Mòbils, Centres Educatius i Congrès dels Diputats

          Vaja tres termes que semblen tan allunyats l’un de l’altre, i com estan més a prop dels que sembla, perquè si comencem parlant de mòbils, no seré jo qui vaja a criticar-los, val a dir que totes les coses són bones amb mesura.

            Però, al nostre país, som diferents (o més diferents) a la resta del món, així, nosaltres som  un dels països europeus que fem més ús del mòbil. Sí, així és. Nosaltres som una societat molt impulsiva, en la que hi ha pocs tons grisos i en el que fa referència al mòbil hem passat, com si fórem un cotxe de gran cilindrada, de zero a cent amb un parell de segons.

            Els joves han sucumbit als encanteris que proporciona aquest aparell, s’han capbussat en el seu ús i s’han deixat atrapar per la seua màgia. Aquest aparell porta a l’interior dels seus budells, una integració total d’elements, anomenats aplicacions, que permeten xatejar, compartir elements multimèdia i interactuar, en temps real, amb persones de tot arreu, estar assabentats de tot el que passa en cada moment i, a més a més, parlar per telèfon (quina obvietat). Aleshores, qui no desitjaria tindre un aparells amb totes aquestes prestacions?

            Però, dit això, (diuen que quan apareix la conjunció però en una frase tot el que s’ha dit abans queda negat) cal fer una sèrie de consideracions: la primera és que la dependència, quasi sempre, acaba sent dolenta, en segon lloc, val a dir, que aquest problema ja no afecta sols als joves, sinó que és un problema de totes les edats i per últim que no hi educació (bona o dolenta) respecte del seu ús.

  Als instituts de secundària els telèfons mòbils estan prohibits en les aules (encara que hi ha alguns experts que aposten pel seu ús com a eina de suport, almenys jo, no ho acabe de vore). Els professors ens esforcem per a que els alumnes ens presten atenció durant les nostres explicacions i no estiguen pendents del tremolor de la cuixa degut a alguna trucada o algun missatge. Lluitem amb molts pares per a que controlen el temps que passen en les xarxes socials, dels deus perills i de la seua addicció. De les hores de son que perden quan, de nit, estan en vela connectats a la xarxa i com afecta aquesta situació al seu rendiment. Però tota aquesta educació se’n va en orris si per part de les institucions o dels personatges que tenen influència en els nostres joves no es dona exemple.

            I ací és on entra la tercera pota del títol. Les institucions no li fan cap favor a la societat si són ells, els primers, que no regulen l’ús de les xarxes socials. Així, podem vore com des del Congrés dels Diputats es juga al Candy Crush o al Tetris, com, davant de la compareixença d’algun  portaveu, alguns diputats estan amb el mòbil retransmetent tot el que es diu, es comenta o es critica. Em sembla molt bé la difusió que es fa amb temps reial de tot el que passa allí dins però, pense, que aquesta manca d’atenció cap a l’orador és la mateixa que la que es produeix en les aules o quan davant d’una conversa una de les persones està pendent del mòbil mentre l’altra intenta parlar amb ella.

Article elaborat per Sebastià Roglà.

Anuncis

Classes de Valencià a la Vilavella

Curs 2016/2017

Per tercer any consecutiu, iniciem novament les classes de valencià  per a tothom del poble que vulga assistir.

Tots els dilluns de 18:00 a 19:00 hores a la casa de la cultura Manuel Vicent, 2n pis.

La iniciativa fou demandada per les mestresses de casa de la nostra població i a nivell intern. L’any següent s’incorporaren alguns homes de la Vilavella i avui podem dir que a l’associació de mestresses de casa de la nostra població no els semblaria malament que es poguera afegir qualsevulla altra veïna o veí que s’estime la nostra llengua.

Així que ja ho sabeu: animeu-vos si entre vosaltres hi ha alguna persona que pot considerar l’oferta.

  • Ens ho passem d’allò més bé.
  • Trenquem la rutina casolana diària.
  • Llegim en la nostra llengua.
  • L’aprenem i l’estimem.
  • Comentem anècdotes de la nostra vida quotidiana i, també, per què no? fem petites festes per tal de variar la dinàmica de l’aula.

Es tracta de valorar-nos com a persones que formem un poble. Es tracta de salvaguardar el tresor en què hem aprés el nostre món en què vivim: el valencià.

T’animes? Trenca la rutina,

No hi ha llengües de primera categoria i llengües de segona: qui afirma això és un vertader ignorant. I la ignorància cal combatre-la amb el coneixement i el gaudi d’allò que som en llibertat. I escolta, no cal pagar ni un cèntim. Tan sols necessitem la teua atenció i bona voluntat.

Anima’t.

Que ningú et diga com has de parlar!

Sigues tu mateix!

Perquè ja saps, qui perd els origens, perd la seua identitat.

Estima allò que parles, vius i dius

A l’ombra del temps, de Sebastià Carratalà

Fotografia Ulisses Ortiz

Estimats veïns de la Vilavella, tinc el gust de convidar-vos a la presentació del llibre del nostre veí Sebastià Carratalà, titulat,  A l’ombra del temps.

L’acte es realitzarà aquest divendres dia 6 d’octubre de 2017 a les 19:30, com inici de les festes per commemorar el 9 d’octubre que l’ajuntament ha tingut a bé celebrar per festejar la nostra identitat com a poble valencià autònom, lliure i adult.

Aquest esdeveniment promogut per l’Associació de veïns del poble i on ha col·laborat l’Ajuntament vol apropar-nos la vàlua de la nostra gent que camina silenciosa per tot arreu, però que amb el seu treball ens honora.

El lloc serà al saló d’actes de la Casa de la cultura Manuel Vicent, Biblioteca municipal, primer pis.

Sebastià ens farà tres cèntims de com l’art reflecteix l’esperit d’un poble que batega.  Més que ser fidel a l’original, allò que potser més ens interessa és com l’obra de l’artista reflecteix emocions i sentiments que ultrapassen un moment determinat i per la qual cosa arriba a tots els humans al llarg dels temps.

Pruna llibres

Al llibre de Sebastià  A l’ombra del temps es couen històries força interessants, resultat d’una fantàstica mise en scène, d’un treball lingüístic laboriós i de cisellat puríssim, que en l’estricta solitud ha donat cos; Sebastià, en diferents entrades del llibre i  com si foren escultures, ha volgut compartir amb nosaltres la bellesa de la nostra llengua i del món oblidat dels  artistes que dignifiquen la nostra HUMANITAT.

Gràcies a Pruna llibres, disposem a l’abast un clàssic de l’estètica.

Sebastià Carratalà és membre del Pont, Cooperativa de lletres, una associació que recull tots els artistes i escriptors de la comarca de la Plana de Castelló.

 


 

US ESPEREM.

RECORDA-HO, ETS A CASA TEUA.

OBRE LA PORTA, T’ESPERA LA BELLESA.