A poc a poc el poble de la Vilavella va esdevenint el vertader i únic protagonista de la seua destinació i discretament anem omplint el calendari d’activitats, celebracions i actuacions que ens ajudaran a conéixer-nos, madurar i respectar-nos més els uns als altres. En aquests deures hem de ser molt exigents i no en tenim mai prou.
Ara sembla que la Regidoria de Salut, Família i Benestar Social després d’una Setmana de la dona amb activitats d’allò més interessants, ens proposa per al gaudi de tots els veïns i veïnes la I Setmana de la Salut, una excusa perfecta per tal de fer-nos recapacitar sobre la forma com els humans ens encarem amb els elements, dits altrament aliments -tan sols hem canviat dues vocals–, que ens mantenen vius. Ja sabeu, som el que mengem.
De fet, encara existeixen alguns que creuen que podem menjar mòbils, tauletes, smarts TV, ordinadors, i tota l’electrònica que duu de cul a qualsevol mortal. Però si ens aturem en l’engolidor d’aquest viure, potser, amb una mica d’atzar i encara molta més sort, ens adonarem de l’oblit tan gran fet amb allò que ens és tan primordial per a una existència autèntica i humana: disposar d’una vida saludable per mor d’una alimentació equilibrada, sana, natural i de temporada.
Així doncs en el cartell podem veure tota una sèrie d’activitats, conferències i presentacions per millorar la nostra salut. I a tots els nivells: des de la importància de la alimentació natural i ecològica des de la més tendra infantesa (Desdejunis saludables a l’escola), xarrades sobre la piràmide alimentària i l’equilibri en la dieta per als nens, enfocades a xiquets i també a pares i mares, el control de les drogues i com enfrontar-se davant d’aquesta problemàtica, un tema prou actual el ciber-acossament i saber què hem de fer davant d’una situació com aquesta i la presentació d’un llibre sobre la cuina tradicional o la tan nomenada dieta mediterrània.
Pica sobre la imatge per tal d’engrandir-la
En dissabte de matí de 9:00 fins les 14:00 hi haurà una fireta a la Plaça de la Vila on tot el veïnat del poble podrà acostar-se a demanar informació sobre els diferents expositors, sempre relacionats amb la salut. Podreu tastar productes debades, demanar explicacions i consultar informació diversa.
No cal dir que mirar, preguntar i tastar alguns dels productes que ens oferiran, encara són activitats gratuïtes.
Així que ja ho sabeu, passegeu, pregunteu, demaneu informació, perquè la salut és cosa de tots, no tan sols dels individus o de l’Estat.
Viure considerant els Altres i sentint-los com una part nostra és el camí més fàcil per trobar la Felicitat.
En l’ article sobre Carnestoltes explicàvem que segons la tradició aquesta festa era una reivindicació de la llibertat carnal abans d’entrar en els rigors de la Quaresma.
Corren els dies i conclosa la quarantena quaresmal amb l’epíleg dels rituals religiosos sobre la Passió i Mort de Jesucrist que es commemoren en Setmana Santa, un esclat vital dóna per finalitzat aquest lànguid període. Des de la litúrgia cristiana, la Resurrecció de Jesús, des de la “mare naturalesa” la cloenda de l’hivern i l’arribada de la primavera amb la resplendor de llum i la puixança d’ olors florals que anuncien el renaixement d’un nou cicle en la roda del temps. És la festa de la Pasqua que assenyala el triomf de la vida i de l’abundància sobre la mort. A part de la seua vessant religiosa la Pasqua simbolitza la fi de les privacions de l’hivern, de l’acabament del fred i arribada de la calor, encetant un període de festes i eixides al camp.
Les celebracions religioses més importants, amb la seua càrrega simbòlica, s’han adaptat, com un guant a la mà, als canvis estacionals i les seues ancestrals celebracions: Nadal en el solstici d’hivern, Pasqua en l’equinocci de primavera, així com les festes de Sant Josep, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Antoni, amb les falles i fogueres.
Processó de l’Encontre. Fotografia de Joan A. Vicent
La Pasqua de Resurrecció o Pasqua Florida entre nosaltres es celebra durant tres dies, diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua en els quals el seu caràcter essencial és el menjar i la fusió amb la natura. Tradicionalment el ritual d’inici de la Pasqua començava el diumenge ben de matí amb la cerimònia religiosa de “l’Encontre” que donava pas, amb les al·leluies, a la “consagració de la primavera”.
Berenar de Pasqua
A partir d’aquest moment, amb el canvi de roba més colorista i les espardenyes pasqueres, tot ja estava preparat per iniciar les excursions al camp, fer volar el “catxirulo” o milotxa, i a detonar les primeres piuletes, mistos esclafidors o coets voladors, amb els amics i amigues. Tradicionalment era el temps en que els adolescents s’organitzaven en les primeres colles mixtes.
Els menjars típics de Pasqua també formaven part del ritual amb què celebràvem la festa com són el tombet de faves, els ximets, les llonganisses de pasqua, les fogassetes, i fins fa uns anys les “llimonadetes de colorets”, però sobretot l’àpat més tradicional de la Pasqua al País Valencià ha sigut i és encara la típica mona.
Volant la Milotxa
Actualment en aquesta festa predomina un consum turístic i les eixides al camp s’han convertit en viatges més llargs a ciutats i centres turístics ja des de dijous o divendres, però fins no fa massa temps en la Vilavella eixíem a “menjar la mona” als motors de reg, cases de camp, a la Fonteta d’Oliver, Font de Cabres o a la mar de Nules o Moncofa. Tot més a l’abast, més senzill i ben alegre.
La festa també tenia les seus cançons típiques que sols es cantaven durant aquest període, eren les tradicionals cançons de Pasqua. Al País Valencià han sigut enregistrades pel grup Carraixet que va actuar al nostre poble en Festa la Vila a inicis del vuitanta, i pel cantautor Paco Muñoz, conegut entre joves de la Vilavella perquè ha actuat en diferents Festes de la Llengua en les quals ha participat l’ Ampa del Col·legi José Alba.
Recordem una cançó de Pasqua ben coneguda per nosaltres: LA TARARA cantada pel grup CARRAIXET. Aquesta cançoneta és d’origen castellà, però que en cada lloc l’han adaptada i s’han fet cobletes diferents. La Tarara també es un poema que Federico García Lorca va escriure a partir d’aquestes cobles populars, que possiblement són d’origen sefardí.
Cliqueu per a escoltar la cançò de Pasqua “La tarara” pel grup CARRAIXET
ESTROFES DE CANÇONS DE PASQUA QUE ES CANTAVEN A LA VILAVELLA:
– Xiques boniques / Pasqua ja ve, / dies de festa i de plaer. / Si voleu vindre a passejar / a divertir-se a divertir-se / i a berenar.
– Ja venim de berenar / ja venim de berenar / amb totes les amiguetes / venim cantant i ballant / i tocant les castallenetes.
VOCABULARI:
PASQUA: En el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist, la festa més important del cristianisme. Significa Pas i que reflecteix un” passatge”. En la tradició jueva la travessa del Mar Roig en el seu èxode d’Egipte; en la tradició cristiana, la promesa de la vida eterna a través de la resurrecció de Jesús.
Des de la visió laica, és l’ inici de la primavera i el renaixement del cicle de la naturalesa. Després d’estar inanimat, tot torna a brotar, a florir, a nàixer.
MONA DE PASQUA:És un dolç esponjós que l’acompanya un ou dur o sols és un ou de xocolate. Ancestralment l’ou és un símbol de fertilitat i es regalava com a desig de prosperitat. És un menjar típic de Pasqua en Catalunya ( en forma d’ou de xocolate) i al País Valencià. Al nostre poble la tradició de menjar la mona està molt present. Els forns del poble, el de Sant Sebastià (ca Manil), el de la Mare de Deu de Lourdes, el de Sant Josep (ca Notari) i del Forn de Poble Nou, en fan unes de ben bones. Segons la tradició el padrí o l’avi les regalaven al fillols i nets.
Hi ha diverses explicacions de l’origen de la paraula Mona. La més plausible és que deriva de Mûna, que en àrab antic significava arrendament de terres tributats en espècies amb coques, ous durs i altres productes agrícoles. Vol dir provisió de la boca.
XIMET: És un entrepà típic de les comarques de Castelló farcit de tomàquet fregit, tonyina, ou, pebrot, pinyons; el panet es passa per la paella. Molt calòric.
CATXIRULO. Altrament dit MILOTXES O ESTELS: Tros de tela, paper, etc. mantingut estès amb canyes, que subjecte al capdamunt d’un cordell, s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.
PIULETA: Xicotet coet de ma que es pren foc a través d’una metxa i provoca un esclafit. A la Vilavella aquests tipus de coet es tira durant els dies de Pasqua.
EXPRESSIONS SOBRE PASQUA:
. Fer Pasqua abans de Rams: Esperar un fill abans de casar-se.
. Més content que unes pasqües: Molt content, molt alegre.
. Pensar en la mona de Pasqua: Estar molt distret.
. Sempre no és Pasqua. No sempre es té bona sort.
. Ser més avorrit que un dia de Pasqua sense xiques.
De nou remarquem que com a vilavellers i valencians no hem d’oblidar d’on venim i qui som, quina és la nostra llengua i cultura. Cal defensar-les practicant-les, ja que com diu una cançò del nostre cantautor Raimon, qui perd els orígens, perd l’ identitat.
En els temps que corren per als negocis, no és gens fàcil destacar en alguna cosa, la competència és molt forta en tots els àmbits de treball, i més si cap, si parlem de la restauració.
Doncs bé, al nostre poble tenim bars i restaurants que treballen magníficament, que tenen certa “fama” dins del nostre territori per fer les coses bé, del gust d’una gran part dels clients que s’apropen a tastar els plats, les tapes, els entrepans, els menús, etc…
El cas del “Bar del Poli”, com popularment es coneix al bar que regenten Fernando Ferrandis i Sílvia Pallarés des de fa uns quants anys, a les instal·lacions esportives del Club Frontenis Vilavella, destaca perquè el seu “savoir faire” comença a anar més enllà del nostre terme municipal o dels pobles del voltant i per segon any consecutiu ha estat guardonat amb la distinció “Cullera de Fusta” que li ha atorgat la plataforma “Wikipaella”.
Wikipaella, tal i com podem llegir a la seua web ( http://va.wikipaella.org/que-es ), “és una associació sense ànim de lucre de difusió cultural, composta per persones de tota condició i organismes públics i privats. Constitueix una eina per a definir, promocionar i defensar els arrossos clàssics de la Comunitat Valenciana, dins i fora de les nostres fronteres. Esta iniciativa, única en el seu gènere, cerca la divulgació d’una part fonamental del patrimoni cultural d’Espanya.
En particular, Wikipaella està especialitzada en el desenvolupament d’accions pedagògiques i divulgatives en l’àrea de la restauració i la gastronomia. I distingeix als hostalers que respecten la tradició gastronòmica de la Comunitat Valenciana en el món”.
Fernando amb el xef Raúl Cob
Cada any, els representants de la plataforma, visiten i proven les paelles dels locals candidats i després d’avaluar-les, classifiquen les millors en dos apartats, la distinció “Local Wikipaella” i la “Cullera de Fusta”, aquesta segona, que és la que ha obtingut “El Poli”, distingeix les millors paelles fetes seguint escrupolosament la tradició valenciana, fetes a llenya i amb els ingredients bàsics que conté aquest plat típic valencià.
Sílvia i Fernando
Com hem dit abans, Fernando i Sílvia han rebut per segona vegada aquesta distinció màxima dins del món de la paella, cosa que engrandeix encara més el mèrit que tenen, doncs cal destacar que a nivell de tot el territori valencià, només 48 locals podran lluir aquest guardó enguany, i pel que fa a les comarques de Castelló, només 6 privilegiats han obtingut aquesta “Cullera de Fusta” en aquest 2016 i això dóna mostra de com de difícil és aconseguir aquest guardó.
Concretament, a Castelló, a més del “Bar del Poli”, els altres cinc que tenen la “Cullera de Fusta 2016” són:
– Cal Dimoni de Vila-real
– Can Ros de Burriana
– Hnos. Navarro de Onda
– Les Barraques de Benicàssim
– Rte. Marea de la Platja de Nules
Va ser el passat dilluns 18 de gener, en una Gala celebrada al “Palau de l’Exposició” de València, quan Fernando i Sílvia van poder recollir de mans dels creadors de la plataforma Wikipaella i de les autoritats presents, el seu reconeixement al treball ben fet i al respecte per les tradicions a l’hora de cuinar el nostre plat més internacional.
Amb aquestes línies vull deixar constància d’aquest fet, d’aquest premi ben treballat i ben merescut per aquesta parella de vilavellers que trenquen fronteres i fan que el nostre poble siga una mica més “famós” arreu del món.
Avui la dona dels núvols ens ha preparat tot mirant els fons de verdures del refrigerador un…
POTATGE DE VERDURES
200 g.de safanòries
1 nap
1 porro trossejat
1 dent d’all
sal marina sense refinar
Cúrcuma ratllada
Pebre negre ratllat
1 litre d’agua
200 g de mill
Hem trossejat les verdures.
En un perol hem posat oli verge d’oliva premsat en fred i hem afegit el porro, l’all i les safanòries. Sofregit sempre a baixa temperatura durant uns 10′.
Després hem afegit l’aigua amb el nap, el mill i la cúrcuma ecològica; 15′ a foc mitjà.
A la fi pots afegir espinacs o bleda (nosaltres no ho hem fet) i fer un darrer bull.
Sí, al costat de la nostra Le Creuset hi ha un perolet amb xocolata fosa.
M’he preparat una crep amb nous, gelat de vaïnilla i xocolata.
M’he xuclat els dits!
Ha, ha, ha no us he fet fotografia. A l’altra.
Bon apetit.
(Tots els ingredients provenen de l’agricultura ecològica).
És dijous, dia en què els forns de pa obrin per a que la gent del poble porte les seues elaboracions culinàries a coure, i no és estrany veure passar a alguna veïna amb una cassola de fang plena d’un deliciós menjar. Quin plat és? Està clar, l’arròs al forn.
L’arròs com a ingredient principals dels nostres plats es remunta als temps dels moriscos. Molt arrelat a la dieta mediterrània i protagonista d’una gran quantitat de receptes de la terreta ha arribat fins als nostres dies. Així, des de El Pilar de la Horadada a Vinaròs, l’arròs al forn és protagonista de molts àpats, en alguns llocs fins i tot, tan important com és la Paella.
Per exemple, a Xàtiva, aquest plat va esdevindre en un concurs nacional que s’ha vingut celebrant anualment fins el 2011. Però a la Vilavella no ens quedem darrere i també fem honor a l’arròs al forn en un dia especial, el dia de la “cassoleta”. Vespres de Nadal els xiquets de l’escola celebren el fi de curs amb un dinar al pati, mengen, arròs al forn en cassoleta de fang. També les ames de casa o l’associació de jubilats i pensionistes per tancar l’any fan la seua “cassoleta” d’arròs al forn.
Però quins són els elements que conformen aquest suculent plat? Evidentment, l’arròs; una varietat de carns procedents del porc: costella, botifarra, llonganisses, pilotes de carn picada…; i pel que fa als vegetals cal afegir creïlles, tomata i una cabeça d’alls. També s’hi pot afegir julivert. Tots aquests ingredients es distribueixen per la cassola (de fang, si pot ser) i s’afegeix el caldo de l’olla, és per això, que també podem trobar cigrons entre l’arròs.
Malgrat tot, si no comptem amb el caldo sobrant de l’olla, també és pot fer simplement en aigua. De fet, no és estrany que a banda de la cassola, vegem a les dones anar cap al forn amb una ampolla d’aigua que afegiran al plat just abans de cedir-li la cassola al panader.
Amb els ingredients ja esmentats podríem dir que estem davant d’un arròs al forn estàndard, però segons ens movem per la geografia valenciana encontrem algunes variacions. A Castelló de la Plana, per exemple, en comptes de creïlla posen carabassa i fins i tot, en alguns llocs utilitzen la pell de la carabassa com a cassola per coure l’arròs. A la comarca de la Ribera posen panses junta amb els dels cigrons.
Però les variacions també les trobem en el nom, al nostre poble és conegut com arròs al forn, perquè, òbviament, és fa al forn. Però les obvietats lingüístiques són presents en totes les formes d’anomenar-lo. Arròs passejat, perquè el portem a coure als forns de les panaderies; arròs a la cassola, perquè és fa en cassola o arròs rossejat, pel color rogenc que agafa a causa de la tomata.
Si esteu salivant és hora de preparar-vos un bon arròs al forn. Ací vos deixem una de les possibles receptes, ni la millor ni la pitjor, sinó una de tantes varietats:
Ingredients per a 4 persones
• Costelles de porc,
• cansalada,
• botifarres de carn i de ceba,
• uns xoricets,
• 2 creïlles,
• 2 tomates,
• cigrons,
• 1 cabeça d´alls,
• caldo de l’olla o aigua
• oli d´oliva,
• pimentó dolç o de la Vera,
• safrà
• cassola de fang
• I per suposat, arròs
Elaboració:
Sofregir les costelles i la cansalada, a foc mig-suau. Quan estiguen apartar-les i fregir les creïlles tallades a rodanxes. Seguidament fregirem les botifarres, els xoricets i la cabeça d´alls. També l´arròs el sofregirem amb aquest oli fins que estiga ben fet.
Afegim tots els ingredients a la cassola de fang amb un cert ordre i afegim per últim el caldo de l’olla, sempre el doble que d´arròs (4 gots d´arròs = huit gots d´aigua). Li posem un pessic de safrà per a que done color. I per últim afegim les creïlles i les tomates crues a rodanxes. Ho posem tot al forn a uns 200º i uns 45′ minuts.
Associació de veïns La Vilavella 
You must be logged in to post a comment.