La Clemenza di Tito

Sí, jo també he fet vacances i, sense voler generar enveja, interessants.

Aquest estiu he llegit la vida d’uns quants músics, també la de Mozart aqueix franmaçó, geni de la música salzburguesa que la composà en pocs dies (18 segons la viquipèdia).

Catalogada d’Òpera seria en dos actes, heu de saber que l’autor era volgut i odiat per molts dels seus contemporanis.
Mozart era treballador, però encara molt més enginyós. Treballava per poder fer front els rebuts que arribaven i els deutes contrets, foren papers i tinta, lloguers o festes amb amics. Però treballava contra rellotge per al prínceps i tot tipus de noblesa.

La Clemenza di Tito manifesta la magnanimitat de l’emperador tot i que els qui l’envolten projecten el seu assassinat. Una temàtica que afalagava l’aristocràcia. Música per a rics i d’encàrrec per poder menjar i tapar totes les llàstimes el nostre compositor Mozart. Hores després de la coronació com rei de Bohèmia Leopold II d’Àustria, fou interpretada en el seu honor. La reina Maria Lluïsa la considerà “un femer alemany” acostumats com estaven a les modulacions més cromàtiques italianes.

Sí, no és la Clemenza de Jordi, ni de Wilhelm, ni de Rouse, ni de Peter, ni d’Èlia, ni de Carles.

És La Clemenza di Tito, encara que no ens aniria mal fer-ne visible, ni que fóra una mica, d’aquesta clemència als temps bruts de silencis i revenja que corren. Em preguntava, si alguna vegada murmurar i actuar amb perversitat interessada, si defenestrar condueix a l’amabilitat i convivència.

Això pensava aquest estiu mentre certes dialèctiques polítiques s’allunyaven de l’empatia no molt lluny de la meua llar. Quanta vergonya aliena em colpejava el pols! La vergonya i la pena encara en mi perdura.

No és aquest el meu estil de música preferent, l’òpera mozartiana. Ni tampoc m’agraden aquestes maneres d’actuar de polítics i poble.

M’estime unes rareses dodecafòniques amb què us deixe: Oda a l’amor, de les Set cançons primerenques d’Alban Berg o bé de la Suite Lírica l’Andante amoroso i l’Adagio appasionato.

Escoltem-les per evitar ser tan miserables. Tu m’entens?

LA CLEMENZA DI…

 

Concert de solistes 2018

Un any més l’Agrupació Musical Artística Santa Cecília de La Vilavella, és a dir, la nostra Banda, ens oferirà diumenge 25 a les 12:00 del migdia en la Coberta de la Zona esportiva el concert del nostres joves solistes de l’any 2018.

Tot a la vida exigeix un aprenentatge i una posada en escena que marca un abans i un després. Diríem que és com l’arribada a una majoria d’edat musical, un retre homenatge a tots aquells mestres i companys que tantes hores ens han dedicat per convéncer-nos que és possible dir Música i dir Vida.

Que la música fa la vida, les persones i la realitat que ens envolta bella, sensible, propera i tot ho humanitza.

Tota societat avançada en responsabilitat i d’una moralitat evolucionada no mai podrà pagar la tasca callada amb què els nostres músics ens regalen les oïdes amb SALUT feta de pentagrames i melodies.

US ESPEREM, NO US HO PERDEU.

Un llibre a l’abast de tothom: Petites postals per a Grupeco

Josep LLuís Abad i Bueno, veí nostre i company de l’Associació de Veïns,  ha publicat un nou llibre digital i gratuït.

Un opuscle compost per  52 capítols amb reflexions i poemes amb els corresponents enllaços de música. Una obra literària amb la musicalitat inherent de les seues paraules i  poemes, i que el lector pot anar llegint acompanyat de les melodies que ha triat per a cada text.

Continua una iniciativa que ja ha emprés en anteriors ocasions, la de publicar la seua obra literària en Internet i així difondre-la, de franc, entre totes les persones seguidores de la seua obra.

El llibre porta el suggerent nom de Petites Postals per a Grupeco, i és això , una recopilació en forma de “petites postals” on cada una d’elles  es plasmen, formant un calidoscopi multicromàtic, “divagacions, reflexions i poemes sobre la vida més propera i qüotidiana”, amb la finalitat d’encoratjar els amics i companys” de la cooperativa de consum de productes ecològics Grupeco,  de la qual és membre.

Cliqueu damunt per accedir al llibre

Us recomanem que el graveu a l’ordinador, com si el posareu en les prestatgeries de la vostra biblioteca. En ell trobareu diversos enllaços per resseguir.

Petites postals per a Grupeco ha fet cami llargament a la xarxa, postal a postal, de fa uns anys cap ací.

Ara l’autor l’ha construït com una unitat que arreplega totes les Postals que setmana rere setmana va anar escrivint cada matí del diumenge als companys de Grupeco.

El procés creatiu ha sigut el següent. Tot començà com un joc. Cada diumenge, en eixir a fer una volta amb la seua companya i pastora alemanya Jana, triava i escoltava una música (a la fi del llibre les trobareu totes amb els seus respectius enllaços) que li suggeria paraules que naixien sobre el mòbil i prenien cos en la seua humil apk d’Android Color Notes.

Tot seguit enviava pel whatssap la missiva als companys. Ells no savien ni el motiu, ni la intenció.

A la fi, l’experiència ha esdevingut un testimoni de respecte, d’admiració per aquesta idea del compartir sense fronteres, del temps regalat i de l’altruisme que encara existeix i es manifesta. Les lletres escrites són mostra del més profund agraïment a totes i cadascuna de les persones que per raons diferents han tingut alguna relació amb el seu creixement dins de Grupeco. Sense ells, aquest llibre no existiria.

Josep Lluís Abad, relativitza l’asseveració del mestre André Gide i aquella frase seua en opinar que “No es fa bona literatura amb bones intencions, ni amb bons sentiments”. Els escriptors, de vegades, són éssers hiperbòlics.

La llibertat més gran d’un escriptor és dir i expressar moltísimes coses i també contradictòries. Per descomptat, els lectors tenen el dret a obrir o tancar els ulls, i el món continuarà rutllant indiferent.

Podeu jutjar per vosaltres mateix. L’autor no pretén res, simplement expressar-se. Aquesta ha estat la seua darrera intenció: “despullar‐se pels mots, abraçar el temps viscut a la vora els uns dels altres i dir‐nos que l’energia descoberta en tot aquest procés, també és la nostra”.

L’AdVV ha volgut publicar en el seu blog aquest llibre i posar-ho a l’abast de tots els qui, des de diferents indrets, ens segueixen, interessats per les coses que fem al nostre poble.

Que el gaudiu !!

AdVV

Concert de Pep Gimeno “Botifarra” amb la banda de música de la Vilavella.

Després d’un breu període absent de les pantalles dels mòbils, tabletes i ordinadors dels nostres lectors i lectores, coincident amb les setmanes de febril activitat festera (un autèntic sense parar), reprenem l’activitat blocaire amb uns comentaris i reportatge fotogràfic d’un acte cultural celebrat al poble de primera magnitud, el concert que ens ha ofert Pep Gimeno “Botifarra” amb la nostra banda dins de la programació de festa la Vila i a benefici d’Aspanion.

Aquesta actuació seguia a la que el cantant havia realitzat el dia anterior a les Coves de Sant Josep de la Vall d’Uixó acompanyat d’un selecte nombre de músics i tonalitats jazzístiques.

De la nostra banda res més podem afegir sobre la seua història i alta qualitat, i que es va posar de manifest novament en aquest concert.

De Pep Gimeno, socarrat xativí, està treballant de valent i no para en torreta, ja que després de dècades d’investigació, recerca de la nostra musical tradicional, d’actuacions en rondalles, grups de danses, etc., durant els últims anys li ha arribat el reconeixement a la seua obra.

Que un cantant de música tradicional i rondaller, transmissor de la cultura popular valenciana, grave vuit discs, actue sense parar per tot arreu de la geografia valenciana i més enllà, tinga  una forta incidència social ja que ha arribat al cor i gust d’un públic transversal, joves, majors, de diferents formes d’entendre el fet de ser valencià, però que els uneix l’estima per la nostra llengua i cultura, són indicadors de la dimensió del fenomen “Botifarra”, un dels nostres cantants més  admirat, un músic integrador amb un ampli reconeixement.

A més d’aquesta trajectòria, té el mèrit d’omplir l’escenari, un “showman” amb uns recursos infinits: cantant de veu prodigiosa, que es creu el que fa, transmet estima per la música i cultura tradicional, sense falsedat ni postures, es posa la gent a la butxaca amb els seus comentaris de rondaller, afable i sempre proper. La recuperació de l’estima per la nostra música, l’estima pel valencià i la  cultura popular, el “renàixer de les cendres”,   de l’orgull de sentir-nos valencians com canta en la cançó de la malaguenya de Barxeta, li deu molt a ell.

El recital de Pep amb la banda de música de la Vilavella és un format que ha realitzat amb més de 40 bandes valencianes i del qual ha gravat el disc Botifarra a banda. Sobre l’acte del diumenge de Festa la Vila, hem de dir que hem tingut l’oportunitat de viure un concert irrepetible i memorable; va ser tot un èxit  que agradà molt al públic que omplia l’auditori de gom a gom.

Principi i final del concert va ser la Granaïna del tio Palero  amb l’acompanyament magistral de la banda amb ritme de marxa de Moros i Cristians amb una sonoritat intensa que emocionà als assistents. A més les estrofes d’aquesta cançó fan referència als problemes que pateix el llaurador tot arribant al cor de les persones presents. S’interpretaren una sèrie de peces de música tradicional, jotes, peteneres, dotze i u, romanços, acompanyades entre elles pels comentaris, refranys, acudits, historietes del recull popular que ha realitzat Botifarra durant més de quaranta anys de recerca pels pobles valencians. Per la seua simbologia, entre el públic coneixedor de la seua música, va ser emotiva i cantada conjuntament la malaguenya de la tia Emilieta o de Barxeta.

A nivell musical cal assenyalar la fina entonació entre les entrades “a capella” de Pep i l’entrada de la banda, sempre difícil d’executar. La banda va estar molt encertada en l’acompanyament, tot i que l’acústica del recinte presenta unes condicions que dificulten l’equilibri entre els instruments de metall amb els clarinets i flautes en detriment d’aquest últims.

Com a conclusió  cal insistir en el caràcter extraordinari de l’acte, tant per la seua qualitat musical, el concert va ser dirigit per Josep Daniel Moliner, com pel significat de la figura de “Botifarra” , un cantant que ha revolucionat el món de la música en valencià partint de la tradició sense més afegits, que emociona els majors en fer-los recordar la nostra música, la de sempre, i als joves perquè els la fa conèixer,  la qual cosa els duu a valorar i estimar-la contribuint al seu renaixement, reviscolant de “les cendres” de l’oblit i la ignorància.

Cliqueu sobre la foto per veure l’àlbum de l’assaig i concert de Botifarra amb la Banda de Música 

AdVV   (Associació de veïns de la Vilavella)       

Reportatge fotogràfic: JOAN ANTONI VICENT 

Concert de Música i IV Curs Internacional de Música La Vilavella

El concert es realitzarà diumenge 3 de juliol a les 19:30 en la Caixa Rural Sant Josep. L’aforament és limitat a 200 persones. Preguem puntualitat.

 

Concert de Josep Lluís Notari i d’ Andreu Valor a la Vilavella.

El divendres 22 per la nit, després de sortejar unes jogasseres pluges que varen provocar i retardar l’ inici de l’acte, es va celebrar l’actuació de Josep Lluís Notari i Andreu Valor davant de més d’un centenar de persones que gaudiren amb les cançons dels dos cantautors, romanent fidels “malgrat la frescor de la nit”.

Un concert que els allí presents no oblidaran pel seu sentit històric en la vida cultural vilavellera.  Si el qualifiquem així és per dos motius essencials.

En primer lloc per l’actuació del cantautor de Cocentaina, un músic reconegut en la cançó d’autor en valencià. Que un cantant d’eixa transcendència actue a la Vilavella ja és tot  un esdeveniment, com ho va ser en el seu moment les actuacions d’Ovidi Montllor, Carraixet i Urbàlia Rurana. Segon  per l’ elecció de Josep Lluís Notari d’elegir la plaça de la Vila per fer l’actuació en la qual presentà el seu segon disc, “ L’ Arcàdia de Syntagma”.

Andreu Valor amb veu càlida, i acompanyat dels sons acústics de les guitarres, anà desgranant els poemes musicals del seu tercer disc “Malgrat la pluja” així com altres peces anteriors. Les seues cançons transmeten  sentiments d’amistat, tendresa i una actitud vital positiva davant d’un panorama advers. Reivindiquen valors com la dignitat i la igualtat, tot clamant contra les injustícies que provoca un poder cec i inhumà, encoratjant per a seguir amb la lluita. Per al cantautor, estimar implica la decisió de ser valent i no indiferent davant de tot allò que va contra l’amor i la cultura.

De l’actuació de Josep Lluís hem de destacar que  el seu segon disc  reflexa una evolució i maduresa en la composició musical i en la interpretació, acompanyat d’un conjunt instrumental, clarinet, guitarra acústica i acordió, que donen més intensitat a les seues melodies.

Com l’anterior disc les cançons parlen de les seues inquietuds davant un món injust,  actualment en un procés de degradació  social provocat pel triomf del liberalisme econòmic que destrueix els consensos democràtics de les últimes dècades a Europa.

Cap patiment humà li és indiferent; el seu valor a reivindicar és el compromís que ell el viu des d’allò més pròxim, la Vilavella,  passa pel País Valencià i enllaça amb el que  passa a Europa, on utilitza el símbol de Grècia, la plaça de Syntagma d’Atenes, i al món, per donar la veu al que denomina “segon món”, el nostre.

El seu discurs poètic del concert va ser cantat no sols en valencià sinó també en francès (magistral la seua interpretació de “ Le Bohême “ de Charles Aznavour ), italià i grec expressant els seu cosmopolitisme europeu, reivindicant una Europa més social i humana, abans una utopia a la qual aspiràvem i ara convertida més bé en una distòpia per la dictadura del capital financer.

El contingut del concert dels dos cantautors no cal definir-lo com a cançó protesta, sinó millor com a cançó proposta.

Es d’esperar que Josep Lluís Notari continue la seua progressió artística. Ara té una fita molt important, en l’actuació  el dijous 28 a les 21 h al Palau de la Música de València dins del cicle dedicat als cantautors valencians.

Per als interessats podeu acostar-vos al següent enllaç del blog “ Los Ojos de Mirar” de Carlos Laullón amb un article sobre el concert i més fotografies.

Cliqueu sobre la fotografia per a entrar al blog

Text: Joan Badenes

Fotografies: Carlos Laullón

El llibre dels músics

Presentació: diumenge 24 a les 12:30h

Lloc: Casa de la Cultura “Manuel Vicent”

El present llibre és el resultat lògic de la bona acollida que van tindre les exposicions fotogràfiques  “La Vilavella 100 anys de música” i “Vilavella toca la música”,  fetes ambdós a cavall de la fi de l’any 2015 entre les festes de Nadal i Sant Sebastià. És com retrobar-vos amb les fotos, però esta vegada recollides en un llibre i així tenir-les per sempre a casa vostra.

    Tot va començar a mitjans de l’any 2015 quan Joaquín Ferrandis, com a president de la Agrupació Musical Artística Santa Cecília, em va proposar preparar una exposició  fotogràfica que testimoniara el darrers 100 anys de la Banda a la Vilavella. L’arxiu fotogràfic tenia diverses fons : el propi de la Agrupació,  d’Enrique i Juan Escrig, el d’Anna Portalés i el meu propi, així com fotografies soltes de particulars. Tot aquest material el vàrem classificar, escanejar, netejar, datar i reenquadrar amb formats equivalents tant en la forma com també en el pas d’algunes a blanc i negre per així crear una uniformitat en la seua presentació com: Un homenatge a tots el músics, homes i dones, que al llarg dels darrers 100 anys han tocat en la Agrupació Musical Artística “Santa Cecília” del nostre poble.

    En paral·lel a este treball de taula i ordinador, i aprofitant el coneixement i influència que té Joaquín amb el col·lectiu de músics i familiars, jo personalment no volia deixar passar l’oportunitat de fotografiar a cada músic de manera individual. Quan sona la música al poble en processons, cercaviles o a l‘escenari sempre és acollida com senyal de festa, com una unitat musical; però l’uniforme, la partitura o el propi instrument fan “invisible” al músic. Es per això que he volgut retratar-los fora del seu entorn musical i per això que millor que situar-los en llocs coneguts del nostre poble: el castell, l’ermita, font de llavar, font de beure, museus, plaça, balneari, etc…   com si el treball fotogràfic “Vilavella toca música” fóra un homenatge del poble als músics i també dels músics al poble.

    Haig de testimoniar que tant les exposicions com el mateix llibre no hagués pogut ser possible, de no contar amb l’entusiasme, passió i dedicació de Joaquín Ferrandis, que ha sigut el pal de paller d’aquets projectes i durant tot este temps. I també el meu agraïment molt especial a tot el col·lectiu de músics per la seua col·laboració, que han fet d’este treball fotogràfic una experiència personal inoblidable.

                                                                                Joan Antoni Vicent  

Nota: se rifaran tres llibres entre els assistents a l’acte