Baixa i que preten ser l’ inici de futurs aplecs de la Serra d’Espadà, reprenent els anteriors organitzats per la Societat d’Amics de la Serra d’Espadà (SASE) i que es deixaren de fer l’any 1997. Enguany l’acte es denomina POEMES I CANÇONS, on intervindran el cantautor de la Vilavella Josep Lluís Notari que presenta el seu disc D’ Espadà i altres versos, i el poeta, també veí de la Vilavella,  Josep Lluís Abad que llegirà poemes del seu “Llibre d’Aín” i d’altres inèdits.

L’acte està patrocinat per l’Ajuntament d’Aín i amb ell s’inicien les activitats del cap de setmana centrades en la denominada  Fira a l’Antiga, on  s’exposen els treballs dels artesans de la Serra d’Espadà,  gastronomia, ceràmica, cistelles de vímet, i fins fa poc, el nostres espardenyers. Una bona excusa per presenciar l’acte i visitar aquest bonic poble de la nostra comarca.

CARTELLOK

Cartell de l’acte

 

“Little Band” a la Casa de la Cultura “Manuel Vicent”

La nostra Banda de Cambra, Little Band.    (article de Pablo Mechó)

La Banda de cambra “Little Band”, l’hem fundat aquest any 2014 al gener un grups d’amics de La Vilavella, amb motiu del concurs de música de cambra que es celebra cada any a l’Alcora i que organitza l’ I.E.S Ximén d’Urrea de l’Alcora. Vam començar a ser com un grups d’amics que es vam ajuntar i alguns dissabtes anavem a assajar a la casa de la música i tocavem algunes obres que ens agradaven. En el concurs sabien que anavem a passar-ho bé i no a guanyar i així va ser. Al transcurs dels mesos després del concurs de l’Alcora, vam pensar que si seguíem, assajant podríem fer algun concert més i donar-se a conèixer a la gent. Així ho vam fer i a l’institut de Nules al Juny vam aconseguir fer un concert coincidint amb la trobada de primària i secundària que va organitzar l’institut. Desprès de l’èxit d’aquest concert vam pensar que podríem actuar a les jornades culturals que organitza l’Ajuntament de La Vilavella i després d’aconseguir-ho, vam actuar el passat 18 de Juliol a la Casa de la Cultura “Manuel Vicent”.

Allí, vam interpretar unes obres bastant variades.

Les obres són les següents:

La Vereda de Óscar Navarro.

Mambo nª 5 de Pérez- Prado.

La Concha Flamenca de Perfecto Artola.

The Final countdown de Joey Tempest.

Tequila de Chuck Rio.

Actualment la banda està formada per 16 músics de La Vilavella i Nules.

Clarinets:       Rocio Mechó, Lía Navarro

Requinto:       Lledó Roglà

Saxo Alt:         Carlos Cuesta

Saxo Tenor:    Manel Pèrez

Trompeta:      Borja Martínez, Israel Badenes

Trompa:         Edu Estefan, David Roselló

Trombons:    Albert Martin-Lorente, Ferran Arnau

Tuba:             Pablo Mechó

Percussió:     Victor Herràiz, Marc Miralles, Jordi Forner i Abelardo  Badenes.

IMG_6684

Clicar per veure reportatge fotogràfic… (Fotos  Joan Antoni Vicent)

 

Little Band informal

 

 Little Band                     ( article de Sebastià Roglà )

La remodelada Casa de La Cultura “Manuel Vicent” de La Vilavella va acollir l’actuació del grup municipal “Little Band”. Aquests joves varen deixar bocabadats als assistents que varen omplir el saló en comprovar com un grup tan jove interpretava de manera magnífica un repertori que anava des d’un pasdoble clàssic o un mambo fins a una de les cançons més ballades en la dècada dels noranta: “The final countdown”. Els membres de la banda varen interpretar el seu repertori sense necessitat d’un director que els guiara durant la mitja hora d’explosió musical plena de força. Ells sols són els que s’han preparat les cançons, els que han dut a terme els assajos durant els sufocants matins del mes de juliol, els que s’han encarregat de fer totes les correccions en les partitures, en fi, ells sols són els que han creat un grup musical que ara comença la seua singladura i que busca fer-se un lloc en l’espai cultural comarcal. El concert va començar davant l’escepticisme de tots els assistents, els quals no esperaven massa d’un grup de joves que en plena adolescència viuen la vida de manera agosarada. Les mares, pares, avis, amics i tot el públic creuaven mirades d’incredulitat i en veu baixa s’escoltaven expressions com ara: “Què bé ho fan estos xiquets” o “No m’esperava mai que tocaren així”. Però aquests comentaris varen passar a un complicitat entre músics i públic, així varen sonar palmes d’acompanyament, crits d’ànim i somriures d’orella a orella. La Little Band havia passat la prova que tenia davant del seu públic més fidel, un públic que d’entrada estava disposat a perdonar-los totes les errades i que venia predisposat a aplaudir però que varen quedar rendits davant del descobriment d’un grup que ha treballat molt en la preparació de les obres i que ho ha fet amb una alegria i una il·lusió que ha estat per damunt de tota qualitat musical. Aquesta il·lusió farà que la Little Band no abaixe la guàrdia i que continue amb el plaer de la música i gaudint dels sopars i tertúlies de la Caixa Rural després dels assajos mentre l’escala musical fa ballar les notes dins del seu subconscient.

 

Logo Little Band

 

CLICAR damunt del logo per escoltar la versió original del “Mambo nº 5”  de Perez-Prado,  que tant bé i amb tant bon ritme van interpretar.

 

RUBÉN MARTÍNEZ CASINO, CANTANT DE RONDALLES I CANT D’ESTIL.

Durant el present curs acadèmic a l’ IES Gilabert de Centelles, on estudien l’ ESO, Mòduls i Batxillerat la gran majoria dels joves vilavellans,  s’han realitzat dos actes musicals dirigits pel professor de música del centre Claudi Ferrer, gran animador sociocultural i mestre preocupat pel desenvolupament cultural dels seus alumnes. El primer va ser la recepció als estudiants francesos de l’ intercanvi amb el “Lyceé de Laragne”, el segon unes activitats musicals amb el guitarrista Pedro Navarro. A més cal destacar la participació  en la Trobada Musical anomenada COMSONALESO a Torroella de Montgrí (Girona). En ells han participat alumnes de la Vilavella: Nerea Gimeno, Lledó Roglà, Pablo Mechó, Óscar Serra, Lia  Navarro i Rubén Martínez.

IMG-20140615-WA0000

Rubén i sa mare Mari Tere acompanyats a la bandúrria per Juan Casino

D’ aquestes actuacions musicals volem destacar a Rubén Martinez Casino com a cantant del Cant d’Estil,  música tradicional valenciana. És molt meritori perquè, tot i ser tant nostra i amb tants arrels, són  pocs els músics i rondalles que es dediquen a la seua  pràctica, i més si són joves. El seu exercici sols és possible si existeix una tradició familiar que transmesa de pares i mares a fills l’estima per aquest cant tradicional, molt tècnic i especialitzat i que requereix una veu apropiada. A més amb la dificultat  de que la nostra música i balls tradicionals  no es valoren com es mereixen i  en canvi, els gustos populars deriven cap altres músiques i balls folklòrics forasters.

IMG-20140615-WA0001

Rubén amb quatre anys acompanyant a sa mare en una actuació amb la seua rondalla.

Rubén Martínez procedeix d’ un llinatge familiar  amb llarga tradició musical. La seua mare, Mari Tere Casino (Malena), ha sigut cantant d’orquestra i  ara de rondalla, a més practicant del cant d’estil i de la nostra música tradicional; la seua àvia, Mª Teresa Roglà, també cantava cançó tradicional i sobretot les nostres famoses peteneres, i així ens remuntaríem a generacions anteriors de la família Malena.

Rubén a viscut en aqueix ambient familiar amb el gust per la musica tradicional. Precoçment, a l’edat de quatre anys ja té l’experiència de cantar en públic,  als deu anys ja acompanyava a sa mare en les seues actuacions, iniciant-se en les rondalles i serenates, on la cançó tradicional valenciana és peça fonamental. Amb la rondalla Espadà, amb catorze anys,  ja ha actuat per tots els pobles de la rodalia. Un bon dia, els dos, acompanyats  a la trompeta pel seu germà Borja,  tantegen cantar albaes, i ací trobem l’ inici  de Rubén  en el Cant d’Estil, música tradicional tant tècnica com emotiva. Si continua desenrotllant el Cant  d’Estil i la cançó tradicional valenciana a bon segur arribarà a ser un referent de la nostra música. Qualitats i tradició no li falten.

Ací mostrem dues gravacions amb sengles actuacions de Rubén Martínez:

CANT D’ALBÀ. Aquesta actuació,  acompanyat a la dolçaina per Andrés Tendero de Moncòfa, es va realitzar en la recepció dels estudiants francesos. L’albà consisteix en un cant mètric que va acompanyat per tabalet i dolçaina.  Al “cantaor” l’acompanya el” versaor” que li dicta les lletres del cant.  El motiu del nom “ cant d’albaes” es troba en que s’ interpretava a l’alba, ja que les lletres solen ser crítiques vers  figures institucionals o rellevants de la població. Ja es tenen referències d’aquest cant al segle XIV i s’ expandeix des de la Plana de Castelló fins a la Safor (Gandia).

 

MALAGUENYA DE BARXETA. En la mateixa recepció, ara acompanyat per Pablo Mechó tocant la tuba, pel professor Claudi Ferrer a la guitarra, i amb el cor d’estudiants de l’IES Gilabert de Centelles de Nules, el veiem cantant aquesta cançó esdevinguda popular gràcies  a Pep Gimeno  Botifarra i al grup  Obrint Pas. La malaguenya es una música tradicional valenciana que s’acompanya amb la dansa denominada l’U. Deriva d’un pal del flamenc que procedeix dels antics fandangos  de Màlaga i que arrelant al sud del País Valencià  es desplega fins la Plana.

Joan Badenes