Pastissets de moniato

Elaboració de pastissos

           Una vegada la festa del Reis ha passat i es torna a la rutina hi ha una conversa que tots els anys es repeteix : ” quan farem els pastissets? “,  en plural, perquè fer pastissos és una feina de família, a més d’una festa . Es dóna per fet que els pastissets de cada família són els millors per a cadascú, perquè en la seua elaboració i degustació hi ha elements que no es poden pesar i que adormits en la memòria del bulb olfactiu i de les papil·les gustatives des de la infància, desperten cada gener per adobar els nostres pastissos.

           Si plantem nosaltres els moniatos, uns dies abans de collir-los procurarem no regar-los, d’aquesta manera en traure’ls de la terra estaran més saborosos. Ja a casa, els enrotllarem amb un paper per tal que s’ absorbisca la humitat i els guardarem en lloc fosc.

    “Primer farem la confitura i així tindrem avançada la feina…”. Sempre hi ha una persona que dirigeix i la resta segueix els seus consells. És important que grans i menuts participen si no volem que la tradició es perda.

       Per tal de fer la confitura, en  primer lloc netejarem els moniatos; una vegada nets els  bullirem  sense pelar  en una cassola amb aigua; tindrem  cura  que no toquen el fons de l’olla (podríem utilitzar una vaporera)  i així no quedarien aigualits. El temps de cocció depèn del tipus d’olla que triem (exprés , súper ràpida…).

     Ja bullits i ben calentets, els pelarem  i els triturarem  amb una batedora. Pesarem els moniatos i els posarem  en una cassola al foc amb corfes de llima, canella i sucre (per cada quilo de moniato, 750 grams de sucre ).   És l’hora de preparar el braç per remenar  fins que es dissolga el sucre i el contingut quede daurat i lluent (atenció de no cremar-se!). S’aboca en una cassola plana i es deixa refredar. La confitura tarda molt en fer-se malbé; també podem guardar-la al bany de Maria o congelar-la.

            El millor dia per fer els pastissos és el dijous pel matí, car els podrem coure als forns del poble i tots veuran com de bonics ens han eixit.

            Per a fer la pasta s’aboca en un llibrell o safata tres gots d’oli d’oliva suau (acidesa 0.4%), dos  d’anís (de bona qualitat) i aproximadament 1 quilo de farina de pastisseria. Es remena amb les mans fins que es fa una bola homogènia,  es posa farina a la taula i amb les mans untades d’oli es treballa la pasta, procurant que quede elàstica i  no es pegue a les mans (l’experta ja sabrà quan està bona) .

        És el moment de fer boletes amb la massa. Han de ser, si ens volem lluir, totes iguals, d’uns 4 cm de diàmetre.

    Col·loquem cadascuna d’aquestes boletes de pasta entre dos cuadrets de paper de forn untat amb oli (o paper encerat) i les aplanem amb  una fusteta rodona destinada a tal fi (també les podem aplanar directament amb els dits). Es retira el paper de damunt i es posa una culleradeta de confitura al mig del cercle. S’agafa el paper amb el pastis obert i el doblem per la meitat fent coincidir les vores, es retira el paper de damunt i les pressionem  per a segellar-les.

      Tot seguit agafarem el pastis amb delicadesa i el posarem  en una llauna untada prèviament amb oli. Pintarem cada pastis amb ou batut, espargirem  un poc de  sucre i canella per damunt  i….al forn ( potencia 225º ) fins que estiguen daurats. Com es couen ràpid convé mirar-los amb freqüència perquè no es cremen. Una vegada cuits es deixen refredar.

            És el moment de tastar-los i de  probar com ens  han eixit. Tant sols ens resta repartir-los.

            Coure els pastissos a casa té l’avantatge de gaudir durant  dies de la seua aroma.

            Bon profit.

            Article enviat per Maria Dolores Mechó Carreguí.