Adolescència i alcohol

Tractar  sobre el consum de drogues  resulta necessari,  encara que descriure els aspectes contradictoris d’una societat provoca incomoditat i per tant s’evita parlar-ne més enllà dels especialistes. L’actitud d’ignorar un problema pot resultar comprensible ja que, individualment o col·lectiva, molesta fer visibles els aspectes negatius o criticables que tenim.

Resulta peremptori i inexcusable afrontar el consum de drogues entre els nostres adolescents, perquè si no ho fem ni observem críticament  els  motius causants i mantenidors, no sabrem quines solucions es poden desenvolupar per a reduir-lo, si així ho preferim. D’aquesta forma el fenomen avança, amb el seu impacte destructiu, tant a nivell individual com social.

Cal ser conscients del consum de drogues entre els nostre joves ja que ha esdevingut un problema de gran magnitud per la seua extensió i perquè condiciona negativament la seua vida futura. Per tal motiu es fa urgent els seu abordatge per a  desenvolupar mesures preventives, i en el primer nivell de responsabilitat, com tractarem  després, radicaria l’actitud i el tipus d’educació en valors que transmet la família.

Una forma de constatar el consum de drogues entre la joventut seria acudir a les dades dels estudis sobre aquest fenomen que realitzen les institucions públiques, tant a nivell estatal con autonòmic. En elles es quantifica, amb percentatges, el que s’observa en la realitat diària, en festes, casals, concentracions de “botellons”, etc: les drogues formen part de la quotidianitat de molts dels nostres joves.

Segons els estudis de la Conselleria de Sanitat, que concorden amb les del Ministeri de Sanitat,  les drogues més consumides pels adolescents entre 14-18 anys, per ordre de consum, són les següents: alcohol, tabac, cannabis , hipnosedants, cocaïna  èxtasis.

El nivell i intensitat del consum varia, des del moderat i ocasional al més intens, fins arribar al que pot convertir-se en crònic, en drogodependència. Però les dades de consum esporàdic o continu són preocupants: un 80%  d’adolescents indica que ha consumit alcohol, 35 % tabac, 25 % cannabis, 11 % hipnosedants i 5 % cocaïna; dades que manifesten que adolescència i drogues comencen a anar junts. Un fracàs social i educatiu.

CONSUM D’ALCOHOL. EL FENÒMEN DELS “BOTELLONS”

Per la seua extensió i normalització el consum d’alcohol esdevé el més preocupant. Els indicadors, així com la simple observació, manifesten que és la droga més consumida pel jovent. Aquestes dades estadístiques es poden extrapolar a la realitat concreta del nostre poble, doncs l’expansió dels costums festers i els hàbits de consum no ens fa ser diferents a la resta de la població valenciana i espanyola.

Als 14 anys un 60% ja ha consumit alcohol,  als 16 anys arriba a un 85 %. L’ edat mitjana d’inici se situa als 15 anys, i l’edat d’iniciació va baixant, tot i que està prohibida la seua venda als menors. Cada vegada és més freqüent veure borratxeres entre els adolescents, així com també es donen casos de coma etílic; recordem que l’any passat van morir dues adolescents de 13 anys per aquest motiu.

Beure alcohol i emborratxar-se s’ha convertit en un objectiu a experimentar entre els adolescents, convertint-se en un comportament ritual iniciàtic. El seu efecte inicial desinhibidor facilita la ingesta. ¿Com no traure a debat el fenomen dels “botellons” com a oci i relacions entre joves i  adolescents? En ells, el seu consum i borratxera és massiu,  associats també a brutícia i  incivisme: vomiteres, vessaments, deixalles, botelles, pixarrades “in situ”…. un resultat lamentable i gens edificant.

Els patrons de consum en menors es deu a una diversitat de factors: família, amics -la pressió del grup, dels iguals, té molta força -, les normes culturals, els mass-media, etc. Com a societat ens consta veure l’alcohol com una droga posat que el seu consum està normalitzat i naturalitzat des dels seu inicis; Baco, el déu del vi, ja era adorat en les saturnals  romanes,  el vi  està present en rituals religiosos, i les cançons de la nostra cultura popular lloen els efectes etílics: “no en volem cap que no estiga borratxo…. “, “posa vi, posa vi, posa vi, el beurem…” etc.

El problema no és el seu consum moderat en gastronomia i oci, el perill està en fer-ho de forma abusiva i a una edat cada vegada més tendra. Les conseqüències de tot plegat són ben paleses i clares: afecten greument  el seu desenvolupament físic i mental, pot provocar també el perill de la dependència, de la caiguda en l’ alcoholisme.

El primer factor que explica el consum d’alcohol entre els joves és per tant l’alta tolerància social,  fet que no passa tant amb la resta de drogues. Forma part de la nostra vida diària en festes, oci, o gastronomia. Les últimes generacions s’han socialitzat en el seu consum omnipresent. Els joves han vist i veuen a pares i adults en casals, festes, esdeveniments, inclús esportius,  amb el gotet en la ma, bevent “cubates”, gran quantitat de cerveses, i tot tipus de licors. Un principi de l’educació indica que els xiquets imiten el comportament dels adults.

Eixa naturalitat explica, a la vegada, que els pares accepten amb normalitat i tolerància el consum d’alcohol dels fills als casals o en festes com la de la darrera edició del “mig any fester”, que ha provocat en el poble diferents concentracions de “botellons”.

Podem preguntar-nos:

Estem contents amb aquest  fenomen ?

Ens preocupa la salut i educació dels nostres fills adolescents ?

Estem educant en valors o ens deixem portar per la desídia ?

Som conscients que aquest problema pot afectar negativament a la seua salut, física i mental, al desenvolupament de la seua personalitat, així com en la seua educació ?

Els metges, psicòlegs, sociòlegs i educadors recomanen la prevenció: educar al si de la família, essent els pares uns referents en valors i bones pràctiques,  també des de l’escola i instituts, sense oblidar la responsabilitat de les institucions públiques més properes com els ajuntaments, que haurien d’estimular i aplicar polítiques alternatives d’oci, esport i lleure que no faciliten la proliferació dels “botellons”. En definitiva, els adults tenim la resposta: o eduquem en valors de vida saludable, civisme i relacions socials fonamentades en el respecte, o açò se’ns va de les mans. Tots hi som responsables, tots eduquem.

JOAN BADENES

LES ENIGMÀTIQUES ENES PALATALS DE LA SERRALADA D’ ESPADÀ

A través del present escrit es pretén donar a conéixer unes gravacions realitzades en roca en alguns dels cims més prominents de la serralada Espadà. També aprofitar la difusió del medi, per a convidar a qui siga coneixedor d’alguna dada, o puga aportar algun detall interessant que potser podrà tindre relació amb el tema, que ho compartisca i així disposar tots de la dita informació. Gràcies.

Va ser al voltant de 1990 quan vaig descobrir gravada en una roca una espectacular i majestuosa una ena palatal en la zona del Pic de Font de Cabres. M’havia detingut un moment a recuperar-me de l’esgotadora carrera que estava realitzant, quan em vaig adonar de la inusual gravació. Una perfecta ena palatal havia sigut plasmada en el dur llenç. D’una grandària d’uns 20×20 cmts i perfectament definida romania la lletra, allí impertèrrita i sense res que la intimidara. No li vaig fer més cas. Continuava corrent mentres la coneguda i simbòlica ena palatal va quedar oblidada completament fins que a causa de la casualitat, diversos anys després va emergir des del fons de la meua memòria, reclamant i exigint una atenció que en el seu moment no li vaig prestar.

Aproximadament vint anys més tard, vaig realitzar un altre singular descobriment. Havia passat ja molt de temps i aquesta vegada caminava en compte de córrer. M’havia detingut a descansar un moment al cim de Mondragón i mentres contemplava l’enorme i aborronadora cicatriu infligida a la maragda plana per la civilització i batejada com CV-10, em vaig trobar a l’abaixar la mirada, amb una altra ena palatal. Em va intrigar prou, trobar una ena palatal idèntica a la que ja coneixia i que en eixe mateix instant va sorgir des del més recòndit de la meua ment reclamant atenció. Va aparéixer ràpida en la meua ment la lletra situada en el Pic de Font de Cabres i descoberta feia ja molts anys. En un principi, em vaig preguntar si estaria confós sobre el lloc on havia trobat la ena palatal, però prompte vaig recordar que l’emplaçament no era el mateix, perquè ara em trobava al cim de Mondragón i no a Font de Cabres.  La roca tampoc era la mateixa, a Font de Cabres, la ena havia sigut gravada sobre aquell bru rogenc llenç del roig i en aquesta ocasió el suport triat era l’inconfusible grisenc de la roca calcària. Contemplant el  Pic de Font de Cabres des de Mondragón que era on estava, vaig pensar que tal vegada en una altre cim haguera alguna ena més gravada.  Mentalment, vaig observar que traçant una recta sobre el mapa de manera que unira els dos punts on estaven les dos enes palatals ja conegudes, i allargant esta línia imaginària, s’arribava fins al cim de la muntanya coneguda com a Pipa. Vaig pensar que com no hi ha dos sense tres, tal vegada allí, en aquell lloc,  haguera una altra ena més.

En els pròxims dies vaig ascendir a Pipa i sorprenentment, allí també la vaig trobar gravada en la roca. Moltes eren les preguntes que acudien a la meua ment, ja que trobar-la tres vegades en un espai relativament pròxim no podia ser casualitat. Qui havia realitzat les dites gravacions? I  Per què?

Al cim de Pipa i mentres contemplava les esmolades dents de la serralada, vaig pensar que tal vegada en altres indrets també es podria trobar aquesta gravació. Com sovint  eixia per la serra, vaig decidir que aprofitaria per a fixar-me als cims que en un futur visitaria  i així comprovar que no haguera cap ena més. Durant els tres anys següents, el resultat  va ser satisfactori, ja que vaig trobar comptant les mencionades, un total de set enes més.

Les set enes palatals, són majúscules i totes presenten la mateixa grafia i més o menys la mateixa grandària, la tècnica utilitzada per a desgastar la roca formant la lletra, aparentment, és la mateixa. Pareix que s’ha utilitzat algun sistema de fregament, ja que no hi ha cap senyal que evidencie l’ús d’alguna ferramenta. No s’observen; angles ni solcs definits ni cap tipus de mossa que delate la utilització d’algun tipus de cisell o una altra ferramenta.

Sense tindre en compte el tapís emprat, ens trobem amb que totes les enes són iguals. Tant en grandària com el traç i la forma i totes es troben en cims o llocs estratègics. Això ens conduïx a deduir que ha sigut una mateixa persona la que ha realitzat tan ardu i laboriós treball.

Les zones en què s’han trobat són: Pic de Font de Cabres, Mondragón, Pipa, Castro, Espadà, Nevera i Puntal. Cal assenyalar, que vaig visitar molts més cims de la serralada sense trobar-ne cap més.

Durant els tres anys en què vaig descobrir quasi totes les lletres, vaig realitzar diverses indagacions per a conéixer a què obeïen eixes  enigmàtiques gravacions en roca en molts dels importants i elevats cims de la serralada. Vaig preguntar indiscriminadament a tot tipus de persones, (muntanyencs, caçadors, pastors,  habitants dels pobles, etc) i ningú coneixia ni tan sols una sola de les enes mencionades. Evidentment tampoc podien donar resposta a cap pregunta formulada respecte d’això.

Vaig consultar diverses fonts; Exèrcit, Institut Cartogràfic, unes quantes Conselleries (tal vegada hi havia alguna relació amb mines, cadastre..) i un llarg etc de possibilitats que se’m van ocórrer per a obtindre respostes. Entre elles, com no, navegar incansablement en internet, però sense arribar a bon port. En la xarxa tampoc vaig trobar res que poguera donar llum sobre el tema en qüestió.

Els principals fets històrics de la serralada tampoc no van aportar cap pista al desafiador misteri que les enes palatals plantejaven. Ni l’ocupació humana de bona part de la serra, ni les incursions de les quadrilles de bandolers a finals del segle XIX entre altres, pareixien tindre cap relació amb les gravacions de la lletra.

També vaig pensar en diverses possibilitats un poc menys ortodoxes. Potser algun tros de cosmovisió havia sigut reflectit de manera que des de les altures es poguera distingir alguna constel·lació desconeguda?, algun coneixement esotèric es tancava en la gravació i/o situació de les enes trobades?. L’esperat fracàs en aquests casos no em va sorprendre.

Una de les possibilitats factibles que crec que podria ser viable és que les dites gravacions fóren realitzades durant la guerra civil. Més concretament per algú de l’exèrcit republicà. Això és degut al fet que a tot arreu on s’ha trobat una ena palatal, van estar ocupats durant llarg temps per l’exèrcit republicà. En canvi molts dels cims on es troba una ena palatal gravada, no van ser calcigades per l’exèrcit franquista fins finalitzada la contesa. Acabada aquesta, és prou impensable que algú es dedicara a realitzar les dites gravacions, perquè l’esforç i el temps invertit en això és evident.

En conclusió, actualment les preguntes són les mateixes i les respostes de moment també. Passats ja molts anys, em continuen intrigant les gravacions mencionades i em continue preguntant;  Qui va realitzar les dites gravacions i amb quin objectiu?, Com es van realitzar?, Quan?,  Per què eixa lletra i no una altra o altres diferents?,  Queden més enes per descobrir?, Existiran enes gravades en altres serralades, tal vegada per proximitat; La Calderona?, Amaguen les enes algun missatge encriptat que encara no coneixem?. Estarà viu el desconegut autor?. Preguntes aquestes i moltes més que malauradament romanen sense resposta.

Perquè no es perdera la informació, la vaig plasmar en una espècie d’esborrany on conte les meues vivències descobrint les dites enes i a més, ara per mitjà d’aquest apunt, que com ja es va assenyalar al principi, pretén donar a conéixer les lletres que maliciosament, acaricien el cel de la serra i romanen allí sagaçment ubicades,  tal vegada amb l’esperança que algú aporte llum a tan enigmàtiques gravacions i es desentranye l’inexplicable jeroglífic que burlanerament ens presenten aquestes lletres de la serralada d’Espadà.

Article i fotografies: ESTANISLAO LENGUA