Adolescència i alcohol

Tractar  sobre el consum de drogues  resulta necessari,  encara que descriure els aspectes contradictoris d’una societat provoca incomoditat i per tant s’evita parlar-ne més enllà dels especialistes. L’actitud d’ignorar un problema pot resultar comprensible ja que, individualment o col·lectiva, molesta fer visibles els aspectes negatius o criticables que tenim.

Resulta peremptori i inexcusable afrontar el consum de drogues entre els nostres adolescents, perquè si no ho fem ni observem críticament  els  motius causants i mantenidors, no sabrem quines solucions es poden desenvolupar per a reduir-lo, si així ho preferim. D’aquesta forma el fenomen avança, amb el seu impacte destructiu, tant a nivell individual com social.

Cal ser conscients del consum de drogues entre els nostre joves ja que ha esdevingut un problema de gran magnitud per la seua extensió i perquè condiciona negativament la seua vida futura. Per tal motiu es fa urgent els seu abordatge per a  desenvolupar mesures preventives, i en el primer nivell de responsabilitat, com tractarem  després, radicaria l’actitud i el tipus d’educació en valors que transmet la família.

Una forma de constatar el consum de drogues entre la joventut seria acudir a les dades dels estudis sobre aquest fenomen que realitzen les institucions públiques, tant a nivell estatal con autonòmic. En elles es quantifica, amb percentatges, el que s’observa en la realitat diària, en festes, casals, concentracions de “botellons”, etc: les drogues formen part de la quotidianitat de molts dels nostres joves.

Segons els estudis de la Conselleria de Sanitat, que concorden amb les del Ministeri de Sanitat,  les drogues més consumides pels adolescents entre 14-18 anys, per ordre de consum, són les següents: alcohol, tabac, cannabis , hipnosedants, cocaïna  èxtasis.

El nivell i intensitat del consum varia, des del moderat i ocasional al més intens, fins arribar al que pot convertir-se en crònic, en drogodependència. Però les dades de consum esporàdic o continu són preocupants: un 80%  d’adolescents indica que ha consumit alcohol, 35 % tabac, 25 % cannabis, 11 % hipnosedants i 5 % cocaïna; dades que manifesten que adolescència i drogues comencen a anar junts. Un fracàs social i educatiu.

CONSUM D’ALCOHOL. EL FENÒMEN DELS “BOTELLONS”

Per la seua extensió i normalització el consum d’alcohol esdevé el més preocupant. Els indicadors, així com la simple observació, manifesten que és la droga més consumida pel jovent. Aquestes dades estadístiques es poden extrapolar a la realitat concreta del nostre poble, doncs l’expansió dels costums festers i els hàbits de consum no ens fa ser diferents a la resta de la població valenciana i espanyola.

Als 14 anys un 60% ja ha consumit alcohol,  als 16 anys arriba a un 85 %. L’ edat mitjana d’inici se situa als 15 anys, i l’edat d’iniciació va baixant, tot i que està prohibida la seua venda als menors. Cada vegada és més freqüent veure borratxeres entre els adolescents, així com també es donen casos de coma etílic; recordem que l’any passat van morir dues adolescents de 13 anys per aquest motiu.

Beure alcohol i emborratxar-se s’ha convertit en un objectiu a experimentar entre els adolescents, convertint-se en un comportament ritual iniciàtic. El seu efecte inicial desinhibidor facilita la ingesta. ¿Com no traure a debat el fenomen dels “botellons” com a oci i relacions entre joves i  adolescents? En ells, el seu consum i borratxera és massiu,  associats també a brutícia i  incivisme: vomiteres, vessaments, deixalles, botelles, pixarrades “in situ”…. un resultat lamentable i gens edificant.

Els patrons de consum en menors es deu a una diversitat de factors: família, amics -la pressió del grup, dels iguals, té molta força -, les normes culturals, els mass-media, etc. Com a societat ens consta veure l’alcohol com una droga posat que el seu consum està normalitzat i naturalitzat des dels seu inicis; Baco, el déu del vi, ja era adorat en les saturnals  romanes,  el vi  està present en rituals religiosos, i les cançons de la nostra cultura popular lloen els efectes etílics: “no en volem cap que no estiga borratxo…. “, “posa vi, posa vi, posa vi, el beurem…” etc.

El problema no és el seu consum moderat en gastronomia i oci, el perill està en fer-ho de forma abusiva i a una edat cada vegada més tendra. Les conseqüències de tot plegat són ben paleses i clares: afecten greument  el seu desenvolupament físic i mental, pot provocar també el perill de la dependència, de la caiguda en l’ alcoholisme.

El primer factor que explica el consum d’alcohol entre els joves és per tant l’alta tolerància social,  fet que no passa tant amb la resta de drogues. Forma part de la nostra vida diària en festes, oci, o gastronomia. Les últimes generacions s’han socialitzat en el seu consum omnipresent. Els joves han vist i veuen a pares i adults en casals, festes, esdeveniments, inclús esportius,  amb el gotet en la ma, bevent “cubates”, gran quantitat de cerveses, i tot tipus de licors. Un principi de l’educació indica que els xiquets imiten el comportament dels adults.

Eixa naturalitat explica, a la vegada, que els pares accepten amb normalitat i tolerància el consum d’alcohol dels fills als casals o en festes com la de la darrera edició del “mig any fester”, que ha provocat en el poble diferents concentracions de “botellons”.

Podem preguntar-nos:

Estem contents amb aquest  fenomen ?

Ens preocupa la salut i educació dels nostres fills adolescents ?

Estem educant en valors o ens deixem portar per la desídia ?

Som conscients que aquest problema pot afectar negativament a la seua salut, física i mental, al desenvolupament de la seua personalitat, així com en la seua educació ?

Els metges, psicòlegs, sociòlegs i educadors recomanen la prevenció: educar al si de la família, essent els pares uns referents en valors i bones pràctiques,  també des de l’escola i instituts, sense oblidar la responsabilitat de les institucions públiques més properes com els ajuntaments, que haurien d’estimular i aplicar polítiques alternatives d’oci, esport i lleure que no faciliten la proliferació dels “botellons”. En definitiva, els adults tenim la resposta: o eduquem en valors de vida saludable, civisme i relacions socials fonamentades en el respecte, o açò se’ns va de les mans. Tots hi som responsables, tots eduquem.

JOAN BADENES

Anuncis

I Setmana de la Salut, 2016

Pica sobre la imatge per tal d'engrandir-la

Pica sobre la imatge per tal d’engrandir-la

A poc a poc el poble de la Vilavella va esdevenint el vertader i únic protagonista de la seua destinació i discretament anem omplint el calendari d’activitats, celebracions i actuacions que ens ajudaran a conéixer-nos, madurar i respectar-nos més els uns als altres. En aquests deures hem de ser molt exigents i no en tenim mai prou.

Ara sembla que la Regidoria de Salut, Família i Benestar Social després d’una Setmana de la dona amb activitats d’allò més interessants, ens proposa per al gaudi de tots els veïns i veïnes la I Setmana de la Salut, una excusa perfecta per tal de fer-nos recapacitar sobre la forma com els humans ens encarem  amb els elements, dits  altrament aliments -tan sols hem canviat dues vocals,  que ens mantenen vius. Ja sabeu, som el que mengem.

De fet, encara existeixen alguns que creuen que podem menjar mòbils, tauletes, smarts TV, ordinadors, i tota l’electrònica que duu de cul a qualsevol mortal. Però si ens aturem  en l’engolidor d’aquest viure, potser, amb una mica d’atzar i  encara molta més sort, ens adonarem de l’oblit tan gran fet amb allò que ens és tan primordial per a una existència autèntica i humana: disposar d’una vida saludable per mor d’una alimentació equilibrada, sana, natural i de temporada.

Així doncs en el cartell podem veure tota una sèrie d’activitats, conferències i presentacions per millorar  la nostra salut.  I a tots els nivells: des de la importància de la alimentació natural i ecològica des de la més tendra infantesa (Desdejunis saludables a l’escola),  xarrades sobre la piràmide alimentària i l’equilibri en la dieta per als nens, enfocades a xiquets  i també a pares i mares, el control de les drogues i com enfrontar-se davant d’aquesta problemàtica, un tema prou actual el ciber-acossament i saber què hem de fer davant d’una situació com aquesta i la presentació d’un llibre sobre la cuina tradicional o la tan nomenada dieta mediterrània. 

presentació Vilavella la memòria del sabor

Pica sobre la imatge per tal d’engrandir-la

En dissabte de matí de 9:00 fins les 14:00  hi haurà una fireta a la Plaça de la Vila on tot el veïnat del poble podrà acostar-se a demanar informació sobre els diferents expositors, sempre relacionats amb la salut. Podreu tastar productes  debades, demanar explicacions i consultar informació diversa.

No cal dir que mirar, preguntar i tastar alguns dels productes que ens oferiran, encara són activitats gratuïtes.

Així que ja ho sabeu, passegeu, pregunteu, demaneu informació, perquè la salut és cosa de tots, no tan sols dels individus o de l’Estat.

Viure considerant els Altres i sentint-los com una part nostra és el camí més fàcil per trobar la Felicitat.

POTATGE DE VERDURES AMB MILL

Avui la dona dels núvols ens ha preparat tot mirant els fons de verdures del refrigerador un…

POTATGE DE VERDURESmill amb verdures

200 g.de safanòries
1 nap
1 porro trossejat
1 dent d’all
sal marina sense refinar
Cúrcuma ratllada
Pebre negre ratllat
1 litre d’agua
200 g de mill

Hem trossejat les verdures.

En un perol hem posat oli verge d’oliva premsat en fred i hem afegit el porro, l’all i les safanòries. Sofregit sempre a baixa temperatura durant uns 10′.
Després hem afegit l’aigua amb el nap, el mill i la cúrcuma ecològica; 15′ a foc mitjà.
A la fi pots afegir espinacs o bleda (nosaltres no ho hem fet) i fer un darrer bull.

Sí, al costat de la nostra Le Creuset hi ha un perolet amb xocolata fosa.
M’he preparat una crep amb nous, gelat de vaïnilla i xocolata.

M’he xuclat els dits!

Ha, ha, ha no us he fet fotografia. A l’altra.

Bon apetit.

(Tots els ingredients provenen de l’agricultura ecològica).

Cúrcuma bio

Grupeco, grup de consum de productes ecològics a Nules

2_M3Una nova forma d’encarar la vida i el consum quotidià i les relacions amb el medi ambient és possible i  l’associació GrupEco s’ha  proposat dur-ho a la pràctica. De temps arrere un grup de persones (no arriba a 10) cregué en aquest propòsit i es posaren mans a l’obra. No ha estat fàcil, però en cap moment ha estat impossible degut a la il·lusió i empeny posat pels socis fundadors amb l’ajut d’altres col·lectius propers  com el col.lectiu G.A.T.A Morvedre (Grup Autònom de Transició Agroecològica del Port de Sagunt. Una herència rebuda que no podem, de cap de les maneres, fer desaparéixer, sinó més aviat llegar als nostres fills i generacions succesives: un dels objectius del grup és la difusió de les bondats del consum agroecològic.

Una nova Consciència Ecològica s’estén pel món i nosaltres els vilavellers la tenim  a la nostra vora, a casa.

Grupeco Plana Baixa és un grup de consumidors de productes ecològics, de proximitat i de comerç just, que va néixer a finals del 2012. És un grup completament autogestionat, on les decisions es prenen en assemblea i estan constituïts legalment com a associació sense ànim de lucre. Estan oberts a tots els consumidors conscients residents a la comarca de la Plana Baixa.

Ara mateix són 40 famílies de Nules, La Vilavella, Moncofa, La Vall d’Uixò, Borriana, Alqueries, Betxí, etc.

COM FUNCIONA EL GRUP?DSC_0137

Hem dit abans que el grup està autogestionat, això implica que tots els socis han de col·laborar en la gestió del grup realitzant un treball. També existeix l’opció d’integrar-se al grup com a simpatitzant. Els simpatitzants NO han de realitzar cap treball ni col·laborar en la gestió del grup, però no tenen vot a les assemblees, ni tampoc poden gaudir de tots els descomptes aplicats als socis en les comandes.

És clar que sí  poden comprar a la web del grup com la resta, i realitzar comandes especials. Respecte als socis, el treball al grup pot fer-se de dues formes: bé a una de les comissions del grup o bé als torns rotatius de recepció-distribució de les comandes.

Si opta per fer un treball en comissions pot triar entre la comissió d’informàtica, la comissió de proveïdors i la comissió d’acollida-difusió, cadascuna amb les seues funcions.

Si el soci prefereix els torns rotatius de recepció-distribució li suposarà estar al local dues hores cada mes i mig aproximadament. Durant eixes dues hores es reben els productes que els proveïdors duen al local, se paga als proveïdors, se confeccionen les cistelles amb els productes encomanats per a cada soci o simpatitzant i es recullen les aportacions en efectiu al moneder per a les compres de les següents setmanes. És important açò últim, perquè quasi totes les compres que fem al grup són per prepagament, és a dir, per a poder fer comanda a la web abans hem d’haver ingressat suficients diners al moneder, bé en efectiu al local el dijous quan es recull la comanda,  o bé per transferència al compte corrent que el grup té obert a una Banca Ètica.

1ªrecepció verdures 01-02-2013 219Per als més despistats que no se’n recorden de fer ingressos al moneder quan cal, també existeix l’opció (només per als socis) de poder fer compra fins 15 Euros en negatiu, amb la condició d’ingressar al moneder eixe import abans d’una setmana.

Per a formar part del grup com a simpatitzant cal aportar les dades de contacte i una quota d’entrada de 5 €. Després el simpatitzant rebrà un nom d’usuari i una contrasenya per a poder fer les comandes a la botiga-web del grup.

Per a ingressar com a soci, a més de les dades personals i la quota de 5 euros, cal aportar un aval de treball de 15 €. Qué és això de l’aval de treball? L’aval és com una garantia que cada soci es responsabilitza del treball que ha de fer per al grup. En el cas  que un soci no realitze el seu treball quan toca sense haver avisat al coordinador corresponent, perd eixe aval de 15 € per les molèsties que ha produït als altres socis, en definitiva, per deixar-los penjats. També es perd l’aval si no s’ingressa al moneder el descobert generat per una comanda en negatiu abans d’una setmana. Els 15 € d’aval se recuperen si el soci decideix donar-se de baixa, sempre que haja complit amb les seues funcions dins del grup.
Les comandes les fem normalment a través de la botiga virtual del grup, http://grupeco.org que s’obri el diumenge a la nit i es tanca el dimarts a la nit. Les comandes extraordinàries les fem a través de fulls de càlcul que enviem per e-mail. Després es recull la comanda al local el dijous per la vesprada, de 6 i mitja a 7 i mitja aprox. El local és una cotxera cedida per una de les sòcies, situada al carrer Sant Pau,3 de Nules. Si et resulta impossible recollir la comanda, també hi ha possibilitat de demanar la entrega a domicili de la compra (el servei és gratuït si es gasta fins 2 vegades a l’any) NO existeix cap obligació de fer comanda cada setmana, cadascú pot fer comanda quan vulga sempre que respecte el compromís de compra mínima fixat en una compra mensual per als socis i una compra trimestral per als simpatitzants.
Actualment gaudim de verdures ecològiques de temporada de 3 príndexoductors de la comarca, diferents varietats de pa i pastes ecològics, farines, olis, llegums, fruita, sucs, pasta, ous ecològics, carns vegetals, embotits, llets vegetals, etc…També hi ha periòdicament comandes d’altres productes com iogur, formatges, productes de neteja, cosmètica, complements dietètics, mels, caramels, etc. Poc a poc, la nostra comissió de proveïdors va contactant amb productors i distribuïdors ecològics de tot el país, però sobretot de la zona per a poder gaudir d’una varietat major de productes.

Ara en la primavera de 2016, presentarem oficialment l’Associació al nostre poble en unes Jornades sobre Alimentació i salut pública que organitzarà la Regidoria de Serveis  Socials i Sanitat. Us mantindrem informats.

Si esteu interessats en contactar amb Grupeco o voleu més informació, podeu entrar a la nostra web d’informació: http://grupeco.org També podeu visitar-nos qualsevol dijous, estarem feliços de conéixer-vos i aclarir-vos qualsevol dubte.

Acte a la Vilavella contra la violència de gènere.

.

25 de Novembre: Dia contra la violència de gènere o  masclista

descarga (1)Ja s’ha convertit en una rutina informativa el que aparega en la televisió notícies sobre la mort de dones a mans de la seua parella o ex-parella. Amb relativa freqüència s’anuncia la mort d’alguna dona per aquest motiu, assolint unes dades que assenyalen que ens trobem davant d’un greu problema social. A Espanya anualment són assassinades unes 80 dones; en els últims deu anys han mort ja més de 800 dones. Segons els registres delictius amb resultat de mort, una dona té nou vegades més possibilitats de morir assassinada per la seua parella o ex-parella que per un desconegut. Tot un fenomen violent que ha de provocar indignació i mobilització en la seua contra en qualsevol societat que se senta civilitzada, com sí que passa amb altres tipus de violència.

Aquest tipus d’agressions es coneixen com a violència de gènere o violència masclista ja que tenen com a protagonista agressor l’home i com a víctima agredida  la dona i és la punta visible d’un entramat psicològic i social que reflecteix el poder i domini masculí sobre el femení, hereu d’una societat patriarcal, i és manifesta en una diversitat de tipus de violència, no sols física,  sino també psicològica, sexual, econòmica i social.

Els seus fonaments els trobem en l’estructura mental i social del patriarcat on l’home era, i en cert nivells encara ho és, el centre i poder de tota l’organització social, política, religiosa,  familiar, i matrimonial, essent la dona subalterna, i que en trobar-se des de sempre omnipresent, es viu per les persones com a naturalitzat.images

La nostra vida quotidiana, sobretot en l’àmbit domèstic, observem amb tota claredat papers i funcions diferents atribuïts a l’home i a la dona, que manifesten una jerarquia i privilegis masculins. I si donem una ullada a altres cultures i religions observem el rol de submissió en que ha de viure la dona, també agressions al seu cos per motius religiosos.

Actualment la condició femenina, sobretot en la nostra cultura i societat,  ha iniciat un camí irreversible cap a nivells de més igualtat entre homes i dones, avançant en el camp social, polític, professional.  Però en l’àmbit relacional i afectiu s’observa en molts casos situacions de maltractaments psicològics, com insults i menyspreu, que provoquen unes relaciones de parella humiliants i en les quals alguns homes no toleren perdre el control i domini sobre la dona quan aquesta decideix una separació, arribant a l’agressió física.

images (1)Tradicionalment  molts homes, per la seua condició masculina, han tingut la convicció i el sentiment de propietat sobre la dona, essent incapaços de fer  front o superar el fet que ella puga fer altra vida sense ell; és així que pren com recurs l’amenaça i agressió, signes precisament de la seua debilitat mental.

Aquest problema requereix un ventall d’intervencions multidisciplinars: polítiques, socials, culturals, legals, però sobretot educatives amb l’objectiu d’organitzar una societat més igualitària, en el cas que ens ocupa,  igualtat de gènere, sobrepassant la societat fonamentada en el masclisme.

20151125_184247

Acte en la Casa de la Cultura “Manuel Vicent” del “Dia Contra la Violència de Gènere”

És per això que pren sentit que commemoracions com la del dia contra la violència de Gènere se institucionalitzen, elegint el 25 de Novembre per a tal menester. Celebrem que el nostre ajuntament ha tingut a bé incorporar-se a aquesta commemoració amb una xerrada impartida per la doctora Vita Arrufat especialista en salut de la dona, un acte  amb molta assistència.

Amb  un objectiu educatiu, l’AdVV amb la col·laboració de la Regidoria de Salut i Serveis Social, ha decidit organitzar un curs-taller sobre la matèria que portarà com a títol “Construcció social del gènere i prevenció de la violència masclista en la parella” i que serà impartit pel qui subscriu aquest article.

Joan Badenes

8ª Marxa contra el càncer

IMG_5639

Amb les Marxes contra el Càncer que des de fa vuit anys s’organitzen en la Vilavella queda de manifest la forta sensibilitat que el poble  sent cap a aquesta malaltia i la solidaritat per les persones afectades. Any darrere any centenars de vilavellers eixen al carrer vestits amb una samarreta del mateix color expressant d’aquesta manera les ganes de col·laborar en la lluita contra aquesta  malaltia,  i també amb la finalitat de arreplegar fons econòmics per a l’AECC.

El 18 d’octubre s’ha celebrat la vuitena edició amb una participació de més de 1.000 persones; majors, joves i xiquets han participat en aquesta filera colorista, enguany era de color taronja, en la que s’han venut 1.200 samarretes amb un preu minin de cinc euros cadascuna. El tipus de càncer recorda’t era la leucemia. Una resposta sorprenent, ja que indica que una tercera part de la població, el 30% , ha participat. Tot un èxit que reflexa la preocupació per aquesta malaltia i la voluntat d’ajudar per a que els descobriments mèdics avancen cap assolir els medicaments que la curen o pal·lien els seus efectes. Els diners recaptats van destinats a la seu central de l’AECC i van adreçats a la investigació mèdica, quedant-se una part en el poble per a ajudar als malalts en el seu tractament i a organitzar activitats destinades a contribuir a millorar la seua qualitat de vida, com són els tallers relaxació i de raiki.

Un nou acte col.lectiu que manifesta  la solidaritat i bonhomia de la Vilavella.

IMG_5636

IMG_5617

IMG_5619

IMG_5641

IMG_5642AdVV

FOTOGRAFIES DE JOAN A. VICENT RECATALÀ

Estem millor que mai?

“…cómo a nuestro parescer,
cualquier tiempo passado
fue mejor”
Jorge Manrique (¿1440?-1479)

Coplas por la muerte de su padre

img367No discutirem si la coneguda afirmació de Jorge Manrique era i continua essent un tòpic; supose que cadascú tindrà una percepció diferent de la seua vida passada i present. Però sobre alguns aspectes del col·lectiu social hi ha fets reals que no poden contradir-se, com ara la millora en l’esperança de viure més i millor, si ho comparem amb la situació d’un passat més o menys llunyà. Ara que som als dies que recordem els morts, podríem dir alguna cosa respecte a epidèmies i d’altres malalties infeccioses del passat que, sortosament, s’han esborrat del record general.

En un article de Nel·lo Navarro s’esmentava una noticia del periòdic “El siglo pasado”, de 23-7-1885, referida a l’epidèmia de còlera de dit any a La Vilavella, produïda per la contaminació de l’aigua i els aliments. Diu que al nostre poble, el Dr. José Lodroño va tractar 219 malalts amb “sesquicloruro de hierro” i que la mortalitat dels afectats era del 75%. Efectivament, l’Arxiu Parroquial registra en aquest any 182 difunts, dels que 105 van morir de còlera. Si pensem que La Vilavella tenia aleshores al voltant de 2.000 habitants, la taxa bruta de mortalitat de l’any 1885 va ultrapassar el 90 per mil, quant als nostres dies no passem del 10 per mil.

Això ho sabem perquè, des de finals del segle XVIII, als registres parroquials de soterrars es feia constar el nom del difunt, sexe, edat a partir dels set o huit anys (els menors s’inscrivien sota la denominació de párvulos), i la causa de la mort.

En efecte, a primeries de juny de 1885 la causa de la mort apareix esmentada encara com “enfermedad sospechosa”, però de seguida va ser evident que es tractava de “cólera morbo”, i així consta durant tot l’estiu que va durar l’epidèmia. El màxim de defuncions es va produir entre el 15 de juny i el 10 de juliol, amb dies en que s’arribava als 15 soterraments. Aquesta va ser la darrera epidèmia de còlera que va afectar a tota Espanya, una catàstrofe de la que fa no més 130 anys, unes quatre generacions: els besavis o, fins i tot, els avis de la gent gran del poble n’eren coetanis.

Encara que la mortalitat extraordinària per epidèmies va desaparéixer, les poblacions seguien sotmeses a greus malalties infeccioses que produïen una mortalitat ordinària altíssima, especialment en les criatures. Per exemple, al primers anys del XIX, les mitjanes de defuncions anuals d’uns i altres són aquestes:

Millorquemai

A les darreres dècades del segle XIX, canvia aquesta distribució i mai més es tornarà a produir una mortalitat dels xiquets superior a la dels adults. Per exemple, entre 1870-80, la mitja anual va ser de 45 adults i 20 xiquets, es a dir, un total de 65 defuncions. Comparem amb les 182 de l’any del còlera. De tota manera, malgrat la millora, encara es tracta d’una mortalitat fluctuant, és a dir, alguns anys les malalties infeccioses, com ara el tifus, la diftèria, el kala-azar infantil (leishmaniosi), etc., castigaven cruelment els menors. L’any següent al còlera, 1886, van morir 36 infants, la majoria a causa de la pallola, una malaltia que tots patien, però que aquell any va ser especialment punyent.

Per últim, encara s’enregistra una greu epidèmia: el grip dels anys 1918-20 anomenat “la cucaracha“, molt més coneguda per referències, ja que els més vells del poble eren aleshores xiquets menuts. Sens dubte va incidir en l’augment de les defuncions: 77, 64 i 73 en aquests tres anys, quan la mitjana es situava al voltant dels 50 en aquells moments. Gràcies a les millores higièniques i mèdiques han desaparegut les mortaldats extraordinàries. Ara tenim altres taxes de mortalitat que, curiosament, van augmentant per diferents causes, com ara l’envelliment de la població.

D’aixó en parlarem un altre dia, però ja podem afirmar que, pel que fa a la mort, estem millor que mai.

Article elaborat per Concepción Domingo.