Les meues dones, presentació aquesta setmana a la Vall d’Uixó i la Vilavella

Piqueu sobre la imatge

Estimats amics, companys i veïns tots del poble de la Vilavella i rodalies:

és un plaer i goig poder oferir-vos aquesta setmana la presentació del meu nou llibre de proses poètiques Les meues dones  que tan meravellosament il·lustrà María Llidó Vicent i que l’any passat presentà en aquesta mateixa sala de la Casa de la Cultura Manuel Vicent.

Les meues dones és un llibre d’amor i respecte als éssers racionals i emotius que són les dones. És el petit reconeixement que ha anat quallant al meu cor en la lentitud dels dies viscuts, una forma de retre-les homenatge, a la consideració humana que ens cal tindre a tots per ser capaces, elles, de donar-nos la Vida, de lluitar per la Vida, d’il·lusionar-nos per ella, de no deixar-nos véncer per tots els entrebancs quotidians.

Quan estimem, ja no cataloguem, no actuem de cara a la façana, ni pel què diran; no vivim i parlem en termes d’èxit o fracàs, d’acceptació i fama o d’oblit, de bellesa o lletjor.

Jo he estimat aquestes dones. I per amor han estat meues sense cap sentit privatiu, de propietat personal. Dones que he volgut, que us representen. Tots i cadascun dels qui estem en aquesta sala ens hem sentit estimats, hem abraçat per moments la soledat i incomprensió més obscura, hem desitjat més amor del que hem tastat, hem cercat el descans que palpita i confia en l’amor.

Som humans, som animals socials, però me n’he adonat que l’amor pels qui tens a la vora, l’empatia pels que són més lluny, és l’única realitat que ens pot salvar com a espècie humana.

Piqueu sobre la imatge

He escollit unes dones, no són totes les que existeixen; són més aviat, pinzellades de les meues i, ara ja, les nostres dones; no les he volgut idealitzar, us les he presentat amb respecte i veneració ja que si les paraules són petits artefactes sagrats, encara molt més ho són les dones, amb els seus ets i els uts.

Les meues dones són sagrades, lliures, profundes, amables i solitàries, són éssers granítics, distants, però també amicals, solidàries i infinites en recursos. Regalen set i fam, d’altres exigeixen espai per créixer, amor, aliment i aigua. Les meues dones també t’acosten al dolor, en altres ocasions t’ofrenen la vida tota, de forma absoluta, desinteressada, sense condicions, a cor obert, a bastament, a pèrdues.

Les dones no són negoci, ni carn per disposar, ni un rebost infinit d’on tan sols treure i encara treure més. Són intel·ligents, autònomes, diletants, diverses, extraordinàries, callades, encantadores i reivindicatives, éssers per admirar i compartir la llibertat d’aquesta Vida.

Les meues i nostres dones, Persones.

Els escriptors tan sols volem que les nostres paraules hagen estat acollides per aqueixa llum íntima que als vostres cors batega. És per aquest motiu que la vida meua arrela i continua: Així siga!

 

Josep Lluís Abad i Bueno

INJUSTÍCIES I EDUCACIÓ

Primavera i esperança

Havia llegit l’altre dia en una pàgina personal de Facebook unes valoracions sobre un vídeo d’una persona que adoctrinava en fer una interpretació molt particular sobre uns continguts d’un llibre de text a la Comunitat de Castilla León.

Els comentaristes pontificaven en aquest mur sobre la protagonista en qüestió, tot dient que era una impresentable (argument ad hominem) i adoctrinava els xiquets; i, amb sorna, reien sobre les bondats de viure de renda de la mamella de l’Estat o del treball com a funcionari de l’Administració Pública.

Aquestes persones furgaven encara més en la ferida pel fet d’identificar a la mestra aml la ideologia d’un partit d’esquerres de nova factura, oportunista i populista, segons ells.

Al primer rengló de la particular xirigota, se’ls veia el plomall.

En primer lloc, cal dir que a Twitter, Facebook, al món virtual i gràfic escrit està lliurant-se una fosca i dura guerra ideològica per presentar un horitzó impossible, sense esperança, ni futur si les esquerres agafen, de facto, domini i millor posicionament, en la política que les dretes.

Això és una gran falàcia, ja que parteix de la visió que la dreta amb el seu pensament neoconservador és, té i manté el foc de la Veritat Absoluta.
Vaja, en altres paraules, ells són la Bíblia i fora d’ells, tan sols trobarem falsedat, manipulació, fracàs i frau.

En el vídeo trobem una mestra fent un comentari explicatiu i crític sobre la versió pura i dura (unilateral i economicista) del valor i sentit dels diners i la inversió de cara al triomf en el futur i projectar-se com figures exitoses a la vida. Critica que açò s’ensenye d’aquesta forma descarada a infants en els llibres d’aquesta comunitat. Com si no hi hagueren altres valors i maneres diferents de veure i viure la Vida, diu la protagonista, acusada de practicar adoctrinament en aquest mur.

El Neoconservadorisme ideològic, polític, social i econòmic que des de fa anys plou sobre tots els sectors de la població mitjançant televisió i premsa, això no és ADOCTRINAMENT. En canvi el contrari sí que ho és?

Ja està bé, que no ens xuclem el dit!

Hi ha, ara mateix, una guerra subterrània on es manipulen dades, informacions i on aquells sectors de poder que han bastit, organitzat i dirigit la vida dels ciutadans no volen perdre tots els seus privilegis. Tenen recursos, estratègies per treure el cap del fang on es revolquen, tot i els seus banys d’or on s’endiumengen .

Tot i que no sempre ho aconseguisc, intente no desenvolupar odi envers ningú, però no suporte la injustícia, la mentida encoberta, qualsevol manipulació interessada, la mala voluntat, la mala educació, la revenja, els cagaràbies, l’explotació i l’abús, el menyspreu, la humiliació i tota una llarga sèrie d’actituds que projecten aprofitament, ignorància i maldat intencionades.

Defenc una actitud vital no violenta, pacifista, però ens trobem immersos en múltiples guerres unes cruentes (vergonya de l’ésser humà) i d’altres incruentes alhora que violentíssimes, i per això mateix cal restar sempre al costat dels històricament ocultats, esborrats, oblidats, enganyats, ignorats i oprimits. En són molts davant d’un Estat mediocre amb pitjors governants que amaga, menteix i, com els rucs, brama.

Ja està bé de dir mentides una vegada rere l’altra per acabar creure’ns-les.

No ho consentirem!

L’educació és una ferramenta digna i molt especial per fer pensar, criticar, dialogar i començar a construir les identitats socials i personals de les comunitats humanes.

Tant de bo en un futur no llunyà, no hàgem de penedir-nos de la misèria intel·lectual i moral actuals, del menfotisme, de la insolidaritat i d’una actitud de poca confiança envers els educadors que contra tot tipus d’oratges creuen encara que, amb els humans, tot no està perdut.

Intel·ligència i cultura per transformar injustícies, per treballar amb il·lusió en una nova humanitat lliure, igualitària, plena de bondat.

http://www.tercerainformacion.es/articulo/actualidad/2018/05/11/una-profesora-de-castilla-y-leon-denuncia-apologia-del-neoliberalismo-y-adoctrinamiento-feroz-contra-ninos-de-primaria

SER DONA

Ser dona als temps que corren hauria de ser una de les realitats més normals de les nostres vides. Però malauradament això no és així. És per aquesta causa que, any rere any, cal recordar que la lluita nostra per ser considerades persones no ha acabat.

En l’actualitat hi ha molt de camí per recórrer encara, en l’actitud, en el tracte i en la valoració, per posar uns pocs casos, com són tractades les persones dones.

Som persones, i exigim ser considerades com a tal, som éssers dignes, construïm i nodrim la vida cada dia. Treballem a tothora, recolzem amb afecte, estem disponibles, eduquem, corregim, reflexionem, discutim.
Les dones no som objectes per ser utilitzades, ni menyspreades, no necessitem cap protecció autoritària, ni ser controlades per ningú.

Per això cada dia ens cal manifestar que la dignitat es pròpia i inherent a l’ésser humà a la nostra persona, per això la dignitat és independent de l’edat, del sexe, de l’educació rebuda i de la classe social de la qual formem part.

Les dones en lluitar pels drets propis construim i possibilitem una humanitat nova, alternativa a l’actual.
Una humanitat que no va contra ningú, una humanitat que vol desprendre’s de la injustícia, de l’abús i del maltracte, de qualsevol acció que ens humilia.

Reclamem els nostres drets, mantinguem la flama de la cordialitat, segures, autònomes, combatives, esperançades.

Són moltes les persones, també els homes que ens fan costat, que són conscients que, nosaltres, les dones volem una Vida millor per a totes i tots. Què aquest món pot i deu millorar, que estem tots de pas i que viure amb respecte, tendresa i companyonia ens allibera de prejudicis i múltiples cadenes.

Visquen les dones!
Visquen els qui ens acompanyen i recolzen!
Tot està per fer, però el camí , la força i la voluntat per millorar el món, ja no es pot aturar.

Endavant!

Petites postals per a Grupeco, llibre de poemes de Josep Lluís Abad

Simplement dir-vos, apreciats lectors, amics i veïns de la Vilavella  que el nostre veí i col·laborador del blog de l’Associació de Veïns , Josep Lluís Abad i Bueno, tindrà el gust de presentar-nos aquest nou llibre  de poemes  convertits en postals que ha anat escrivint durant cinquanta dues setmanes correlatives; el nostre veí les ha arreplegades en aquest petit volum en què podreu interactuar a la web.

El 12 de Novembre passat (enllaç) en aquets blog ja vàrem fer una ressenya i descriguerem la història del seu procés de creació.

El llibre serà presentat per les seues amigues Rosa Maria Vicent, ex-mestra de la Vilavella que actualment treballa a Nules i per la poeta de Nules Marisol Gonzalez.  

Fruit d’un compromís personal amb aquest col·lectiu Grupeco, una cooperativa d’autoconsum de productes ecològics i formada per llauradors de la terra, Grupeco  abasteix 50 famílies i té l’esperit d’expandir-se en la seua filosofia de compartir experiències i proporcionar totes les eines informàtiques, organitzatives i d’infraestructura, perquè aquest sistema de relacionar-nos amb les persones i natura puga ser imitat i, per descomptat, millorat.

Les Postals han volgut ser esperó i adob per generar empatia amb tot allò pensat i viscut que ens envolta. Petites revolucions per manifestar una forma distinta i amable de generar lligams afectius entre els éssers vius.

Tot està per fer, però la Humanitat ja camina.

Us esperem aquest proper divendres dia 12 de gener a les 19:30  al primer pis de la Casa de la Cultura Manuel Vicent. El llibre és gratuït i l’autor ens dirà com ens el podem decarregar del web.

No us esglaieu, estarem en família.

Serà tot un plaer  escoltar pels membres de Grupeco i altres veïns del poble les seues postals, en una època on els carters ja no reparteixen moltes cartes d’amor.

Sols queda recordar que l’acte l’ha organitzat l’Associació de Veïns de la Vilavella amb el propòsit de complir una de les seues aspiracions, que és el de donar a conéixer la tasca cultural que els  autors i creadors del poble desenvolupen. El nostre Ajuntament és un fidel col·laborador en aquest empeny cultural.

Us esperem.

AdVV

Classes de Valencià a la Vilavella

Curs 2016/2017

Per tercer any consecutiu, iniciem novament les classes de valencià  per a tothom del poble que vulga assistir.

Tots els dilluns de 18:00 a 19:00 hores a la casa de la cultura Manuel Vicent, 2n pis.

La iniciativa fou demandada per les mestresses de casa de la nostra població i a nivell intern. L’any següent s’incorporaren alguns homes de la Vilavella i avui podem dir que a l’associació de mestresses de casa de la nostra població no els semblaria malament que es poguera afegir qualsevulla altra veïna o veí que s’estime la nostra llengua.

Així que ja ho sabeu: animeu-vos si entre vosaltres hi ha alguna persona que pot considerar l’oferta.

  • Ens ho passem d’allò més bé.
  • Trenquem la rutina casolana diària.
  • Llegim en la nostra llengua.
  • L’aprenem i l’estimem.
  • Comentem anècdotes de la nostra vida quotidiana i, també, per què no? fem petites festes per tal de variar la dinàmica de l’aula.

Es tracta de valorar-nos com a persones que formem un poble. Es tracta de salvaguardar el tresor en què hem aprés el nostre món en què vivim: el valencià.

T’animes? Trenca la rutina,

No hi ha llengües de primera categoria i llengües de segona: qui afirma això és un vertader ignorant. I la ignorància cal combatre-la amb el coneixement i el gaudi d’allò que som en llibertat. I escolta, no cal pagar ni un cèntim. Tan sols necessitem la teua atenció i bona voluntat.

Anima’t.

Que ningú et diga com has de parlar!

Sigues tu mateix!

Perquè ja saps, qui perd els origens, perd la seua identitat.

Estima allò que parles, vius i dius

A l’ombra del temps, de Sebastià Carratalà

Fotografia Ulisses Ortiz

Estimats veïns de la Vilavella, tinc el gust de convidar-vos a la presentació del llibre del nostre veí Sebastià Carratalà, titulat,  A l’ombra del temps.

L’acte es realitzarà aquest divendres dia 6 d’octubre de 2017 a les 19:30, com inici de les festes per commemorar el 9 d’octubre que l’ajuntament ha tingut a bé celebrar per festejar la nostra identitat com a poble valencià autònom, lliure i adult.

Aquest esdeveniment promogut per l’Associació de veïns del poble i on ha col·laborat l’Ajuntament vol apropar-nos la vàlua de la nostra gent que camina silenciosa per tot arreu, però que amb el seu treball ens honora.

El lloc serà al saló d’actes de la Casa de la cultura Manuel Vicent, Biblioteca municipal, primer pis.

Sebastià ens farà tres cèntims de com l’art reflecteix l’esperit d’un poble que batega.  Més que ser fidel a l’original, allò que potser més ens interessa és com l’obra de l’artista reflecteix emocions i sentiments que ultrapassen un moment determinat i per la qual cosa arriba a tots els humans al llarg dels temps.

Pruna llibres

Al llibre de Sebastià  A l’ombra del temps es couen històries força interessants, resultat d’una fantàstica mise en scène, d’un treball lingüístic laboriós i de cisellat puríssim, que en l’estricta solitud ha donat cos; Sebastià, en diferents entrades del llibre i  com si foren escultures, ha volgut compartir amb nosaltres la bellesa de la nostra llengua i del món oblidat dels  artistes que dignifiquen la nostra HUMANITAT.

Gràcies a Pruna llibres, disposem a l’abast un clàssic de l’estètica.

Sebastià Carratalà és membre del Pont, Cooperativa de lletres, una associació que recull tots els artistes i escriptors de la comarca de la Plana de Castelló.

 


 

US ESPEREM.

RECORDA-HO, ETS A CASA TEUA.

OBRE LA PORTA, T’ESPERA LA BELLESA.