Refugiats

Tota guerra és un fracàs de la humanitat. Tota guerra és una negació de la civilització. Tota guerra provoca enorme destrucció i milers de morts, (en les actuals mor majoritàriament i indiscriminada la població civil ). Tota guerra provoca milers de refugiats que fugen de la destrucció i d’una mort segura; és pura supervivència. Nosaltres també ho faríem, així com també ho han fet els nostres avis fugint del front bèl·lic de la guerra civil  desplaçant-se a llocs més segurs.

Refugiados 1La televisió ens vomita diàriament dures imatges de víctimes i refugiats fugint de les guerres actuals que destrueixen l’Orient Mitjà i part d’Àfrica:  Síria, Afganistan, Iraq, Líbia, Gaza (Palestina)… fins al punt d’insensibilitzar-nos al dolor de tanta mort i desesperació. Fins que una imatge de sobte ens copsa i activa les consciencies, com  ha sigut la fotografia d’un xiquet refugiat sirià mort ofegat i estès a vora d’una platja.  S’ha convertit en la icona de tanta ignomínia: guerres provocades i mantingudes pels països occidentals que inevitablement causen refugiats i que a l’hora de fugir i buscar refugi en Europa els mateixos governs els tanquen la porta d’accés.

Primer organitzen guerres per interessos econòmics, pel control del petroli, o geoestratègics, recordeu la guerra d’Iraq i ara Síria amb centenars de milers de morts cadascuna, i després reneguen de les persones que fugen de la mort i destrucció, i alcen enormes tanques  per a impedir que entren a Europa. Pur cinisme, un reflex dels límits morals de la civilització occidental, i dels seus governants, que assisteix impassible a aquest drama humà. A la Mediterrània ja han mort més de 6.000 persones refugiades ofegades.

descarga.jpg Refugiados 3Però ara la  gent ha reaccionat i una onada de solidaritat recorre Europa, compensant l’actitud egoista e irresponsable dels seus governs  i s’ adhereix a les accions d’acolliment que han iniciat  una sèrie de ciutats i governs autonòmics. Fins el Papa Francesc ha ofert que cada parròquia acollisca una família de refugiats. Per la pressió de la gent per fi els governs europeus i la U.E. no han tingut més remei que actuar i comencen a acollir refugiats.

La solidaritat és la tendresa de les persones i dels pobles dirigida cap a altres persones i pobles que sofreixen per injustícies, misèria o guerres. Eixa solidaritat  cap a refugiats també és i ha sigut viscuda a la Vilavella. Ara unes associacions locals, entre elles la nostra, la de dels veïns, s’han interessat i han demanat a l’ajuntament que  recolze aquest acolliment de refugiats. Encara que siga testimonial o humil, és una manifestació d’eixa sensibilitat  pels que sofreixen.  Podria ser oferir alguna casa buida, un registre persones que puguen assistir i acompanyar a possibles refugiats acollits o crear uns fons econòmic per al seu manteniment, tot gestionat pel propi ajuntament.

descarga.jp refugiados 2Però cal dir que eixe acolliment a refugiats ja fa anys que s’està fent al nostre poble, tant per veïns que han acollit temporalment o permanent a xiquetes sahrauís, com el cas de Minatu i Xerifa,  o fa uns anys a xiquets ucraïnesos víctimes de l’accident nuclear de Txernòbil, com per l’ajuntament que des de fa uns anys subvenciona a l’associació Smara.

La Vilavella és un poble solidari. També ara  els veïns, així com el nostre ajuntament,  sabrem estar a l’altura i manifestarem aquesta tendresa cap a les persones que fugen de miserables guerres.

Nota: Els mitjans de comunicació, per confondre,  presenten els refugiats com a immigrants que busquen millorar econòmicament. No és cert, un refugiat fuig de la mort, un immigrant de la misèria econòmica.

Joan Badenes

Poema a Gavara

383276_512695688745063_1515106282_nT’esperarem un 4 de setembre

 

Tenia tant que contar-te,

Que m’has deixat sense veu.

Paraules perdudes en un pou,

Fosc, sense fons,

Ofegat per les llàgrimes d’un poble.

 

El cor, eixugat com un drap,

No em deixa passar la saliva,

Ni els sentiments, ni els moments.

 

Supose que no serà un adéu,

Supose que serà “fins després”

I quan aplegue

Estaràs esperant-me

Per xarrar del passat,

Com en un llibre d’aventures,

I ens riurem…

Com mai ningú m’ha fet riure,

Sols tu

Amb un gin-tònic en una ma

I l’amistat en l’altra.

SEMPRE ET RECORDARÉ

DAVID MARIN

Laia Cañes, 3ª classificada en l’ Ultra Trail del Mont Blanc 2015.

La nostra atleta Laia Cañes ha quedat 3ª classificada, primera europea darrere d’una atleta de Nova Zelanda i altra dels EEUU, en l’ Ultra Trail del Mont Blanc 2015, coneguda per CCC, acrònim de Coumayeur-Champex-Chamonix, les tres poblacions més importants d’Itàlia, Suïssa i França respectivament, per on passa la cursa. Un èxit esportiu a l’abast de poques atletes al que ha arribat després d’aconseguir ser campiona valenciana de maratò 2015. Laia Cañes dintre de la seua especialitat de carreres de fons i de muntanya és ja un referent  internacional amb un alt prestigi com a esportista d’èlit.

A continuació Laia ens explica la seua impressió personal sobre la cursa.  

cañes-PT-900x675

Laia entrant en la meta de Chamonix

La CCC  és una cursa de 101 quilòmetres de distancia i poc més de 6000 m de desnivell positiu. Consisteix en donar la mitja volta al Massís del Mont Blanc travessant tres països: eixida des de Itàlia (Courmayeur) passant per Suïssa (Champex) per finalitzar a Chamonix (França).

Ultra TrailPotser no és la cursa més dura del món, però sí d’aquelles que gaudeixen d’una gran repercussió mediàtica a nivell internacional. Són molts els corredors de tot arreu que intenten participar i han d’esperar a fer un mínim de punts i un resultat positiu al posterior sorteig de dorsals.

En el meu cas arriba l’oportunitat de participar-hi aquest 2015. Només a l’eixida quasi 1500 m+ en 10 km, fet que indica la duresa del recorregut.  És molt important reservar forces, mantindre un ritme constant i arribar als últims quilòmetres el més sencera possible. Pel primer punt de control vaig en sisena posició i, a partir d’aquí, el cos respon i vaig escalant posicions fins abastar la tercera plaça del podi femení, al voltant del quilòmetre 55. Des d’aquí, i fins arribar a meta, vaig aconseguir mantenir-la amb molt d’esforç, sobretot als últims quilòmetres, quan ja va caure la nit i havia de córrer sola amb l’única llum d’un frontal… Però a la fi eixes xicotetes i llunyanes llums que veia en la última baixada, marca de la civilització, queden a tir de la meua mà i els carrers de Chamonix m’acullen… I és un moment màgic perquè els dolors musculars desapareixen, et repeteixes una vegada i altra que ja estàs, que toca disfrutar d’eixe moment i retenir cada imatge a la retina perquè no saps quan tornaràs a viure-ho… Increïble veure a gent que ni tan sols et coneix aplaudint-te, amb la mirada d’admiració gravada al rostre després de 14h 43’ de cursa, donant-te l’enhorabona en qualsevol idioma… Encarar la recta de meta amb eixe majestuós arc al fons que t’espera, milers de flash que comencen a disparar… i llàgrimes d’emoció perquè és un moment únic i especial que supera les teues expectatives.

Com ja vaig publicar al meu perfil de Facebook és un orgull i una sort haver portat el nom del meu poble, la Vilavella, fins a Chamonix, considerada per molts com “la catedral del trailrunning”.

Moltíssimes gràcies.

LAIA CAÑES

I després vingué la música

Llletres del poeta de Puçol Manel Alonso

Lletres del poeta de Puçol Manel Alonso

El passat 6 de juliol es a presentar a la llibreria Babel de Castelló (La plana Alta) un doble CD que recopila una antologia de poemes de MANEL ALONSO I CATALÀ musicats per 19 artistes diferents, “Després vingué la música”.

Cantautors de la talla d´Andreu Valor, Borja Penalba o Miquel Gil contrasten amb nous cantautors o grups com Rubén Durà o King Kong Boy. Dintre d´aquesta amalgama de veus i rapsodes trobem al vilaveller JOSEP LLUÍS NOTARI que donava veu i acords a dos poemes units per a una sola cançó: “T´estimo des de l´estació buida”. Extrets de l´obra “Com una Òliba” del poeta de Puçol.

Al més de juny a la població del Camp de Morvedre es va estrenar aquest “Collage” de sons, versos, sentiments i cooperacions cultural son s´ha demostrat una vegada més la riquesa i la vivacitat d´una música en valencià que créix any darrere any.

Notari a Babel

Josep Lluís Notari interpretant a Babel de Castelló. Darrere Manel Alonso.

El nostre poble no sols està sols representat amb la figura de Josep Lluís, també hi ha un poema del lletraferit puçolenc que porta com a bandera la Vilavella. És el poema “Peteneres de la Vilavella” que interpreta el grup de música folk valenciana CANT VIU. Aquest poema fou inspirat en la pedagogia folklorista d´Àlex Torres (Vila-real) i es troba dintre del poemari “Rimes impures”.

El nostre poble segueix tenint múscul humà per aportar a la nostra cultura valenciana i les nostres tradicions com a poble també estan a l´avantguarda d´aquesta 2ª renaixença del País Valencià i totes dues són admirades i seguides a tot l´ample i llarg del nostre territori, des de l´associació de veïns informem, posem en valor i reconeixem aquesta cultura viva.

Us deixe uns enllaços perquè feu un tast de la música: en el primer interprete cançó; el segon enllaç són les peteneres de la Vilavella.

https://despresvinguelamusica.bandcamp.com/track/testimo-des-de-lestaci-buida-josep-llu-s-notari

https://despresvinguelamusica.bandcamp.com/track/peteneres-de-la-vilavella-can-viu

El mural del nitrat de Xile. Una obra d’art al carrer.

Corria l’any 1929 quan Adolfo López-Durán, un jove estudiant d’arquitectura de Madrid, va dibuixar un home muntat a cavall, amb barret i la camisa ben arromangada. Genet i cavalcadura transiten sobre un camp esponerós i conformen una esvelta silueta en negre que es retalla contra un fons de color groc.

Aquell llunyà 1929 acabava de nàixer la icona que anunciaria les bondats d’un adob natural, el nitrat de Xile. Probablement Adolfo López-Durán no va ser conscient en aquell moment de la projecció de futur que el destí anava a atorgar-li al dibuix parit per la seua imaginació i els seus pinzells.

El disseny d’Adolfo López-Durán es va reproduir en els més variats objectes publicitaris. Insígnies, clauers, pasquins, postals, ventalls, els sacs que transportaven l’adob o calendaris de paret i de butxaca contribuïren a popularitzar-lo. Però foren el murals de taulellets, de gran format (situats estratègicament a les entrades de moltes poblacions eminentment agrícoles o en cases aïllades vora els camins i les carreteres) els qui l’immortalitzaren definitivament. Corria la dècada dels anys trenta i la silueta negra de l’home a cavall sobre fons groc era sinònim de l’avanç de l’agricultura, en el nostre cas, de la transformació del secà en tarongerars.

Art "nouveau" a la Vilavella

Art  Déco a la Vilavella

Nitrat de Xile a la Vilavella

A la Vilavella, vora la redona de la carretera de la Vall d’Uixó, es conserva en molt bon estat un d’aquests murals de taulellets que ens anuncia, encara, les bondats del nitrat natural que s’exportava des dels jaciments xilens de la costa de l’oceà Pacífic fins a bona part de les zones agrícoles d’Europa.

Si observem amb atenció el mural vorem que es va instal·lar en dues fases diferents. Inicialment es va posar la part més gran, la que ens mostra l’home  a cavall sobre fons groc amb el missatge: abonad con  NITRATO DE CHILE. Posteriorment se li va afegir la part superior on es pot llegir: único i natural. Una ullada ens permet vore clarament que el color groc del taulellets del fons d’aquesta part superior és lleugerament més claret.

IMG_5510

El mural en Nules

Aquest detall el podem corroborar també si ens fixem en altres murals de nitrat de Xile, com ara el que es conserva a la veïna localitat de Nules, a l’avinguda de València (antiga nacional 340), que no porta el rètol de la part superior.

Un exponent de l’Art Déco

Actualment els mosaics de nitrat de Xile estan considerats com un dels més valuosos exponents de la publicitat mural dels anys vint i trenta del segle passat. Enquadrats en el moviment de l’Art Nouveau i més específicament de l’Art Déco, corrent sorgida al seu interior, són objectes preats i buscats pels col·leccionistes particulars, pels galeristes i pels conservadors de molts museus.

Tindre aquest mural al recinte urbà és tot un privilegi i un exponent palpable de la cultura agrícola que ha marcat la personalitat del poble de la Vilavella i els seus habitants. Cal, per tant, sentir-se orgullós de conservar-lo dignament en la seua ubicació original mentre siga possible i de no estalviar esforços si en algun moment del futur perilla la seua integritat.

NEL.LO NAVARRO

Saluda de l’Associació de veïns al poble de la Vilavella per Festa la Vila 2015

image

La llum de la humanitat

Ara ha fet un any, que vaig escriure unes paraules per encoratjar els veïns i veïnes del poble per gaudir de les festes locals.

L’amic Joan Badenes em va demanar dies arrere que escrigués unes poques paraules per a l’esdeveniment.

He retornat al passat i tot seguit haver fet lectura d’aquell escrit, pense que  les paraules romanen i expressen de nou uns sentiment no passats de moda, de rabiüda actualitat.

Així doncs, rescabalem aquell escrit i, si us ve de gust, feu vostre la seua ànima.

No oblidem que la festa ha de ser al nostre interior per poder projectar-la als altres.

Si no és d’aquesta forma, la buidor, per més que ens ho proposem, ens ofegarà  l’esperit.

Bones festes a tothom i pensem en els qui també treballem.

Apreciats veïns i veïnes, membres tots del nostre poble:

Us escrivim unes línies per tal de malbaratar paraules o tinta que es grava als vostres ulls plens de tantes històries que semblen alienes de qui teniu al costat.
Riem sí, parlem en veu alta, però cadascú se’n torna a sa casa, tanca el forrellat i sembla que tot és meravellós, que el món funciona estupendament i si hi ha problemes, els culpables són aqueixes persones que viuen per damunt de les seues possibilitats o d’uns pocs desvergonyits i malfeiners.

MENTIDA COM UN CABÀS.

  • Saludem totes les persones, sense cap distinció, però sabem que uns treballen per la dignitat, altres s’aprofiten d’aquesta situació de tristesa, penúria i pena per treure una bona tallada, insolidaris, bèsties inhumanes, llops humans que insulten els propis llops i llobes que viuen harmònicament en la natura, incapaços de violència alguna.
  • Saludem els qui no han trobat treball i el cerquen cada dia, a cada hora, a cada batec del seu cor punxat per tot el tedi dels argonautes i dirigents polítics marmessors de tanta desesperança.
  • Saludem els qui treballen pels altres a canvi de no res, saludem els qui regalen el seu temps, la tendresa, el coneixement i també comparteixen la riquesa.
  • Saludem els qui es deixen els renyons i tapen els forats d’un estat miserable que mira cap a un altre costat ignorant les necessitats de les persones.
  • Saludem els qui defensen, promouen i empren la llengua amb què han comprès el món, manifesten els sentiments i construeixen present i futurs.
  • Saludem els qui miren sempre més enllà del seu melic, els qui no posen entrebancs a les altres persones i sempre manifesten actituds de compartir siga molt o  poc allò  que disposen.
  • Saludem els qui ens fan treure un senzill somriure, saludem els qui no parlen en segones o terceres intencions.
  • Saludem els qui no posen cara de pocs amics, els qui són senzills i transparents com l’aigua.
rectificada

Concentració dels vilavellers que s’estimen la seua llengua

  • Saludem el pare que cuina, fa berenes o treballa perquè no et falte de res.
  • Saludem la mare que pensa el creixement dels fills, que vol creure un futur millor per a tots ells, que atresora records i els tanca al joier de la memòria blanca i intacta.
  • Saludem els qui no etiqueten persones, ni tenen o fan maldat i són persones properes.
  • Saludem els qui eviten qualsevol tipus de violència i opressió contra animals, animals humans i resta d’éssers vius; saludem els qui respecten la natura, treballen per fer compatible el progrés i la qualitat del medi ambient i tota mena de vida: assumpte  majúscul de justícia.
  • Saludem els qui són servicials, els qui fan bona cara tot i que la vida no els canta belles melodies.
  • Saludem els qui lluiten, els qui no resten acovardits pels vampirs i oportunistes. Saludem-los per la lliçó quotidiana d’esperança en la bondat humana i la denúncia no violenta i contínua de les injustícies.
  • Saludem els qui no critiquen per darrere, els qui caminen amb la cara ben alta, els qui saben demanar perdó i disculpar-se.image
  • Saludem els qui no viuen d’aparences, ni són individualistes, saludem els qui han foragitat dels seus cors posar preu a tot allò que fan, pensen i diuen.
  • Saludem els qui perden les ungles pels demés i no demanen res a canvi.
  • Saludem la innocència dels nostres xiquets i xiquetes.
  • Saludem els qui no et miren mai per damunt del muscle, saludem els qui obren la boca i no estan buits, els qui no malbaraten paraules per entabanar altres persones.
  • Saludem els qui renoven la història, la milloren i fan de l’humor clau d’una nova concòrdia i companyonia entre els veïns.
  • Saludem els qui respiren i permeten respirar els altres, saludem els qui no volen mai el mal per als demés, ni els condemnen per allò que són, ni per la forma de pensar, somiar,vestir o viure.
  • Saludem les persones amables, les obertes, les senzilles i pures; saludem els qui no es riuen mai d’altres, aquestes persones en qualsevol indret del món ens són imprescindibles.
  • Saludem els nostres avis i la nostra gent que ha treballat de per vida, saludem la seua generositat tot i que se’ls menystenen i se’ls parla amb vehemència. Saludem-los per aparcar la venjança i per obrir el cor i les mans als altres.
  • Saludem els qui estalvien allò que ens es comú i no malbaraten recursos, saludem els qui són clars i impecables amb fets i paraules, saludem els qui no murmuren, ni dictaminen, ni parlen amb perverses intencions.image
  • Saludem els veïns i veïnes del poble que viuen la vida, saludem-los per la seua elegància en les petites coses, per les actituds racionals i emotives, per les lliçons de vida oferida.
  • I des de l’associació de veïns volem encoratjar-vos a afegir un detall, una canvi d’actitud en la transformació del nostre entorn i el tracte amb les persones. Perquè un poble no són les estructures, ni els carrers tan sols, és allò que manifesten cada dia pacientment, amb sentit de justícia, respecte i honorabilitat les persones.

Bones festes i ja sabeu, APORTAR PER CONSTRUIR UN POBLE MILLOR.

L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS (AdVV).

Street Art a La Vilavella, no digues Banksy, digues “Xiquia”

D'ací uns anys aquesta porta de garatge s'estudiarà als museus i serà com la Pedra Rosetta de La Vilavella.

D’ací uns anys aquesta porta de garatge s’estudiarà als museus i serà com la Pedra Rosetta de La Vilavella.

Abans de procedir a la lectura d’aquest article hem d’avisar-vos, estimats lectors, que aquest és el fruit d’una llarga temporada de recull i anàlisi de múltiples mostres de l’Street Art vilaveller, moltes voltes ocult a la vista del gran públic.

La recopilació de les següents obres, algunes per casualitat i d’altres després d’investigar centenars de pistes, pot ser considerada gairebé le feina de tota una vida (en realitat no) i resumeix a grans pinzellades les inquietuds del vilavellenc/a mig, les seues aspiracions i qui sap, il·lusions.

Continua llegint