SENSE PARAULES

Anuncis

Les meues dones, presentació aquesta setmana a la Vall d’Uixó i la Vilavella

Piqueu sobre la imatge

Estimats amics, companys i veïns tots del poble de la Vilavella i rodalies:

és un plaer i goig poder oferir-vos aquesta setmana la presentació del meu nou llibre de proses poètiques Les meues dones  que tan meravellosament il·lustrà María Llidó Vicent i que l’any passat presentà en aquesta mateixa sala de la Casa de la Cultura Manuel Vicent.

Les meues dones és un llibre d’amor i respecte als éssers racionals i emotius que són les dones. És el petit reconeixement que ha anat quallant al meu cor en la lentitud dels dies viscuts, una forma de retre-les homenatge, a la consideració humana que ens cal tindre a tots per ser capaces, elles, de donar-nos la Vida, de lluitar per la Vida, d’il·lusionar-nos per ella, de no deixar-nos véncer per tots els entrebancs quotidians.

Quan estimem, ja no cataloguem, no actuem de cara a la façana, ni pel què diran; no vivim i parlem en termes d’èxit o fracàs, d’acceptació i fama o d’oblit, de bellesa o lletjor.

Jo he estimat aquestes dones. I per amor han estat meues sense cap sentit privatiu, de propietat personal. Dones que he volgut, que us representen. Tots i cadascun dels qui estem en aquesta sala ens hem sentit estimats, hem abraçat per moments la soledat i incomprensió més obscura, hem desitjat més amor del que hem tastat, hem cercat el descans que palpita i confia en l’amor.

Som humans, som animals socials, però me n’he adonat que l’amor pels qui tens a la vora, l’empatia pels que són més lluny, és l’única realitat que ens pot salvar com a espècie humana.

Piqueu sobre la imatge

He escollit unes dones, no són totes les que existeixen; són més aviat, pinzellades de les meues i, ara ja, les nostres dones; no les he volgut idealitzar, us les he presentat amb respecte i veneració ja que si les paraules són petits artefactes sagrats, encara molt més ho són les dones, amb els seus ets i els uts.

Les meues dones són sagrades, lliures, profundes, amables i solitàries, són éssers granítics, distants, però també amicals, solidàries i infinites en recursos. Regalen set i fam, d’altres exigeixen espai per créixer, amor, aliment i aigua. Les meues dones també t’acosten al dolor, en altres ocasions t’ofrenen la vida tota, de forma absoluta, desinteressada, sense condicions, a cor obert, a bastament, a pèrdues.

Les dones no són negoci, ni carn per disposar, ni un rebost infinit d’on tan sols treure i encara treure més. Són intel·ligents, autònomes, diletants, diverses, extraordinàries, callades, encantadores i reivindicatives, éssers per admirar i compartir la llibertat d’aquesta Vida.

Les meues i nostres dones, Persones.

Els escriptors tan sols volem que les nostres paraules hagen estat acollides per aqueixa llum íntima que als vostres cors batega. És per aquest motiu que la vida meua arrela i continua: Així siga!

 

Josep Lluís Abad i Bueno

Paraules i lletres

On teniu el sentit de l’humor? Xarreu, parleu: les lletres i paraules no mosseguem!

Si hi ha alguna cosa que ens distingeix als humans sobre la resta d’essers vius és la capacitat que tenim de parlar. Al llarg de la història tenim exemples de grans oradors que amb l’ús de la paraula eren capaços de convèncer a qui opinaven el contrari o que simplement eren incrèduls.

Al repassar la història ens trobem amb molts exemples, així a l’antiga Grècia Aristòtil ja parlava de com es podia persuadir l’auditori: el caràcter moral o la credibilitat de l’orador davant el públic; l’emoció o l’habilitat de l’orador per crear en l’audiència un efecte emocional favorable i l’argumentació que era el més important dels tres, ja que feia referència a la veritat dels arguments presentats.


D’aquesta manera, en cadascuna de les èpoques ens hem trobat amb personatges que feien de la paraula una arma de gran precisió. Podem recordar a Pèricles, Churchill, Sant Tomàs d’Aquino, el Che Guevara, Mandela, Gandhi o Steve Jobbs, però encara quee aquests siguen molt famosos hi ha altres que tenien el do de convéncer al públic com els famosos venedors de locions per a que el pèl cresquera de manera miraculosa.
Aquest ús de la paraula ha estat tan important en la història que algunes de les fites més importants s’han aconseguit seient en la mateixa taula un grup de persones d’opinions distintes amb l’única arma per atacar al contrari que la paraula. Quantes vegades hem escoltat la frase converses de pau…


Els conflictes internacionals o casolans acaben sempre o solucionant-se per mitjà de la paraula o de la guerra, així hem escoltat un munt de vegades a les nostres mares davant un conflicte familiar: Per què no parleu?, de la mateixa manera que quan dos amics estan barallats també fem esment a la paraula dient: Què no us parleu?. La importància de la paraula és capital i malauradament quan aquesta no funciona els problemes acaben malament, per això cal fer ús d’ella sempre què tinga’m l’oportunitat.

Per què ens neguem a fer ús d’un do tan extraordinari? Per què tantes vegades no apliquem l’ús de la raó per mig de les paraules? Tan complicat és seure i parlar?

Deia un cantant de rock que veient com tracten els éssers humans el planeta, tal vegada hauria estat millor deixar-lo als simis.
Sembla què amb les seues actituds alguns prefereixen les armes a les paraules.

 

Article de Sebastià Roglà.

Robatoris a Villamecaxispum

Els veïns de Villamecaxispum enfront de l’onada de robatoris i atracaments, 478 mil 678 milions 222.174 (exactament) es troben desolats , per la qual cosa he decidit aportar un plat de llavors de carabassa per a torrar i 14 pomes (algunes tocades) per millorar la bondat i sentit de l’humor dels ciutadans de la població.

Entrevistats per les TV locals, alguns veïns comentaven que des que rodaren fa 72 mesos la sèrie The walking dead, comencen ara a treure el cap pels finestrals de casa, acollonits i endurits pel traumes i preservatius lingüístics a què han estat sotmesos darrerament per la por i inseguretat arrelades.  “No volem més guàrdies tot i aquestes malifetes; encara preservem la tranquilitat” – han declarat alguns. Certs politiquets sempre resen “- Que viene el coco, que viene el coco”. I així tenallen, a poc a poc, les cada vegada més primes i esquifides llibertats personals.

Però així i tot, bufen nous aires de grandesa i llibertat entre la gent que cert partit polític Villamecaxispumià ha sigut incapaç de preveure: Aquest partit aconsella llegir los “Episodios Nasionales” del caldós Galdós i la denúncia amb índex acusador.

Per acabar amb les pors la població ha demanat al sinyó retor la benedicció!

I aquest ha dit en petit sermó a la plaça: “- Estimats fillets, davant l’onada de miserables corruptes, lladres amb “gomina i parné”, mentiders compulsius, grans debades cínics i violadors de la riquesa del poble us he de dir que, davant de tota aquesta púrria iconoclasta i farcida de pus, no perdeu l’humor”.

– Amén, ha contestat la població, considerant que són molt a prop, les Carnestoltes, el mig any fester i les festes de la Vila en girar la cantonada.

I ja està, tothom feliç i “haya aquí pan y allá gloria”.

De les pomes, podeu repetir!

BÈSTIES

L’ésser humà, a grans trets, no ha superat cap de les proves per demostrar que es mereix un lloc en aquest ecosistema de la Vida.

Contínuament decep la seua insolidaritat, mesquinesa, menfotisme, incultura, l’agressivitat i menyspreu per la vida d’altres animals, la capacitat per embolicar-se en grapats de merda i egoisme. I així ens va: convertits, nodrits i engreixats com unes bèsties, animals acèfals, animals amb sentiments i emocions segrestades.

La desinformació i ignorància mantinguda pels mass media i pels centres de poder polítics i religiosos és lamentable: customisme de pa i calbot. Amén.

Obriu els ulls, desintoxiqueu-vos. La lluita serà àrdua, no violenta, sense perdre en cap moment l’esperança.


<p><a href=”https://vimeo.com/300753146″>Hope Technology: Elements</a> from <a href=”https://vimeo.com/hopetech”>hopetech</a&gt; on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a&gt;.</p>

Les meues dones, nou llibre de Maria Llidó Vicent i Josep Lluís Abad

Maria Llidó Vicent i Josep Lluís Abad han presentat el seu darrer llibre en el món virtual i de les xarxes socials titulat Les meues dones.

Les il·lustracions del llibre són de Maria Llidó i les ha treballat durant quasi 24 llunes sobre els textos de Josep Lluís.  Com diu l’autor, escriure és una forma d’encarar-se a la vida i valorar allò que som i tenim. Ells han volgut compartir amb tots nosaltres, l’experiència creativa  que ha conformat  les seues maneres de ser i viure.

Tots vosaltres podeu baixar-vos l’obra  (picant sobre la fotografia) i properament el 9 de març de 2019, amb motiu del dia  de la dona, serà presentat a la Vilavella.

Tot seguit reproduim, allò que l’autor ha escrit al seu blog espaiclaudator:

Vaig iniciar ací escrits antics que afegia quan s’encetàva açò dels blogs i amb el temps he decidit tancar el llibre escollint-ne uns quants textos en format llibre. Farà més de dos anys, vaig veure a Maria Llidó pels carrers del poble. 
Li vaig oferir els meus textos per si de cas ella volia pintar unes imatges. Ja li vaig comentar que no tenia cap pressa i que si no  li resultava l’experiència engrescadora, que no passava res. 
Al capdavall la closca de la fruita es trencà i eclosionaren dibuixos: Maria s’havia mullat d’aquesta breu pluja.
Oblideu-vos del sentit privatiu i possessiu de l’adjectiu.
Sí, novament teniu al vostre abast amigues i amics el darrer llibre nostre, de Maria Llidó Vicent pel que fa a les il·lustracions, i d’aquest homenet pels textos, de franc, sense haver de canviar monedes per paper, mots, claredats o foscors.

He anat arreplegant petites històries des de fa 10 anys per apuntar com totes aquestes dones, reals, imaginàries, presents i absents m’han confirmat ésser humà amb llums i ombres. És per això que hi ha disparitat de registres en llurs presentacions: persones irrepetibles, sagrades per al poeta.He volgut retre-les un humil homenatge, com un ventijol, sense escarafalls. 

He fet una petitíssima edició en paper amb ISBN gratuït, la qual cosa implicarà que no podrà ser comprat comercialment.

El llibre té una llicència Creative Commons, tant a nivell d’il·lustracions com de text, per la qual cosa pot ser copiat, fotocopiat, redistribuït amb unes condicions mínimes que han de ser respectades: no intentar fer negoci amb ell, ni canviar cap text, ni refer cap il·lustració, a banda de fer referència directa sempre als creadors de l’obra.

Gràcies a Maria Llidó Vicent, la il·lustradora que el féu lentament seu durant quasi 24 llunes. A la poeta Susanna LLiberós pel pròleg transparent i bondadós. I a l’amic i poeta Josep Porcar pel disseny digital i material. 

El deixe tot seguit perquè us el baixeu, si és del vostre grat. 

Les meues i vostres dones, ara i sempre “Belles princeses, intel·ligents, difuses, diligents, diletants, difícils, diverses, distintes, divines, distants, deesses d’un alenar que m’executa, que fermenta la meua joia, criatures immortals”.

 

Associació de Veïns de la Vilavella

Concert de Santa Cecília per la Banda de la Vilavella

Un any més, l’Associació Musical Artística Santa Cecília de la Vilavella ens oferirà un concert per tal de celebrar la Festivitat de la seua Patrona.

Ací teniu les dades i dates,  diumenge 18 de novembre al pati de la Casa de la Música Joaquín Mechó, a les 17:00 hores.