9 d’octubre, una excusa per tal de viure en germanor

No ens agraden les guerres. No ens agrada cap tipus de violència.

A més a més de ser experiències doloroses i miserables, també comporten i promouen la revenja, l’odi interior i un desequilibri emocional que genera desassossec i represàlia.

Antigament, no fa molts anys, la majoria dels conflictes o desavinences eren solucionades per la força bruta. Era la forma de manifestar i demostrar a tothom qui manava i qui portava les regnes dels assumptes importants de la societat. Ara, malauradament, no ha canviat molt.

El 9 d’octubre celebrem la data en què Jaume I entrà l’any 1238 a la ciutat rendida de València i guanyada als sarraïns (identificats com àrabs i més tard per la cristiandat com a tots els musulmans) que hi vivien.

Anteriorment aquesta ciutat o plaça fou conquerida (any 711), més aviat pactà una capitulació i els musulmans del segle VIII respectaren els ciutadans de València i Oriola, però les ciutats que oferiren resistència foren fortament castigades ( Mèrida o Tarragona).

Nosaltres, coneixedors per la història de totes les desgràcies que acosten les guerres, voldríem donar un nou simbolisme a aquesta data i creiem que podríem encetar una forma diferent de festejar aquesta efemèride com una excusa per celebrar la possibilitat de germanor entre els distints pobles i cultures que conformen en l’actualitat els territoris. De fet, les fronteres són tan sols línies imaginàries i convencionals posades o im-posades per uns grups humans envers els altres i on massa vegades manifesten l’estupidesa humana.

Així doncs, per a commemorar el dia del valencians, utilitzarem  la música que Pep Gimeno “Botifarra” interpretà per a tots nosaltres amb la nostra Banda de música tan estimada.

Que la música amanse les feres!

Lletra: Recordem al tio Palero / al cantar la granaïna, / la que esballava en la plaça / i la festa es feia aixina. //  Llaurador de terra ferma, /  no es valora el teu treball / ni en fruita ni en verdura / ni en vinya i tarongeral. // Si no canvia la taronja / i el preu no millora un poc, / agarrem la motoserra / i fem llenya per al foc. //  Que visca Montaverner, / el poble de l’alegria,  / on les xiques són boniques / i ballen la granïna.

Lletra : La Petenera està mala, / i no saben lo que té, / que ha dormit en camisola, / a la porta del carrer. / La Petenera està mala, / i no sabem lo que té // Diuen que te’n vas, te vas, / a Canales  a vevir, /  a una casa con balcones / i a l’hospital a morir. / Diuen que te’n vas, te vas, a Canales a vevir. // La Petenera s’ha mort, / ja la van a soterrar. / La porten quatre toreros, / el retor i el sagristà. / La Petenera s’ha mort, / ja la van soterrar.

Lletra: Mira si he corregut terres, / que he estat en Alfarrasí, / en Adzaneta i Albaida, / en el Palomar i ací. //  L’ altre dia jo somiava / que ja era realitat / un món sense violència / ple de pau i llibertat // Vinc del cor de la Costera, / del poble dels socarrats, / d’allà on renaixen les cendres / del meu País Valencià.

Francesc Roig Aveline, primer director de la Banda de Música de la Vilavella

Joan Antoni Vicent Cavaller

Des de l’any 1987 sabem que el borrianenc Francesc Roig Aveline va dirigir la banda de música local a l’acte de col·locació de la primera pedra de la capella del Santíssim de l’església parroquial, 2 de febrer de 1863. Gràcies a una relació del rector d’aleshores, mossèn Agustí Gombau Farja (document transcrit al BIM La Vilavella, núm. 17, setembre de 1987):

El día 2 de febrero del año 1863 se hizo la bendición de la primera piedra, a cuyo acto religioso asistió en corporación el Ayuntamiento, presidido por su digno alcalde D. Mariano Recatalá, el que tuvo la dicha de colocar la primera piedra; amenizando este acto religioso, además del inesplicable concurso del pueblo y otras personas forasteras, dos repiques generales de campanas y algunas piezas muy adecuadas que tocó la banda de música de esta población, dirigida por D. Francisco Roig y Aveline, maestro de primeras letras de la misma, natural de Burriana.

Tocant a l’alcalde, hem de dir que es tracta del besavi de l’escriptor Manuel Vicent.

És el primer director de la banda que coneixem documentalment. Amb molta probabilitat Roig Aveline degué ser, també, el fundador.

Dibuix. Perspectiva de la vila. Sense data (cap a 1875). Original a la Universitat de Navarra.

Cap notícia referent a en Francesc -o  la banda- en anys posteriors, fins arribar al 8 d’abril de 1881. Aquest dia, el setmanari La Unión Católica, publica una xicoteta crònica de la inauguració de l’enllumenat públic a la Vilavella:

Escriben de Villavieja, que el día 1.º del corriente abril fue de júbilo para aquella población, por haberse inaugurado el alumbrado público, cuya mejora se efectuó con vuelo de campanas, recorriendo las calles la brillante música dirigida por su director D. Francisco Roig, maestro de Instrucción primaria.

Próxima la temporada de baños será un aliciente para que haya más concurrencia de bañistas, quienes podrán transitar por la población sin la esposición consiguiente.

Devem aquesta notícia a l’historiador xilxer Ferran Valls. Ens cal inferir, doncs, que Roig Aveline va dirigir la banda, almenys, des de 1863 a 1881.

Amparo Ranch Sales, filla d’Eduardo Ranch, també es va ocupar de Francesc Roig, en un article del BIM, núm. 49, corresponent al juliol de 1998 (Notas que sugiere la “Memòria Fotogràfica de la Vilavella”):

Otra historia que me recuerda el mirar las fotografías de este libro, es que durante los años en que vivían mis abuelos en La Vilavella, había un maestro de escuela que también era director de la banda de música, que se llamaba D. Francisco Roig Aveline, quien enseñó las primeras nociones de este arte a mi padre, y que junto con su esposa se profesaban ambas familias una afectuosa amistad.

Eduardo, fill de Leocadio Ranch Machancoses (1849-1915) i de Rosa Fuster García(1856-1912), va nàixer l’any 1897. Si Roig Aveline li va ensenyar els primers rudiments de solfeig significa que continuava vivint a la Vilavella als primers anys del segle XX, suposadament, jubilat.

Esperem que aquestes notes puguen contribuir a reivindicar Roig Aveline com a fundador i primer director de la banda; una agrupació musical que, resseguint la crònica de 1881, tan brillantment va dirigir.

 

El llibre dels músics

Presentació: diumenge 24 a les 12:30h

Lloc: Casa de la Cultura “Manuel Vicent”

El present llibre és el resultat lògic de la bona acollida que van tindre les exposicions fotogràfiques  “La Vilavella 100 anys de música” i “Vilavella toca la música”,  fetes ambdós a cavall de la fi de l’any 2015 entre les festes de Nadal i Sant Sebastià. És com retrobar-vos amb les fotos, però esta vegada recollides en un llibre i així tenir-les per sempre a casa vostra.

    Tot va començar a mitjans de l’any 2015 quan Joaquín Ferrandis, com a president de la Agrupació Musical Artística Santa Cecília, em va proposar preparar una exposició  fotogràfica que testimoniara el darrers 100 anys de la Banda a la Vilavella. L’arxiu fotogràfic tenia diverses fons : el propi de la Agrupació,  d’Enrique i Juan Escrig, el d’Anna Portalés i el meu propi, així com fotografies soltes de particulars. Tot aquest material el vàrem classificar, escanejar, netejar, datar i reenquadrar amb formats equivalents tant en la forma com també en el pas d’algunes a blanc i negre per així crear una uniformitat en la seua presentació com: Un homenatge a tots el músics, homes i dones, que al llarg dels darrers 100 anys han tocat en la Agrupació Musical Artística “Santa Cecília” del nostre poble.

    En paral·lel a este treball de taula i ordinador, i aprofitant el coneixement i influència que té Joaquín amb el col·lectiu de músics i familiars, jo personalment no volia deixar passar l’oportunitat de fotografiar a cada músic de manera individual. Quan sona la música al poble en processons, cercaviles o a l‘escenari sempre és acollida com senyal de festa, com una unitat musical; però l’uniforme, la partitura o el propi instrument fan “invisible” al músic. Es per això que he volgut retratar-los fora del seu entorn musical i per això que millor que situar-los en llocs coneguts del nostre poble: el castell, l’ermita, font de llavar, font de beure, museus, plaça, balneari, etc…   com si el treball fotogràfic “Vilavella toca música” fóra un homenatge del poble als músics i també dels músics al poble.

    Haig de testimoniar que tant les exposicions com el mateix llibre no hagués pogut ser possible, de no contar amb l’entusiasme, passió i dedicació de Joaquín Ferrandis, que ha sigut el pal de paller d’aquets projectes i durant tot este temps. I també el meu agraïment molt especial a tot el col·lectiu de músics per la seua col·laboració, que han fet d’este treball fotogràfic una experiència personal inoblidable.

                                                                                Joan Antoni Vicent  

Nota: se rifaran tres llibres entre els assistents a l’acte

 

Exposicions i actes culturals de les festes patronals Sant Sebastià 2016

Les nostres festes patronals de Sant Sebastià enguany venen atapeïdes d’actes culturals. Una sèrie d’esdeveniments que reflexen el tarannà d’alguns veïns empenyats en desenvolupar accions que dinamitzen la vida social del poble al voltant dels progrés i la cultura. Tot no ha de ser bous i vaques, dit açò sense ánim de polemitzar.

Del programa d’activitats, l’ajuntament ja ha donat compte en el seu programa al voltant de la celebració de la nostra Festa Major: exposició del concurs de fotografia,  de pintura de les artistes locals Helga Caballer i Roser Mechò,  de bonsais, de ceràmica, presentació de la novel.la ” Visión estrábica” de Leonor Pla i Pilar Saborit, i una xerrada sobre el repic de campanes a càrrec de Juanma Gavara.

Nosaltres ara donem  resò de les exposicions de les que són organitzadors i autors dos dels nostres editors del blog, Juan Escrig i Joan A. Vicent, els dos fotògrafs de referència.

Juan Escrig inaugura dues exposicions de fotografia el divendres 15 a les 19 h. en la Sala d’Exposicions de la Fundació Caixa Castelló. La primera LLEGAT D’UN FOTÒGRAF , una mostra de l’obra del seu oncle Enrique Escrig, i la segona FESTA DE SANT SEBASTIÀ, fotografies fetes al llarg dels últims anys sobre la nostra festa patronal en les quals ens manifesta la sensibilitat i el seu mestratge en el tractament d’imatges.

Joan Antoni Vicent presenta el dissabte 16 a les 12’30 en la Sala d’Exposicions de la Caixa Rural, la seua segona mostra de fotografies sobre el món de la música al nostre poble. Després de la recent exposició sobre els “100 anys de música a la Vilavella”, ara presenta “VILAVELLA TOCA LA MÚSICA”,  un homenatge als músics actuals. Si l’anterior presentava imatges del passat de la nostra Banda de Música, la d’ara mostra el present a través del músics actuals fotografiats en llocs emblemàtics del nostre poble. Una continuació del merescut homenatge als nostres músics i a l’Agrupació Artística Musical Sant Cecília.  Joan Antoni ha deixat per a la posteritat una sèrie de belles imatges,  que com ell diu ” el temps les farà millor”.

 

Davant aquest oferta cultural des de l’AdVV volem felicitar als organitzadors i artites pel treball fet i als veïns que PASSEN, VEGEN I GAUIDISQUEN

AdVV

Exposició fotogràfica: “La Vilavella 100 anys de música”

El diumenge 27 s’inaugura l’exposició de fotografies “La Vilavella 100 anys de música” i tal com indica el cartell és un homenatge als centenars de músics, homes i dones, que al llarg d’aquest període han tocat en la nostra banda de música. Diem “la nostra” perquè així la considerem la totalitat del poble de la Vilavella independement de si som o no músics. A bon segur estarà acceptat per tots els veïns i veïnes   que l’Agrupació Músical i Artística St. Cecília és l’entitat cultural més important, més transcendent i amb més projecció , a part de la de més llarga història, que ha tingut el nostre poble. Inmensa ha sigut la seua tasca cultural i educativa, concerts, certàmens, cercaviles, actes, cap acte festiu no s’enten sense la seua presència, a part de la formació musical de centenars de joves que han passat per la seua escola i de la que han eixit un grapat de músics de primer nivell, avui reconeguts i meritoris professionals, un llegat del que tot el poble hem de sentir-nos orgullosos.

Aquesta exposició està organitzada pel nostre ajuntament i per l’Agrupació Musical Santa Cecilia, amb la inestimable participació dels fotógrafs Juan Escrig Adsuara i Joan Antoni Vicent Recatalà (col.laboradors i creatius d’aquest blog de l’AdVV) aixi com les fotografies de l’arxiu d’Enrique Escrig i les que ha aportat Anna Portalés.

Tots els veïns i veïnes tenim l’oportunitat de gaudir i emocionar-nos amb aquesta exposició històrica  que resumeix fotogràficament la història de la nostra Banda de Música. És també una oportunitat que tenim per a expressar la nostra satisfacció i orgull  per tenir-la com un referent que ha fet cultura i educació des del poble i per al poble. La podem felicitar amb la nostra presència en l’acte inaugural de l’exposició el diumenge 27 a les 12’30.

L’Associació de Veïns felicita a tots els que han fet possible l’exposició i manifesta l’inmens orgull de que en la Vilavella tinguem  l‘ Agrupació Musical i Artística Santa Cecília,  una associació que tant ha aportat a la vida cultural, educativa i social del nostre poble.

AdVV

L’Agrupació Musical Artística “Santa Cecilia” amb el Dia Internacional de la Dona

Aprofite el moment del mateix concert per tal de preparar una xicoteta nota sobre el concert de pas-dobles per homenatjar la dona.

Montse Arribas ens presenta l’acte tot dient que tenim un 33 per cent de dones que formen part de les bandes de tot el nostre País Valencià.

En el concert  s’interpretaren 10 pas-dobles amb nom de dona, però (quina paradoxa)  composats per homes.

Per a l’acte d’aquesta vesprada s’han convidat a 27 antigues membres i dones de la banda. També han acudit les dos regines del 2013 de les Festes de la Magdalena de Castelló, Laura Turch regina infantil i Cristina Pastor regina major.

Entre les particularitats especials s’ha interpretat Doña Lola (en referència a Dolores Guillamón ) empresària de Castelló i que regenta l’Hotel existent al costat de l’antiga estació de tren de Castelló. Pasdoble fet per P. Candido de Vila-real .

També s’ha interpretat Montse Arribas, en honor a la pròpia presentadora dels pas-dobles taurins que hem realitzat en estius passat a les festes de Sant Xotxim. I també, entre d’altres, del propi Joaquin Mechó -mestre durant tants anys de la nostra banda- l’anomenat Marina fet a la seua néta.

La primera dona que aprengué música a la Vilavella fou en 1934; una gran oboista i quan  arribà la trista guerra civil se n’anà  a viure a Vila-real. L’instrument restà amagat durant tota la contesa a la casa d’uns oncles; però la casa fou saquejada i l’oboè desaparegué.
Aquesta dona  ensenyà a moltes persones i futurs músics del poble entre altres al nostre President actual i fill seu Joaquín Ferrandis: la seua mare Carmen Badenes, amb el malnom de “la Casta” per a tots els veïns de la Vilavella.

En l’any 1979  entren la primeres dones a la banda: Maria Rosario Notari, Andrea Gimeno i Ana Zaragozà. Elles marcaren una abans i un després. L’inici després d’aquest boom, ens ha dut al moment actual amb un nombre de 20 dones en la nostra banda.

I no hauríem d’oblidar a les dones invisibles, unes dones importantíssimes: les dones dels directors; elles en silenci accepten espais de temps i solitud per la tasca dels marits que dirigeixen i no fallen mai als concerts; vesprades i nits resten soles pels assajos, acompanyaments musicals en les processons i concerts: Maria Carreguí i Mónica Gozalbo representen avui a totes les dones que estimen la música i el treball d’unes persones que ens fan la vida més humana i agradable.

Enhorabona al poble de la Vilavella per estimar i homenatjar ocasió rere ocasió amb una fidelitat inqüestionable els seus músics. La seua tasca de seguiment, de ben segur, sempre ha estat premiada pels nostres músics.

Amb l’acte d’avui -demà quan vosaltres llegireu aquestes lletres- l’Agrupació musical Santa Cecília de la Vilavella ha marcat uns punts més en aquesta tasca de dignificar causes justes i drets – recordar la vàlua de les nostres dones- en la construcció d’un món nou i millor per a l’esdevenir.

GRÀCIES A TOTS ELS NOSTRES MÚSICS PEL SEU TEMPS I ESFORÇ; ÉS UNA TASCA CALLADA AMB QUÈ DIGNIFIQUEN EL MILLOR QUE EXISTEIX EN TOTES LES PERSONES.

Concert de l’Agrupació Musical Artística “Santa Cecilia” amb motiu del Dia Internacional de la Dona

 

 

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que es cel.lebra arreu del món el 8 de Març, la Banda de Música de la Vilavella ha organitzat per al diumenge 1 de Març a les 18 h al saló d’actes de la Caixa Rural,  un concert per a commemorar aquesta diada, on mitjançant activitats cíviques, culturals i polítiques es recorda  la lluita de les dones per tal d’ aconseguir la plena igualtat amb l’home i es reivindiquen els seus drets humans i socials.

Aquest concert presenta una característica especial, la de retre homenatge a la dona  amb obres musicals de diferents compositors que tenen en comú la de tenir un nom de dona, María de Carlet, Pepita Creus, Ragón Falez, Maido, Marina, Laura,  Cristina, Dª Lola, Montse Arribas, Amparito Roca, configurant una proposta suggerent i original.

Què es commemora el dia 8 de març?,  Perquè és el Dia Internacional de la Dona ?

 Aprofitem l’anunci d’aquest concert per a fer unes reflexions sobre el sentit d’aquesta jornada. Cal recordar que va ser en 1977 quan l’ ONU proclama el 8 de març com el dia dels drets de la dona, recordant totes les lluites  històriques dutes per diferents dones i col·lectius femenins amb la finalitat d’aconseguir la igualtat i superació de la discriminació per raons de gènere, així com indicar els objectius que encara els falta  aconseguir.

 Per aquest motiu aquesta és una jornada reivindicativa on les institucions internacionals i moviments femenins, reclamen la igualtat de drets entre l’home i la dona,  superar les discriminacions, i deixar de    considerar a les dones com el segon sexe. És per tant una jornada de contingut social i polític, i per  això no s’hauria trivialitzar ni banalitzar el seu sentit per interessos consumistes i comercials.

Encara que en la nostra societat durant les últimes dècades s’ha progressat molt, al gènere femení encara li queda un llarg trajecte en el seu camí emancipador. Si donem una ullada a les noticies que ens arriben del món, la dona és víctima de discriminacions, quan no d’agressions, el que es denomina violència de gènere, explotació sexual, matrimonis forçats, mutilació genital per motius religiosos, prostitució infantil, discriminació laboral i econòmica, maltractaments físics o psíquics en les relacions de parella, rol social secundari, etc, tot un ventall de situacions que indiquen que la dona encara està en situació de discriminació, en diferents graus segons tipus de societat, i  que tenen en comú que es considerada inferior, subalterna i tractada com una  propietat  de l’home.

Hem de felicitar a l’Agrupació Musical i Artística “ Santa Cecilia” de la Vilavella  per organitzar aquest acte cultural, per recordar i cel.lebrar que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona.

JOAN BADENES