Premsa Antiga: Una mort violenta al carrer Santa Bàrbara, any 1.882

 Nel.lo Navarro.

La primera noticia de la mort del vilaveller Antonio Carreguí Orenga la trobem en l’edició nocturna del dimecres dia 12 de juliol de 1882 al diari EL DIA de Madrid. En un text telegràfic el rotatiu informa que “Ha sido muerto de un tiro en Villavieja (Castellón), Antonio Carreguí, por un convecino suyo, quien ha sido preso y entregado a los tribunales.”

L’endemà, dia 13, al diari LA PROVINCIA, que s’editava en aquells anys a la ciutat de Castelló de la Plana, trobem també una ressenya breu, de tan sols cinc línies, que apareix a la pàgina quatre diluïda entre altres informacions referents a pobles de la província. El text, que reproduïm íntegre, és el següent:

En Villavieja ha sido muerto de un tiro en medio de la calle Antonio Carreguí Orenga, por su convecino José Badenes Sales, habiendo sido éste capturado con el cuerpo del delito.

St. Bàrbara, 1905 001

Carrer Santa Bárbara, 1905

Ben poca cosa especifica el diari castellonenc per a tractar-se d’un crim esdevingut tan a prop de la capital de la província. Afortunadament, per satisfer la nostra curiositat sobre aquest succés, a un altre diari, LA IBERIA, aquest editat a Madrid, s’ofereixen més dades, així, es destaca que la mort violenta es va produir al carrer Santa Bàrbara on, segons el rotatiu madrileny “tuvieron noches pasadas una acalorada disputa los vecinos Antonio Carreguí Orenga i José Badenes, sobre cual de los dos tenía más aptitudes para el trabajo”.

Un altre diari madrileny, LA EPOCA, destaca també que la discussió en va iniciar en discutir “sobre cual de los dos era más trabajador”, però matisa que enmig de la baralla dialèctica, Carreguí li va dir a Badenes que era “que era un carlista” , cosa que va acabar d’encendre els ànimms d’aquest.

Mort d’un tir

La discussió pujar progressivament de to i al remat va acabar de forma tràgica quan, segons el diari madrileny, “Badenes entró corriendo en su casa, bajando después de ella armado con un retaco que para hacer el servicio de ronda nocturna le había entregado el alcalde”

20160710_223814

Pistola. Darrer terç del S. XIX. Trobada a una teulada del Carrer Sant Antoni. Museu de la Vilavella

Un retaco és un fusell o escopeta amb el canó curtet i més gros que els que habitualment tenen aquestes armes de foc. Una volta al carrer Santa Bárbara ell diari afirma que José Badenes va disparar el seu retaco contra Antonio Carreguí “que estaba a corta distancia, produciéndole una horrible lesión en la región inguinal izquierda, que le produjo la muerte casi instantáneamente.”

Segons  LA IBERIA a José Badenes aconseguiren detindre’l, o bé es va entregar, ja que el diari no especifica res al respecte, limitant-se a dir que “El agresor se encuentra preso en la cárcele del partido, y el Juzgado de primera instancia de Nules instruye con la mayor rapidez las diligencias sumariales.”

Anuncis

Premsa Antiga: Un vilaveller ferit a la guerra de Cuba.

Nel.lo Navarro, de tant en tant,  fa una recerca sobre mencions referides a la Vilavella en la premsa espanyola dels últims  200 anys, i va descobrint una sèrie de noticies desconegudes per als vilavellers/es actuals. Ell ens les fa arribar comentades en forma d’article per a que siguem coneixedors d’allò que destacava la premsa sobre  succesos ocorreguts al nostre poble o als seus veïns en uns temps ja un poc llunyans. Avui presentem una noticia sobre un vilaveller ferit a la Guerra de Cuba.

La Guerra d’independència cubana o Guerra del 95,  és el nom amb el qual es coneix l’última guerra per la independència dels cubans contra Espanya. La guerra es va iniciar en 1895,  i va acabar amb la rendició de les tropes espanyoles davant l’avanç de l’ Armada Nord-americana el 1898 en la ja Guerra hispano-estatunidenca,  i que va suposar la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipinas per pard d’Espanya, ara fa  118 anys.

La pèrdua de les últimes possesions del denominat “Imperi espanyol” va suposar un fort trauma en la identitat espanyola del moment. Entre els nostres més inmediats avantpassats perduraven, i encara avui es podem sentir, expressions referides a aquesta guerra com, ” Més es va perdre en la guerra de Cuba!”  com a consol quan algú es queixa d’alguna pèrdua.

Però entrem en matèria tal com ens la conta Nel.lo Navarro.

Al militar vilaveller li deien Vicente Zaragoza Casino i les referències a la seua ferida apareixen a la REVISTA DE SANIDAD MILITAR, concretament al número 426, que es va editar a Madrid el dia 15 de març de l’any 1905.  Aquest exemplar publica una estadística de “las operaciones quirúrgicas practicadas durante la campaña de Cuba en el hospital militar de Alfonso XIII de la Habana”  durant els anys 1896, 97 i 98.

Cuba-hospital

Fotografia de l’Hospital Militar “Alfonso XIII” de l’exercit espanyol en l’Havana durant la Guerra de Cuba (1895-1898 )

A Vicente Zaragoza Casino el feriren en combat quan servia al rei Alfons XIII en el batalló expedicionari del regiment d’Infanteria de Línia Almansa Número 18, concretament mentre ell i els seus companys formaven part d’una columna comandada pel tinent coronel Aguilera.

Els fets ocorregueren a Palos, un menut poblat situat al municipi de Nueva Paz, a la província de Mayabeque, el dia 26 de febrer de 1897. Les característiques de la ferida, segons la REVISTA DE SANIDAD MILITAR foren les següents: “Un proyectil de arma de fuego le mutiló el dedo pulgar de la mano izquierda, por el tercio medio de la segunda falange, desgarrando los tejidos blandos que la cubren, hasta las inmediaciones de la articulación metacarpo-falangiana.”

La revista continua informant que tres dies després de l’operació a l’hospital militar de la Habana se li va practicar una “desarticulación metacarpo-falangiana del pulgar, a raqueta”, evolucionant favorablement la ferida, la qual cosa va provocar que en pocs dies li donaren l’alta. “Curado, fué propuesto para el retiro”, acaba matisant la publicació. No sabem res més de la seua vida posterior.

Nel.lo Navarro