L’últim bany

Hem peregrinat a la font de Sant Ambròs per fer el darrer bany tot i que l’oratge s’ennegria per moments. El príncep m’ha acompanyat, jo no tinc peresa mai de l’aigua siga a les acaballes d’estiu o en el desembre més silenciós i gris.

Pel camí ens hem acomiadat dels cirerers adormits, dels caquiers amb els fruits verds com boles endurides. Ell m’ha  agafat una poma duríssima però dolça, i a mossos me l’ha anat oferint. Després hem tastat un cabrerot de raïm i el capvespre ens ha guanyat la mà.

Camí de casa, tronava al nord-est. Després de quasi una hora he arribat quasi eixuta i ara ensume el petricor des del balcó sense flors.

Sembla que ara ja, mentre ell i la mare separen de les tiges l’orenga sec, s’esvaeix l’estiu.