Concert de Pep Gimeno “Botifarra” amb la banda de música de la Vilavella.

Després d’un breu període absent de les pantalles dels mòbils, tabletes i ordinadors dels nostres lectors i lectores, coincident amb les setmanes de febril activitat festera (un autèntic sense parar), reprenem l’activitat blocaire amb uns comentaris i reportatge fotogràfic d’un acte cultural celebrat al poble de primera magnitud, el concert que ens ha ofert Pep Gimeno “Botifarra” amb la nostra banda dins de la programació de festa la Vila i a benefici d’Aspanion.

img_7414

Aquesta actuació seguia a la que el cantant havia realitzat el dia anterior a les Coves de Sant Josep de la Vall d’Uixó acompanyat d’un selecte nombre de músics i tonalitats jazzístiques.

De la nostra banda res més podem afegir sobre la seua història i alta qualitat, i que es va posar de manifest novament en aquest concert.

De Pep Gimeno, socarrat xativí, està treballant de valent i no para en torreta, ja que després de dècades d’investigació, recerca de la nostra musical tradicional, d’actuacions en rondalles, grups de danses, etc., durant els últims anys li ha arribat el reconeixement a la seua obra.

img_7455

Que un cantant de música tradicional i rondaller, transmissor de la cultura popular valenciana, grave vuit discs, actue sense parar per tot arreu de la geografia valenciana i més enllà, tinga  una forta incidència social ja que ha arribat al cor i gust d’un públic transversal, joves, majors, de diferents formes d’entendre el fet de ser valencià, però que els uneix l’estima per la nostra llengua i cultura, són indicadors de la dimensió del fenomen “Botifarra”, un dels nostres cantants més  admirat, un músic integrador amb un ampli reconeixement.

A més d’aquesta trajectòria, té el mèrit d’omplir l’escenari, un “showman” amb uns recursos infinits: cantant de veu prodigiosa, que es creu el que fa, transmet estima per la música i cultura tradicional, sense falsedat ni postures, es posa la gent a la butxaca amb els seus comentaris de rondaller, afable i sempre proper. La recuperació de l’estima per la nostra música, l’estima pel valencià i la  cultura popular, el “renàixer de les cendres”,   de l’orgull de sentir-nos valencians com canta en la cançó de la malaguenya de Barxeta, li deu molt a ell.

img_7436

El recital de Pep amb la banda de música de la Vilavella és un format que ha realitzat amb més de 40 bandes valencianes i del qual ha gravat el disc Botifarra a banda. Sobre l’acte del diumenge de Festa la Vila, hem de dir que hem tingut l’oportunitat de viure un concert irrepetible i memorable; va ser tot un èxit  que agradà molt al públic que omplia l’auditori de gom a gom.

Principi i final del concert va ser la Granaïna del tio Palero  amb l’acompanyament magistral de la banda amb ritme de marxa de Moros i Cristians amb una sonoritat intensa que emocionà als assistents. A més les estrofes d’aquesta cançó fan referència als problemes que pateix el llaurador tot arribant al cor de les persones presents. S’interpretaren una sèrie de peces de música tradicional, jotes, peteneres, dotze i u, romanços, acompanyades entre elles pels comentaris, refranys, acudits, historietes del recull popular que ha realitzat Botifarra durant més de quaranta anys de recerca pels pobles valencians. Per la seua simbologia, entre el públic coneixedor de la seua música, va ser emotiva i cantada conjuntament la malaguenya de la tia Emilieta o de Barxeta.

img_7484

A nivell musical cal assenyalar la fina entonació entre les entrades “a capella” de Pep i l’entrada de la banda, sempre difícil d’executar. La banda va estar molt encertada en l’acompanyament, tot i que l’acústica del recinte presenta unes condicions que dificulten l’equilibri entre els instruments de metall amb els clarinets i flautes en detriment d’aquest últims.

img_7495img_7492

Com a conclusió  cal insistir en el caràcter extraordinari de l’acte, tant per la seua qualitat musical, el concert va ser dirigit per Josep Daniel Moliner, com pel significat de la figura de “Botifarra” , un cantant que ha revolucionat el món de la música en valencià partint de la tradició sense més afegits, que emociona els majors en fer-los recordar la nostra música, la de sempre, i als joves perquè els la fa conèixer,  la qual cosa els duu a valorar i estimar-la contribuint al seu renaixement, reviscolant de “les cendres” de l’oblit i la ignorància.

img_7489

Cliqueu sobre la foto per veure l’àlbum de l’assaig i concert de Botifarra amb la Banda de Música 

AdVV   (Associació de veïns de la Vilavella)       

Reportatge fotogràfic: JOAN ANTONI VICENT 

Anuncis

Concert de Josep Lluís Notari i d’ Andreu Valor a la Vilavella.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-28

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-2

El divendres 22 per la nit, després de sortejar unes jogasseres pluges que varen provocar i retardar l’ inici de l’acte, es va celebrar l’actuació de Josep Lluís Notari i Andreu Valor davant de més d’un centenar de persones que gaudiren amb les cançons dels dos cantautors, romanent fidels “malgrat la frescor de la nit”.

Un concert que els allí presents no oblidaran pel seu sentit històric en la vida cultural vilavellera.  Si el qualifiquem així és per dos motius essencials.

En primer lloc per l’actuació del cantautor de Cocentaina, un músic reconegut en la cançó d’autor en valencià. Que un cantant d’eixa transcendència actue a la Vilavella ja és tot  un esdeveniment, com ho va ser en el seu moment les actuacions d’Ovidi Montllor, Carraixet i Urbàlia Rurana. Segon  per l’ elecció de Josep Lluís Notari d’elegir la plaça de la Vila per fer l’actuació en la qual presentà el seu segon disc, “ L’ Arcàdia de Syntagma”.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-8Andreu Valor amb veu càlida, i acompanyat dels sons acústics de les guitarres, anà desgranant els poemes musicals del seu tercer disc “Malgrat la pluja” així com altres peces anteriors. Les seues cançons transmeten  sentiments d’amistat, tendresa i una actitud vital positiva davant d’un panorama advers. Reivindiquen valors com la dignitat i la igualtat, tot clamant contra les injustícies que provoca un poder cec i inhumà, encoratjant per a seguir amb la lluita. Per al cantautor, estimar implica la decisió de ser valent i no indiferent davant de tot allò que va contra l’amor i la cultura.

De l’actuació de Josep Lluís hem de destacar que  el seu segon disc  reflexa una evolució i maduresa en la composició musical i en la interpretació, acompanyat d’un conjunt instrumental, clarinet, guitarra acústica i acordió, que donen més intensitat a les seues melodies.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-19Com l’anterior disc les cançons parlen de les seues inquietuds davant un món injust,  actualment en un procés de degradació  social provocat pel triomf del liberalisme econòmic que destrueix els consensos democràtics de les últimes dècades a Europa.

Cap patiment humà li és indiferent; el seu valor a reivindicar és el compromís que ell el viu des d’allò més pròxim, la Vilavella,  passa pel País Valencià i enllaça amb el que  passa a Europa, on utilitza el símbol de Grècia, la plaça de Syntagma d’Atenes, i al món, per donar la veu al que denomina “segon món”, el nostre.

El seu discurs poètic del concert va ser cantat no sols en valencià sinó també en francès (magistral la seua interpretació de “ Le Bohême “ de Charles Aznavour ), italià i grec expressant els seu cosmopolitisme europeu, reivindicant una Europa més social i humana, abans una utopia a la qual aspiràvem i ara convertida més bé en una distòpia per la dictadura del capital financer.

El contingut del concert dels dos cantautors no cal definir-lo com a cançó protesta, sinó millor com a cançó proposta.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-26

Es d’esperar que Josep Lluís Notari continue la seua progressió artística. Ara té una fita molt important, en l’actuació  el dijous 28 a les 21 h al Palau de la Música de València dins del cicle dedicat als cantautors valencians.IMG-20160425-WA0004

Per als interessats podeu acostar-vos al següent enllaç del blog “ Los Ojos de Mirar” de Carlos Laullón amb un article sobre el concert i més fotografies.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-16

Cliqueu sobre la fotografia per a entrar al blog

Text: Joan Badenes

Fotografies: Carlos Laullón

El llibre dels músics

(00) Llibre dels músics (coberta)Presentació: diumenge 24 a les 12:30h

Lloc: Casa de la Cultura “Manuel Vicent”

El present llibre és el resultat lògic de la bona acollida que van tindre les exposicions fotogràfiques  “La Vilavella 100 anys de música” i “Vilavella toca la música”,  fetes ambdós a cavall de la fi de l’any 2015 entre les festes de Nadal i Sant Sebastià. És com retrobar-vos amb les fotos, però esta vegada recollides en un llibre i així tenir-les per sempre a casa vostra.

    Tot va començar a mitjans de l’any 2015 quan Joaquín Ferrandis, com a president de la Agrupació Musical Artística Santa Cecília, em va proposar preparar una exposició  fotogràfica que testimoniara el darrers 100 anys de la Banda a la Vilavella. L’arxiu fotogràfic tenia diverses fons : el propi de la Agrupació,  d’Enrique i Juan Escrig, el d’Anna Portalés i el meu propi, així com fotografies soltes de particulars. Tot aquest material el vàrem classificar, escanejar, netejar, datar i reenquadrar amb formats equivalents tant en la forma com també en el pas d’algunes a blanc i negre per així crear una uniformitat en la seua presentació com: Un homenatge a tots el músics, homes i dones, que al llarg dels darrers 100 anys han tocat en la Agrupació Musical Artística “Santa Cecília” del nostre poble.

    En paral·lel a este treball de taula i ordinador, i aprofitant el coneixement i influència que té Joaquín amb el col·lectiu de músics i familiars, jo personalment no volia deixar passar l’oportunitat de fotografiar a cada músic de manera individual. Quan sona la música al poble en processons, cercaviles o a l‘escenari sempre és acollida com senyal de festa, com una unitat musical; però l’uniforme, la partitura o el propi instrument fan “invisible” al músic. Es per això que he volgut retratar-los fora del seu entorn musical i per això que millor que situar-los en llocs coneguts del nostre poble: el castell, l’ermita, font de llavar, font de beure, museus, plaça, balneari, etc…   com si el treball fotogràfic “Vilavella toca música” fóra un homenatge del poble als músics i també dels músics al poble.

    Haig de testimoniar que tant les exposicions com el mateix llibre no hagués pogut ser possible, de no contar amb l’entusiasme, passió i dedicació de Joaquín Ferrandis, que ha sigut el pal de paller d’aquets projectes i durant tot este temps. I també el meu agraïment molt especial a tot el col·lectiu de músics per la seua col·laboració, que han fet d’este treball fotogràfic una experiència personal inoblidable.

                                                                                Joan Antoni Vicent  

Nota: se rifaran tres llibres entre els assistents a l’acte

 

L´ARCÀDIA DE SYNTAGMA, nou disc de Josep Lluís Notari. Presentació a la Vilavella 22 d’abril.

portada de l´arcàdia de syntagma

Carpeta del disc. Obra de Sebastià Carratalà i Anna Moner

El segón disc de Josep Lluís Notari,   l’Arcadia de Syntagma, es presenarà a la Vilavella el divendres 22 d’abril. L’actuació es farà a les 22’30 en la Plaça de la Vila.  Apart del recital del nostre cantautor, actuarà també un altre cantautor molt reconegut dintre de la cançò en valencià, Andreu Valor amb el qual ha gravat una de les cançons del nou disc, ” La neu ni et frega”.  Una actuació a la qual no podem faltar, ja que es tracta d’un acte especial al nostre poble,  un esdeveniment molt emotiu ja que ha volgut presentar en la plaça la Vila la seua segona obra discogràfica.

LA NEU 31

Josep Lluís Notari. Fotografia de Carlos Laullón (Los ojos de mirar)

Aprofitem l’anunci d’aquest esdeveniment per a presentar al nostre blog aquest segon disc de Josep Lluís. Aquesta obra musical del nostre cantautor ha esdevingut un compendi d’aportacions artístiques: música, pintura, fotografia i video-clip,  que fan del disc una obra excel.lent.

Si no recordem i aprenem del passat no tindrem futur ja que no tindrem arguments per a debatre en el present. Aquest debat ha de ser públic, sense complexos, de cara a cara, participatiu…..

Aquest seria un bon començament per a explicar la idea central del disc. L´Arcàdia de Syntagma és una relectura interior i exterior de la visió sobre la vida i la societat durant aquest anys de crisis econòmica, social, política i de valors.

Des del punt de vista musical podrem observar una evolució en el disc de la línea més “chanson française” i “Folk” a una altra més “elèctrica”, amb tonalitats fosques menys acústiques. La producció artística d´Hèctor Tirado està present en cadascuna de les notes delicioses que engalanen aquest treball i el so atrevit i pulcre que en els estudis de Metrònom (Castelló) ha realitzat Juanvi Ortells.

L´àlbum consta de 8 cançons que tracten temes com la resistència contra el neoliberalisme a nivell global, el compromís ciutadà per un nou projecte per al País Valencià, poemes musicats de Josep Estrem i Fa i Manel Garcia Grau que ens parlen de conceptes com el de llibertat o la lluita quotidiana, la passió sexual, la violència de gènere, els canvis a la vida o el moviment dels indignats. Aquestos són els seus títols:

El segon món, Jo tinc un compromís, El Xiprer i les cuques de llum, Petita lletra de batalla, Res a amagar, En el fons, L´Arcàdia i La neu ni et frega.

En l’elaboració visual del disc també ha participat un altre artista de la Vilavella com és Sebastià Carratalà que conjuntament amb la vila-realenca Anna Moner han dissenyat amb la técnica de l´oli sobre alumini fregat la portada que remena els conceptes que donen nom al CD.

A l´igual que el seu 1r treball, Josep Lluís ha volgut fer partíceps a altres ciutadans de la vila en el segell dels seus treballs i posar en valor la riquesa cultural que moltes voltes s´amaga entre l´olor a Azahara del nostre poble. Reivindicar des d´aquesta associació la feina per la cultura que realitzen molts veïns i veïnes del poble.

IMG_20160205_141258

Andreu Valor i Josep Lluís Notari. Fotografia de Carlos Laullón (Los ojos de mirar)

Pel que fa al “single” la cançó escollida fou “La Neu ni et Frega”. Aquest tema s´ha començat a promocionar mitjançant l´elaboració d´un videoclip de la mà de Carlos Laullón i Rafa Coronas i la seua producción audiovisual de “Los ojos del mirar”. La cançó és un duet amb Andreu Valor (Concentàina), un dels cantautors més emblemàtics del panorama de música d´autor al país Valencià. Els resultat també ens dona pistes sobre el salt de qualitat que ha experimentat el nostre veí del barri de Santa Bàrbara.

Finalment donarem les dates de presentació i concerts fins ara confirmats per als pròxims mesos :

20 Abril: presentació al públic i a la premsa a les 19:00 h. en llibreria Babel, Castelló

Babel22 Abril: concert a La Vilavella, a la plaça de la Vila a les 22:30 h, amb Andreu valor.IMG-20160413-WA0002

28 Abril: Concert a València, al Palau de la música, a les 21:00 h. amb Tomàs de Losantos.cicle de música

28 Maig: Concert a Benassal.

3   Juny: Concert a Viver.

Cliqueu  per a veure el video clip

AdVV

La Vila d’Ítaca

JOSEP LLUÍS NOTARI.

Foto Aplec

XXXVI Aplec dels Ports. Zorita.

Quan comença l´any també comença una peregrinació de concerts per totes les terres del País Valencià. Jo i els meus amics de la Vila hem anat d´any en any recorrent comarques i pobles on sona la música feta en la nostra llengua. En moltes ocasions és tot un esdeveniment per a la població i la comarca. En aquestos pobles no sols s´escolta música molt diferent transmesa en valencià, sinò que, a més a més, sovint el poble assalta als forasters i vianants, i amb l´escusa de la música s´estableixen converses, rialles, convivències i punts de vista sobre temes diversos: política, gastronomia, tradicions, variants lèxiques…  però sobretot al voltant de la música creixen complicitats, rialles, ganes de passar-ho d´allò més bé i la positivitat impregna per unes hores o per uns dies eixos pobles. Jo crec que el cas més paradigmàtic és el de l´Aplec dels Ports que es celebra cada fi de juliol a la comarca que el mateix nom empra. Altres festivals o dies són assenyalats i especials com el concert del 25 d´abril a València (ara recuperem la plaça de bous per a l´event), el Feslloch, el Festhivern, el circuit de música de Castelló, l´Aplec de La Plana i molts altres que omplirien el full de notes i tinta.

aPLECAny a any ens ha encisat veure eixos pobles que estimen la seua llengua, la seua cultura i no tenen vergonya en explicar al món qui són i qui volen ser. Nosaltres sempre hem somiat amb que la Vilavella tinguera també un espai anual per a la música en la nostra llengua, que no fórem una anomalia dintre dels pobles valencianoparlants.

Sé que a la Vilavella han hagut concerts i festivals celebrats al llarg dels anys però que han sigut bolets (molt bonics i especials) en un bosc en estació de sequera. Hi ha molta gent que crec que li agradaria que la nostra llengua també tinguera resó musical a la nostra vila de forma pública, normalitzada i sense complexos.

A les nits de juliol sommiàvem a peus de concerts que grups històrics com Obrint Pas, La Gossa Sorda o cantants com Pep Gimeno “El Botifarra” o Pau Alabajos actuarien algun dia en algun indret del nostre poble de forma visible, oficial… i que gent de la rodalia compartiria amb nosaltres aquesta festa de la cultura. Quan obríem els ulls ens adonàvem que érem els únics sommiadors de la Vilavella que hi havia en aquestos concerts.

Ja fa un parell d´anys que ja no sommiem, anem a concerts arreu del País Valencià i la gent jove del nostre poble acudeix cada vegada amb més ganes. Els meus amics i jo no ens trobem sols, de fet molts grups de joves vilavellers ja ens supera en nombre. La utopia és més propera que mai, ja no ens alimenten molles d´allí i d´allà, cal passar a l´acció cultural, és necessària, possible i desitjable… volem el pà sencer.

Pasqua

En l’ article sobre Carnestoltes explicàvem que segons la tradició  aquesta festa era una reivindicació de la llibertat carnal abans d’entrar en els rigors de la Quaresma.

Corren els dies i conclosa la quarantena quaresmal amb l’epíleg dels rituals religiosos sobre la Passió i Mort de Jesucrist que es commemoren en  Setmana Santa, un esclat vital dóna per finalitzat aquest lànguid període. Des de la litúrgia cristiana, la Resurrecció de Jesús, des de la “mare naturalesa” la  cloenda de l’hivern i l’arribada de la primavera amb la resplendor de llum i la puixança d’ olors florals que anuncien el renaixement d’un nou cicle en la roda del temps. És la festa de la Pasqua que assenyala el triomf de la vida i de l’abundància sobre la mort.  A part de la seua vessant religiosa la Pasqua simbolitza la fi de les privacions de l’hivern, de l’acabament del fred i arribada de la calor, encetant un període de festes i eixides al camp.

Les celebracions religioses més importants, amb la seua càrrega simbòlica,  s’han adaptat,  com un guant a la mà, als canvis estacionals i les seues ancestrals celebracions: Nadal en el solstici d’hivern, Pasqua en l’equinocci de primavera, així com les festes de Sant Josep, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Antoni, amb les falles i fogueres.

IMG_4706PS

Processó de l’Encontre. Fotografia de Joan A. Vicent

La Pasqua de Resurrecció o Pasqua Florida entre nosaltres es celebra durant tres dies, diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua en els quals el seu  caràcter essencial és el menjar i la fusió amb la natura. Tradicionalment el ritual d’inici de la Pasqua començava el diumenge ben de matí amb la cerimònia religiosa de “l’Encontre” que donava pas, amb les al·leluies, a la “consagració de la primavera”.

menjant la mona

Berenar de Pasqua

A partir d’aquest moment, amb el canvi de roba més colorista i les espardenyes pasqueres, tot ja estava preparat per iniciar les excursions al camp, fer volar el “catxirulo” o milotxa, i a detonar les primeres piuletes, mistos esclafidors o coets voladors, amb els amics i amigues. Tradicionalment era el temps en que els adolescents s’organitzaven en les primeres colles mixtes.

 Els menjars típics de Pasqua també formaven part del ritual amb què celebràvem la festa com són el tombet de faves, els ximets, les llonganisses de pasqua, les fogassetes, i fins fa uns anys les “llimonadetes de colorets”, però sobretot l’àpat més tradicional  de la Pasqua al País Valencià ha sigut i és encara la típica mona.

volant catxirulos

Volant la Milotxa

Actualment en aquesta festa predomina  un consum turístic  i les eixides al camp s’han convertit en viatges més llargs a ciutats i centres turístics ja des de dijous o divendres, però fins no fa massa temps en la Vilavella eixíem a “menjar la mona” als motors de reg, cases de camp, a la Fonteta d’Oliver, Font de Cabres o a la mar de Nules o Moncofa. Tot més a l’abast,  més senzill i ben alegre.

La festa també tenia les seus cançons típiques  que sols es cantaven durant aquest període, eren les tradicionals cançons de Pasqua. Al País Valencià han sigut enregistrades pel grup Carraixet que va actuar al nostre poble en Festa la Vila a inicis del vuitanta, i pel cantautor Paco Muñoz, conegut entre joves de la Vilavella perquè ha actuat en diferents Festes de la Llengua en les quals ha participat l’ Ampa del Col·legi José Alba.

Recordem una cançó de Pasqua ben coneguda per nosaltres: LA TARARA cantada pel grup CARRAIXET. Aquesta  cançoneta és d’origen castellà, però que en cada lloc l’han adaptada i s’han fet cobletes diferents. La Tarara també es un poema que Federico García Lorca  va escriure a partir d’aquestes cobles populars, que possiblement són d’origen sefardí.

Cliqueu per a escoltar la cançò de Pasqua “La tarara” pel grup CARRAIXET

ESTROFES DE CANÇONS DE PASQUA QUE ES CANTAVEN A LA VILAVELLA:

 Xiques boniques / Pasqua ja ve, / dies de festa i de plaer. / Si voleu vindre a passejar / a divertir-se a divertir-se / i a berenar.

– Ja venim de berenar / ja venim de berenar / amb totes les amiguetes / venim cantant i ballant / i tocant les castallenetes.

 VOCABULARI:

PASQUA:  En el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, la festa més important del cristianisme. Significa Pas i que reflecteix  un” passatge”. En la tradició jueva la travessa del Mar Roig en el seu èxode d’Egipte; en la tradició cristiana, la promesa de la vida eterna a través de la resurrecció de Jesús.

Des de la visió laica, és l’ inici de la primavera i el renaixement del cicle de la naturalesa. Després d’estar inanimat, tot torna a brotar, a florir, a nàixer.

MONA DE PASQUA: monesÉs un dolç esponjós que l’acompanya   un ou dur  o sols és un ou de xocolate. Ancestralment l’ou és un símbol de fertilitat i es regalava com a desig de prosperitat. És un menjar típic de Pasqua en Catalunya ( en forma d’ou de xocolate) i al País Valencià. Al nostre poble la tradició de menjar la mona està molt present. Els forns del poble, el de Sant Sebastià (ca Manil),  el de la Mare de Deu de Lourdes, el de Sant Josep (ca Notari) i del Forn de Poble Nou, en fan unes de ben bones. Segons la tradició el padrí o l’avi les regalaven al fillols i nets.

Hi ha diverses explicacions de l’origen de la paraula Mona. La més plausible és que deriva de Mûna, que en àrab antic significava arrendament de terres tributats en espècies amb coques, ous durs i altres productes agrícoles. Vol dir provisió de la boca.

XIMET:  És un entrepà típic de les comarques de Castelló farcit de tomàquet fregit, tonyina, ou, pebrot, pinyons; el panet es passa per la paella. Molt calòric.

CATXIRULO. Altrament dit MILOTXES O ESTELS: Tros de tela, paper, etc. mantingut estès amb canyes, que subjecte al capdamunt d’un cordell, s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.

PIULETA: Xicotet coet de ma que es pren foc a través d’una metxa  i provoca un esclafit.  A la Vilavella aquests tipus de coet es tira durant els dies de Pasqua.

EXPRESSIONS SOBRE PASQUA:

. Fer Pasqua abans de Rams: Esperar un fill abans de casar-se.

. Més content que unes pasqües: Molt content, molt alegre.

. Pensar en la mona de Pasqua: Estar molt distret.

. Sempre no és Pasqua. No sempre es té bona sort.

. Ser més avorrit que un dia de Pasqua sense xiques.

De nou remarquem que com a vilavellers i valencians no hem d’oblidar d’on venim i qui som, quina és la  nostra llengua i cultura. Cal defensar-les practicant-les, ja que com diu una cançò del nostre cantautor Raimon, qui perd els orígens, perd l’ identitat.

Joan Badenes