CONFERÈNCIA: Què ha passat en aquesta campanya de la taronja?

JOSEP RAMON URBAN  donarà un conferència en la Casa de la Cultura de la Vilavella:  PRESENT I FUTUR DE LA TARONJA. ANÀLISI DE LA CAMPANYA ACTUAL, en la qual col·laboren la Regidoria d’Agricultura, el Consell Agrari Local i la nostra Associació de Veïns.

Urban a banda de ser agricultor,  pertanyent a l’executiva de la UNIÓ DE LLAURADORS DEL P.V. presenta un ample curriculum que li fa ser tota una autoritat sobre la taronja al nostre país i un gran coneixedor dels problemes de la seua producció i comercialització  a nivell europeu.

Una conferència necessària per tal que els agricultors de la Vilavella tinguen la informació, tant la tècnica com la de les decisions polítiques, per a que coneguen amb amplitud els problemes que li afecten i que poden influir en el tancament de les seues produccions si no es posa remei.img-20170116-wa0004

 

Josep Ramon Urban ens fa un breu resum del contingut de la conferència, ineludible per a tindre informació important a l’hora de prendre decisions futures sobre la venda de les nostres taronges.

Enguany la campanya citrícola tenia unes previsions amb uns resultats econòmics satisfactoris per a totes les persones que intervingueren en la cadena – des de la producció, recol·lecció, manipulació i sector comercial- i tot això malgrat que patíem una sequera important des de fa ja tres anys.

La qualitat dels fruits era l’adequat. Els llauradors/productors teníem prou il·lusió perquè la temporada passada finalitzà amb esperança envers la d’enguany. Podia ser millor.

A la fi, entre la desídia d’un tractat dolent amb  Àfrica del Sud  que ha repercutit en nosaltres molt negativament, a banda d’unes condicions meteorològiques adverses (granissol, pluges) en algunes zones, la campanya per als xicotets agricultors de la comarca ha sigut un desastre.

img-20161224-wa0022Les darreres pluges,  tot i que són necessàries per a la vida, han vingut en una època que a les nostres mandarines i clementines no els feia cap falta. Això conjuntament amb una pujada de temperatures han provocat el pixat i una gran part de les collites s’ha fet malbé.

A més, ha estat condicionat greument el tractat amb Sud-Àfrica del qual cal fer un comentari:
– S’ha fet sense contar amb el sector de la producció per tal de signar-lo i amb uns representants polítics no adequats per a defendre els interessos de la nostra agricultura, sinó més aviat defendre als empresaris que tenen capacitat per importar els fruits d’aquells països, sense comptabilitzar el mal que aquestes decisions  comportaven per al nostre sector productor.

Per això mateix des del Sindicat  Unió de Llauradors començaren a denunciar que aquesta mesura no beneficiaria la nostra producció i això és el que finalment ha ocorregut.

Així doncs, espere que els nostres polítics de proximitat prenguen nota i ho comuniquen a les elits perquè consideren el sector al nostre país i es revisen aquests tractats que ens perjudiquen i molt.

 

JOSEP RAMON URBAN

Elogi de la fusta i dels fusters

FUSTERS DE LA VILAVELLA

A Manuel  Aznar, IN MEMORIAM

En anteriors articles sobre la Vilavella d’ahir i d’avui  hem vist com ha anat canviant  l’urbanisme al nostre poble i hem avaluat que aquesta transformació, en alguns caos, no ha significat una millora. El tradicional estil de construcció mediterrània ha sigut desplaçat per altres estètiques descontextualitzades, sense estil propi.

Aquest canvi també s’ha produït amb els elements emprats en l’edificació de les nostres llars. Materials tradicionals i nobles com la fusta han sigut reemplaçats per altres com l’alumini i el PVC en les portes i finestres.

bigues-001

Bigues d’una casa en construcció.

La fusta, des de sempre, és un element fonamental en la construcció de cases. No sols forma part de l’estructura tradicional dels habitatges com les bigues, finestres i portes, sinó també de tot el mobiliari que vesteix i engalana cada un dels  seus habitacles: llits, taules, cadires, butaques, sofàs, prestatgeries, aparadors, vitrines, passamans, etc, que tant de confort i elegància ens ofereixen.  La fusta, tractada artesanalment, tant en portes i finestres com en mobiliari, per la seua forma ornamental és i ha sigut considerada objecte artístic, element decoratiu, modelada segons estils: clàssic, gòtic, barroc, rococó,  modernista, etc.

Aquesta perspectiva dóna sentit al seu elogi com a element indispensable de les nostres vivendes si volem considerar-les amb distinció,  i per extensió als professionals artesans que la transformen en objectes útils i estètics des del seu tronc vegetal, els fusters. Un ofici tradicional i artesanal, encara que actualment predomina la seua vessant industrial, i que requereix mestratge  per transformar i modelar la fusta. Generalment de tradició familiar, passa de pares a fills o bé d’experts a aprenents, ja que necessita d’ un llarg aprenentatge per a dominar la tècnica.

manuel-i-vicent-001

Manuel Aznar i Vicent Roselló Aznar.

imagen-028

Vicent Roselló Aznar

Aqueixa és l’evolució que han experimentat els únics fusters que queden al nostre poble, els germans Vicent i Juan Roselló i Pascual Vicent, de la Fusteria Roselló (recentment ens ha deixat el quart fuster del taller, Manuel Aznar). Si donem una mirada al passat observem que a la Vilavella  han hagut cinc fusteries que han donat excel·lents fusters dels quals sols queden ells. Recordem la dels “Trinitaris”, la de Toni “Suarep”, la de Pepe “Vaporet”, o la de  Pepe “l’Eslider”  a més de  l’esmentada Fusteria Roselló.

vicent-rosello-pare-en-la-construccio-del-cancell-001

Vicent Roselló Usó

Aquesta s’inicia l’any 1964 de la mà de Vicent Roselló Usó quan munta la fusteria a l’actual carrer Tirant lo Blanc, enfront de la Vieta. Vicent, originari de Nules,  treballava en una fàbrica de sellons en Xilxes.  El destí el porta a casar-se amb Maria Aznar i crea la seua pròpia fusteria dessota la vivenda familiar. Des del seu inici  s’ incorporen com aprenents de fusters, Manuel Aznar i Pascual Vicent, que desenvoluparan tot el seu exercici professional en el taller, primer juntament amb Vicent i des de la seua jubilació,  amb els seus fills, actuals gestors de la fusteria. Manuel fa cinc mesos que ha mort – es va morir el 23 d’agost – i en aquest article el volem recordar amb la seua bonhomia, amabilitat i alegria,  a més de ser  un fuster excel·lent.

imagen-020

Homenatge a Manuel Aznar, IN MEMORIAM.

Al trobar-se el taller baix de casa, fa que Vicent i Juan, els dos fills, vagen observant i  adquirint el bagatge necessari per  convertir-se en fusters; des dels 10 anys, durant les vacances escolars,  ajuden al taller i així  van adquirint el domini de la tècnica. Vicent remarca que l’aprenentatge de fuster requereix molta pràctica i anys d’exercici – un fuster no s’improvisa- per ser un excel·lent artesà. Un ofici que en altres països té un reconeixement com a “mestre fuster”, però que ací no gaudeix d’eixa distinció. La fusteria Roselló ostenta la categoria atorgada per la Generalitat Valenciana com ARTESANIA COMUNITAT VALENCIANA.imagen-022

El taller  del Poble Nou es queda xicotet i l’any 2007 el traspassen a l’actual  polígon industrial del poble, on disposen d’una amplia nau, nova maquinaria més moderna, que amb les tradicionals ferramentes  manuals, desenvolupen la tasca de transformar les fustes. Treballen amb tot tipus de fusta, roure, faig, noguer, cirerer, pi melis procedent dels EEUU – la “mobila” vella de més qualitat procedeix de les bigues d’anteriors construccions, ara enderrocades – avet, pi de Suècia, iroko  i teca, procedents d’ Àfrica.

sostre-duna-torre

Bigues d’una torre formant figures geomètriques.

foto_puerta

Porta principal d’una vivenda

Realitzen tot tipus d’elements de fusta: bigues, portes d’entrada a les cases -hi ha portes amb alt valor artístic  en algunes cases del poble- d’habitacions, vestidors, mobiliari de cuina, persianes, finestres, destacant la seua especialització, molt sol·licitada per a la construcció actual de vivendes: les finestres amb tancament hermètic. També estan  incorporant noves demandes com  la de parquet de fusta que dóna un estil càlid a la vivenda, del qual tenen una ample mostrari. Tot i això, sense obviar la necessària atenció al manteniment i reparació que demanden les vivendes del poble.

Però  hi ha una construcció de la que les persones que han fet i continuen fent possible la Fusteria Roselló estan especialment orgullosos, és el cancell de l’església Sagrada Família de la Vilavella  bastit l’any 1995, una obra senyera per la seua presència artística i grandiositat, tal com mostren les fotografies.

manuel-aznar-i-vicent-rosello-pare-durant-la-construccio-del-can-001

Manuel Aznar i Vicent Roselló (pare) durant la construcció del cancell

tranportant-el-cansell-001

Pascual, Juan, Manuel i Vicent transportant el cancell pel carrer Eixida d’Artana cap a l’esglèsia…

vicent-i-juan-rosello-manuel-aznar-i-pascual-vicent-en-el-muntatge-del-cancell-001

… i durant el muntage del cancell.

Des d’ací desitgem llarga vida a la fusteria Roselló ja que la Vilavella necessita del seu servei. Manté al nostre poble aquest ofici tradicional, una fusteria que al ser de format familiar no ha sigut víctima del “boom” de la construcció i posterior esclat i crisi. Una fusteria de “proximitat”, local, que la tenim ací per a satisfer les demandes d’aquest noble producte, però que ara ha de competir amb el productes  de baixa qualitat de  les grans superfícies.

La fusta, malgrat l’aparició de nous elements per a la construcció que poden competir amb ella, sempre serà un element imprescindible en les vivendes i més si admirem el mobiliari artístic i de  bona qualitat. Els fusters com els de la fusteria Roselló, sempre seran necessaris i ben valorats.

Text: Joan Badenes.

Fotografies : arxiu de Vicent Roselló

Premsa Antiga: Festa de Sant Sebastià, 1895

Joan Antoni Vicent Cavaller (Museu de la Vilavella)

El gener de 1895 –fa 122 anys- va iniciar el seu periple l’Heraldo de Castellón, un periòdic molt estimat pels historiadors, mercè la gran quantitat de dades que ens proporciona. Les cròniques relatives a la Vilavella –una estació termal prestigiosa- han il·luminat la nostra història recent. A tall d’exemple, i limitant-nos a la festa del patró, recordarem que el 20 de gener de 2015 es va publicar en aquest mateix blog una crònica de la diada de 1929, signada per Sebastià Vicent Martínez; i al programa de festes de Sant Sebastià d’enguany ha aparegut un article on es desvetla el nom de l’arquitecte de l’ermita nova: Lluís Costa Serrano.

L’Heraldo, un diari de caire liberal, va ser fundat per un valler il·lustre, José Castelló Tàrrega (La Vall d’Uixó 1866-1938), periodista i polític. Fins la seua desaparició, l’any 1938, substituït per Mediterráneo, la publicació va estar vinculada a la família Castelló Tàrrega.

ermita-001

Targeta postal, cap a 1902

La crònica que tot seguit transcrivim va ser redactada per un germà del director, Ramiro Manuel (La Vall d’Uixó ? – Madrid 1914), aleshores redactor en cap. Les biografies d’ambdós germans les podem trobar a la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, editada pel diari Levante l’any 2005.

Ramiro descriu, de forma vibrant,  l’ambient festiu que traspuava la vila. La ressenya dels actes religiosos, presidits pel rector Víctor Riba, té caràcter generalista. No s´hi aludeix, per cert, la popular fira, que, de ben segur, ja es celebraria.

Interessant l’esment a l’actuació d’uns filharmònics veïns de la Vall “modestos trabajadores”, interpretant seleccions de sarsueles, tot una novetat al poble. La festa de sant Sebastià era molt valorada pels vallers; i, recíprocament, els vilavellans estimàvem força la fira de “Sant Josep de la Vall”, dia festiu escolar fins no fa gaire.

I la referència a la gent coneguda per Ramiro entre el “inmenso gentío” arribat dels pobles de la contornada. En destaquem la presència de Pedro Alcázar, cap del partit liberal de Nules, propietari del balneari de Miramar.

sebisebi

L’ermita Vella el dia de la festa major. Targeta postal, cap a 1902

Tanmateix, tot no va ser joia en aquell dia. Ramiro, com a bon periodista, no pot deixar de mencionar el dissortat accident que va enterbolir un jorn que hom preveia joiós: la mort d’un xiquet valler, víctima innocent del trencament d’una roda de la diligència que feia el trajecte la Vall/la Vilavella. Tot provocant, ensems, un ferit greu.

Ni ressenyar el traspàs, en dia tan senyalat, de l’esposa del secretari de l’ajuntament. He consultat l’arxiu parroquial i el corresponent al Jutjat de Pau i he localitzat les actes de soterrament/defunció. María Martínez Badenes, casada amb Francisco Roig Gollart, secretari de l’ajuntament, va morir a les 2 hores del 20 de gener, víctima d’una “bronquitis catarral crònica”. Fou soterrada el mateix dia. Tenia 61 anys. El matrimoni estava domiciliat al carrer de San Vicent, número 4.

N.B. He cercat a l’internet les quatre sarsueles – també denominades, les dues primeres “juguete cómico-lírico-“. Totes hi són referenciades:

. Als Lladres (1874). Lletra d’Eduard Escalante, música de Benet Montfort.

. Milord Quico (1887). Vicent Peydró.

. Chateâu Margueaux (1887). Manuel Fernández Caballero.

. Los Baturros (1888). Llibret d’Eduardo Jackson, música de Manuel Nieto.

Transcripció

(Heraldo de Castellón, 21-1-1895).  Agraïm a l’amic Ferran Valls Planes, historiador de Xilxes, autèntic rastreator d’hemeroteques, la notícia.

DESDE VILLAVIEJA

Entusiasmos populares.- Misa y sermón en la ermita de San Sebastián.- Procesión.- Función de teatro.- Forasteros.- Una desgracia.- Nota triste.

Querido hermano y director. Llegados esta mañana a la bonita población de Villavieja he podido observar el entusiasmo que aquí despierta la fiesta del glorioso mártir San Sebastián.

Al despuntar el día, todo el mundo ha abandonado la perezosa cama lanzándose en tropel por calles y plazas esperando la hora de la salida del ayuntamiento que con el clero parroquial y una multitud inmensa se ha dirigido al ermitorio de San Sebastián donde ha tenido lugar la misa y el sermón.

Terminada esta ceremonia religiosa el cabildo municipal se ha dirigido acompañado de la música del pueblo a la Casa Capitular.

Era cosa de ver los corros que á la salida del pueblo se formaban allá sobre la una de la tarde.

Una especia de romería á la Magdalena era hoy esto.

La procesión fue lucidísima asistiendo todo el cabildo y un concurso de gentes extraordinario.

Una de las cosas que más han llamado la atención de estos vecinos ha sido la función de esta noche en el teatro; en primer lugar por ser los artistas unos modestos trabajadores de Vall de Uxó que cultivan con verdadero amore y provecho el arte de Talía y en segundo por ser aquí poco frecuentes estos espectáculos.

Se representaron las bonitas zarzuelas “¡Als lladres!”, “¡Milord Quico!”, Chateau Margaux, y “Los Baturros”; no tengo por qué decir que las obras gustaron mucho y que los artistas fueron muy aplaudidos.

Entre el inmenso gentío que de Nules, Vall de Uxó, Artana y los pueblos limítrofes se ha reunido hoy en este pueblo, he podido ver y saludar á la distinguida familia de don Lucas Francia, á la ilustrada profesora de esta ciudad Elodia Pedrós con su distinguido esposo y amigo cariñoso mío, don José Salvado; al marmolista don Miquel Sanmillán, al jefe del partido liberal de Nules don Pedro Alcázar, á los laboriosos é ilustrados actuarios de aquel juzgado don José Figueres y don José Viñarta, á las monísimas señoritas, Flors y Arquimbau, de Villarreal.

Por lo que a mi afecta me encuentro muy bien y merezco distinciones que me enorgullecen de veras.

Me tratan con sobrado cariño  y mejor que lo haría la protagonista de una novela de Dumas con el infortunado Canolles.

Hasta hoy he sido huésped afortunado en el elegante balneario que aquí posee el padre de mi buen amigo, el acreditado fabricante de guanos de esa plaza don Pascual Galofre, que á la sazón se encuentra en ésta con su buena señora y las agraciadas señoritas Pilar Galofre y Rosita Ureña.

Pero en medio de tanta algaraza y de tanto entusiasmo por el Santo, dos desgracias han venido a turbar parte de esa alegría empañando algunos rostros de lágrimas y llevando al seno de muchas familias el llanto y la pena.

Esta mañana al salir uno de los coches de Vall de Uxó con dirección á ésta, sin duda por ir muy lleno y á causa del peso se ha roto una rueda y volcando la diligencia ha ocasionado la muerte de un precioso niño del interventor de consumos de aquel pueblo don Sinforoso Abad é hiriendo gravemente á otro sugeto.

También el secretario del ayuntamiento de este pueblo ha sufrido un rudo golpe con la muerte inesperada de su esposa, acaecida hoy y cuando el entusiasmo popular desbordaba el límite de lo posible.

Dos notas tristes son éstas y me apenan el ánimo y que siento tener que participar.

Como he de aprovechar la oportunidad del viaje á ésa de un amigo mío, cierro estas líneas.

Ramiro M. Castelló

 

Tres anys de blog

img_20170103_151935408_hdr

Preparant l’article 397

Enguany, iniciarem el quart any de presència entre tots vosaltres. Tal com el blog assenyala en la cronologia mensual a la part dreta de la portada, va ser el gener de 2014 quan publicàrem la primera entrada, una preciosa fotografia nocturna de la Vilavella de Juan Escrig.

No ens ha anat malament si considerem l’equip humà que trobem darrere les vostres pantalles.

En èpoques ben magres sempre hem trobat el recolzament de veïns que s’han afegit a col·laborar i això ha esdevingut com l’alcohol que s’afig al foc i fa que la flama siga més poderosa i la combustió encoratjadora.

Fins ara hem fet un total de 396 articles, hem rebut 101.921 pàgines vistes i 50.132 visites la qual cosa no significa que els visitants hagen llegit els continguts, però ens han visitat i saben de la nostra existència. A hores de llegir l’article seran moltes més.

No cal parlar de l’annexió a les xarxes socials, que sense la pretensió d’idealitzar-les, han expandit per tot arreu els nostres continguts, i hem sigut visitats des d’arreu del món, des dels EEUU-  agraïm a Loli Mccall Arnau el seu seguiment quasi diari-,  com  des dels països europeus -segurament joves que han tingut que marxar a buscar treball ja que ací les perspectives de futur per a ells són ben magres-  així com des de països llatinoamericans  i àrabs. Per a nosaltres ha sigut una agradable sorpresa que ens lligen des d’arreu del món.

Sí, ho sabem, les persones lligen uns pocs renglons i quasi no arriben a la fi.

Però si unes poques ho fan, estem ben pagats: no rebem diners per paraules llegides.
Per la mateixa estructura del blog sabem que és una mica complexe el fet de deixar comentaris, car és necessari registrar-se a WordPress per tal de poder fer-ne i t’has d’identificar.

Però això mateix ens protegeix de tota mena de comentaris anònims maleducats, tant mancats de rigor com de sentit comú, i una pràctica prou expandida i, malauradament, a l’ordre del dia. Això fa perdre molta energia i dedicar temps estúpid a individus que no respecten les normes mínimes d’educació, democràcia i convivència.

Quant de temps continuarem més?

És aquesta una pregunta oberta que no sabem contestar.
La idea nostra sempre ha estat elaborar articles que, d’alguna manera o d’altra, tingueren relació amb el nostre poble i les persones que hi viuen; però, alhora, hem volgut que els nostres col·laboradors pogueren expandir la seua creativitat i oferir-la als veïns, de manera que tot sumara per construir un millor poble i una convivència fonamentada en el respecte mutu i una honestedat intel·lectual que no poguera ser qüestionada. Com a revista sociocultural hem pretès transmetre aquells assumptes que poden afectar i/o interessar a la comunitat vilavellera: històrics, socials, culturals, reivindicatius, etc. L’existència i continuïtat del blog depèn dels vilavellers/es que vulguen col·laborar enviant-nos els seus escrits o/i suggerències. Continuarem mentre hi haja aquesta energia social. Recordeu la nostra adreça del correu: associacioveinsdelavilavella@gmail.com.

Qui crega que hem sigut parcials en les nostres valoracions i escrits, -perdoneu-me- però és un individu massa simple, car la imparcialitat pura és una entelèquia, un fantasma, no existeix.

No hi ha imparcialitat, sempre hem de triar, diuen molt correctament els filòsofs, però nosaltres no hem tingut mai les cartes marcades, ni hem fet trampes: totes cara amunt. No mai hem llançat cap pedra i hem amagat la mà.img_20170103_151704

Els elements que ens han guiat en la nostra feina han sigut: ser clars en la informació, ser directes en les valoracions i tot això seguint patrons ètics que promoguen el bé comú i no menyspreen els drets de les persones amb qui convivim. Almenys ho hem intentat sempre amb bona voluntat.

Podem no pensar com altres i això és legítim, però això no ens dóna el dret de calumniar, fer acusacions falses i falaces buscant titulars, per tal que se’ns note socialment.

No ho hem fet, ni mai ho farem i aquesta serà la forma com ens distingirem de depredadors forassenyats, estúpids i intel·lectualment ignorants i amb mala voluntat.

Com li va dir Plató al seu alumne predilecte, el gran Aristòtil, a l’hora de demanar-li que revisara i criticara tota la seua obra: ” Ets el meu amic, però busca sempre la Veritat“.

I recordeu, VERITAT, aquesta paraula cal escriure-la sempre amb majúscules.

 

El nostre país està barallat amb la lectura

historias_en_librosJa sabeu que el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) sol fer enquestes que posteriorment són publicades per tal que les analitzem, les valorem i puguem fer-nos una idea de la situació en què ens trobem. Aquest organisme fa un retrat del que és la nostra societat i crea una imatge fixa de quines són les preferències de la societat (polítiques, culturals, etc.) dels nostres hàbits i de les nostres opinions.

            No sé si aquest organisme té massa sentit (imagine que sí…) però, la veritat, és que una enquesta, a la qual tots donen una importància extraordinària i que, segurament, deu costar molt temps material i personal no se li fa cap cas. Bé, si que se li’n fa de cas. Així quan s’apropen les eleccions tothom està pendent del que pronosticarà el CIS davant les urnes i quanta gent i en quin percentatge votaran una opció o una altra.

            Però el CIS no sols ens mostra les preferències de vot i on es situa el votant en una línia imaginària que abasta des de l’extrema esquerra fins l’extrema dreta, diu moltes més coses. Entre elles quelcom que reflexa el nivell cultural i l’index de lectura per part de la societat. I, la veritat, els resultats són molt decebedors.

            Mario Vargas Llosa no és un escriptor que es trobe entre les meues preferències però voldria remarcar una frase que va dir en el seu moment:

            «una sociedad que lee buena literatura es más crítica y menos manipulable que otras»

            No estic massa d’acord amb l’accepció «bona literatura», però sí amb l’altra part de l’asseveració. Diria que llegir sempre és bo i de que tot el que es llegix s’aprèn alguna cosa però, sobretot, el més important de tot és llegir.

            Des de l’antiguitat s’ha incidit en la importància de la lectura i aquesta importància ha anat augmentant fins els nostres dies. Ara bé, hi ha una part de la societat que creu que amb haver après a llegir ja en té prou.

          estrategias-de-lectura  Exercir la lectura és un plaer i no caben excuses per no fer-ho. Així doncs, és lamentable que els governs graven de manera indiscriminada el món de la cultura i tots els productes que genera però, aquesta, no deuria ser una excusa per no llegir. Vivim envoltats de llocs, espais i mitjans on podem gaudir d’aquest plaer. Al nostre abast tenim les biblioteques o les xarxes, llocs, des d’on podem fer ús de llibres i textos. Per la qual cosa, no hi ha excusa per no capbussar-nos en el mar de paràgrafs i lletres que formen un text.

            Però si, de nou, tornem enrere i ens fixem en el que ens diu el CIS observem que a la pregunta «¿quants llibres ha llegit vostè en els últims dotze mesos», obtenim els següents resultats:

  • El 39,4% diu que cap.
  • El 7,1% ha llegit «1 llibre» en un any
  • El 27,9% ha llegit «de 2 a 4 llibres»
  • El 10% ha llegit «de 5 a 8 llibres»;
  • El 5,5% ha llegit «de 9 a 12 llibres»;
  • El 8,8% ha llegit «13 o més llibres» en uns dotze mesos

Tot això per no parlar dels espanyols que visiten les biblioteques, on ens trobem amb un percentatge tant descoratjador d’un 57,5% d’enquestats pel CIS mai ha acudit a una llibreria, i el 74,7% tampoc ha trepitjat una biblioteca.

Vistes aquestes valoracions fetes pel CIS ens hauríem de preguntar si algú es fixa en aquestes dades, perquè quan aquest ens publica els seus estudis sociològics, de seguida, apareixen els polítics per tractar de fer una profunda anàlisi sobre qui els vota, qui els pot votar i quants els votaran. Però, qui analitza la resta de l’estudi?

Qui es fixa amb els index de lectura del nostre país?

Article elaborat per Sebastià Roglà

PUM, PAM PUM, L’ANY S’ACABA. S’ENCETA UN DE NOU.

PREGUNTES LLUM

 

No esteu una mica farts de tanta felicitació?milotxes

No esteu cansats de tants colorets?

No creieu que el personal avorreix amb vídeos?

Com és que no podeu oblidar-vos del mòbil?

Taponaríeu les vostres oïdes al seu ning-ning?

Heu rebentat de tanta gola?

Heu compartit taula i torrons?

Renunciaríeu al cava per l’aigua?

Un altre cop Feliç Nadal?

Encara més Bon Any 2017?

Us recordeu dels pares arraconats?

La Visa ja ha restat cremada?

Encara delereu més regals?

Heu fet les paus amb qui us injuria?

Heu pensat en el significat de la difamació?

Regaleu somriures cada matí

o simplement sou unes bèsties malcarades?

Us heu preguntat perquè calumnieu al veí?

Suporteu la felicitat dels altres?

Envegeu la sort dels vostres companys?

Voleu una altra felicitació de Nadal?

Us agraden les paraules buides i ensucrades?

Penseu en l’explotació actual de les persones al treball?

Esteu convençuts que aquest món funciona meravellosament?

Tasteu àpats en un cinc forquetes,

però cagueu al vol?

Cobegeu perfums de 5 euros?

Al capvespre aneu al forn perquè us regalen

el pa que haurien de llançar?

Mireu els ulls de la gent o camineu amb el cap cot?

Clisseu el Altres per damunt del muscle?

Us creieu millors que la resta de mortals?

Voleu que us desitge unes Felices Festes?

Votaríeu la tesi, “Jo a casa meua i Déu amb tots vosaltres”?

Espereu que us truquen a la porta per guanyar-vos el pa?

Regaleu el vostre temps o tan sols guanyeu diners?

Canteu per alegrar als Altres?

Viviu en una torre d’ivori?

Us agraden les plantes?

Camineu amb la ment en blanc?

Llegiu llibres per guanyar humilitat?

Escriviu en l’aire acompanyats d’oronetes?

Defeneu els qui no tenen veu?

Feu colzades per figurar?

Anheleu amb sinceritat el bé del vostre poble?

Heu demanat alguna volta perdó?

Esteu vacunats contra l’odi?

Nodriu amb venjança els vostres pollets?

Desitgeu Bon Nadal i un proper any millorable?

Escolteu, per atzar, la veu dels Altres

o és per pròpia voluntat?

Somrieu als núvols?

Ajudeu als qui no mai us tornaran res?

Penseu en positiu?

Us considereu amables aprenents?

Mireu més enllà dels vostres nassos?

Saludeu a tothom o, potser, us creieu divins?

Mengeu, cagueu i sueu o sou àngels?

Confieu en la bondat dels Altres?

Accepteu la vàlua de companyes i companys?

Sou franctiradors de mots per fer-vos notar?

Us deliu per l’èxit o per millorar el món?

A peu de pàgina preneu notes del silenci?

Li heu parlat a les flors dels corrals?

Feu encara bots sobre el terra

com si jugàreu al sambori?

Creureu que escric açò perquè us estime?

Aturareu totes les classes de violència?

Obrireu el cor als ulls dels demés?

Constatareu sempre honestedat?

Abraçareu els grans i petits sense distinció?

Evitareu suspicàcies i malvestat?

Comprendreu que la música ens sana?

Li trucareu a l’amic oblidat?

Fareu llenya de l’arbre caigut?

Encoratjareu les ànimes perdudes?

Us acostareu sense por a l’estrany?

Lluitareu contra les petites guerres quotidianes?

Perseguireu la Justícia amb majúscula?

Sabreu diluir-vos perquè nous valors despunten?

Evitareu els crits als qui us envolten?

Comprendreu que la mort us visitarà?

Estimareu els animals?

Anul·lareu qualsevol mort cruenta?

Defugireu tota rancúnia, malícia, repulsió?

Eliminareu tot tipus de subterfugis?

Admetreu els errors i la correcció?

Dibuixareu la paraula “Amor” en l’aire?

Us encarnareu en ella sense exigir res?

Ballareu sota la pluja?

Reconeixereu la sacralitat dels ésser vius?

Treballareu per l’esperança dels qui l’han perduda?

No esteu farts de tanta felicitació buida?

Això mateix,

tingueu els lectors i qui escolta un Bon Any,

us ho dic de veritat.