Prime Time

Aquest terme, tan utilitzat per part de la gent, és un vocable que s’ha posat de moda. Segons aquesta nova enciclopèdia online que és la Viquipèdia (tan plena de veritats com d’errades) el prime time ve a ser l’horari central d’emissions televisives. Però aquesta franja horària no és la mateixa en cada país, sinó que hauria de reflectir la cultura i els costums de cadascun dels territoris.

Al nostre país comença bastant tard en comparació amb la majoria dels països, ja que va de 22:00-01:00. La majoria dels informatius a Espanya comencen a les 21:00, seguint l’horari central una hora després. No obstant això, a causa de la forta competència en els noticiaris, sobretot entre els de les cadenes privades, a més del major temps utilitzat per al retorn a les llars i una major demanda per continguts de contingència, en els últims anys fins i tot s’ha retardat entre 22:40 i les 23:00.

Que vol dir tot això, doncs que encara que els mitjans de comunicació tinguen un especial interés en mantenir aquests horaris, possiblement no són els que més convenen a la nostra societat. Per part dels nostres governant s’ha intentat diverses vegades regular aquesta franja horària, però tot continua igual sense saber el perquè.

Els mitjans de comunicació han d’ajustar-se a les normes que des del parlament es regulen i no fer i desfer al seu antoix sense que es pose cap regulació.

Imagine que, com en altres coses, prima més l’interés econòmic dels poderosos que, realment, l’interés dels ciutadans. Així, tal com passa amb els bancs (anunciava fa uns dies un banc rescatat per l’Estat que havia obtingut uns guanys de 800 milions d’Euros), les grans companyies tecnològiques, les petrolieres o les elèctriques, tothom mira cap a un altre costat. Perquè continua sent impossible donar-se de baixa d’una empresa de telefonia, és impossible saber el preu de la gasolina i el perquè d’ell o més complicat encara, entendre perquè és més cara l’electricitat quan fa vent, quan no en fa, quan plou i quan no. Són aquests misteris que els ciutadans de a peu no entendrem mai i que possiblement mai es solucionaran.

Però tornant al prime time, qüestió que sembla menor que les anteriors, aquest també necessita un estudi, ja que l’horari actual influeix de manera negativa en tots nosaltres.

Em fixaré, en primer lloc, amb els estudiants que tenim cada dia al nostre càrrec. Fa uns dies em comentaven que havien estat veient un programa molt famós que circula per la televisió i que a molta gent els té enganxats. Un programa que té un públic de totes les edats i que molts dels adolescents seguien. Doncs bé, preguntats els alumnes sobre la temàtica, l’horari i altres continguts del mateix m’expliquen tot sobre ell, i a mi em crida l’atenció que l’espectacle s’acabara a les dues de la matinada i que, en la meua classe, tots l’estigueren mirant. Si extrapolem les xifres obtingudes en la classe a tota la societat aquestes no serien fiable, però sque indiquen que fou seguit per moltíssimes persones que comencen la seua jornada de treball a les huit hores.

Ací és on està la veritable qüestió, si aquest programa (o altres, de fet hi ha moltíssims que acaben a altes hores) finalitza la seua emissió tan tard, els joves que el dia següent van a classe han dormit sols sis hores, quan la recomanació dels experts en recomana, com a mínim, huit. I quan un alumne assisteix a classe havent descansat tan poc temps, el dia següent no rendeix perquè està cansat i no ha dormit prou. Però no és això sol, ja que la conseqüència d’aquest cansament dura tot el dia, a sobre una vegada marxen a casa, dinen i després dormen (alguns fins les set o les huit de la vesprada), sense que tinguen temps per fer deures ni estudiar. Però clar, que és el que passa si han dormit tant de vesprada? Doncs que per la nit no tenen son i tornen a dormir-se tard. És com el peix que es mossega la cua.

Evidentment, aquest maleit horari afecta a tots els ciutadans però ho fa sobre-manera a una franja d’edat que es troba desprotegida i que necessita estar despert. Els reptes als que s’enfronten són molt difícils, la situació laboral no és bona i fa falta que posen els cinc sentits en tot el que fan. Queda clar que la regulació dels horaris acaba afectant al rendiment acadèmic de tot un país i malauradament els afectats, cada vegada, són més joves.

Text (solament text) elaborat per Sebastià Roglà.

Anuncis

Petites postals per a Grupeco, llibre de poemes de Josep Lluís Abad

Simplement dir-vos, apreciats lectors, amics i veïns de la Vilavella  que el nostre veí i col·laborador del blog de l’Associació de Veïns , Josep Lluís Abad i Bueno, tindrà el gust de presentar-nos aquest nou llibre  de poemes  convertits en postals que ha anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives; el nostre veí les ha arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

El 12 de Novembre passat (enllaç) en aquets blog ja vàrem fer una ressenya i descriguerem la història del seu procés de creació.

El llibre serà presentat per les seues amigues Rosa Maria Vicent, ex-mestra de la Vilavella que actualment treballa a Nules i per la poeta de Nules Marisol Gonzalez.  

Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco  abasteix 50 famílies i té l’esperit d’expandir-se en la seua filosofia de compartir experiències i proporcionar totes les eines informàtiques, organitzatives i d’infraestructura, perquè aquest sistema de relacionar-nos amb les persones i natura puga ser imitat i, per descomptat, millorat.

Les Postals han volgut ser esperó i adob per generar empatia amb tot allò pensat i viscut que ens envolta. Petites revolucions per manifestar una forma distinta i amable de generar lligams afectius entre els éssers vius.

Tot està per fer, però la Humanitat ja camina.

Us esperem aquest proper divendres dia 12 de gener a les 19:30  al primer pis de la Casa de la Cultura Manuel Vicent. El llibre és gratuït i l’autor ens dirà com ens el podem decarregar del web.

No us esglaieu, estarem en família.

Serà tot un plaer  escoltar pels membres de Grupeco i altres veïns del poble les seues postals, en una època on els carters ja no reparteixen moltes cartes d’amor.

Sols queda recordar que l’acte l’ha organitzat l’Associació de Veïns de la Vilavella amb el propòsit de complir una de les seues aspiracions, que és el de donar a conéixer la tasca cultural que els  autors i creadors del poble desenvolupen. El nostre Ajuntament és un fidel col·laborador en aquest empeny cultural.

Us esperem.

AdVV

Classes de Valencià a la Vilavella

Curs 2016/2017

Per tercer any consecutiu, iniciem novament les classes de valencià  per a tothom del poble que vulga assistir.

Tots els dilluns de 18:00 a 19:00 hores a la casa de la cultura Manuel Vicent, 2n pis.

La iniciativa fou demandada per les mestresses de casa de la nostra població i a nivell intern. L’any següent s’incorporaren alguns homes de la Vilavella i avui podem dir que a l’associació de mestresses de casa de la nostra població no els semblaria malament que es poguera afegir qualsevulla altra veïna o veí que s’estime la nostra llengua.

Així que ja ho sabeu: animeu-vos si entre vosaltres hi ha alguna persona que pot considerar l’oferta.

  • Ens ho passem d’allò més bé.
  • Trenquem la rutina casolana diària.
  • Llegim en la nostra llengua.
  • L’aprenem i l’estimem.
  • Comentem anècdotes de la nostra vida quotidiana i, també, per què no? fem petites festes per tal de variar la dinàmica de l’aula.

Es tracta de valorar-nos com a persones que formem un poble. Es tracta de salvaguardar el tresor en què hem aprés el nostre món en què vivim: el valencià.

T’animes? Trenca la rutina,

No hi ha llengües de primera categoria i llengües de segona: qui afirma això és un vertader ignorant. I la ignorància cal combatre-la amb el coneixement i el gaudi d’allò que som en llibertat. I escolta, no cal pagar ni un cèntim. Tan sols necessitem la teua atenció i bona voluntat.

Anima’t.

Que ningú et diga com has de parlar!

Sigues tu mateix!

Perquè ja saps, qui perd els origens, perd la seua identitat.

Estima allò que parles, vius i dius

A l’ombra del temps, de Sebastià Carratalà

Fotografia Ulisses Ortiz

Estimats veïns de la Vilavella, tinc el gust de convidar-vos a la presentació del llibre del nostre veí Sebastià Carratalà, titulat,  A l’ombra del temps.

L’acte es realitzarà aquest divendres dia 6 d’octubre de 2017 a les 19:30, com inici de les festes per commemorar el 9 d’octubre que l’ajuntament ha tingut a bé celebrar per festejar la nostra identitat com a poble valencià autònom, lliure i adult.

Aquest esdeveniment promogut per l’Associació de veïns del poble i on ha col·laborat l’Ajuntament vol apropar-nos la vàlua de la nostra gent que camina silenciosa per tot arreu, però que amb el seu treball ens honora.

El lloc serà al saló d’actes de la Casa de la cultura Manuel Vicent, Biblioteca municipal, primer pis.

Sebastià ens farà tres cèntims de com l’art reflecteix l’esperit d’un poble que batega.  Més que ser fidel a l’original, allò que potser més ens interessa és com l’obra de l’artista reflecteix emocions i sentiments que ultrapassen un moment determinat i per la qual cosa arriba a tots els humans al llarg dels temps.

Pruna llibres

Al llibre de Sebastià  A l’ombra del temps es couen històries força interessants, resultat d’una fantàstica mise en scène, d’un treball lingüístic laboriós i de cisellat puríssim, que en l’estricta solitud ha donat cos; Sebastià, en diferents entrades del llibre i  com si foren escultures, ha volgut compartir amb nosaltres la bellesa de la nostra llengua i del món oblidat dels  artistes que dignifiquen la nostra HUMANITAT.

Gràcies a Pruna llibres, disposem a l’abast un clàssic de l’estètica.

Sebastià Carratalà és membre del Pont, Cooperativa de lletres, una associació que recull tots els artistes i escriptors de la comarca de la Plana de Castelló.

 


 

US ESPEREM.

RECORDA-HO, ETS A CASA TEUA.

OBRE LA PORTA, T’ESPERA LA BELLESA.

Tres anys de blog

img_20170103_151935408_hdr

Preparant l’article 397

Enguany, iniciarem el quart any de presència entre tots vosaltres. Tal com el blog assenyala en la cronologia mensual a la part dreta de la portada, va ser el gener de 2014 quan publicàrem la primera entrada, una preciosa fotografia nocturna de la Vilavella de Juan Escrig.

No ens ha anat malament si considerem l’equip humà que trobem darrere les vostres pantalles.

En èpoques ben magres sempre hem trobat el recolzament de veïns que s’han afegit a col·laborar i això ha esdevingut com l’alcohol que s’afig al foc i fa que la flama siga més poderosa i la combustió encoratjadora.

Fins ara hem fet un total de 396 articles, hem rebut 101.921 pàgines vistes i 50.132 visites la qual cosa no significa que els visitants hagen llegit els continguts, però ens han visitat i saben de la nostra existència. A hores de llegir l’article seran moltes més.

No cal parlar de l’annexió a les xarxes socials, que sense la pretensió d’idealitzar-les, han expandit per tot arreu els nostres continguts, i hem sigut visitats des d’arreu del món, des dels EEUU-  agraïm a Loli Mccall Arnau el seu seguiment quasi diari-,  com  des dels països europeus -segurament joves que han tingut que marxar a buscar treball ja que ací les perspectives de futur per a ells són ben magres-  així com des de països llatinoamericans  i àrabs. Per a nosaltres ha sigut una agradable sorpresa que ens lligen des d’arreu del món.

Sí, ho sabem, les persones lligen uns pocs renglons i quasi no arriben a la fi.

Però si unes poques ho fan, estem ben pagats: no rebem diners per paraules llegides.
Per la mateixa estructura del blog sabem que és una mica complexe el fet de deixar comentaris, car és necessari registrar-se a WordPress per tal de poder fer-ne i t’has d’identificar.

Però això mateix ens protegeix de tota mena de comentaris anònims maleducats, tant mancats de rigor com de sentit comú, i una pràctica prou expandida i, malauradament, a l’ordre del dia. Això fa perdre molta energia i dedicar temps estúpid a individus que no respecten les normes mínimes d’educació, democràcia i convivència.

Quant de temps continuarem més?

És aquesta una pregunta oberta que no sabem contestar.
La idea nostra sempre ha estat elaborar articles que, d’alguna manera o d’altra, tingueren relació amb el nostre poble i les persones que hi viuen; però, alhora, hem volgut que els nostres col·laboradors pogueren expandir la seua creativitat i oferir-la als veïns, de manera que tot sumara per construir un millor poble i una convivència fonamentada en el respecte mutu i una honestedat intel·lectual que no poguera ser qüestionada. Com a revista sociocultural hem pretès transmetre aquells assumptes que poden afectar i/o interessar a la comunitat vilavellera: històrics, socials, culturals, reivindicatius, etc. L’existència i continuïtat del blog depèn dels vilavellers/es que vulguen col·laborar enviant-nos els seus escrits o/i suggerències. Continuarem mentre hi haja aquesta energia social. Recordeu la nostra adreça del correu: associacioveinsdelavilavella@gmail.com.

Qui crega que hem sigut parcials en les nostres valoracions i escrits, -perdoneu-me- però és un individu massa simple, car la imparcialitat pura és una entelèquia, un fantasma, no existeix.

No hi ha imparcialitat, sempre hem de triar, diuen molt correctament els filòsofs, però nosaltres no hem tingut mai les cartes marcades, ni hem fet trampes: totes cara amunt. No mai hem llançat cap pedra i hem amagat la mà.img_20170103_151704

Els elements que ens han guiat en la nostra feina han sigut: ser clars en la informació, ser directes en les valoracions i tot això seguint patrons ètics que promoguen el bé comú i no menyspreen els drets de les persones amb qui convivim. Almenys ho hem intentat sempre amb bona voluntat.

Podem no pensar com altres i això és legítim, però això no ens dóna el dret de calumniar, fer acusacions falses i falaces buscant titulars, per tal que se’ns note socialment.

No ho hem fet, ni mai ho farem i aquesta serà la forma com ens distingirem de depredadors forassenyats, estúpids i intel·lectualment ignorants i amb mala voluntat.

Com li va dir Plató al seu alumne predilecte, el gran Aristòtil, a l’hora de demanar-li que revisara i criticara tota la seua obra: ” Ets el meu amic, però busca sempre la Veritat“.

I recordeu, VERITAT, aquesta paraula cal escriure-la sempre amb majúscules.

 

PUM, PAM PUM, L’ANY S’ACABA. S’ENCETA UN DE NOU.

PREGUNTES LLUM

 

No esteu una mica farts de tanta felicitació?milotxes

No esteu cansats de tants colorets?

No creieu que el personal avorreix amb vídeos?

Com és que no podeu oblidar-vos del mòbil?

Taponaríeu les vostres oïdes al seu ning-ning?

Heu rebentat de tanta gola?

Heu compartit taula i torrons?

Renunciaríeu al cava per l’aigua?

Un altre cop Feliç Nadal?

Encara més Bon Any 2017?

Us recordeu dels pares arraconats?

La Visa ja ha restat cremada?

Encara delereu més regals?

Heu fet les paus amb qui us injuria?

Heu pensat en el significat de la difamació?

Regaleu somriures cada matí

o simplement sou unes bèsties malcarades?

Us heu preguntat perquè calumnieu al veí?

Suporteu la felicitat dels altres?

Envegeu la sort dels vostres companys?

Voleu una altra felicitació de Nadal?

Us agraden les paraules buides i ensucrades?

Penseu en l’explotació actual de les persones al treball?

Esteu convençuts que aquest món funciona meravellosament?

Tasteu àpats en un cinc forquetes,

però cagueu al vol?

Cobegeu perfums de 5 euros?

Al capvespre aneu al forn perquè us regalen

el pa que haurien de llançar?

Mireu els ulls de la gent o camineu amb el cap cot?

Clisseu el Altres per damunt del muscle?

Us creieu millors que la resta de mortals?

Voleu que us desitge unes Felices Festes?

Votaríeu la tesi, “Jo a casa meua i Déu amb tots vosaltres”?

Espereu que us truquen a la porta per guanyar-vos el pa?

Regaleu el vostre temps o tan sols guanyeu diners?

Canteu per alegrar als Altres?

Viviu en una torre d’ivori?

Us agraden les plantes?

Camineu amb la ment en blanc?

Llegiu llibres per guanyar humilitat?

Escriviu en l’aire acompanyats d’oronetes?

Defeneu els qui no tenen veu?

Feu colzades per figurar?

Anheleu amb sinceritat el bé del vostre poble?

Heu demanat alguna volta perdó?

Esteu vacunats contra l’odi?

Nodriu amb venjança els vostres pollets?

Desitgeu Bon Nadal i un proper any millorable?

Escolteu, per atzar, la veu dels Altres

o és per pròpia voluntat?

Somrieu als núvols?

Ajudeu als qui no mai us tornaran res?

Penseu en positiu?

Us considereu amables aprenents?

Mireu més enllà dels vostres nassos?

Saludeu a tothom o, potser, us creieu divins?

Mengeu, cagueu i sueu o sou àngels?

Confieu en la bondat dels Altres?

Accepteu la vàlua de companyes i companys?

Sou franctiradors de mots per fer-vos notar?

Us deliu per l’èxit o per millorar el món?

A peu de pàgina preneu notes del silenci?

Li heu parlat a les flors dels corrals?

Feu encara bots sobre el terra

com si jugàreu al sambori?

Creureu que escric açò perquè us estime?

Aturareu totes les classes de violència?

Obrireu el cor als ulls dels demés?

Constatareu sempre honestedat?

Abraçareu els grans i petits sense distinció?

Evitareu suspicàcies i malvestat?

Comprendreu que la música ens sana?

Li trucareu a l’amic oblidat?

Fareu llenya de l’arbre caigut?

Encoratjareu les ànimes perdudes?

Us acostareu sense por a l’estrany?

Lluitareu contra les petites guerres quotidianes?

Perseguireu la Justícia amb majúscula?

Sabreu diluir-vos perquè nous valors despunten?

Evitareu els crits als qui us envolten?

Comprendreu que la mort us visitarà?

Estimareu els animals?

Anul·lareu qualsevol mort cruenta?

Defugireu tota rancúnia, malícia, repulsió?

Eliminareu tot tipus de subterfugis?

Admetreu els errors i la correcció?

Dibuixareu la paraula “Amor” en l’aire?

Us encarnareu en ella sense exigir res?

Ballareu sota la pluja?

Reconeixereu la sacralitat dels ésser vius?

Treballareu per l’esperança dels qui l’han perduda?

No esteu farts de tanta felicitació buida?

Això mateix,

tingueu els lectors i qui escolta un Bon Any,

us ho dic de veritat.

Bon Nadal i millor 2017

L’any passat vaig escriure aquestes lletres sobre el simbolisme del Nadal. jana-2013

Des de l’Associació de veïns i,  en nom de tots els col·laboradors que fan possible aquestes lletres, us les fem arribar a totes les persones de bona voluntat i de cor obert:

 

UN SOMNI QUE NO MAI S’ACABA

Camine pels carrers i tot són aparadors amb l’oferta total. Veig el deambular d‘ànimes anònimes arrossegant tristeses i solituds. Les seues cadenes fan soroll de secretes inquietuds; de tant en tant, alguna persona mig somriu, quasi com atorgant-te un bocí, un petit retall de l’amagada felicitat.

On són les paraules segrestades?

Amb els meus ulls les regale, però ningú no mira, i si ho fan, quasi no veuen.

Pels carrers hi ha tota una vida soterrada per les presses, per l’èxit, pels diners…

Un ocell canta mentre s’acomiada el capvespre. Li escric música amb paraules.

Vola cap a tu.

Si et plau, no li tanques la porta de l’ànima; si l’escoltes, comprendràs que cos i ànima són l’única realitat, idèntica.

Pels carrers camina Nadal. No hi ha ningú més: ets tu.
Procura oferir-te a cada moment del teu viure; no comptes les hores, els dies, les setmanes.

Nadal sempre habita en tu, en els batecs regalats a cada moment, per sempre més, any rere any.

Bon Nadal.