Espai Manuel Vicent

(45) Los últimos mohicanos (2016) (1)p

El proper dissabte 30 a les 19h, i com a colofó  de la Primera Setmana de la Cultura i les Lletres, s’inaugura a la biblioteca de la Casa de la Cultura “l’espai Manuel Vicent”: una llibreria amb tots el títols de la seua obra literària, un bust en bronze de l’escriptor obra de l’escultor Joan Castejón  i un recull de fotos de la biografia literària de Manuel Vicent. Posteriorment es realitzarà la presentació del seu darrer llibre “Los últimos mohicanos” a càrrec del mateix escriptor i xarrada col·loqui sobre els seus llibres on la Vilavella està present, com “Contra Paradís”, “Tranvía a la Malvarrosa” i “Veràs el cielo abierto”. També  en la primera novel·la “Pascua y Naranjas” , encara que no de forma explicita, sí que l’atmosfera del poble està en l’ambient.

Qui vulga pot aprofitar també aquest encontre per a la signatura d’alguns dels sus llibres.

Abans de l’acte anunciat i de forma particular es farà una visita guiada al Museu de la Vila i a la Casa Museu dels Espardenyers, ambdós espais que el nostre paisà Manuel vol conéixer personalment. Aquestes visites es faràn a partir de les 5 de la vesprada i estan obertes a tot aquell que desitje visitar també aquests dos llocs.

(14) Contra Paraíso (1993) (1)p

(2) Pascua y Naranjas (1967) (1)p(20) Tranvía a la Malvarrosa (1997) (3)p(34) Verás el cielo abierto (2005) (1)p

 AdVV

 

Anuncis

Concert de Josep Lluís Notari i d’ Andreu Valor a la Vilavella.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-28

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-2

El divendres 22 per la nit, després de sortejar unes jogasseres pluges que varen provocar i retardar l’ inici de l’acte, es va celebrar l’actuació de Josep Lluís Notari i Andreu Valor davant de més d’un centenar de persones que gaudiren amb les cançons dels dos cantautors, romanent fidels “malgrat la frescor de la nit”.

Un concert que els allí presents no oblidaran pel seu sentit històric en la vida cultural vilavellera.  Si el qualifiquem així és per dos motius essencials.

En primer lloc per l’actuació del cantautor de Cocentaina, un músic reconegut en la cançó d’autor en valencià. Que un cantant d’eixa transcendència actue a la Vilavella ja és tot  un esdeveniment, com ho va ser en el seu moment les actuacions d’Ovidi Montllor, Carraixet i Urbàlia Rurana. Segon  per l’ elecció de Josep Lluís Notari d’elegir la plaça de la Vila per fer l’actuació en la qual presentà el seu segon disc, “ L’ Arcàdia de Syntagma”.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-8Andreu Valor amb veu càlida, i acompanyat dels sons acústics de les guitarres, anà desgranant els poemes musicals del seu tercer disc “Malgrat la pluja” així com altres peces anteriors. Les seues cançons transmeten  sentiments d’amistat, tendresa i una actitud vital positiva davant d’un panorama advers. Reivindiquen valors com la dignitat i la igualtat, tot clamant contra les injustícies que provoca un poder cec i inhumà, encoratjant per a seguir amb la lluita. Per al cantautor, estimar implica la decisió de ser valent i no indiferent davant de tot allò que va contra l’amor i la cultura.

De l’actuació de Josep Lluís hem de destacar que  el seu segon disc  reflexa una evolució i maduresa en la composició musical i en la interpretació, acompanyat d’un conjunt instrumental, clarinet, guitarra acústica i acordió, que donen més intensitat a les seues melodies.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-19Com l’anterior disc les cançons parlen de les seues inquietuds davant un món injust,  actualment en un procés de degradació  social provocat pel triomf del liberalisme econòmic que destrueix els consensos democràtics de les últimes dècades a Europa.

Cap patiment humà li és indiferent; el seu valor a reivindicar és el compromís que ell el viu des d’allò més pròxim, la Vilavella,  passa pel País Valencià i enllaça amb el que  passa a Europa, on utilitza el símbol de Grècia, la plaça de Syntagma d’Atenes, i al món, per donar la veu al que denomina “segon món”, el nostre.

El seu discurs poètic del concert va ser cantat no sols en valencià sinó també en francès (magistral la seua interpretació de “ Le Bohême “ de Charles Aznavour ), italià i grec expressant els seu cosmopolitisme europeu, reivindicant una Europa més social i humana, abans una utopia a la qual aspiràvem i ara convertida més bé en una distòpia per la dictadura del capital financer.

El contingut del concert dels dos cantautors no cal definir-lo com a cançó protesta, sinó millor com a cançó proposta.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-26

Es d’esperar que Josep Lluís Notari continue la seua progressió artística. Ara té una fita molt important, en l’actuació  el dijous 28 a les 21 h al Palau de la Música de València dins del cicle dedicat als cantautors valencians.IMG-20160425-WA0004

Per als interessats podeu acostar-vos al següent enllaç del blog “ Los Ojos de Mirar” de Carlos Laullón amb un article sobre el concert i més fotografies.

CONCERT-VILAVELLA-22_4_16-16

Cliqueu sobre la fotografia per a entrar al blog

Text: Joan Badenes

Fotografies: Carlos Laullón

El llibre dels músics

(00) Llibre dels músics (coberta)Presentació: diumenge 24 a les 12:30h

Lloc: Casa de la Cultura “Manuel Vicent”

El present llibre és el resultat lògic de la bona acollida que van tindre les exposicions fotogràfiques  “La Vilavella 100 anys de música” i “Vilavella toca la música”,  fetes ambdós a cavall de la fi de l’any 2015 entre les festes de Nadal i Sant Sebastià. És com retrobar-vos amb les fotos, però esta vegada recollides en un llibre i així tenir-les per sempre a casa vostra.

    Tot va començar a mitjans de l’any 2015 quan Joaquín Ferrandis, com a president de la Agrupació Musical Artística Santa Cecília, em va proposar preparar una exposició  fotogràfica que testimoniara el darrers 100 anys de la Banda a la Vilavella. L’arxiu fotogràfic tenia diverses fons : el propi de la Agrupació,  d’Enrique i Juan Escrig, el d’Anna Portalés i el meu propi, així com fotografies soltes de particulars. Tot aquest material el vàrem classificar, escanejar, netejar, datar i reenquadrar amb formats equivalents tant en la forma com també en el pas d’algunes a blanc i negre per així crear una uniformitat en la seua presentació com: Un homenatge a tots el músics, homes i dones, que al llarg dels darrers 100 anys han tocat en la Agrupació Musical Artística “Santa Cecília” del nostre poble.

    En paral·lel a este treball de taula i ordinador, i aprofitant el coneixement i influència que té Joaquín amb el col·lectiu de músics i familiars, jo personalment no volia deixar passar l’oportunitat de fotografiar a cada músic de manera individual. Quan sona la música al poble en processons, cercaviles o a l‘escenari sempre és acollida com senyal de festa, com una unitat musical; però l’uniforme, la partitura o el propi instrument fan “invisible” al músic. Es per això que he volgut retratar-los fora del seu entorn musical i per això que millor que situar-los en llocs coneguts del nostre poble: el castell, l’ermita, font de llavar, font de beure, museus, plaça, balneari, etc…   com si el treball fotogràfic “Vilavella toca música” fóra un homenatge del poble als músics i també dels músics al poble.

    Haig de testimoniar que tant les exposicions com el mateix llibre no hagués pogut ser possible, de no contar amb l’entusiasme, passió i dedicació de Joaquín Ferrandis, que ha sigut el pal de paller d’aquets projectes i durant tot este temps. I també el meu agraïment molt especial a tot el col·lectiu de músics per la seua col·laboració, que han fet d’este treball fotogràfic una experiència personal inoblidable.

                                                                                Joan Antoni Vicent  

Nota: se rifaran tres llibres entre els assistents a l’acte

 

I Setmana de la Cultura i de les Lletres

setmanacultura

Piqueu per engrandir la imtage

Apreciats veïns, encetem la I Setmana de la Cultura i les Lletres del nostre poble promoguda per l’Ajuntament.  Els humans tenim costum de batejar (posar nom) als esdeveniment. I és clar que són sabedors que ja fa molts anys de l’existència del món ocult de les lletres.

Per tant, ens trobem en  una setmana on es realitzaran moltes activitats al voltant de les arts com la poesia, narrativa i la música. A nivell municipal  podrem gaudir d’un recital de poesia per autors de les nostres comarques i zona (podeu veure  la programació que ha fet l’ajuntament). També s’atorgaran els premis de relat curt i poesia de la nostra Vila pel que fa al primer certamen, es presentarà el llibre sobre els nostres músics i la banda fet pel fotògraf Joan Antoni Vicent i el president de la nostra banda Joaquín Ferrandis; se’ns regalarà un altre concert  a càrrec de l’Agrupació Musical i Artística Santa Cecília de la Vilavella.

Divendres per la nit hi haurà la presentació del darrer disc L’Arcàdia de Sintagma” , darrer CD del cantautor vilavellera Josep Lluís Notari, on també participarà  en algun tema col·laborant, Andreu Valor.

 Els actes finalitzaran amb la presentació del darrer llibre de retrats literaris fet per l’escriptor  Manuel Vicent.

setmanacultura2

Piqueu per engrandir la imatge

Teniu una varietat d’opcions garantida. Us aconsellem que les gaudiu.

També el nostre company, amic i poeta Josep Lluís Abad i Bueno, membre del col·lectiu el Pont, una associació que recull tots els escriptors en llengua catalana de les comarques de Castelló,   ha estat convidat a inaugurar la 2na Fira del Llibre de la Vall d’Uixó del dia 22 del present.

La cita serà al Casal Jaume I de la Vall d’Uixó, divendres 22 a les 18:30 hores.

Encara es pregunta si les lletres i paraules es poden comprar; us assegure perFira del llibre la Vall d'Uixó 2016 les converses mantingudes amb ell, que ho nega. “Les paraules no tenen preu, són sagrades, car en elles ens va la vida”, m’ha comentat mirant la lluna en més d’una ocasió.

La dissertació estarà fonamentada sobre aquestes senzilles lletres:
Allò que dius per la teua boca és el que en tu palpita“.

A través d’algunes de les Petites postals per a Grupeco que publica actualment a la pàgina del Pont de les lletres, associació que recull els escriptors que publiquen en llengua catalana de les comarques de Castelló, i també al facebook dels membres de Grupeco Plana Baixa – a qui les adreça- ens comentarà les relacions entre literatura i la visió del món que els humans construïm.

També es representaran unes petites peces de teatre.
Animeu-vos!

Animals humans, esteu tots convidats!

AdVV

L´ARCÀDIA DE SYNTAGMA, nou disc de Josep Lluís Notari. Presentació a la Vilavella 22 d’abril.

portada de l´arcàdia de syntagma

Carpeta del disc. Obra de Sebastià Carratalà i Anna Moner

El segón disc de Josep Lluís Notari,   l’Arcadia de Syntagma, es presenarà a la Vilavella el divendres 22 d’abril. L’actuació es farà a les 22’30 en la Plaça de la Vila.  Apart del recital del nostre cantautor, actuarà també un altre cantautor molt reconegut dintre de la cançò en valencià, Andreu Valor amb el qual ha gravat una de les cançons del nou disc, ” La neu ni et frega”.  Una actuació a la qual no podem faltar, ja que es tracta d’un acte especial al nostre poble,  un esdeveniment molt emotiu ja que ha volgut presentar en la plaça la Vila la seua segona obra discogràfica.

LA NEU 31

Josep Lluís Notari. Fotografia de Carlos Laullón (Los ojos de mirar)

Aprofitem l’anunci d’aquest esdeveniment per a presentar al nostre blog aquest segon disc de Josep Lluís. Aquesta obra musical del nostre cantautor ha esdevingut un compendi d’aportacions artístiques: música, pintura, fotografia i video-clip,  que fan del disc una obra excel.lent.

Si no recordem i aprenem del passat no tindrem futur ja que no tindrem arguments per a debatre en el present. Aquest debat ha de ser públic, sense complexos, de cara a cara, participatiu…..

Aquest seria un bon començament per a explicar la idea central del disc. L´Arcàdia de Syntagma és una relectura interior i exterior de la visió sobre la vida i la societat durant aquest anys de crisis econòmica, social, política i de valors.

Des del punt de vista musical podrem observar una evolució en el disc de la línea més “chanson française” i “Folk” a una altra més “elèctrica”, amb tonalitats fosques menys acústiques. La producció artística d´Hèctor Tirado està present en cadascuna de les notes delicioses que engalanen aquest treball i el so atrevit i pulcre que en els estudis de Metrònom (Castelló) ha realitzat Juanvi Ortells.

L´àlbum consta de 8 cançons que tracten temes com la resistència contra el neoliberalisme a nivell global, el compromís ciutadà per un nou projecte per al País Valencià, poemes musicats de Josep Estrem i Fa i Manel Garcia Grau que ens parlen de conceptes com el de llibertat o la lluita quotidiana, la passió sexual, la violència de gènere, els canvis a la vida o el moviment dels indignats. Aquestos són els seus títols:

El segon món, Jo tinc un compromís, El Xiprer i les cuques de llum, Petita lletra de batalla, Res a amagar, En el fons, L´Arcàdia i La neu ni et frega.

En l’elaboració visual del disc també ha participat un altre artista de la Vilavella com és Sebastià Carratalà que conjuntament amb la vila-realenca Anna Moner han dissenyat amb la técnica de l´oli sobre alumini fregat la portada que remena els conceptes que donen nom al CD.

A l´igual que el seu 1r treball, Josep Lluís ha volgut fer partíceps a altres ciutadans de la vila en el segell dels seus treballs i posar en valor la riquesa cultural que moltes voltes s´amaga entre l´olor a Azahara del nostre poble. Reivindicar des d´aquesta associació la feina per la cultura que realitzen molts veïns i veïnes del poble.

IMG_20160205_141258

Andreu Valor i Josep Lluís Notari. Fotografia de Carlos Laullón (Los ojos de mirar)

Pel que fa al “single” la cançó escollida fou “La Neu ni et Frega”. Aquest tema s´ha començat a promocionar mitjançant l´elaboració d´un videoclip de la mà de Carlos Laullón i Rafa Coronas i la seua producción audiovisual de “Los ojos del mirar”. La cançó és un duet amb Andreu Valor (Concentàina), un dels cantautors més emblemàtics del panorama de música d´autor al país Valencià. Els resultat també ens dona pistes sobre el salt de qualitat que ha experimentat el nostre veí del barri de Santa Bàrbara.

Finalment donarem les dates de presentació i concerts fins ara confirmats per als pròxims mesos :

20 Abril: presentació al públic i a la premsa a les 19:00 h. en llibreria Babel, Castelló

Babel22 Abril: concert a La Vilavella, a la plaça de la Vila a les 22:30 h, amb Andreu valor.IMG-20160413-WA0002

28 Abril: Concert a València, al Palau de la música, a les 21:00 h. amb Tomàs de Losantos.cicle de música

28 Maig: Concert a Benassal.

3   Juny: Concert a Viver.

Cliqueu  per a veure el video clip

AdVV

Manuel Almela a la Glorieta estant

Joan Antoni Vicent Cavaller

scan2015-936

Fotografia, 9 x 6’5 cm.  Al revers: Tarjeta Postal. Pèrdua de suport a l’angle inferior dret, restaurat per Juan Escrig. Arxiu fotogràfic de Consuelo Sanahuja Romero (Consuelo Petrus). Sense data, probablement, 1940-42. La cronología l’hem obtesa a partir de l’edat del representat i de l’estat de deteriorament de la fonda del Cervelló, degut als efectes de la guerra.

Quan Josep Vicent Arnau Sanahuja, fill de Consuelo,  me la va mostrar vaig pensar: aquesta instantània mereix un comentari, car no estem davant d’una fotografia convencional, independentment d’algun desencert en la composició o la llum. Intentaré raonar aquesta percepció.

El fotografiat, Manuel Almela Capella, va nàixer l’any 1914. Fill de Vicente Almela i Teresa Capella, propietaris de l’històric  balneari del Canonge, també nomenat d’Almela. El matrimoni va tindre cinc fills més: Vicente, Teresita, Rosa, Maties i  Antonio. Manuel va treballar al balneari, en concret de xofer del micro-òmnibus que baixava a l’estació de trens de Nules. Fins que va ser mobilitzat durant la guerra i traslladat a les rodalies d’un Madrid assetjat, enquadrat en l’exèrcit republicà. Aquesta circumstància, aleatòria, va comportar que patira represàlia en acabar el conflicte bèl·lic. Va treballar durant la postguerra al balneari de Monlleó, seu de l’Agrupació de Balnearis. Es va casar el 1945 amb Consuelo Sanahuja Romero. El matrimoni va tindre tres fills: José Manuel, Consuelo i Matilde. Manuel Almela Capella va morir el 25 de febrer de 1952, als 37 anys, ben jove.

La fotografia pertany a la vesprada. A la composició, Manuel  emergeix en un primer plànol, molt potent. Millor si hauria estat fotografiat de cos sencer (o de mig cos), però, tal vegada, el fotògraf cercava no seccionar  la frontera de l’hotel del balneari. De fet es degué inclinar per a efectuar la disparada. Manuel apareix seriós, és possible que la llum frontal li molestara un poc. Va vestit molt correctament, amb el pantaló ben planxat. Voltat del sotabosc del jardí.

 Tot normal. El que ens sorprèn, tanmateix,  és el joc geomètric que conformen els tres edificis emplaçats a la seua esquena: el llavador, l’oratori i la fonda. Apreciem una subordinació de la tríade, part inferior per al llavador, central per a l’oratori, coronament per a la fonda. Però, també, una interacció molt evident. Al llavador, línies verticals -els pilars-,  suporten el sostre. A la resta, línies en direcció obliqua, i ensems contraposades -cornisa de l’oratori i frontera de la fonda-,  confereixen al conjunt una sensació de convulsió i vitalisme. A  banda dreta, unes rames d’un arbre del jardí de Cervelló  -probablement un lledoner-, estableixen un contrapunt de naturalesa a l´immoble. En conjunt, una contundent escenografia.

Fins ací el comentari. Però podem anar un poc més enllà, i preguntar-nos: com va ser possible que la fonda de Cervelló fos derrocada, poc després d’acabada la guerra ? Un edifici sòlid, relativament ben conservat, harmònic, racionalista, exempt, emplaçat al voltant de la mítica font Calda, que comptava amb un jardí propi d’esplai, més una glorieta al davant.  Amb possibilitats d’expansió, car estava situat als afores del poble… La resposta, molt senzilla:  sovint, els criteris dels necis acaben desplaçant les opinions de la gent assenyada. Car no vacil·len en emprar procediments espuris per tal d’aconseguir els seus objectius. És el que va ocórrer en aquest cas, per a dissort de la nostra vila.

La Vila d’Ítaca

JOSEP LLUÍS NOTARI.

Foto Aplec

XXXVI Aplec dels Ports. Zorita.

Quan comença l´any també comença una peregrinació de concerts per totes les terres del País Valencià. Jo i els meus amics de la Vila hem anat d´any en any recorrent comarques i pobles on sona la música feta en la nostra llengua. En moltes ocasions és tot un esdeveniment per a la població i la comarca. En aquestos pobles no sols s´escolta música molt diferent transmesa en valencià, sinò que, a més a més, sovint el poble assalta als forasters i vianants, i amb l´escusa de la música s´estableixen converses, rialles, convivències i punts de vista sobre temes diversos: política, gastronomia, tradicions, variants lèxiques…  però sobretot al voltant de la música creixen complicitats, rialles, ganes de passar-ho d´allò més bé i la positivitat impregna per unes hores o per uns dies eixos pobles. Jo crec que el cas més paradigmàtic és el de l´Aplec dels Ports que es celebra cada fi de juliol a la comarca que el mateix nom empra. Altres festivals o dies són assenyalats i especials com el concert del 25 d´abril a València (ara recuperem la plaça de bous per a l´event), el Feslloch, el Festhivern, el circuit de música de Castelló, l´Aplec de La Plana i molts altres que omplirien el full de notes i tinta.

aPLECAny a any ens ha encisat veure eixos pobles que estimen la seua llengua, la seua cultura i no tenen vergonya en explicar al món qui són i qui volen ser. Nosaltres sempre hem somiat amb que la Vilavella tinguera també un espai anual per a la música en la nostra llengua, que no fórem una anomalia dintre dels pobles valencianoparlants.

Sé que a la Vilavella han hagut concerts i festivals celebrats al llarg dels anys però que han sigut bolets (molt bonics i especials) en un bosc en estació de sequera. Hi ha molta gent que crec que li agradaria que la nostra llengua també tinguera resó musical a la nostra vila de forma pública, normalitzada i sense complexos.

A les nits de juliol sommiàvem a peus de concerts que grups històrics com Obrint Pas, La Gossa Sorda o cantants com Pep Gimeno “El Botifarra” o Pau Alabajos actuarien algun dia en algun indret del nostre poble de forma visible, oficial… i que gent de la rodalia compartiria amb nosaltres aquesta festa de la cultura. Quan obríem els ulls ens adonàvem que érem els únics sommiadors de la Vilavella que hi havia en aquestos concerts.

Ja fa un parell d´anys que ja no sommiem, anem a concerts arreu del País Valencià i la gent jove del nostre poble acudeix cada vegada amb més ganes. Els meus amics i jo no ens trobem sols, de fet molts grups de joves vilavellers ja ens supera en nombre. La utopia és més propera que mai, ja no ens alimenten molles d´allí i d´allà, cal passar a l´acció cultural, és necessària, possible i desitjable… volem el pà sencer.