El divendres 22 per la nit, després de sortejar unes jogasseres pluges que varen provocar i retardar l’ inici de l’acte, es va celebrar l’actuació de Josep Lluís Notari i Andreu Valor davant de més d’un centenar de persones que gaudiren amb les cançons dels dos cantautors, romanent fidels “malgrat la frescor de la nit”.
Un concert que els allí presents no oblidaran pel seu sentit històric en la vida cultural vilavellera. Si el qualifiquem així és per dos motius essencials.
En primer lloc per l’actuació del cantautor de Cocentaina, un músic reconegut en la cançó d’autor en valencià. Que un cantant d’eixa transcendència actue a la Vilavella ja és tot un esdeveniment, com ho va ser en el seu moment les actuacions d’Ovidi Montllor, Carraixet i Urbàlia Rurana. Segon per l’ elecció de Josep Lluís Notari d’elegir la plaça de la Vila per fer l’actuació en la qual presentà el seu segon disc, “ L’ Arcàdia de Syntagma”.
Andreu Valor amb veu càlida, i acompanyat dels sons acústics de les guitarres, anà desgranant els poemes musicals del seu tercer disc “Malgrat la pluja” així com altres peces anteriors. Les seues cançons transmeten sentiments d’amistat, tendresa i una actitud vital positiva davant d’un panorama advers. Reivindiquen valors com la dignitat i la igualtat, tot clamant contra les injustícies que provoca un poder cec i inhumà, encoratjant per a seguir amb la lluita. Per al cantautor, estimar implica la decisió de ser valent i no indiferent davant de tot allò que va contra l’amor i la cultura.
De l’actuació de Josep Lluís hem de destacar que el seu segon disc reflexa una evolució i maduresa en la composició musical i en la interpretació, acompanyat d’un conjunt instrumental, clarinet, guitarra acústica i acordió, que donen més intensitat a les seues melodies.
Com l’anterior disc les cançons parlen de les seues inquietuds davant un món injust, actualment en un procés de degradació social provocat pel triomf del liberalisme econòmic que destrueix els consensos democràtics de les últimes dècades a Europa.
Cap patiment humà li és indiferent; el seu valor a reivindicar és el compromís que ell el viu des d’allò més pròxim, la Vilavella, passa pel País Valencià i enllaça amb el que passa a Europa, on utilitza el símbol de Grècia, la plaça de Syntagma d’Atenes, i al món, per donar la veu al que denomina “segon món”, el nostre.
El seu discurs poètic del concert va ser cantat no sols en valencià sinó també en francès (magistral la seua interpretació de “ Le Bohême “ de Charles Aznavour ), italià i grec expressant els seu cosmopolitisme europeu, reivindicant una Europa més social i humana, abans una utopia a la qual aspiràvem i ara convertida més bé en una distòpia per la dictadura del capital financer.
El contingut del concert dels dos cantautors no cal definir-lo com a cançó protesta, sinó millor com a cançó proposta.
Es d’esperar que Josep Lluís Notari continue la seua progressió artística. Ara té una fita molt important, en l’actuació el dijous 28 a les 21 h al Palau de la Música de València dins del cicle dedicat als cantautors valencians.
Per als interessats podeu acostar-vos al següent enllaç del blog “ Los Ojos de Mirar” de Carlos Laullón amb un article sobre el concert i més fotografies.
Text: Joan Badenes
Fotografies: Carlos Laullón
You must be logged in to post a comment.