Adolescència i alcohol

Tractar  sobre el consum de drogues  resulta necessari,  encara que descriure els aspectes contradictoris d’una societat provoca incomoditat i per tant s’evita parlar-ne més enllà dels especialistes. L’actitud d’ignorar un problema pot resultar comprensible ja que, individualment o col·lectiva, molesta fer visibles els aspectes negatius o criticables que tenim.

Resulta peremptori i inexcusable afrontar el consum de drogues entre els nostres adolescents, perquè si no ho fem ni observem críticament  els  motius causants i mantenidors, no sabrem quines solucions es poden desenvolupar per a reduir-lo, si així ho preferim. D’aquesta forma el fenomen avança, amb el seu impacte destructiu, tant a nivell individual com social.

Cal ser conscients del consum de drogues entre els nostre joves ja que ha esdevingut un problema de gran magnitud per la seua extensió i perquè condiciona negativament la seua vida futura. Per tal motiu es fa urgent els seu abordatge per a  desenvolupar mesures preventives, i en el primer nivell de responsabilitat, com tractarem  després, radicaria l’actitud i el tipus d’educació en valors que transmet la família.

Una forma de constatar el consum de drogues entre la joventut seria acudir a les dades dels estudis sobre aquest fenomen que realitzen les institucions públiques, tant a nivell estatal con autonòmic. En elles es quantifica, amb percentatges, el que s’observa en la realitat diària, en festes, casals, concentracions de “botellons”, etc: les drogues formen part de la quotidianitat de molts dels nostres joves.

Segons els estudis de la Conselleria de Sanitat, que concorden amb les del Ministeri de Sanitat,  les drogues més consumides pels adolescents entre 14-18 anys, per ordre de consum, són les següents: alcohol, tabac, cannabis , hipnosedants, cocaïna  èxtasis.

El nivell i intensitat del consum varia, des del moderat i ocasional al més intens, fins arribar al que pot convertir-se en crònic, en drogodependència. Però les dades de consum esporàdic o continu són preocupants: un 80%  d’adolescents indica que ha consumit alcohol, 35 % tabac, 25 % cannabis, 11 % hipnosedants i 5 % cocaïna; dades que manifesten que adolescència i drogues comencen a anar junts. Un fracàs social i educatiu.

CONSUM D’ALCOHOL. EL FENÒMEN DELS “BOTELLONS”

Per la seua extensió i normalització el consum d’alcohol esdevé el més preocupant. Els indicadors, així com la simple observació, manifesten que és la droga més consumida pel jovent. Aquestes dades estadístiques es poden extrapolar a la realitat concreta del nostre poble, doncs l’expansió dels costums festers i els hàbits de consum no ens fa ser diferents a la resta de la població valenciana i espanyola.

Als 14 anys un 60% ja ha consumit alcohol,  als 16 anys arriba a un 85 %. L’ edat mitjana d’inici se situa als 15 anys, i l’edat d’iniciació va baixant, tot i que està prohibida la seua venda als menors. Cada vegada és més freqüent veure borratxeres entre els adolescents, així com també es donen casos de coma etílic; recordem que l’any passat van morir dues adolescents de 13 anys per aquest motiu.

Beure alcohol i emborratxar-se s’ha convertit en un objectiu a experimentar entre els adolescents, convertint-se en un comportament ritual iniciàtic. El seu efecte inicial desinhibidor facilita la ingesta. ¿Com no traure a debat el fenomen dels “botellons” com a oci i relacions entre joves i  adolescents? En ells, el seu consum i borratxera és massiu,  associats també a brutícia i  incivisme: vomiteres, vessaments, deixalles, botelles, pixarrades “in situ”…. un resultat lamentable i gens edificant.

Els patrons de consum en menors es deu a una diversitat de factors: família, amics -la pressió del grup, dels iguals, té molta força -, les normes culturals, els mass-media, etc. Com a societat ens consta veure l’alcohol com una droga posat que el seu consum està normalitzat i naturalitzat des dels seu inicis; Baco, el déu del vi, ja era adorat en les saturnals  romanes,  el vi  està present en rituals religiosos, i les cançons de la nostra cultura popular lloen els efectes etílics: “no en volem cap que no estiga borratxo…. “, “posa vi, posa vi, posa vi, el beurem…” etc.

El problema no és el seu consum moderat en gastronomia i oci, el perill està en fer-ho de forma abusiva i a una edat cada vegada més tendra. Les conseqüències de tot plegat són ben paleses i clares: afecten greument  el seu desenvolupament físic i mental, pot provocar també el perill de la dependència, de la caiguda en l’ alcoholisme.

El primer factor que explica el consum d’alcohol entre els joves és per tant l’alta tolerància social,  fet que no passa tant amb la resta de drogues. Forma part de la nostra vida diària en festes, oci, o gastronomia. Les últimes generacions s’han socialitzat en el seu consum omnipresent. Els joves han vist i veuen a pares i adults en casals, festes, esdeveniments, inclús esportius,  amb el gotet en la ma, bevent “cubates”, gran quantitat de cerveses, i tot tipus de licors. Un principi de l’educació indica que els xiquets imiten el comportament dels adults.

Eixa naturalitat explica, a la vegada, que els pares accepten amb normalitat i tolerància el consum d’alcohol dels fills als casals o en festes com la de la darrera edició del “mig any fester”, que ha provocat en el poble diferents concentracions de “botellons”.

Podem preguntar-nos:

Estem contents amb aquest  fenomen ?

Ens preocupa la salut i educació dels nostres fills adolescents ?

Estem educant en valors o ens deixem portar per la desídia ?

Som conscients que aquest problema pot afectar negativament a la seua salut, física i mental, al desenvolupament de la seua personalitat, així com en la seua educació ?

Els metges, psicòlegs, sociòlegs i educadors recomanen la prevenció: educar al si de la família, essent els pares uns referents en valors i bones pràctiques,  també des de l’escola i instituts, sense oblidar la responsabilitat de les institucions públiques més properes com els ajuntaments, que haurien d’estimular i aplicar polítiques alternatives d’oci, esport i lleure que no faciliten la proliferació dels “botellons”. En definitiva, els adults tenim la resposta: o eduquem en valors de vida saludable, civisme i relacions socials fonamentades en el respecte, o açò se’ns va de les mans. Tots hi som responsables, tots eduquem.

JOAN BADENES

Semblança de José Alba Blanquer

Com tots sabreu, el col·legi públic del nostre poble duu el nom de José Alba Blanquer, conegut com el boticari de la Vilavella que, a banda de regentar la farmàcia, també es dedicà després de la guerra civil espanyola a impartir classes i fer repassos, amb la qual cosa ajudà a molts xiquets en la seua futura formació.

També, aprofitant-nos de la seua formació química, ajudà en la postguerra perquè als llauradors i veïns del poble no els donaren gat per llebre a l’hora de comprar adobs nitrogenats. Pense-ho que moltes vegades això es feia en l’anomenat mercat negre. Eren temps difícils i amb els seus coneixements alçava acta -quasi notarial- de la veracitat dels productes comprats per tal d’evitar fraus.

Als 6 anys de la fi de la dictadura del general Francisco Franco i ja en els primers balbuceigs de la democràcia espanyola, en l’any 1981 rebé un homenatge per  la corporació municipal que vosaltres mateixa podreu llegir, perquè l’hem escanejat literalment i la podreu trobar ací.

Des de la Biblioteca: El petit soldat, un conte infantil anti-bel•licista

Joan A. Vicent Cavaller

Paul Verrept (text i il·lustracions): El petit soldat.

Títol original: De kleine soldaat. Traducció al català: Teresa Ferran.

Editorial Joventut, Barcelona, 2003. Tapes dures, 26 x 22 cm, 20 planes. A partir de 5 anys.

Paul Verrept va nàixer, l’any 1963, a Anvers (nord de Bèlgica, zona de parla neerlandesa).  Escriptor de llibres infantils,  il·lustrador i editor de texts teatrals, ha desenvolupat en aquesta ciutat una gran tasca de dinamització cultural.

Els contes infantils són una bona manera d’inculcar en la mainada valors que resulten essencials per al seu desenvolupament. A través d’ells podem ensenyar als infants  com comportar-se de forma educada, respectuosa i amistosa amb els demés, tot aconseguint que puguen conviure de forma positiva, sense perjudicar ningú. I, a la vegada, créixer feliços.

En parlar de valors a tots se’ns  acut a la ment alguns dels integrants del  llistat: Agraïment, amistat, amor, civisme, companyonatge, compromís, empatia, esforç, esportivitat, generositat, honradesa, igualtat, optimisme, respecte, responsabilitat, sinceritat, solidaritat, superació, tolerància, vida sana… pau i no-violència. Just aquest és el valor que Verrept  aborda al conte que ens ocupa, tot centrant-se, de forma directa,  sense embulls, en el seu contra-valor, la guerra,  sempre de trista actualitat, un tema del que els  infants no en resten al marge perquè en senten parlar a tothora.

El protagonista, un soldadet, apareix representat sota els trets d’un xiquet, per tal d’afavorir la identificació. La imatge de la portada ens colpeix: caminant cap al front, uniformat, carregat amb fusell, casc i cartutxeres, ensems que estreny amb la seua mà un osset de peluix. A l’interior, amb frases encadenades, en un estil quasi telegràfic, el soldadet raporta amb els seus mots com va partir cap a la guerra, la incomprensió del perquè de la confrontació, la duresa de les situacions, l’horror i la mort, la perplexitat de la celebració de l’acabament del conflicte: gent contenta, gent que plora amargament. El seu retorn a la vila, amb la visió de la casa on vivia, destruïda. Els records de tots els seus amics morts, la reconstrucció de sa casa, però sobretot d’ell mateix; els malson i les seqüeles de la brutalitat que ha viscut. Les il·lustracions s’hi despleguen amb colors impactants, fins i tot agressius. L’esguard del petit soldat sembla buit, sense expressió, car, en realitat, res no podrà ja permetre-li comprendre allò que li sobrevé.

Verrept va elegir en aquest reeixit conte, esdevingut tot un clàssic, un punt de vista i un llenguatge que aconsegueix colpir la sensibilitat dels infants.

Una narració adient per a introduir els més menuts en la comprensió del fenomen de la guerra, sensibilitzar-los respecte les seues conseqüències i començar a construir la tan necessària cultura de la pau. Però que necessita, òbviament, dels adults, per tal que la seua lectura esdevinga un exercici enriquidor.

Acte a la Vilavella contra la violència de gènere.

.

25 de Novembre: Dia contra la violència de gènere o  masclista

Ja s’ha convertit en una rutina informativa el que aparega en la televisió notícies sobre la mort de dones a mans de la seua parella o ex-parella. Amb relativa freqüència s’anuncia la mort d’alguna dona per aquest motiu, assolint unes dades que assenyalen que ens trobem davant d’un greu problema social. A Espanya anualment són assassinades unes 80 dones; en els últims deu anys han mort ja més de 800 dones. Segons els registres delictius amb resultat de mort, una dona té nou vegades més possibilitats de morir assassinada per la seua parella o ex-parella que per un desconegut. Tot un fenomen violent que ha de provocar indignació i mobilització en la seua contra en qualsevol societat que se senta civilitzada, com sí que passa amb altres tipus de violència.

Aquest tipus d’agressions es coneixen com a violència de gènere o violència masclista ja que tenen com a protagonista agressor l’home i com a víctima agredida  la dona i és la punta visible d’un entramat psicològic i social que reflecteix el poder i domini masculí sobre el femení, hereu d’una societat patriarcal, i és manifesta en una diversitat de tipus de violència, no sols física,  sino també psicològica, sexual, econòmica i social.

Els seus fonaments els trobem en l’estructura mental i social del patriarcat on l’home era, i en cert nivells encara ho és, el centre i poder de tota l’organització social, política, religiosa,  familiar, i matrimonial, essent la dona subalterna, i que en trobar-se des de sempre omnipresent, es viu per les persones com a naturalitzat.

La nostra vida quotidiana, sobretot en l’àmbit domèstic, observem amb tota claredat papers i funcions diferents atribuïts a l’home i a la dona, que manifesten una jerarquia i privilegis masculins. I si donem una ullada a altres cultures i religions observem el rol de submissió en que ha de viure la dona, també agressions al seu cos per motius religiosos.

Actualment la condició femenina, sobretot en la nostra cultura i societat,  ha iniciat un camí irreversible cap a nivells de més igualtat entre homes i dones, avançant en el camp social, polític, professional.  Però en l’àmbit relacional i afectiu s’observa en molts casos situacions de maltractaments psicològics, com insults i menyspreu, que provoquen unes relaciones de parella humiliants i en les quals alguns homes no toleren perdre el control i domini sobre la dona quan aquesta decideix una separació, arribant a l’agressió física.

Tradicionalment  molts homes, per la seua condició masculina, han tingut la convicció i el sentiment de propietat sobre la dona, essent incapaços de fer  front o superar el fet que ella puga fer altra vida sense ell; és així que pren com recurs l’amenaça i agressió, signes precisament de la seua debilitat mental.

Aquest problema requereix un ventall d’intervencions multidisciplinars: polítiques, socials, culturals, legals, però sobretot educatives amb l’objectiu d’organitzar una societat més igualitària, en el cas que ens ocupa,  igualtat de gènere, sobrepassant la societat fonamentada en el masclisme.

Acte en la Casa de la Cultura “Manuel Vicent” del “Dia Contra la Violència de Gènere”

És per això que pren sentit que commemoracions com la del dia contra la violència de Gènere se institucionalitzen, elegint el 25 de Novembre per a tal menester. Celebrem que el nostre ajuntament ha tingut a bé incorporar-se a aquesta commemoració amb una xerrada impartida per la doctora Vita Arrufat especialista en salut de la dona, un acte  amb molta assistència.

Amb  un objectiu educatiu, l’AdVV amb la col·laboració de la Regidoria de Salut i Serveis Social, ha decidit organitzar un curs-taller sobre la matèria que portarà com a títol “Construcció social del gènere i prevenció de la violència masclista en la parella” i que serà impartit pel qui subscriu aquest article.

Joan Badenes

Candela Segarra Almela, doctora en química i investigadora científica europea.

Candela Segarra Almela (1985) és una jove de la Vilavella amb un gran Currículum acadèmic, i és que ella sempre ho ha tingut clar: “el saber no ocupa lloc”. No només li ha agradat sempre estudiar, mai ha restat quieta, i els estudis els ha compaginat amb l’aprenentatge de llengües, la pràctica d’esports i ball, viatjar arreu del món, donar classes de reforç, ser monitora de temps lliure, la política a nivell local i segurament una assignatura pendent que no descarta assolir en el futur és aprendre a tocar un instrument, tal vegada el piano.

Després de superar l’educació primària i secundària amb bones notes, Candela va decidir estudiar químiques malgrat que els seus pares li aconsellaren estudiar medicina; sempre recordarà com sa mare li deia: – Filla, és que t’arriba la nota per a estudiar medicina!.  Finalment, Candela va estudiar llicenciatura Química a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Recorda els anys de carrera com els millors de la seua vida, no només es va formar acadèmicament, sinó també com a persona i on també va fer amics de per vida. Durant aquesta etapa va fer la seua primera estada llarga a l’estranger, gràcies a una Beca Erasmus, encara que ja havia estat una setmana a Lions (França) i un mes a Notthingam (Regne Unit) mitjançant beques d’intercanvi quan estudiava a l’institut I.E.S Gilabert de Centelles de Nules.

D’aquesta manera va estudiar tot un any acadèmic (9 mesos) en Athlone Institut of Technololy a Irlanda i com a resultat va acabar graduant-se primer de llicenciatura Química a Irlanda, no a Espanya. L’estada Erasmus va ser per a Candela una de les millors experiències de la seua vida, on va aprendre com viure sola, ser independent, relacionar-se amb persones d’altres països i cultures, parlar anglès perfectament… i tantes altres experiències a valorar. Ella pensa que hauria de ser obligatori que els estudiants i joves en general feren una estada Erasmus, ja que t’ensenya a desenvolupar-te en situacions adverses i t’enriqueix molt com a persona.

Va ser l’últim any de carrera quan Candela va descobrir el món de la investigació científica i és quan entengué per on havia d’anar el seu futur. Concretament, va descobrir la investigació en Química Organometàl·lica unint-se al grup d’investigació del catedràtic Eduardo Peris a la UJI, on va gaudir d’una beca de col·laboració per a ajudar en les tasques de recerca. Així, Candela compaginava els estudis l’últim any de carrera amb la recerca de nous compostos organometàl·lics actius en processos catalítics d’interès industrial. Abans de finalitzar aquest últim any de llicenciatura, Candela va rebre una altra beca Erasmus de 3 mesos per a realitzar les Pràctiques de final de carrera a la Universitat de Bath (Regne Unit) sota la supervisió del catedràtic Michael K. Whittlesey i va poder seguir formant-se com a investigadora en un grup internacional.

Una vegada finalitzada aquesta estada i després de llicenciar-se va realitzar un màster en Química Computacional que li va obrir les portes per a optar a una beca de formació de professorat universitari (FPU) finançada pel Ministeri d’Educació Espanyol i així va començar el doctorat en Ciències per l’UJI en el mateix grup on havia realitzat la beca de col·laboració un any abans. Durant aquest temps, Candela va tindre temps de cursar un altre màster en Química Organometàl·lica i catàlisi homogènia, a més de participar en diferents cursos de formació de joves investigadors i com a resultat del seu treball durant els 4 anys de tesi doctoral va publicar 7 articles d’investigació en diferents revistes científiques de prestigi internacional.

Cal destacar la publicació Angew. Chem. Int. Ed., 2012, 124, 10999 que la va permetre ser finalista en els “ V Premios SusChem Jóvenes Investigadores Químicos ”,  edició 2013. A més a més, tot el seu treball ha sigut presentat en més de 10 congressos tant nacionals com internacionals on ha tingut l’oportunitat de conéixer els millors investigadors dins del seu camp de recerca. Durant el seu doctorat Candela ha tingut l’oportunitat d’unir-se a altres grups internacionals de investigació. Una primera estada la va fer a Westfälische Wilhelms Universität Münster, Alemanya i una altra a Universidade Nova de Lisboa, Portugal. També ha col·laborat amb diversos grups de gran prestigi internacional a Alemanya i al Canadà.

Després d’acabar el doctorat, va veure convenient anar-se’n a l’estranger a seguir formant-se, ja que malauradament la investigació en Espanya no estava travessant el millor moment (per dir-ho d’alguna manera). Per aquest motiu, va decidir traslladar-se a la University College Dublin al grup del catedràtic Martin Albrecht on està desenvolupant una estada postdoctoral de dos anys. Durant els escassos mesos que forma part d’aquest grup d’investigació ja ha publicat un altre article científic, ha assitit a diferents congresos i ha impartit classes a alumnes de química de quart any; donar classe en anglés també ha sigut tot un repte per a ella. Però, del que més afortunada i orgullosa se sent Candela dins de la seua carrera científica ha sigut per aconseguir una beca d’investigació Marie Sklodowska-Curie (IF) finançada per la Comissió Europea. Aquesta beca d’investigació és una de les més prestigioses a Europa, ja que dóna suport als investigadors millor preparats per tal què continuen formant-se i desenvolupant-se professionalment a l’estranger posant en pràctica l’excel·lència en la investigació.

El futur més pròxim de Candela, però, no està a quedar-se en Dublín, ja que tot el seu grup d’investigació es traslladarà a Berna, Suïssa, en els pròxims mesos. Allí tindrà l’oportunitat de seguir desenvolupant la seua carrera científica i tal vegada puga en uns anys començar a crear una carrera independent i formar el seu propi grup d’investigació, ja siga en Suïssa o en un altre lloc del món. Que té preparat per a ella el futur és una gran incògnita que el temps resoldrà, per això Candela viu el moment i no es preocupa excessivament pel que ha de vindre. Però sempre amb una cosa clara, seguir formant-se, ja que mai s’acaba d’aprendre; com a exemple el nou repte que Candela es planteja és l’aprenentatge d’una nova llengua, el Suís-Alemany!

AdVV

Campanya de recollida de llibres per tal de compartir, en setembre, al proper curs escolar 2015/16.

Tots aquells veïns que tinguen a casa llibres escolars en bon ús i material  que puga ser reutilitzat de nou, poden aportar-los a Caritas. Aquesta associació s’encarregarà de recollir-los i seran repartits a d’ altres membres de la població.

Si voleu fer donació d’aquests materials els podeu dur a la Casa Abadia.

Amb petites actuacions podem fer un poble més amable, un món millor.

Us tornem a recordar un dels primers vídeos que penjàrem al blog de la nostra associació de veïns:

Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore.

I Concert Amics dels animals amb l’Agrupació musical infantil Santa Cecília

Comencem amb el I Concert Amics dels animals aquesta vesprada de diumenge 22 de febrer a la vila de la Vilavella, comarca de la Plana Baixa.

La bandeta de xiquets i xiquetes del poble han fet aquest acte per tal d’arreplegar uns dinerets per tal de fer costat i acollir en les despeses de manteniment de tots aquests animals abandonats i maltractats per altres animals mal anomenats humans.

Amb música i un conte llegit estem passant la vesprada per una causa més, noble.

El patiment de qualsevol ésser viu no hauria de permetre’s. Un símptoma de progrés i prosperitat d’una civilització és la cura i benestar que aquesta manté per tots els éssers vius que la conformen.

Ens expliquen que són 12000 els abandonats  a la nostra comunitat. Una pila d’aquests són mantinguts i adoptats en un primer moment per voluntaris fins que els acullen definitivament.

“L’ànima és la mateixa en totes les criatures, malgrat que el cos siga ben diferent”, digué
Hipòcrates. La història de diferents animalets ens és explicada dia rere dia. La música ens entendreix: La vida és bella,  Amistat sincera, En la tempesta, Candilejas Banana split, algunes de les interpretacions escoltades.

Esdevindrà real l’amor i la compassió envers els éssers vius aquest segle XXI?

Els nostres músics de la bandeta de la Vilavella amb Josep Daniel de director han col·laborat.

Ja ho va dir Gandhi: “La grandesa d’un poble se manifesta en la forma com tracten els animals”.