PODER I CONTROL SOCIAL: UNES xREFLEXIONS EN VEU ALTA A PROPÒSIT DEL VIRUS I LA Covid-19.

Cal reflexionar o posar les cartes sobre la taula de com transcorre la crisi del virus de la malaltia Covid-19 i la forma de transmetre la informació.

Hi ha una manera paulatina de controlar a la població amb les xifres que s’emeten per televisió i la por psicològica que creix lentament com aqueixa massa de farina i aigua a la qual li han introduït el rent perquè fermente. Això fa que s’assimile i s’accepte sense cap qüestionament, una obediència cega a les normes imposades que cal observar sota la penalització de multes pecuniàries, presó i també denúncia anònima dels propis ciutadans i veïns. Això em recorda passatges de novel·les com 1984 d’Orwell o El conte de la serventa de Margaret Atwood.

Així doncs, els mortals patim per si serem nosaltres els propers en desaparéixer i caure, per la qual cosa obeïm per la por personal i no atribuïm quines són les causes i qui són els culpables d’haver arribat a aquesta situació que fins ara ens té confinats sense saber quan finalitzarà.

Per exemple, ens horroritzem pels morts diaris que se’ns revelen dosificats, tot i que ni el mateix govern sap quan açò s’aturarà (crec que ells sí fan oracions als déus). També es lloa al cap expert de la OMS Tedros Adhanom Ghebreyesus quan recolza les mesures restrictives del govern espanyol pel bé de la lluita contra el virus, però quan en una situació normal, mesos arrere la OMS anunciava que 7 milions de persones moren a l’any al món i el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) espanyol confirmava 30.000 ciutadans del nostre país morts anualment per causes de la contaminació, ningú deia res i consideraven que això era un preu normal que s’ha de pagar en nom del progrés. En aquest cas particular la relació Mortaldat- Reacció del Poder Polític no es regeix per un judici purament sanitari. Així és, que acabe d’escoltar al ministre de Sanitat Salvador Illa dient que en aquesta crisi de la Covid-19 no s’oposa Sanitat a Economia i argumenta que sense Salut no pot haber Economia, però mesos arrere ni el govern, ni tampoc l’oposició varen fer cap comentari sobre el mateix, és a dir, sobre les morts per afecció respiratòria. Sembla com si s’haguera de pagar aquest preu per disposar dels bens de consum en aquesta zona rica del planeta. (Siguem una mica cínics: què són 30.000 ciutadans morts menys a Espanya) Si hi ha algú que li cou, que es grate! Aquestes són les contradiccions del sistema.

La vertadera por del nostre govern i, per extensió, dels altres europeus és la situació de malalts acumulats i les unitats (UCIs) de cura intensiva, si fan la relació de 94.000 positius / nombre de Respiradors (em referisc a Espanya, és clar). A tot el món es generarà una de ben grossa car (problema afegit moral a més a més) els professionals de la medicina hauran de decidir qui ha de viure i qui morirà. I tot açò provocat per una visió neoliberal economicista on s’afirma que no hem d’invertir diners en recursos sanitaris, ni promoure la qualitat de valors públics com la Sanitat (malgrat les “troles” dites per Cayetana Álvarez PP), l’Educació i la Investigació Científica, reduïdes des de l’anterior crisi econòmica del 2008.

Un altre tema que no s’analitza, ni s’explica amb claredat és les condicions de treball i els mitjans que disposen tots el membres de la família sanitària: des dels Tècnics d’Emergència Sanitària que transporten malalts de la malaltia Covid-19, fins als infermers, auxiliars i metges. Com no va a haver una xifra tan alta de malalts sanitaris contagiats, si no treballen en les condicions més adients i salubres per a ells mateixa? Si els mitjans de protecció són mínims i s’han de mitigar pel treball voluntariós de veïns en la confecció de mètodes de barrera contra el virus Covid-19, la resposta és ben lògica: 12.300 i escaig d’infectats. El govern ha entrat en pànic, s’ha acollonat!

Pel que fa a governs neoliberals mundials, Trump, Boris Johnson, López Obrador (socialdemòcrata) i Bolsonaro, l’estupidesa dels tres primers mandataris ha anat reculant fins ara, de postures negacionistes de perillositat vital de la malaltia Covid-19 fins l’acceptació de la mateixa. Cas a banda és el de l’egòlatra somiatruites de Bolsonaro: una gran desgràcia que caurà damunt del poble brasiler! De vegades no arribe a entendre com alguns polítics poden dirigir les regnes d’un país! La desinformació i la mentira ens les campanyes electorals poden explicar-ho.

Ara mateix, tots, govern i oposició ploren per la pesta que ens ha caigut damunt, però espereu uns mesos al control d’aquest episodi que veureu com suren al vent els ganivets esmolats. Veig els ulls vampírics retinguts de Teodoro García Egea i l’entristit No President del Govern Pablo Casado. Arrimadas es troba en mode Stand-by, i d’Abascal i els seus sequaços, millor callar, car el seu discurs pseudopatriota i allò espuri que podem trobar en un abocador, és quasi el mateix: xerrameca buida, oportunista i “salvapàtries” absoluts.

Un altre aspecte que m’ha fet reflexionar és com les Televisions han enfocat el tema fent-se colzades les unes amb les altres per buscar especialistes amb l’únic interés d’augmentar, en una guerra de xifres, el seu Share (quantitat d’audiència per cadena). Haurien pogut decidir donar una informació neutral i no mostrar-se en l’avidesa de creure’s excepcionals cadascuna d’elles. La qüestió de l’Ego pot veure’s tant a nivell individual com d’entitats, marques i institucions.

Arribem al tema de les donacions, de la caritat malentesa (els qui siguen creients poden llegir la Carta a Sant Jaume del Nou Testament; en tindreu prou per entendre l’autèntic significat de la caritat i no el col·locar banderoles al vent?

Això que comentàvem, donacions i pseudocaritat o pseudosolidaritat: l’elit dels esportistes (“mola” molt en aquestes circumstàncies) han unit els seus esforços per fer campanya i donar part sobrera dels seus milions d’euros/dólars per –diuen ells– SOLIDARITZAR-SE. Sí senyor, TENIM UNS HEROIS, ENS ELS MEREIXEM. A més, volen compartir els seus sous, millor dit renuncien al 70% del seu sou en aquesta situació puntual per compartir-lo amb tots els treballadors dels respectius equips: Olé!

El que no mai he vist tan clar és per què tenen molt més espai televisiu, per regla general, és a dir, diàriament, aquests ídols de fang davant dels científics, enginyers, investigadors, economistes, historiadors, filòsofs, poetes o naturalistes. Ara a través de la marca Banc de Santander van a arreplegar diners per aportar el seu gra d’arena en aturar aquest bitxet minúscul que està fotent a tothom, encara que, la veritat siga dita, fotrà més a persones de rendes mínimes i no tant a la resta tot i els esforços del país.

No sóc partidari ni d’aquesta caritat particular, ni aquella manifestada per marques, empreses multinacionals de diversos sectors (ara es fan amb la boca gran) ni de la caritat dels governs que ens tracten com a criatures menors d’edat que no sabem raonar i decidir.

I què pensem fer els ciutadans si tot açò no ens agrada? Restem mirant-nos i esperem a veure si els nostres polítics ens trauen d’aquesta situació? Els fem un “escoltet” a l’oïda? I quina és la forma per avisar-los? Ho teniu clar?

Aleshores molts de vosaltres direu: “Pájaro”, tu què proposes davant d’aquesta situació?

Doncs la resposta és ben clara i no em digueu que és utopia, no siga que haja d’explicar el sentit profund de la paraula; us propose el següent:

1/ Una societat fonamentada en la justícia social i no en les almoines i la caritat.
2/ Una societat que siga servida i protegida pels Estats i governs i no a la inversa.
3/ Una societat on la Globalització i intercanvi de productes no estiga fonamentada en un consum irracional i l’absolut negoci.
4/ Una societat que es decante més cap al benestar públic i no cap als guanys privats.
5/ Una societat que siga més oberta i no tan centralitzada i on se promoga la llibertat de pensament i d’acció.
6/ Una societat allunyada del neofeixisme i fonamentada en el respecte a la terra (Ecologia, una ciència empírica) que ens proveeix dels recursos necessaris per a la subsistència.
7/ Una societat no fonamentada en un turisme malversador de recursos naturals i estúpids i, on a la vegada, els individus no vulguen imitar aqueix individualisme consumista i insolidari (capitalisme popular per imitació dels que són propietaris de grans fortunes).

No res va a ser igual com abans d’aquesta crisi produïda per un microorganisme que ens ha frenat a tothom per mostrar-nos les vergonyes i les actituds canalles que tots hem vist, alguns patit fins morir i d’altres viscut, però no d’igual manera.

Si superem aquests dies, molts seran els qui hauran desaparegut en nom d’unes conductes egoistes, d’actituds que ens alienen i que poden mostrar el pitjor que existeix al nostre interior.

Espere que el govern del nostre petit país i els altres donen la nota, però aquesta vegada ens caldrà un colp de timó ben fort per tal d’orientar la vida dels ciutadans cap a horitzons no d’explotació i mort, i sí de Vida.

Amb esperança i fe en una Humanitat nova! Hi ha persones molt lluitadores, que davant dels mals temps fan sempre bona cara i posen la pell i la vida per aquells que han estat afectats.
Aquestes paraules van per ells, ultrapassen les decisions i accions de molts polítics!

Endavant.

Fonts:

https://ctxt.es/es/20200302/Politica/31513/coronavirus-michel-foucault-biopolitica-cambio-climatico-luca-dobry.htm

http://crashoil.blogspot.com/2020/03/hoja-de-ruta-i-el-cisne-negro.html?m=1

http://crashoil.blogspot.com/2020/03/hoja-de-ruta-ii-poniendose-en-marcha.html?m=1

https://www.alfdurancorner.com/articulos/paisaje-despues-de-la-batalla.html

Adolescència i alcohol

Tractar  sobre el consum de drogues  resulta necessari,  encara que descriure els aspectes contradictoris d’una societat provoca incomoditat i per tant s’evita parlar-ne més enllà dels especialistes. L’actitud d’ignorar un problema pot resultar comprensible ja que, individualment o col·lectiva, molesta fer visibles els aspectes negatius o criticables que tenim.

Resulta peremptori i inexcusable afrontar el consum de drogues entre els nostres adolescents, perquè si no ho fem ni observem críticament  els  motius causants i mantenidors, no sabrem quines solucions es poden desenvolupar per a reduir-lo, si així ho preferim. D’aquesta forma el fenomen avança, amb el seu impacte destructiu, tant a nivell individual com social.

Cal ser conscients del consum de drogues entre els nostre joves ja que ha esdevingut un problema de gran magnitud per la seua extensió i perquè condiciona negativament la seua vida futura. Per tal motiu es fa urgent els seu abordatge per a  desenvolupar mesures preventives, i en el primer nivell de responsabilitat, com tractarem  després, radicaria l’actitud i el tipus d’educació en valors que transmet la família.

Una forma de constatar el consum de drogues entre la joventut seria acudir a les dades dels estudis sobre aquest fenomen que realitzen les institucions públiques, tant a nivell estatal con autonòmic. En elles es quantifica, amb percentatges, el que s’observa en la realitat diària, en festes, casals, concentracions de “botellons”, etc: les drogues formen part de la quotidianitat de molts dels nostres joves.

Segons els estudis de la Conselleria de Sanitat, que concorden amb les del Ministeri de Sanitat,  les drogues més consumides pels adolescents entre 14-18 anys, per ordre de consum, són les següents: alcohol, tabac, cannabis , hipnosedants, cocaïna  èxtasis.

El nivell i intensitat del consum varia, des del moderat i ocasional al més intens, fins arribar al que pot convertir-se en crònic, en drogodependència. Però les dades de consum esporàdic o continu són preocupants: un 80%  d’adolescents indica que ha consumit alcohol, 35 % tabac, 25 % cannabis, 11 % hipnosedants i 5 % cocaïna; dades que manifesten que adolescència i drogues comencen a anar junts. Un fracàs social i educatiu.

CONSUM D’ALCOHOL. EL FENÒMEN DELS “BOTELLONS”

Per la seua extensió i normalització el consum d’alcohol esdevé el més preocupant. Els indicadors, així com la simple observació, manifesten que és la droga més consumida pel jovent. Aquestes dades estadístiques es poden extrapolar a la realitat concreta del nostre poble, doncs l’expansió dels costums festers i els hàbits de consum no ens fa ser diferents a la resta de la població valenciana i espanyola.

Als 14 anys un 60% ja ha consumit alcohol,  als 16 anys arriba a un 85 %. L’ edat mitjana d’inici se situa als 15 anys, i l’edat d’iniciació va baixant, tot i que està prohibida la seua venda als menors. Cada vegada és més freqüent veure borratxeres entre els adolescents, així com també es donen casos de coma etílic; recordem que l’any passat van morir dues adolescents de 13 anys per aquest motiu.

Beure alcohol i emborratxar-se s’ha convertit en un objectiu a experimentar entre els adolescents, convertint-se en un comportament ritual iniciàtic. El seu efecte inicial desinhibidor facilita la ingesta. ¿Com no traure a debat el fenomen dels “botellons” com a oci i relacions entre joves i  adolescents? En ells, el seu consum i borratxera és massiu,  associats també a brutícia i  incivisme: vomiteres, vessaments, deixalles, botelles, pixarrades “in situ”…. un resultat lamentable i gens edificant.

Els patrons de consum en menors es deu a una diversitat de factors: família, amics -la pressió del grup, dels iguals, té molta força -, les normes culturals, els mass-media, etc. Com a societat ens consta veure l’alcohol com una droga posat que el seu consum està normalitzat i naturalitzat des dels seu inicis; Baco, el déu del vi, ja era adorat en les saturnals  romanes,  el vi  està present en rituals religiosos, i les cançons de la nostra cultura popular lloen els efectes etílics: “no en volem cap que no estiga borratxo…. “, “posa vi, posa vi, posa vi, el beurem…” etc.

El problema no és el seu consum moderat en gastronomia i oci, el perill està en fer-ho de forma abusiva i a una edat cada vegada més tendra. Les conseqüències de tot plegat són ben paleses i clares: afecten greument  el seu desenvolupament físic i mental, pot provocar també el perill de la dependència, de la caiguda en l’ alcoholisme.

El primer factor que explica el consum d’alcohol entre els joves és per tant l’alta tolerància social,  fet que no passa tant amb la resta de drogues. Forma part de la nostra vida diària en festes, oci, o gastronomia. Les últimes generacions s’han socialitzat en el seu consum omnipresent. Els joves han vist i veuen a pares i adults en casals, festes, esdeveniments, inclús esportius,  amb el gotet en la ma, bevent “cubates”, gran quantitat de cerveses, i tot tipus de licors. Un principi de l’educació indica que els xiquets imiten el comportament dels adults.

Eixa naturalitat explica, a la vegada, que els pares accepten amb normalitat i tolerància el consum d’alcohol dels fills als casals o en festes com la de la darrera edició del “mig any fester”, que ha provocat en el poble diferents concentracions de “botellons”.

Podem preguntar-nos:

Estem contents amb aquest  fenomen ?

Ens preocupa la salut i educació dels nostres fills adolescents ?

Estem educant en valors o ens deixem portar per la desídia ?

Som conscients que aquest problema pot afectar negativament a la seua salut, física i mental, al desenvolupament de la seua personalitat, així com en la seua educació ?

Els metges, psicòlegs, sociòlegs i educadors recomanen la prevenció: educar al si de la família, essent els pares uns referents en valors i bones pràctiques,  també des de l’escola i instituts, sense oblidar la responsabilitat de les institucions públiques més properes com els ajuntaments, que haurien d’estimular i aplicar polítiques alternatives d’oci, esport i lleure que no faciliten la proliferació dels “botellons”. En definitiva, els adults tenim la resposta: o eduquem en valors de vida saludable, civisme i relacions socials fonamentades en el respecte, o açò se’ns va de les mans. Tots hi som responsables, tots eduquem.

JOAN BADENES

Semblança de José Alba Blanquer

Com tots sabreu, el col·legi públic del nostre poble duu el nom de José Alba Blanquer, conegut com el boticari de la Vilavella que, a banda de regentar la farmàcia, també es dedicà després de la guerra civil espanyola a impartir classes i fer repassos, amb la qual cosa ajudà a molts xiquets en la seua futura formació.

També, aprofitant-nos de la seua formació química, ajudà en la postguerra perquè als llauradors i veïns del poble no els donaren gat per llebre a l’hora de comprar adobs nitrogenats. Pense-ho que moltes vegades això es feia en l’anomenat mercat negre. Eren temps difícils i amb els seus coneixements alçava acta -quasi notarial- de la veracitat dels productes comprats per tal d’evitar fraus.

Als 6 anys de la fi de la dictadura del general Francisco Franco i ja en els primers balbuceigs de la democràcia espanyola, en l’any 1981 rebé un homenatge per  la corporació municipal que vosaltres mateixa podreu llegir, perquè l’hem escanejat literalment i la podreu trobar ací.

I Setmana de la Salut, 2016

Pica sobre la imatge per tal d’engrandir-la

A poc a poc el poble de la Vilavella va esdevenint el vertader i únic protagonista de la seua destinació i discretament anem omplint el calendari d’activitats, celebracions i actuacions que ens ajudaran a conéixer-nos, madurar i respectar-nos més els uns als altres. En aquests deures hem de ser molt exigents i no en tenim mai prou.

Ara sembla que la Regidoria de Salut, Família i Benestar Social després d’una Setmana de la dona amb activitats d’allò més interessants, ens proposa per al gaudi de tots els veïns i veïnes la I Setmana de la Salut, una excusa perfecta per tal de fer-nos recapacitar sobre la forma com els humans ens encarem  amb els elements, dits  altrament aliments -tan sols hem canviat dues vocals–,  que ens mantenen vius. Ja sabeu, som el que mengem.

De fet, encara existeixen alguns que creuen que podem menjar mòbils, tauletes, smarts TV, ordinadors, i tota l’electrònica que duu de cul a qualsevol mortal. Però si ens aturem  en l’engolidor d’aquest viure, potser, amb una mica d’atzar i  encara molta més sort, ens adonarem de l’oblit tan gran fet amb allò que ens és tan primordial per a una existència autèntica i humana: disposar d’una vida saludable per mor d’una alimentació equilibrada, sana, natural i de temporada.

Així doncs en el cartell podem veure tota una sèrie d’activitats, conferències i presentacions per millorar  la nostra salut.  I a tots els nivells: des de la importància de la alimentació natural i ecològica des de la més tendra infantesa (Desdejunis saludables a l’escola),  xarrades sobre la piràmide alimentària i l’equilibri en la dieta per als nens, enfocades a xiquets  i també a pares i mares, el control de les drogues i com enfrontar-se davant d’aquesta problemàtica, un tema prou actual el ciber-acossament i saber què hem de fer davant d’una situació com aquesta i la presentació d’un llibre sobre la cuina tradicional o la tan nomenada dieta mediterrània. 

Pica sobre la imatge per tal d’engrandir-la

En dissabte de matí de 9:00 fins les 14:00  hi haurà una fireta a la Plaça de la Vila on tot el veïnat del poble podrà acostar-se a demanar informació sobre els diferents expositors, sempre relacionats amb la salut. Podreu tastar productes  debades, demanar explicacions i consultar informació diversa.

No cal dir que mirar, preguntar i tastar alguns dels productes que ens oferiran, encara són activitats gratuïtes.

Així que ja ho sabeu, passegeu, pregunteu, demaneu informació, perquè la salut és cosa de tots, no tan sols dels individus o de l’Estat.

Viure considerant els Altres i sentint-los com una part nostra és el camí més fàcil per trobar la Felicitat.

POTATGE DE VERDURES AMB MILL

Avui la dona dels núvols ens ha preparat tot mirant els fons de verdures del refrigerador un…

POTATGE DE VERDURES

200 g.de safanòries
1 nap
1 porro trossejat
1 dent d’all
sal marina sense refinar
Cúrcuma ratllada
Pebre negre ratllat
1 litre d’agua
200 g de mill

Hem trossejat les verdures.

En un perol hem posat oli verge d’oliva premsat en fred i hem afegit el porro, l’all i les safanòries. Sofregit sempre a baixa temperatura durant uns 10′.
Després hem afegit l’aigua amb el nap, el mill i la cúrcuma ecològica; 15′ a foc mitjà.
A la fi pots afegir espinacs o bleda (nosaltres no ho hem fet) i fer un darrer bull.

Sí, al costat de la nostra Le Creuset hi ha un perolet amb xocolata fosa.
M’he preparat una crep amb nous, gelat de vaïnilla i xocolata.

M’he xuclat els dits!

Ha, ha, ha no us he fet fotografia. A l’altra.

Bon apetit.

(Tots els ingredients provenen de l’agricultura ecològica).

Acte a la Vilavella contra la violència de gènere.

.

25 de Novembre: Dia contra la violència de gènere o  masclista

Ja s’ha convertit en una rutina informativa el que aparega en la televisió notícies sobre la mort de dones a mans de la seua parella o ex-parella. Amb relativa freqüència s’anuncia la mort d’alguna dona per aquest motiu, assolint unes dades que assenyalen que ens trobem davant d’un greu problema social. A Espanya anualment són assassinades unes 80 dones; en els últims deu anys han mort ja més de 800 dones. Segons els registres delictius amb resultat de mort, una dona té nou vegades més possibilitats de morir assassinada per la seua parella o ex-parella que per un desconegut. Tot un fenomen violent que ha de provocar indignació i mobilització en la seua contra en qualsevol societat que se senta civilitzada, com sí que passa amb altres tipus de violència.

Aquest tipus d’agressions es coneixen com a violència de gènere o violència masclista ja que tenen com a protagonista agressor l’home i com a víctima agredida  la dona i és la punta visible d’un entramat psicològic i social que reflecteix el poder i domini masculí sobre el femení, hereu d’una societat patriarcal, i és manifesta en una diversitat de tipus de violència, no sols física,  sino també psicològica, sexual, econòmica i social.

Els seus fonaments els trobem en l’estructura mental i social del patriarcat on l’home era, i en cert nivells encara ho és, el centre i poder de tota l’organització social, política, religiosa,  familiar, i matrimonial, essent la dona subalterna, i que en trobar-se des de sempre omnipresent, es viu per les persones com a naturalitzat.

La nostra vida quotidiana, sobretot en l’àmbit domèstic, observem amb tota claredat papers i funcions diferents atribuïts a l’home i a la dona, que manifesten una jerarquia i privilegis masculins. I si donem una ullada a altres cultures i religions observem el rol de submissió en que ha de viure la dona, també agressions al seu cos per motius religiosos.

Actualment la condició femenina, sobretot en la nostra cultura i societat,  ha iniciat un camí irreversible cap a nivells de més igualtat entre homes i dones, avançant en el camp social, polític, professional.  Però en l’àmbit relacional i afectiu s’observa en molts casos situacions de maltractaments psicològics, com insults i menyspreu, que provoquen unes relaciones de parella humiliants i en les quals alguns homes no toleren perdre el control i domini sobre la dona quan aquesta decideix una separació, arribant a l’agressió física.

Tradicionalment  molts homes, per la seua condició masculina, han tingut la convicció i el sentiment de propietat sobre la dona, essent incapaços de fer  front o superar el fet que ella puga fer altra vida sense ell; és així que pren com recurs l’amenaça i agressió, signes precisament de la seua debilitat mental.

Aquest problema requereix un ventall d’intervencions multidisciplinars: polítiques, socials, culturals, legals, però sobretot educatives amb l’objectiu d’organitzar una societat més igualitària, en el cas que ens ocupa,  igualtat de gènere, sobrepassant la societat fonamentada en el masclisme.

Acte en la Casa de la Cultura “Manuel Vicent” del “Dia Contra la Violència de Gènere”

És per això que pren sentit que commemoracions com la del dia contra la violència de Gènere se institucionalitzen, elegint el 25 de Novembre per a tal menester. Celebrem que el nostre ajuntament ha tingut a bé incorporar-se a aquesta commemoració amb una xerrada impartida per la doctora Vita Arrufat especialista en salut de la dona, un acte  amb molta assistència.

Amb  un objectiu educatiu, l’AdVV amb la col·laboració de la Regidoria de Salut i Serveis Social, ha decidit organitzar un curs-taller sobre la matèria que portarà com a títol “Construcció social del gènere i prevenció de la violència masclista en la parella” i que serà impartit pel qui subscriu aquest article.

Joan Badenes

8ª Marxa contra el càncer

Amb les Marxes contra el Càncer que des de fa vuit anys s’organitzen en la Vilavella queda de manifest la forta sensibilitat que el poble  sent cap a aquesta malaltia i la solidaritat per les persones afectades. Any darrere any centenars de vilavellers eixen al carrer vestits amb una samarreta del mateix color expressant d’aquesta manera les ganes de col·laborar en la lluita contra aquesta  malaltia,  i també amb la finalitat de arreplegar fons econòmics per a l’AECC.

El 18 d’octubre s’ha celebrat la vuitena edició amb una participació de més de 1.000 persones; majors, joves i xiquets han participat en aquesta filera colorista, enguany era de color taronja, en la que s’han venut 1.200 samarretes amb un preu minin de cinc euros cadascuna. El tipus de càncer recorda’t era la leucemia. Una resposta sorprenent, ja que indica que una tercera part de la població, el 30% , ha participat. Tot un èxit que reflexa la preocupació per aquesta malaltia i la voluntat d’ajudar per a que els descobriments mèdics avancen cap assolir els medicaments que la curen o pal·lien els seus efectes. Els diners recaptats van destinats a la seu central de l’AECC i van adreçats a la investigació mèdica, quedant-se una part en el poble per a ajudar als malalts en el seu tractament i a organitzar activitats destinades a contribuir a millorar la seua qualitat de vida, com són els tallers relaxació i de raiki.

Un nou acte col.lectiu que manifesta  la solidaritat i bonhomia de la Vilavella.

AdVV

FOTOGRAFIES DE JOAN A. VICENT RECATALÀ