GOTS

Cada dia escura allò que esdevé més imprevisible sota l’aigua i una llum transparent a les mans.

En sentir el picar de coberts, plats i cristalls, sec a la vora del príncep. Sempre hi ha alguna llaminadura que cau: pells rostides de pollastre, creïlles al forn o bocins de pomes torrades…

A la distància justa d’un batec xampurreja paraules i els gots que se li esvaren s’esmicolen en centenars de tessel·les petites de cristalls.

Ai pare!, se li escapa pels llavis.

I jo veig que a l’endemà en entrar per casa ve carregat amb dotze gots, no bisellats, però lluminosos, els més simples i senzills.
Això em va narrar certa vegada que feia son pare: els reposava.

Ell recorda callat. I mentre jo -fidel gossa- ensume aquestes subtileses quotidianes, els treu de les capses per escurar-los.

Ara ocupa el lloc buit de son pare i, de nou, la història pendola d’emoció: en diem madurar.

Anuncis

Paraules i lletres

On teniu el sentit de l’humor? Xarreu, parleu: les lletres i paraules no mosseguem!

Si hi ha alguna cosa que ens distingeix als humans sobre la resta d’essers vius és la capacitat que tenim de parlar. Al llarg de la història tenim exemples de grans oradors que amb l’ús de la paraula eren capaços de convèncer a qui opinaven el contrari o que simplement eren incrèduls.

Al repassar la història ens trobem amb molts exemples, així a l’antiga Grècia Aristòtil ja parlava de com es podia persuadir l’auditori: el caràcter moral o la credibilitat de l’orador davant el públic; l’emoció o l’habilitat de l’orador per crear en l’audiència un efecte emocional favorable i l’argumentació que era el més important dels tres, ja que feia referència a la veritat dels arguments presentats.


D’aquesta manera, en cadascuna de les èpoques ens hem trobat amb personatges que feien de la paraula una arma de gran precisió. Podem recordar a Pèricles, Churchill, Sant Tomàs d’Aquino, el Che Guevara, Mandela, Gandhi o Steve Jobbs, però encara quee aquests siguen molt famosos hi ha altres que tenien el do de convéncer al públic com els famosos venedors de locions per a que el pèl cresquera de manera miraculosa.
Aquest ús de la paraula ha estat tan important en la història que algunes de les fites més importants s’han aconseguit seient en la mateixa taula un grup de persones d’opinions distintes amb l’única arma per atacar al contrari que la paraula. Quantes vegades hem escoltat la frase converses de pau…


Els conflictes internacionals o casolans acaben sempre o solucionant-se per mitjà de la paraula o de la guerra, així hem escoltat un munt de vegades a les nostres mares davant un conflicte familiar: Per què no parleu?, de la mateixa manera que quan dos amics estan barallats també fem esment a la paraula dient: Què no us parleu?. La importància de la paraula és capital i malauradament quan aquesta no funciona els problemes acaben malament, per això cal fer ús d’ella sempre què tinga’m l’oportunitat.

Per què ens neguem a fer ús d’un do tan extraordinari? Per què tantes vegades no apliquem l’ús de la raó per mig de les paraules? Tan complicat és seure i parlar?

Deia un cantant de rock que veient com tracten els éssers humans el planeta, tal vegada hauria estat millor deixar-lo als simis.
Sembla què amb les seues actituds alguns prefereixen les armes a les paraules.

 

Article de Sebastià Roglà.

Robatoris a Villamecaxispum

Els veïns de Villamecaxispum enfront de l’onada de robatoris i atracaments, 478 mil 678 milions 222.174 (exactament) es troben desolats , per la qual cosa he decidit aportar un plat de llavors de carabassa per a torrar i 14 pomes (algunes tocades) per millorar la bondat i sentit de l’humor dels ciutadans de la població.

Entrevistats per les TV locals, alguns veïns comentaven que des que rodaren fa 72 mesos la sèrie The walking dead, comencen ara a treure el cap pels finestrals de casa, acollonits i endurits pel traumes i preservatius lingüístics a què han estat sotmesos darrerament per la por i inseguretat arrelades.  “No volem més guàrdies tot i aquestes malifetes; encara preservem la tranquilitat” – han declarat alguns. Certs politiquets sempre resen “- Que viene el coco, que viene el coco”. I així tenallen, a poc a poc, les cada vegada més primes i esquifides llibertats personals.

Però així i tot, bufen nous aires de grandesa i llibertat entre la gent que cert partit polític Villamecaxispumià ha sigut incapaç de preveure: Aquest partit aconsella llegir los “Episodios Nasionales” del caldós Galdós i la denúncia amb índex acusador.

Per acabar amb les pors la població ha demanat al sinyó retor la benedicció!

I aquest ha dit en petit sermó a la plaça: “- Estimats fillets, davant l’onada de miserables corruptes, lladres amb “gomina i parné”, mentiders compulsius, grans debades cínics i violadors de la riquesa del poble us he de dir que, davant de tota aquesta púrria iconoclasta i farcida de pus, no perdeu l’humor”.

– Amén, ha contestat la població, considerant que són molt a prop, les Carnestoltes, el mig any fester i les festes de la Vila en girar la cantonada.

I ja està, tothom feliç i “haya aquí pan y allá gloria”.

De les pomes, podeu repetir!

BÈSTIES

L’ésser humà, a grans trets, no ha superat cap de les proves per demostrar que es mereix un lloc en aquest ecosistema de la Vida.

Contínuament decep la seua insolidaritat, mesquinesa, menfotisme, incultura, l’agressivitat i menyspreu per la vida d’altres animals, la capacitat per embolicar-se en grapats de merda i egoisme. I així ens va: convertits, nodrits i engreixats com unes bèsties, animals acèfals, animals amb sentiments i emocions segrestades.

La desinformació i ignorància mantinguda pels mass media i pels centres de poder polítics i religiosos és lamentable: customisme de pa i calbot. Amén.

Obriu els ulls, desintoxiqueu-vos. La lluita serà àrdua, no violenta, sense perdre en cap moment l’esperança.


<p><a href=”https://vimeo.com/300753146″>Hope Technology: Elements</a> from <a href=”https://vimeo.com/hopetech”>hopetech</a&gt; on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a&gt;.</p>

INJUSTÍCIES I EDUCACIÓ

Primavera i esperança

Havia llegit l’altre dia en una pàgina personal de Facebook unes valoracions sobre un vídeo d’una persona que adoctrinava en fer una interpretació molt particular sobre uns continguts d’un llibre de text a la Comunitat de Castilla León.

Els comentaristes pontificaven en aquest mur sobre la protagonista en qüestió, tot dient que era una impresentable (argument ad hominem) i adoctrinava els xiquets; i, amb sorna, reien sobre les bondats de viure de renda de la mamella de l’Estat o del treball com a funcionari de l’Administració Pública.

Aquestes persones furgaven encara més en la ferida pel fet d’identificar a la mestra aml la ideologia d’un partit d’esquerres de nova factura, oportunista i populista, segons ells.

Al primer rengló de la particular xirigota, se’ls veia el plomall.

En primer lloc, cal dir que a Twitter, Facebook, al món virtual i gràfic escrit està lliurant-se una fosca i dura guerra ideològica per presentar un horitzó impossible, sense esperança, ni futur si les esquerres agafen, de facto, domini i millor posicionament, en la política que les dretes.

Això és una gran falàcia, ja que parteix de la visió que la dreta amb el seu pensament neoconservador és, té i manté el foc de la Veritat Absoluta.
Vaja, en altres paraules, ells són la Bíblia i fora d’ells, tan sols trobarem falsedat, manipulació, fracàs i frau.

En el vídeo trobem una mestra fent un comentari explicatiu i crític sobre la versió pura i dura (unilateral i economicista) del valor i sentit dels diners i la inversió de cara al triomf en el futur i projectar-se com figures exitoses a la vida. Critica que açò s’ensenye d’aquesta forma descarada a infants en els llibres d’aquesta comunitat. Com si no hi hagueren altres valors i maneres diferents de veure i viure la Vida, diu la protagonista, acusada de practicar adoctrinament en aquest mur.

El Neoconservadorisme ideològic, polític, social i econòmic que des de fa anys plou sobre tots els sectors de la població mitjançant televisió i premsa, això no és ADOCTRINAMENT. En canvi el contrari sí que ho és?

Ja està bé, que no ens xuclem el dit!

Hi ha, ara mateix, una guerra subterrània on es manipulen dades, informacions i on aquells sectors de poder que han bastit, organitzat i dirigit la vida dels ciutadans no volen perdre tots els seus privilegis. Tenen recursos, estratègies per treure el cap del fang on es revolquen, tot i els seus banys d’or on s’endiumengen .

Tot i que no sempre ho aconseguisc, intente no desenvolupar odi envers ningú, però no suporte la injustícia, la mentida encoberta, qualsevol manipulació interessada, la mala voluntat, la mala educació, la revenja, els cagaràbies, l’explotació i l’abús, el menyspreu, la humiliació i tota una llarga sèrie d’actituds que projecten aprofitament, ignorància i maldat intencionades.

Defenc una actitud vital no violenta, pacifista, però ens trobem immersos en múltiples guerres unes cruentes (vergonya de l’ésser humà) i d’altres incruentes alhora que violentíssimes, i per això mateix cal restar sempre al costat dels històricament ocultats, esborrats, oblidats, enganyats, ignorats i oprimits. En són molts davant d’un Estat mediocre amb pitjors governants que amaga, menteix i, com els rucs, brama.

Ja està bé de dir mentides una vegada rere l’altra per acabar creure’ns-les.

No ho consentirem!

L’educació és una ferramenta digna i molt especial per fer pensar, criticar, dialogar i començar a construir les identitats socials i personals de les comunitats humanes.

Tant de bo en un futur no llunyà, no hàgem de penedir-nos de la misèria intel·lectual i moral actuals, del menfotisme, de la insolidaritat i d’una actitud de poca confiança envers els educadors que contra tot tipus d’oratges creuen encara que, amb els humans, tot no està perdut.

Intel·ligència i cultura per transformar injustícies, per treballar amb il·lusió en una nova humanitat lliure, igualitària, plena de bondat.

http://www.tercerainformacion.es/articulo/actualidad/2018/05/11/una-profesora-de-castilla-y-leon-denuncia-apologia-del-neoliberalismo-y-adoctrinamiento-feroz-contra-ninos-de-primaria