Tota guerra és un fracàs de la humanitat. Tota guerra és una negació de la civilització. Tota guerra provoca enorme destrucció i milers de morts, (en les actuals mor majoritàriament i indiscriminada la població civil ). Tota guerra provoca milers de refugiats que fugen de la destrucció i d’una mort segura; és pura supervivència. Nosaltres també ho faríem, així com també ho han fet els nostres avis fugint del front bèl·lic de la guerra civil desplaçant-se a llocs més segurs.
La televisió ens vomita diàriament dures imatges de víctimes i refugiats fugint de les guerres actuals que destrueixen l’Orient Mitjà i part d’Àfrica: Síria, Afganistan, Iraq, Líbia, Gaza (Palestina)… fins al punt d’insensibilitzar-nos al dolor de tanta mort i desesperació. Fins que una imatge de sobte ens copsa i activa les consciencies, com ha sigut la fotografia d’un xiquet refugiat sirià mort ofegat i estès a vora d’una platja. S’ha convertit en la icona de tanta ignomínia: guerres provocades i mantingudes pels països occidentals que inevitablement causen refugiats i que a l’hora de fugir i buscar refugi en Europa els mateixos governs els tanquen la porta d’accés.
Primer organitzen guerres per interessos econòmics, pel control del petroli, o geoestratègics, recordeu la guerra d’Iraq i ara Síria amb centenars de milers de morts cadascuna, i després reneguen de les persones que fugen de la mort i destrucció, i alcen enormes tanques per a impedir que entren a Europa. Pur cinisme, un reflex dels límits morals de la civilització occidental, i dels seus governants, que assisteix impassible a aquest drama humà. A la Mediterrània ja han mort més de 6.000 persones refugiades ofegades.
Però ara la gent ha reaccionat i una onada de solidaritat recorre Europa, compensant l’actitud egoista e irresponsable dels seus governs i s’ adhereix a les accions d’acolliment que han iniciat una sèrie de ciutats i governs autonòmics. Fins el Papa Francesc ha ofert que cada parròquia acollisca una família de refugiats. Per la pressió de la gent per fi els governs europeus i la U.E. no han tingut més remei que actuar i comencen a acollir refugiats.
La solidaritat és la tendresa de les persones i dels pobles dirigida cap a altres persones i pobles que sofreixen per injustícies, misèria o guerres. Eixa solidaritat cap a refugiats també és i ha sigut viscuda a la Vilavella. Ara unes associacions locals, entre elles la nostra, la de dels veïns, s’han interessat i han demanat a l’ajuntament que recolze aquest acolliment de refugiats. Encara que siga testimonial o humil, és una manifestació d’eixa sensibilitat pels que sofreixen. Podria ser oferir alguna casa buida, un registre persones que puguen assistir i acompanyar a possibles refugiats acollits o crear uns fons econòmic per al seu manteniment, tot gestionat pel propi ajuntament.
Però cal dir que eixe acolliment a refugiats ja fa anys que s’està fent al nostre poble, tant per veïns que han acollit temporalment o permanent a xiquetes sahrauís, com el cas de Minatu i Xerifa, o fa uns anys a xiquets ucraïnesos víctimes de l’accident nuclear de Txernòbil, com per l’ajuntament que des de fa uns anys subvenciona a l’associació Smara.
La Vilavella és un poble solidari. També ara els veïns, així com el nostre ajuntament, sabrem estar a l’altura i manifestarem aquesta tendresa cap a les persones que fugen de miserables guerres.
Nota: Els mitjans de comunicació, per confondre, presenten els refugiats com a immigrants que busquen millorar econòmicament. No és cert, un refugiat fuig de la mort, un immigrant de la misèria econòmica.
Joan Badenes
Associació de veïns La Vilavella 
You must be logged in to post a comment.