La Clemenza di Tito

Sí, jo també he fet vacances i, sense voler generar enveja, interessants.

Aquest estiu he llegit la vida d’uns quants músics, també la de Mozart aqueix franmaçó, geni de la música salzburguesa que la composà en pocs dies (18 segons la viquipèdia).

Catalogada d’Òpera seria en dos actes, heu de saber que l’autor era volgut i odiat per molts dels seus contemporanis.
Mozart era treballador, però encara molt més enginyós. Treballava per poder fer front els rebuts que arribaven i els deutes contrets, foren papers i tinta, lloguers o festes amb amics. Però treballava contra rellotge per al prínceps i tot tipus de noblesa.

La Clemenza di Tito manifesta la magnanimitat de l’emperador tot i que els qui l’envolten projecten el seu assassinat. Una temàtica que afalagava l’aristocràcia. Música per a rics i d’encàrrec per poder menjar i tapar totes les llàstimes el nostre compositor Mozart. Hores després de la coronació com rei de Bohèmia Leopold II d’Àustria, fou interpretada en el seu honor. La reina Maria Lluïsa la considerà “un femer alemany” acostumats com estaven a les modulacions més cromàtiques italianes.

Sí, no és la Clemenza de Jordi, ni de Wilhelm, ni de Rouse, ni de Peter, ni d’Èlia, ni de Carles.

És La Clemenza di Tito, encara que no ens aniria mal fer-ne visible, ni que fóra una mica, d’aquesta clemència als temps bruts de silencis i revenja que corren. Em preguntava, si alguna vegada murmurar i actuar amb perversitat interessada, si defenestrar condueix a l’amabilitat i convivència.

Això pensava aquest estiu mentre certes dialèctiques polítiques s’allunyaven de l’empatia no molt lluny de la meua llar. Quanta vergonya aliena em colpejava el pols! La vergonya i la pena encara en mi perdura.

No és aquest el meu estil de música preferent, l’òpera mozartiana. Ni tampoc m’agraden aquestes maneres d’actuar de polítics i poble.

M’estime unes rareses dodecafòniques amb què us deixe: Oda a l’amor, de les Set cançons primerenques d’Alban Berg o bé de la Suite Lírica l’Andante amoroso i l’Adagio appasionato.

Escoltem-les per evitar ser tan miserables. Tu m’entens?

LA CLEMENZA DI…

 

Robatoris a Villamecaxispum

Els veïns de Villamecaxispum enfront de l’onada de robatoris i atracaments, 478 mil 678 milions 222.174 (exactament) es troben desolats , per la qual cosa he decidit aportar un plat de llavors de carabassa per a torrar i 14 pomes (algunes tocades) per millorar la bondat i sentit de l’humor dels ciutadans de la població.

Entrevistats per les TV locals, alguns veïns comentaven que des que rodaren fa 72 mesos la sèrie The walking dead, comencen ara a treure el cap pels finestrals de casa, acollonits i endurits pel traumes i preservatius lingüístics a què han estat sotmesos darrerament per la por i inseguretat arrelades.  “No volem més guàrdies tot i aquestes malifetes; encara preservem la tranquilitat” – han declarat alguns. Certs politiquets sempre resen “- Que viene el coco, que viene el coco”. I així tenallen, a poc a poc, les cada vegada més primes i esquifides llibertats personals.

Però així i tot, bufen nous aires de grandesa i llibertat entre la gent que cert partit polític Villamecaxispumià ha sigut incapaç de preveure: Aquest partit aconsella llegir los “Episodios Nasionales” del caldós Galdós i la denúncia amb índex acusador.

Per acabar amb les pors la població ha demanat al sinyó retor la benedicció!

I aquest ha dit en petit sermó a la plaça: “- Estimats fillets, davant l’onada de miserables corruptes, lladres amb “gomina i parné”, mentiders compulsius, grans debades cínics i violadors de la riquesa del poble us he de dir que, davant de tota aquesta púrria iconoclasta i farcida de pus, no perdeu l’humor”.

– Amén, ha contestat la població, considerant que són molt a prop, les Carnestoltes, el mig any fester i les festes de la Vila en girar la cantonada.

I ja està, tothom feliç i “haya aquí pan y allá gloria”.

De les pomes, podeu repetir!

Prime Time

Aquest terme, tan utilitzat per part de la gent, és un vocable que s’ha posat de moda. Segons aquesta nova enciclopèdia online que és la Viquipèdia (tan plena de veritats com d’errades) el prime time ve a ser l’horari central d’emissions televisives. Però aquesta franja horària no és la mateixa en cada país, sinó que hauria de reflectir la cultura i els costums de cadascun dels territoris.

Al nostre país comença bastant tard en comparació amb la majoria dels països, ja que va de 22:00-01:00. La majoria dels informatius a Espanya comencen a les 21:00, seguint l’horari central una hora després. No obstant això, a causa de la forta competència en els noticiaris, sobretot entre els de les cadenes privades, a més del major temps utilitzat per al retorn a les llars i una major demanda per continguts de contingència, en els últims anys fins i tot s’ha retardat entre 22:40 i les 23:00.

Que vol dir tot això, doncs que encara que els mitjans de comunicació tinguen un especial interés en mantenir aquests horaris, possiblement no són els que més convenen a la nostra societat. Per part dels nostres governant s’ha intentat diverses vegades regular aquesta franja horària, però tot continua igual sense saber el perquè.

Els mitjans de comunicació han d’ajustar-se a les normes que des del parlament es regulen i no fer i desfer al seu antoix sense que es pose cap regulació.

Imagine que, com en altres coses, prima més l’interés econòmic dels poderosos que, realment, l’interés dels ciutadans. Així, tal com passa amb els bancs (anunciava fa uns dies un banc rescatat per l’Estat que havia obtingut uns guanys de 800 milions d’Euros), les grans companyies tecnològiques, les petrolieres o les elèctriques, tothom mira cap a un altre costat. Perquè continua sent impossible donar-se de baixa d’una empresa de telefonia, és impossible saber el preu de la gasolina i el perquè d’ell o més complicat encara, entendre perquè és més cara l’electricitat quan fa vent, quan no en fa, quan plou i quan no. Són aquests misteris que els ciutadans de a peu no entendrem mai i que possiblement mai es solucionaran.

Però tornant al prime time, qüestió que sembla menor que les anteriors, aquest també necessita un estudi, ja que l’horari actual influeix de manera negativa en tots nosaltres.

Em fixaré, en primer lloc, amb els estudiants que tenim cada dia al nostre càrrec. Fa uns dies em comentaven que havien estat veient un programa molt famós que circula per la televisió i que a molta gent els té enganxats. Un programa que té un públic de totes les edats i que molts dels adolescents seguien. Doncs bé, preguntats els alumnes sobre la temàtica, l’horari i altres continguts del mateix m’expliquen tot sobre ell, i a mi em crida l’atenció que l’espectacle s’acabara a les dues de la matinada i que, en la meua classe, tots l’estigueren mirant. Si extrapolem les xifres obtingudes en la classe a tota la societat aquestes no serien fiable, però sque indiquen que fou seguit per moltíssimes persones que comencen la seua jornada de treball a les huit hores.

Ací és on està la veritable qüestió, si aquest programa (o altres, de fet hi ha moltíssims que acaben a altes hores) finalitza la seua emissió tan tard, els joves que el dia següent van a classe han dormit sols sis hores, quan la recomanació dels experts en recomana, com a mínim, huit. I quan un alumne assisteix a classe havent descansat tan poc temps, el dia següent no rendeix perquè està cansat i no ha dormit prou. Però no és això sol, ja que la conseqüència d’aquest cansament dura tot el dia, a sobre una vegada marxen a casa, dinen i després dormen (alguns fins les set o les huit de la vesprada), sense que tinguen temps per fer deures ni estudiar. Però clar, que és el que passa si han dormit tant de vesprada? Doncs que per la nit no tenen son i tornen a dormir-se tard. És com el peix que es mossega la cua.

Evidentment, aquest maleit horari afecta a tots els ciutadans però ho fa sobre-manera a una franja d’edat que es troba desprotegida i que necessita estar despert. Els reptes als que s’enfronten són molt difícils, la situació laboral no és bona i fa falta que posen els cinc sentits en tot el que fan. Queda clar que la regulació dels horaris acaba afectant al rendiment acadèmic de tot un país i malauradament els afectats, cada vegada, són més joves.

Text (solament text) elaborat per Sebastià Roglà.

Petites postals per a Grupeco, llibre de poemes de Josep Lluís Abad

Simplement dir-vos, apreciats lectors, amics i veïns de la Vilavella  que el nostre veí i col·laborador del blog de l’Associació de Veïns , Josep Lluís Abad i Bueno, tindrà el gust de presentar-nos aquest nou llibre  de poemes  convertits en postals que ha anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives; el nostre veí les ha arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

El 12 de Novembre passat (enllaç) en aquets blog ja vàrem fer una ressenya i descriguerem la història del seu procés de creació.

El llibre serà presentat per les seues amigues Rosa Maria Vicent, ex-mestra de la Vilavella que actualment treballa a Nules i per la poeta de Nules Marisol Gonzalez.  

Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco  abasteix 50 famílies i té l’esperit d’expandir-se en la seua filosofia de compartir experiències i proporcionar totes les eines informàtiques, organitzatives i d’infraestructura, perquè aquest sistema de relacionar-nos amb les persones i natura puga ser imitat i, per descomptat, millorat.

Les Postals han volgut ser esperó i adob per generar empatia amb tot allò pensat i viscut que ens envolta. Petites revolucions per manifestar una forma distinta i amable de generar lligams afectius entre els éssers vius.

Tot està per fer, però la Humanitat ja camina.

Us esperem aquest proper divendres dia 12 de gener a les 19:30  al primer pis de la Casa de la Cultura Manuel Vicent. El llibre és gratuït i l’autor ens dirà com ens el podem decarregar del web.

No us esglaieu, estarem en família.

Serà tot un plaer  escoltar pels membres de Grupeco i altres veïns del poble les seues postals, en una època on els carters ja no reparteixen moltes cartes d’amor.

Sols queda recordar que l’acte l’ha organitzat l’Associació de Veïns de la Vilavella amb el propòsit de complir una de les seues aspiracions, que és el de donar a conéixer la tasca cultural que els  autors i creadors del poble desenvolupen. El nostre Ajuntament és un fidel col·laborador en aquest empeny cultural.

Us esperem.

AdVV

Classes de Valencià a la Vilavella

Curs 2016/2017

Per tercer any consecutiu, iniciem novament les classes de valencià  per a tothom del poble que vulga assistir.

Tots els dilluns de 18:00 a 19:00 hores a la casa de la cultura Manuel Vicent, 2n pis.

La iniciativa fou demandada per les mestresses de casa de la nostra població i a nivell intern. L’any següent s’incorporaren alguns homes de la Vilavella i avui podem dir que a l’associació de mestresses de casa de la nostra població no els semblaria malament que es poguera afegir qualsevulla altra veïna o veí que s’estime la nostra llengua.

Així que ja ho sabeu: animeu-vos si entre vosaltres hi ha alguna persona que pot considerar l’oferta.

  • Ens ho passem d’allò més bé.
  • Trenquem la rutina casolana diària.
  • Llegim en la nostra llengua.
  • L’aprenem i l’estimem.
  • Comentem anècdotes de la nostra vida quotidiana i, també, per què no? fem petites festes per tal de variar la dinàmica de l’aula.

Es tracta de valorar-nos com a persones que formem un poble. Es tracta de salvaguardar el tresor en què hem aprés el nostre món en què vivim: el valencià.

T’animes? Trenca la rutina,

No hi ha llengües de primera categoria i llengües de segona: qui afirma això és un vertader ignorant. I la ignorància cal combatre-la amb el coneixement i el gaudi d’allò que som en llibertat. I escolta, no cal pagar ni un cèntim. Tan sols necessitem la teua atenció i bona voluntat.

Anima’t.

Que ningú et diga com has de parlar!

Sigues tu mateix!

Perquè ja saps, qui perd els origens, perd la seua identitat.

Estima allò que parles, vius i dius

A l’ombra del temps, de Sebastià Carratalà

Fotografia Ulisses Ortiz

Estimats veïns de la Vilavella, tinc el gust de convidar-vos a la presentació del llibre del nostre veí Sebastià Carratalà, titulat,  A l’ombra del temps.

L’acte es realitzarà aquest divendres dia 6 d’octubre de 2017 a les 19:30, com inici de les festes per commemorar el 9 d’octubre que l’ajuntament ha tingut a bé celebrar per festejar la nostra identitat com a poble valencià autònom, lliure i adult.

Aquest esdeveniment promogut per l’Associació de veïns del poble i on ha col·laborat l’Ajuntament vol apropar-nos la vàlua de la nostra gent que camina silenciosa per tot arreu, però que amb el seu treball ens honora.

El lloc serà al saló d’actes de la Casa de la cultura Manuel Vicent, Biblioteca municipal, primer pis.

Sebastià ens farà tres cèntims de com l’art reflecteix l’esperit d’un poble que batega.  Més que ser fidel a l’original, allò que potser més ens interessa és com l’obra de l’artista reflecteix emocions i sentiments que ultrapassen un moment determinat i per la qual cosa arriba a tots els humans al llarg dels temps.

Pruna llibres

Al llibre de Sebastià  A l’ombra del temps es couen històries força interessants, resultat d’una fantàstica mise en scène, d’un treball lingüístic laboriós i de cisellat puríssim, que en l’estricta solitud ha donat cos; Sebastià, en diferents entrades del llibre i  com si foren escultures, ha volgut compartir amb nosaltres la bellesa de la nostra llengua i del món oblidat dels  artistes que dignifiquen la nostra HUMANITAT.

Gràcies a Pruna llibres, disposem a l’abast un clàssic de l’estètica.

Sebastià Carratalà és membre del Pont, Cooperativa de lletres, una associació que recull tots els artistes i escriptors de la comarca de la Plana de Castelló.

 


 

US ESPEREM.

RECORDA-HO, ETS A CASA TEUA.

OBRE LA PORTA, T’ESPERA LA BELLESA.