Associació Smara de la Vilavella: Accions solidaries amb els xiquets refugiats sahrauís.

Associació Smara de la Vilavella: Accions solidaries amb els xiquets refugiats sahrauís.

Tenim en la Vilavella un bon exemple d’activisme social que expressa el valor de la solidaritat en les persones que porten endavant projectes d’ajuda cap a persones, col·lectius o pobles que pateixen per raons d’ injustícia social.

És el cas de l’ associació SMARA- Ajuda al poble sahrauí- que desenvolupa una sèrie d’accions dirigides a reduir el sofriment que pateix aquest poble des que Espanya els va abandonar l’any 1975 quan era una província més de la seua organització estatal.

Volem recordar totes les activitats que al llarg d’un any porta a terme l’Associació Smara, fent primer una reflexió sobre el concepte de solidaritat per a entendre el sentit d’aquesta ONG que realitza les seues activitats en la Vilavella i la Vall d’ Uixò.

La solidaritat és un valor que deriva de la virtut de la caritat que practiquen les religions, però que en la seua evolució la converteix en diferent.

La caritat és un acte d’auxili que es dóna a la persona necessitada. Porta a fer el bé en forma de beneficència. Es tracta d’oferir un servei o diners (una almoina ) a la persona que té fortes necessitats o dependències. És donar una miqueta del que u posseeix sense qüestionar ni transformar la situació vital del necessitat.

La solidaritat són accions d’ajuda tot observant i denunciant les causes que originen activament el patiment de les persones i els seus responsables. Es pregunta per les causes del que pateix partint del concepte de Justícia Social. L’acció solidària tracta d’organitzar grups humans que treballen per eradicar les causes de les injustícies.

Es distingeix a més de la caritat perquè se sent responsable de l’altre i de la seua situació. És una acció de tipus horitzontal, d’altruisme recíproc, AVUI PER TU, DEMÀ PER MI. Tracta de transformar les estructures que donen lloc als seus mals. No és vertical ni deixa de qüestionar-se pels orígens dels patiments. Ací cal recordar les paraules del bisbe brasiler Hèlder Càmara, teòleg de la teologia de l’alliberament, “ si done una almoina al pobre diuen caritat, si pregunte perquè hi ha pobres em diran comunista”

Per tant les accions solidaries mouen a les persones a intentar compensar les injustícies socials, canalitzant aquestes a través del voluntariat, ONGs, etc. Eixe és el sentit de l’Associació Smara, ajuda material al poble sahrauí que alleugere el seu patiment  i denúncia de les causes d’aquesta injustícia.

Aquestes activitats que realitza Smara  han donat a conèixer la dura realitat en la qual viu la població sahrauí,  que sobreviu en campaments de refugiats al sud-est d’ Argèlia des de 1975, any en que Espanya els va abandonar, i el seu territori – Sàhara Occidental  i les seues poblacions: l’Aaiun, Smara, Villa Cisneros (Dajla) etc. – van ser envaïts pel Marroc. Situació de patiment per als sahrauís que dura 42 anys i que es troba a l’espera de l’aplicació de la legalitat internacional, boicotejada contínuament per l’ocupant.

Encara que són  conegudes per molts vilavellers i vilavelleres, ja que han participat d’alguna manera en alguna de les seus activitats solidàries, fem un recordatori d’aquelles s’organitzades al llarg de l’any al nostre poble.

 

PROGRAMA DE VACANCES EN PAU. Durant els mesos de juliol i agost, les vacances escolars, acudeixen milers de xiquets i xiquetes sahrauís a conviure amb famílies acollidores. D’aquesta forma s’ajuda a alleujar el patiment d’aquest menors per les dures condicions de vida i climatològiques presents durant l’estiu a l’inhòspit desert on malviuen, al mateix temps que passen revisions mèdiques. Enguany tenim a una familia vilavellera, Gemma Flors i Victor Beade, que acull al xiquet Ahmed.

 

 

 

Acte comarcal de Benvinguada als xiquets i xiquetes sahrauís. Palau de Vivel, la Vall d’Uixò.

La familia de Gemma Flors i Victor Beade amb Ahmed

PROGRAMA D’ESTUDIS. Implica un nivell més alt de compromís per part de les famílies que han tingut durant l’estiu al xiquet o xiqueta i han establert una relació amb les seues famílies sahrauís. L’acolliment és permanent mentre duren els seues estudis. Al nostre poble dues xiquetes ( ara ja son unes dones)han vingut a estudiar i formen part de les seues famílies acollidores i de les nostres relacions socials, Minatu i Xerifa, que després d’estar més de deu anys entre nosaltres, s’han convertit en dues vilavelleres més.

Xerifa i Minatu

 

VIATGES I ESTANÇA DE CONVIVÈNCIA EN EL CAMPAMENTS DE REFUGIATS DE TINDOUF. Algunes famílies inicien una relació amb la família dels xiquets i xiquetes acollides  durant l’estiu que els porta a visitar-los i a conviure amb ells durant una setmana en els viatges als campaments de refugiats en Tindouf que en Pasqua o a principis de desembre s’organitzen. Les persones acollidores coneixen de primera mà una cultura, una realitat i una gent entranyable – la família dels xiquets- de la que no s’oblidaran mai pels llaços afectius i emocionals que se creen entre ells.

Carla i Aitana amb xiquets i xiquetes sahrauís als campaments de refugiats de Tindouf

 

JORNADA DE FUTBOL SOLIDARI. Per Nadal és ja tradicional l’organització, conjuntament amb el CF. la Vilavella, d’aquest esdeveniment esportiu on s’inicia la campanya d’arreplega d’aliments. Cada edició registra un augment d’assistència de públic que aporta aliments bàsics com arròs, llentilles, sucre i oli. A més la rifa solidaria i les donacions econòmiques permeten contribuir a fer front a les despeses del seu transport en camions als campaments de refugiats en Tindouf.

CAMPANYA D’ARREPLEGA D’ALIMENTS. Durant dos mesos continua l’arreplega d’aliments, que els voluntaris dipositen en les oficines de Mª Pilar Flors, i que conjuntament als aportats per altres poblacions valencianes, eixiran cap als campaments sahrauís als inicis del mes de Març.

 

AJUDA ECONÒMICA. El nostre ajuntament dóna una ajuda econòmica, que a més de l’arreplegada amb la venda de bijuteria i d’artesania sahrauí i loteria de Nadal, es financen les despeses que suposen el bitllets dels viatges dels xiquets i del transport d’aliments.

ACCIONS ESPECIALS DAVANT DE CASTASTROFES. Si han patit destrosses en les seues elementals infraestructures d’habitatge, per inundacions o temporals, s’organitzen campanyes d’arreplega de mantes o roba.

ACTES INFORMATIUS sobre la situació política del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc i participació en els actes reivindicatius per aconseguir que es complisca la legalitat internacional definida per l’ONU.

Aquest és un resum de les activitats que organitza Smara per ajudar als xiquets refugiats sahrauís. Unes activitats que sense la participació i col·llaboració de gent de la Vilavella no seria possible, i que expressen que al nostre poble hi ha gent solidària.

 

Associació SMARA de la Vilavella

 

 

 

 

Entrevista a Laia Cañes amb motiu de la setena posició en el campionat del món de Trail-Running.

Un dels objectius del blog de l’AdVV és  distingir i ressenyar els veïns i veïnes de la Vilavella que han sobreeixit  o són referents en activitats culturals, educatives,  artístiques, artesanals , d’investigació o en el món de l’esport. En aquesta darrera pràctica, des de la Vilavella , ha eixit una esportista que ha arribat als nivells més elevats que qualsevol esportista aspira:  convertir-se en esportista d’elit i assolir un alt reconeixement pels premis, marques i  primeres classificacions en les competicions on participa. És Laia Cañes,  la vilavellera que més èxit ha obtingut en el món de l’esport, concretament en un de gran duresa i exigència com és el Trail-Running, maratons de muntanya de gran recorregut.

El 2017 serà un any inoblidable per a Laia. Atleta de la selecció espanyola d’atletisme en dos campionats, europeu i mundial, ha sigut setena classificada  i primera espanyola en el campionat de món celebrat recentment en Itàlia. Aquesta destacada  classificació entre les millors atletes del món en Trails ha vingut precedida de la victòria en el MIM de Penyagolosa, classificació després d’assolir cinc anys seguits la segona posició, dos campionats autonòmics de marató i primeres classificacions en diferents proves internacionals.

Laia ja s’ha convertit en un referent entre el món de l’atletisme de muntanya, on a més de les seues marques,  destaquen les qualitats i valors esportius que la fan especial: humilitat, simpatia, esforç, preparació, entrenament constant i motivació de superació.  Valors que defineixen la seua personalitat i el seu rol d’esportista d’elit.

Des de l’ AdVV felicitem a Laia Cañes Badenes pels seus èxits esportius i per convertir-se en un referent a nivell internacional en el Trail-Running. Per tal  motiu publiquem l’entrevista que a Crono TV – Mediterráneo li han fet  amb motiu d’haver quedat en la posició setena en el campionat del món de Trail-Runnig celebrat a Itàlia.

(Cliqueu sobre l’enllaç per a veure l’entrevista)

http://webtv.tvmediterraneo.es/embed/?videoId=e-5612

CONFERÈNCIA: Què ha passat en aquesta campanya de la taronja?

JOSEP RAMON URBAN  donarà un conferència en la Casa de la Cultura de la Vilavella:  PRESENT I FUTUR DE LA TARONJA. ANÀLISI DE LA CAMPANYA ACTUAL, en la qual col·laboren la Regidoria d’Agricultura, el Consell Agrari Local i la nostra Associació de Veïns.

Urban a banda de ser agricultor,  pertanyent a l’executiva de la UNIÓ DE LLAURADORS DEL P.V. presenta un ample curriculum que li fa ser tota una autoritat sobre la taronja al nostre país i un gran coneixedor dels problemes de la seua producció i comercialització  a nivell europeu.

Una conferència necessària per tal que els agricultors de la Vilavella tinguen la informació, tant la tècnica com la de les decisions polítiques, per a que coneguen amb amplitud els problemes que li afecten i que poden influir en el tancament de les seues produccions si no es posa remei.img-20170116-wa0004

 

Josep Ramon Urban ens fa un breu resum del contingut de la conferència, ineludible per a tindre informació important a l’hora de prendre decisions futures sobre la venda de les nostres taronges.

Enguany la campanya citrícola tenia unes previsions amb uns resultats econòmics satisfactoris per a totes les persones que intervingueren en la cadena – des de la producció, recol·lecció, manipulació i sector comercial- i tot això malgrat que patíem una sequera important des de fa ja tres anys.

La qualitat dels fruits era l’adequat. Els llauradors/productors teníem prou il·lusió perquè la temporada passada finalitzà amb esperança envers la d’enguany. Podia ser millor.

A la fi, entre la desídia d’un tractat dolent amb  Àfrica del Sud  que ha repercutit en nosaltres molt negativament, a banda d’unes condicions meteorològiques adverses (granissol, pluges) en algunes zones, la campanya per als xicotets agricultors de la comarca ha sigut un desastre.

img-20161224-wa0022Les darreres pluges,  tot i que són necessàries per a la vida, han vingut en una època que a les nostres mandarines i clementines no els feia cap falta. Això conjuntament amb una pujada de temperatures han provocat el pixat i una gran part de les collites s’ha fet malbé.

A més, ha estat condicionat greument el tractat amb Sud-Àfrica del qual cal fer un comentari:
– S’ha fet sense contar amb el sector de la producció per tal de signar-lo i amb uns representants polítics no adequats per a defendre els interessos de la nostra agricultura, sinó més aviat defendre als empresaris que tenen capacitat per importar els fruits d’aquells països, sense comptabilitzar el mal que aquestes decisions  comportaven per al nostre sector productor.

Per això mateix des del Sindicat  Unió de Llauradors començaren a denunciar que aquesta mesura no beneficiaria la nostra producció i això és el que finalment ha ocorregut.

Així doncs, espere que els nostres polítics de proximitat prenguen nota i ho comuniquen a les elits perquè consideren el sector al nostre país i es revisen aquests tractats que ens perjudiquen i molt.

 

JOSEP RAMON URBAN

Tres anys de blog

img_20170103_151935408_hdr

Preparant l’article 397

Enguany, iniciarem el quart any de presència entre tots vosaltres. Tal com el blog assenyala en la cronologia mensual a la part dreta de la portada, va ser el gener de 2014 quan publicàrem la primera entrada, una preciosa fotografia nocturna de la Vilavella de Juan Escrig.

No ens ha anat malament si considerem l’equip humà que trobem darrere les vostres pantalles.

En èpoques ben magres sempre hem trobat el recolzament de veïns que s’han afegit a col·laborar i això ha esdevingut com l’alcohol que s’afig al foc i fa que la flama siga més poderosa i la combustió encoratjadora.

Fins ara hem fet un total de 396 articles, hem rebut 101.921 pàgines vistes i 50.132 visites la qual cosa no significa que els visitants hagen llegit els continguts, però ens han visitat i saben de la nostra existència. A hores de llegir l’article seran moltes més.

No cal parlar de l’annexió a les xarxes socials, que sense la pretensió d’idealitzar-les, han expandit per tot arreu els nostres continguts, i hem sigut visitats des d’arreu del món, des dels EEUU-  agraïm a Loli Mccall Arnau el seu seguiment quasi diari-,  com  des dels països europeus -segurament joves que han tingut que marxar a buscar treball ja que ací les perspectives de futur per a ells són ben magres-  així com des de països llatinoamericans  i àrabs. Per a nosaltres ha sigut una agradable sorpresa que ens lligen des d’arreu del món.

Sí, ho sabem, les persones lligen uns pocs renglons i quasi no arriben a la fi.

Però si unes poques ho fan, estem ben pagats: no rebem diners per paraules llegides.
Per la mateixa estructura del blog sabem que és una mica complexe el fet de deixar comentaris, car és necessari registrar-se a WordPress per tal de poder fer-ne i t’has d’identificar.

Però això mateix ens protegeix de tota mena de comentaris anònims maleducats, tant mancats de rigor com de sentit comú, i una pràctica prou expandida i, malauradament, a l’ordre del dia. Això fa perdre molta energia i dedicar temps estúpid a individus que no respecten les normes mínimes d’educació, democràcia i convivència.

Quant de temps continuarem més?

És aquesta una pregunta oberta que no sabem contestar.
La idea nostra sempre ha estat elaborar articles que, d’alguna manera o d’altra, tingueren relació amb el nostre poble i les persones que hi viuen; però, alhora, hem volgut que els nostres col·laboradors pogueren expandir la seua creativitat i oferir-la als veïns, de manera que tot sumara per construir un millor poble i una convivència fonamentada en el respecte mutu i una honestedat intel·lectual que no poguera ser qüestionada. Com a revista sociocultural hem pretès transmetre aquells assumptes que poden afectar i/o interessar a la comunitat vilavellera: històrics, socials, culturals, reivindicatius, etc. L’existència i continuïtat del blog depèn dels vilavellers/es que vulguen col·laborar enviant-nos els seus escrits o/i suggerències. Continuarem mentre hi haja aquesta energia social. Recordeu la nostra adreça del correu: associacioveinsdelavilavella@gmail.com.

Qui crega que hem sigut parcials en les nostres valoracions i escrits, -perdoneu-me- però és un individu massa simple, car la imparcialitat pura és una entelèquia, un fantasma, no existeix.

No hi ha imparcialitat, sempre hem de triar, diuen molt correctament els filòsofs, però nosaltres no hem tingut mai les cartes marcades, ni hem fet trampes: totes cara amunt. No mai hem llançat cap pedra i hem amagat la mà.img_20170103_151704

Els elements que ens han guiat en la nostra feina han sigut: ser clars en la informació, ser directes en les valoracions i tot això seguint patrons ètics que promoguen el bé comú i no menyspreen els drets de les persones amb qui convivim. Almenys ho hem intentat sempre amb bona voluntat.

Podem no pensar com altres i això és legítim, però això no ens dóna el dret de calumniar, fer acusacions falses i falaces buscant titulars, per tal que se’ns note socialment.

No ho hem fet, ni mai ho farem i aquesta serà la forma com ens distingirem de depredadors forassenyats, estúpids i intel·lectualment ignorants i amb mala voluntat.

Com li va dir Plató al seu alumne predilecte, el gran Aristòtil, a l’hora de demanar-li que revisara i criticara tota la seua obra: ” Ets el meu amic, però busca sempre la Veritat“.

I recordeu, VERITAT, aquesta paraula cal escriure-la sempre amb majúscules.

 

Arquitectura de la Guerra Civil en la muntanya de santa Bárbara.

L’enunciat que dóna lloc a l’existència d’aquest blog és “ Aportar per a fer un poble millor” . Seguint la proposta, objectius nostres són donar a conèixer aspectes de la nostra història per a saber d’ on venim,  i reivindicar la recuperació, defensa i promoció del nostre patrimoni, siga tant cultural com natural, així com l’urbanístic i arquitectònic, per tal de sentir-nos-en orgullosos del que tenim i traspassar-ho, millorat, a les generacions futures de la Vilavella.

En diferents articles anteriors hem tractat sobre la necessitat de posar en valor patrimonial i històric l’entramat d’ arquitectura bèl·lica de la Guerra Civil, com són les fortificacions, trinxeres, punts d’observació, nius de metralladores, pous de tirador, etc. que existeixen en les nostres muntanyes. Recordem que el nostre poble i les seues muntanyes va ser territori de disputa i de confrontació bèl·lica, ja que el front va quedar ací estabilitzat durant nou mesos.  D’aquest fet ha quedat com a testimoni un ric traçat de construccions militars d’atac i defensa, emprat pels dos bàndols en confrontació, que si no és objecte de recuperació corre els risc de ser engolit pel pas del temps.

img_6742

img_6743

Evitar el seu desnonament com a llegat històric i incorporar-lo al nostre patrimoni suposa també un pas per a la recuperació de la memòria històrica d’uns fets recents que si no s’observen amb tota la seua integritat,  poden ser repetits de nou, no oblidem la coneguda frase “ els pobles que obliden la seua història estan condemnats a repetir-la “.

Fins ara tractar sobre la nostra Guerra Civil a nivell institucional resultava bastant complicat, segurament tant per raons ideològiques – posat que els vencedors imposen la seua interpretació dels fets sense deixar que ningú a posteriori la rectifique-  com emocionals.

En aquest context, no podem menys que cel.lebrar i felicitar els autors de la recuperació i rehabilitació d’un traçat d’aquesta arquitectura existent en la muntanya de Santa Bàrbara, posada en valor com a patrimoni històric, reclam museístic i turístic.

img_6745

img_6748

Mereixedors de reconeixement són tant la iniciativa del nostre ajuntament, presa  per  la regidora de Patrimoni Loles Orenga i per l’alcaldessa Carmen Navarro,  com pel treball de rehabilitació realitzat per l’empresa ArqueoCas dirigit per l’ historiador  Jose Albelda, una obra que ha comptat amb la col.laboració de la Generalitat Valenciana, Caixa Rural Vilavella – Cajamar, Fustecma i Voluntariat pel Patrimoni.

El passat diumenge 13 tingué lloc l’acte d’inauguració i presentació pública d’aquesta magnífica rehabilitació. En la vessant est de la muntanya de Santa Bàrbara, ben prop de la penya Espiadora,  en un lloc privilegiat, ja que s’atalaia tota la plana, des de Benicàssim fins a Sagunt, es concentraren unes 150 persones que van seguir amb atenció les explicacions de les vicissituds bèl·liques ocorregudes  entre 1938 i 1939 que va realitzar Jose Albelda, després dels discursos inaugurals de les nostres autoritats municipals.img_6796

img_6800

 Es va fer una visita guiada per tota la trama recuperada, un circuit que compta amb trinxeres excavades, niu de metralladora, punt d’observació i vigilància, tot explicat amb uns panells informatius, La visita guiada acabà amb la lectura de fragments dels diaris personals de dos combatents, un del bàndol franquista i l’altre del republicà, feta per Carlos Mallench, de l’associació Muntanyes de la Guerra, com un record de tots els morts de la confrontació civil, tal com queda gravat sobre una pedra a l’ inici del trajecte. Amb el desig de que mai més es tornen a repetir fets tant destructius i mortífers. Per aquest motiu cal recuperar la memòria històrica i no oblidar tot el que va passar i a ningú dels que varen morir.

img_6785 img_6774

A continuació  reproduïm part del textos que expliquen els panells informatius. Aquests, més les fotografies que publiquem, donaran a conèixer la història  i el lloc on va ocórrer als qui, per diferents raons, no poden acudir a veure aquesta obra, que com va dir Jose Albelda, “sols és comparable a una xicoteta sala d’un primer pis d’un museu de diferents plantes”. Encara queda molt per recuperar, però el primer pas ja està donat.

Actualment el municipi de la Vilavella conserva una gran quantitat de restes bèl.liques repartides entre les partides rurals de Santa Bàrbara i la Selleta. A més de la seua quantitat i bon estat de conservació, la seua característica distintiva és la d’haver format part del sistema de fortificació de campanya dels dos bàndols participants de la Guerra Civil Espanyola entre 1938 i 1939, primer com a elements defensius republicans per frenar l’avanç franquista cap a València, i més tard amb la paralització del front, com a primera línea defensiva de l’exèrcit franquista.

Entre un bosc mediterrani d’argelagues, esbarzers, carrasques i pins plantats en la dècada dels 50, destaquen les restes encara visibles d’una gran quantitat de trinxeres excavades en el terreny, … parapets aixecats en pedra en sec, pous de tirador i nius per metralladores o casamates ( alguns d’ells amb grafitis realitzats sobre el cement fresc), cabanes de soldats, llocs d’observació o un extens campament militar republicà usat després per la 83 Divisió franquista, conegut com “el poble desert”.

20161113_091351

 La part posada en valor consta de dos trams:

TRAM 1 : … discorre a través d’una trinxera excavada en terreny rocós, aplegant fins un niu de metralladores de planta ovalada; al nostre pas, anirem deixant arrere nombroses ramificacions de la trinxera que actualment s’encontren colmatades de terra.

Després de visitar el niu o casamata, la ruta continua per un camí de fàcil accés a través del bosc.

TRAM 2 : …  consta d’un conjunt format per un lloc d’observació i el seu abric complementari, i uns metres més avall un altre grup format per un niu de metralladores i un abric vinculat a aquest.  La tornada a la senda es fa a través d’una trinxera, encara per excavar, de 190 m de longitud.

És un patrimoni militar que representa la lluita dels nostres avantpassats, restes d’un camp de batalla que hem de respectar. Preguem que tingui cura d’aquest patrimoni, ja que de nosaltres depén llegar -lo a les futures generacions.

Text Joan Badenes

Fotografies Juan Escrig

 

Incendi en la Serra d’Espadà

Archivo 28-7-16 10 43 43

IMG-20160725-WA0004

incendi SE 2El foc destructor ha posat les seues urpes en les nostres muntanyes. La part occidental de la Serra d’ Espadà, entre Artana, Onda, Tales i Alcúdia de Veo,  ha sigut calcinada per un virulent incendi que ha carbonitzat 1.500 hectàrees, 700 de les quals formen part del denominat Parc Natural de la Serra d’ Espadà. Les columnes de fum del sinistre vistes des del nostre poble, donaven a entendre que el foc podia estar en la Font de Cabres o el Puntal, quan en el seu origen estava sols una miqueta més lluny, en el paratge de les Penyes Aragoneses, en Artana.

Archivo 28-7-16 10 48 53Les imatges que ràpidament s’han transmès  per les xarxes socials, i de les quals exposem ací algunes d’elles, testimonien el dramatisme del foc, i ens copsa més directament perquè és la nostra estimada serra, de la qual la Vilavella és porta d’entrada. La Serra d’ Espadà, per la seua configuració com a bosc mediterrani,  estructura, paisatge, vegetació i arbres autòctons, el més emblemàtic dels quals és la carrasca surera, així com els seu pobles,  fan un indret únic i paradisíac, al qual tots, tant les administracions com les persones de peu, hem de cuidar com un tresor que en qualsevol moment, com ara ha sigut, es pot malmetre.

El paisatge que resta després de l’ incendi és desolador, carbonitzat, sense vida, ni vegetal, ni animal,  i tardarà temps en ser el que era tal com nosaltres l’hem conegut, primer rebrotant el sotabosc que en 5 anys pot recuperar els matolls,  però el arbres tardaran dècades en ser el que eren. Els experts indiquen que a un bosc després d’un incendi li costa regenerar-se uns 50 anys.incendi SE 3

Les causes que provoquen que el bosc mediterrani, entre ells la nostra Serra d’Espadà, estiga en perill de desaparèixer per l’efecte dels incendis són diverses, però l’efecte desencadenant quasi sempre és la mà de l’home.

Trobem les causes que provoquen que el bosc siga actualment una potencial pira, una bomba, en una sèrie de variables: primer en l’abandonament productiu de les muntanyes que fan que el sotabosc, argelagues, esbarzers, etc. s’escampen formant  una massa altament combustible; en la falta de gestió de les mases de pi blanc que colonitzen aquestes zones agricoles abandonades i en les anteriorment cremades on la seua repoblació és tan abundant que surten mils de pins per hectàrea derivant en una massa impenetrable que propaga el foc molt ràpidament; per agreujar-ho tot més, la persistent sequera – cada vegada plou menys degut a l’ anunciat canvi climàtic, amb uns indicadors de pluviometria similars a les de zones desèrtiques.

Archivo 28-7-16 10 38 28Abans els cultius de muntanya: garroferes, vinyes, figueres, els accessos i bancals construïts per al conreu, amb els arbres autòctons com la surera i carrasca resistents al foc, aconseguien que les muntanyes estigueren netes, sense l’amenaça d’ incendis tant extensos i destructius com els actuals.

Actualment com la muntanya ja no és productiva, la seua vegetació s’escampa inexorablement convertida en fàcil combustió a expenses  que la mà de l’home, bé per inconsciència, irresponsabilitat i imprudència al fer foc prop de la massa forestal cremant rastrolls, o fent alguna evitable i absurda barbacoa, o a l’acció  malintencionada  provocada per piròmans o per obscurs interessos econòmics, active els tants repetits incendis. És sabut que a l’ inici dels incendis es  detecten moltes vegades  diversos focus.

Ara, a part de ser els necessaris pulmons per a poder respirar un aire menys contaminat, les nostres muntanyes tenen una atracció paisatgística i l’utilitzem com a turisme,  lleure, oci i pràctica esportiva, senderisme, caminades, caça, etc. Aquesta utilització requereix per part  de tots els usuaris màxim respecte i precaució. Fa pena veure escampades per les muntanyes bosses de fem o deixalles als barrancs, pots de beguda, botelles,  plàstics, cartutxos d’escopeta, etc. Al veure aquesta lamentable brutícia no deixem de pensar que si aquest material ha sigut pujat a la muntanya ple, per qué no es baixen i s’ aboquen a contenidors urbans.

IMG-20160725-WA0008La Serra d’ Espadà, les nostres muntanyes,  són  de tots; més enllà dels límits administratius dels termes, a tots ens reclama protecció, tant a les persones, per la qual cosa hem d’evitar encendre foc i no embrutar-les, com per a les administracions: cal desenvolupar accions no sols d’extinció, sinó també  la necessària  prevenció,  i així netejar les zones d’alta concentració de pins, i sotabosc com les argelagues i els esbarzers.

De tots nosaltres depén la seua pervivència.

Joan Badenes

 

Me gusta?

            seotwitterÉs evident que les xarxes socials han passat a envair els nostres espais comuns. Aquesta teranyina en forma d’ones que ocupen l’espai, sense massa ni volum, ens acompanya com les ànimes que eixien cada dia de tots sants. Són invisibles, però estan presents. No es perden cap esdeveniment, així podem trobar-les en un bar, pel carrer o al  bany.

            La seva presència silenciosa i invisible permet que un munt d’andròmines que poblen les nostres cases puguen, per moments, adoptar vida pròpia. Els telèfons mòbils s’encenen i s’apaguen de nit i de dia, els ordinadors emeten petits sorolls reclamant la nostra presència i les aplicacions com el Whatsapp, el Facebook o el Twitter no paren mai. Si tots aquests aparells i les aplicacions es posaren d’acord per xiular, enllumenar-se o remugar les nostres cases serien inhabitables. Així i tot, quan observem un allargador ple de telèfons connectats per carregar-se, de vegades, s’assembla a un arbre de nadal.

            No vull opinar sobre si aquesta febre tecnològica i hipertextual, que ja no de l’or, és bona o és dolenta. Podria dir la meua opinió, però aquesta seria meua, de ningú més i sense cap transcendència, per tant no vull entrar en l’ús que fa cadascú d’elles.

            En canvi sí que vull dir que les xarxes i, especialment, Internet ha ajudat a millorar molts camps de la ciència, la vida de les persones i la tecnologia. L’invent de la xarxa pot ser comparable amb el que va suposar la llum o els motors de la Revolució Industrial; de fet, sense aquesta no poden funcionar els bancs, hospitals, escoles, el metro o el tren. Aquesta Revolució Digital té coses molts bones i ha ajudat a trencar barreres però, malauradament, el posterior ús que es dóna de les coses no té res a veure amb el l’ús per al qual fou dissenyat.

            Però el que més em crida l’atenció de tot, i això és qüestionable totalment, és la importància que se li donen a les xarxes socials. No podem negar que aquestes tenen un poder de maniobra que no tenen altres mitjans, entre altres coses, perquè el seu ús, almenys en el països on no existeix censura ni bretxa digital, arriba a tots els segments de la població, a més de tindre un nivell d’expansió infinit.facebook-

            Una notícia es converteix en viral en pocs minuts i aquesta dóna la volta al món de manera impressionant. Un vídeo o un meme penjat a la xarxa pot arribar a ser vist per milions de persones. Les grans productores de televisió i les marques més importants apareixen a tot arreu amagades pels webs. Tothom ha caigut rendit als encanteris de la xarxa.

            Però també cal posar en qüestió moltes de les accions que es produeixen a la xarxa, així quan posem al Facebook «me gusta» que és el que estem dient que ens agrada? Ens agrada la persona o el que ha penjat? Posem «me gusta» per quedar bé o perquè realment en agrada el que s’ha penjat?. Preguntes a les que afegiria una altra particularitat com són les defenses dels moviments solidaris. Posar «me gusta», a un esdeveniment «asistiré» o signar per una causa social no ens comporta ni temps, ni diners, ni cap compromís. Llavors observem com hi ha un munt de gent que signa per una bona causa, o que està d’acord amb una mobilització que comparteix i defensa de manera ferotge. Però amb això hi ha prou? Ja tenim la consciència tranquil·la? Ja ens hem quedat satisfets i podem dormir a gust?.

            Alguna cosa falla quan davant d’una manifestació en defensa d’alguna causa considerada injusta comparteixen i signen tres milions de persones i després a la manifestació sols acudeixen un centenar.

            El «me gusta» o el «compartir», de vegades, s’ha convertir en un recurs fàcil que funciona com a analgèsic o com una píndola de la felicitat d’aquelles que ens parlava Aldous.

Text elaborat per Sebastià Roglà.