CONFERÈNCIA: Què ha passat en aquesta campanya de la taronja?

JOSEP RAMON URBAN  donarà un conferència en la Casa de la Cultura de la Vilavella:  PRESENT I FUTUR DE LA TARONJA. ANÀLISI DE LA CAMPANYA ACTUAL, en la qual col·laboren la Regidoria d’Agricultura, el Consell Agrari Local i la nostra Associació de Veïns.

Urban a banda de ser agricultor,  pertanyent a l’executiva de la UNIÓ DE LLAURADORS DEL P.V. presenta un ample curriculum que li fa ser tota una autoritat sobre la taronja al nostre país i un gran coneixedor dels problemes de la seua producció i comercialització  a nivell europeu.

Una conferència necessària per tal que els agricultors de la Vilavella tinguen la informació, tant la tècnica com la de les decisions polítiques, per a que coneguen amb amplitud els problemes que li afecten i que poden influir en el tancament de les seues produccions si no es posa remei.img-20170116-wa0004

 

Josep Ramon Urban ens fa un breu resum del contingut de la conferència, ineludible per a tindre informació important a l’hora de prendre decisions futures sobre la venda de les nostres taronges.

Enguany la campanya citrícola tenia unes previsions amb uns resultats econòmics satisfactoris per a totes les persones que intervingueren en la cadena – des de la producció, recol·lecció, manipulació i sector comercial- i tot això malgrat que patíem una sequera important des de fa ja tres anys.

La qualitat dels fruits era l’adequat. Els llauradors/productors teníem prou il·lusió perquè la temporada passada finalitzà amb esperança envers la d’enguany. Podia ser millor.

A la fi, entre la desídia d’un tractat dolent amb  Àfrica del Sud  que ha repercutit en nosaltres molt negativament, a banda d’unes condicions meteorològiques adverses (granissol, pluges) en algunes zones, la campanya per als xicotets agricultors de la comarca ha sigut un desastre.

img-20161224-wa0022Les darreres pluges,  tot i que són necessàries per a la vida, han vingut en una època que a les nostres mandarines i clementines no els feia cap falta. Això conjuntament amb una pujada de temperatures han provocat el pixat i una gran part de les collites s’ha fet malbé.

A més, ha estat condicionat greument el tractat amb Sud-Àfrica del qual cal fer un comentari:
– S’ha fet sense contar amb el sector de la producció per tal de signar-lo i amb uns representants polítics no adequats per a defendre els interessos de la nostra agricultura, sinó més aviat defendre als empresaris que tenen capacitat per importar els fruits d’aquells països, sense comptabilitzar el mal que aquestes decisions  comportaven per al nostre sector productor.

Per això mateix des del Sindicat  Unió de Llauradors començaren a denunciar que aquesta mesura no beneficiaria la nostra producció i això és el que finalment ha ocorregut.

Així doncs, espere que els nostres polítics de proximitat prenguen nota i ho comuniquen a les elits perquè consideren el sector al nostre país i es revisen aquests tractats que ens perjudiquen i molt.

 

JOSEP RAMON URBAN

Anuncis

La pell fina

djangoQuan érem menuts, els dissabtes, ens asseiem davant la televisió, en blanc i negre, per contemplar als pistolers de l’oest americà fer ús de la munició de manera indiscriminada contra tot el que venia bé. Nosaltres amb un got de malta i un tros de coca, anomenada «de boda», observàvem aquells actors que sempre resultaven triomfadors en qualsevol duel.

            En aquelles pel·lícules de mitat vesprada, davant d’un possible enemic, no es preguntava mai. Hi havia una llei no escrita que deia que abans es disparava i després es preguntava. Ara, sembla que hem tornat al llunyà oest i, encara que les bales no ixen des d’un revòlver, fan el mateix efecte que abans (o pitjor).

            Les xarxes són com una gran pistola des de la qual es disparen armes més mortíferes que les dels dissabtes de vesprada, així tothom que té accés a un teclat i una xarxa pot fer molt més mal que abans.

            On ha quedat aquell mite sobre el botó del que disposaven els americans i els russos per disparar en qualsevol moment i fer esclatar mig món? Aquest ha quedat substituït per un teclat  i una xarxa.

            On vull arribar amb tot això? Doncs bé, en l’actualitat tothom té dret a opinar, a embolicar, a criticar i a exigir. Ningú, comprova. Ningú pensa. I a ningú li importen les conseqüències que la pulsació d’un botó virtual pot originar. En fi tothom pot disparar, en qualsevol moment, sense necessitat de preguntar.

           farenheit-2 D’aquesta manera, ens permetem el luxe de donar la nostra opinió sense contrastar moltes de les manifestacions que es fan. Moltes vegades compartim comentaris o entrem en discussions de les quals, una gran part, són interessades i en algunes d’elles, encara que no sabem de que es parla, ens deixem portar per on vol la majoria.

            Totes aquestes discussions han fet que s’haja produït una involució en la manera de pensar del col·lectiu. Ens hem tornat molt poc permissius, ens hem fet més radicals, més intolerants, però el més greu és que, també, estem perdent el sentit de l’humor.

            Hui en dia no es pot donar cap opinió diferent de la que pensa un col·lectiu  nombrós i influent, no podem criticar certs comportaments ni ideals, ni tampoc podem tindre un pensament diferent en segons quins llocs del país o del món. Perquè, quan un satèl·lit d’aquests que circulen per les xarxes, moltes vegades amb un pseudònim, diu que el sol és negre tothom ho acaba creient i defensant com si fóra quelcom i ens anara la vida.

            L’esperit crític està desapareixent, ja no queda sentit de l’humor, no es pot fer broma de segons quines coses, ens escandalitzem sense motiu, ens hem fet molt intolerants, no s’accepten les crítiques i la major part de les vegades en compte de mirar el cel, mirem el dit que l’assenyala. Tot és blanc o és negre. Els grisos han desaparegut.

            Per què, realment, qui sabia què havia passat amb els titellaires als quals havien acusat de terrorisme? Perquè tothom, policia i polítics inclosos, varen declarar que estaven fent apologia del terrorisme. I qui es va qüestionar el que varen dir alguns assistents? Ningú

    maria_frisa        L’escriptora Maria Frisa ha estat criticada i assetjada per un llibre escrit sobre l’educació del nostres fills. Doncs a partir d’una frase treta de context d’un llibre de 300 pàgines s’ha armat un gran enrenou. S’ha insultat a l’autora, s’ha recomanat que es cremen els seus llibres (Recordeu Farenheit 451?) i el més «graciós?» de tot és que el noranta-nou per cent dels que l’han criticada no s’han llegit el llibre.

            Un altre exemple el podríem trobar amb l’escriptor Pérez Andújar a qui se l’ha criticat pels seus treballs i els seus articles on qüestiona algunes posicions polítiques. Doncs els que no pensen com ell ja s’han encarregat d’orquestrar una campanya d’assetjament a través de les xarxes socials (com si de cop la llibertat d’expressió haguera desaparegut).

            Malauradament, la societat està entrant al joc dels qui controlen el món. Ells són els que dicten les normes a seguir. Ens diuen el que està bé i el que malament. No necessiten res més que un click a l’ordinador o que compartim alguna de les seues idees. Qui intenta qüestionar o defensar una mentida acaba engolit per la massa. I nosaltres disparem i després preguntem, mentre davant del monitor tenim recolzada la tassa de malta i encara queden molles de coca.

Article elaborat per Sebastià Roglà.

Resultat Eleccions Generals a la Vilavella, 2016.

Els resultats d’unes eleccions generals i autonòmiques són els que millor reflecteixen el perfil ideològic d’una societat, més que els resultats d’unes municipals on es presenten altres factors, a més dels ideològics, com la proximitat i personalitat de la persona alcaldable, relacions amb els veïns, gestió municipal, etc.

Analitzant les  eleccions generals de fa sis mesos i comparant-les amb eleccions anteriors del 2011 ja vàrem comentar que el bloc ideològic  hegemònic actualment a la Vilavella, sense cap mena de dubte, és la dreta, representada actualment pel  PP i CIUDADANOS.

Ha sigut una constant des de la Constitució democràtica de 1978, ja que així ho han elegits els vilavellers en cadascuna de les eleccions realitzades. Majoritàriament han sigut elegits els diferents partits  situats en el  camp ideològic de la dreta  i extrema dreta com UCD, AP, PDL, UV, o FN. Els partits representants del bloc d’esquerres han tingut una menor força electoral: PSOE, IU/EU, UPV i ara  amb la novetat de COMPROMÍS I PODEMOS.

Des de fa 40 anys els resultats electorals referits als camps ideològics dreta – esquerra, amb poques variacions percentuals,  es repeteixen constantment siguen les sigles que siguen. Eixa foto fixa va quedar revelada en les anterior eleccions generals de desembre de 2015, tal com ho explicàrem en l’anàlisi electoral , del qual, si és del vostre interès,  ací teniu l’ enllaç:

https://associaciodeveinslavilavella.wordpress.com/2015/12/23/resultats-eleccions-generals-2015/

I ara han quedat de nou expressats en els resultats de les eleccions del 26J amb molt poques variacions de vots i percentatges.

Resultats i gràfiques 26J:

Participació2016

Es repeteix novament  l’alta mobilització electoral amb una  participació del 84%, superior en 15 punts a la mitjana estatal, un 69 %.  La Vilavella sempre presenta una baixa abstenció, ara un 16 %, quan l’estatal és del 30%, la qual indica que som una societat altament polititzada, encara que no forme part, aparentment, de les converses i comentaris  quotidians entre els veïns.

TAULA COMPARATIVA DEL RESULTATS ELECTORALS

estad2016

NúmeroVots2016

Per descomptat, els resultats de Compromís inclouen  la suma de vots de Podemos i Esquerra Unida.

 

Percentatges

EvolucióVot

El PP amb 1.160 vots, el 53’4%, és de nou el partit més votat, obté aproximadament la meitat del vot escrutat, recuperant 64 vots respecte a les darreres eleccions. És el partit majoritari, però lluny de tindre l’hegemonia que mantenia en les eleccions del 2011 amb un 65 % del vot. Dins del camp de la dreta ara comparteix espai amb  CIUDADANOS,  que obté 266 vots, un 12’3 %,  que perd 32 vots respecte a les de desembre 2015.  En total aquests dos partits sumen 1.426 vots, un 65 % dels vots. El que abans era espai exclusiu del PP, ara queda compartit amb CIUDADANOS, com passa a la resta de l’estat.

A la Vilavella, l’espai de l’esquerra actualment també queda compartit entre dues forces polítiques. El partit majoritari és el PSOE que obté 455 vots, un 21%, 16 vots menys que en desembre. La novetat quantitativa la presenta la confluència  entre COMPROMÍS + PODEMOS + EU  que obté 227 vots, un 10’5 %, perd 57 vots respecte a les últimes eleccions, tenint en compte que EU anava a part. En total l’espai de l’esquerra obté a la Vilavella 682 vots, un 31 %.

En conclusió, com hem comentat en anteriors articles, a la Vilavella la dreta és hegemònica; actualment aconsegueix un  65% dels vots,  duplicant a l’esquerra que obté un 31%, tot i que des de les últimes eleccions del 2015 aquesta ha augmentat la seua presència electoral. S’ha fet més visible.

Taula i gràfics: Joan Recatalà

Text: Joan Badenes

 

Visites

Al respecte d’una notícia apareguda en la premsa sobre la visita del president iranià a Itàlia em pregunte, tal com ho fan els humans des de fa milions d’anys, que és l’Art. Per a Plató, l’art, en el millor dels casos, és una còpia ben feta de la còpia (el món cognoscible) de la veritat (el món intel·ligible, el de les idees). El binomi art/veritat es manté almenys fins el Renaixement: per Leonardo el millor art serà aquell que millor imita la realitat cognoscible i, fins i tot, que la millora.

images

L’estatua de Venus exhibida i tapada

Per als que no s’hagen assabentat el president iranià ha estat de visita a Itàlia però, abans d’arribar al país transalpí, la delegació iraniana va demanar que es cobriren les Venus nues i altres estàtues per respecte a la seva cultura, així com també van demanar un canvi en la «escenografia» de la sala dels Museus Capitolins. Sembla que no els agradava que aparegués l’enorme escultura eqüestre en bronze de Marc Aureli, la gran joia dels museus.

Marco Aureio jpg

Estatua eqüestre de Marc Aureli

No se si aquestes persones vingudes d’altres cultures tenen la mateixa opinió (queda clar que no) sobre que és art en la civilització occidental. No se si a les seues escoles s’explica que era el Renaixement, qui era Da Vinci o Miguel Angel, però el que si que se és que davant un radicalisme exacerbat per part d’alguns mandataris s’interpreta el món de l’art o de la cultura segons les opinions dels que exerceixen el poder.

Crec que hi ha molts prejudicis en el món. Cada dia que passa ens trobem amb més mostres d’intolerància en la societat. Les xarxes socials i la societat de consum ens ha fet més hermètics. No acceptem opinions diferents a les nostres. Sempre estem crispats i els debats no existeixen (sols existeix la discussió). Som una societat líquida.

No deuríem deixar-nos portar pels extremismes. Aquests governants tan radicals, amb l’excusa de les religions, busquen fer-se forts davant dels més febles. Però com podem permetre aquestes maneres d’acoquinar a tothom?. Perquè no ens rebel·lem contra aquestes maneres de governar?. Perquè deixem que se’ns impose una determinada cultura que no té res a veure amb la religió a la que esmenten?. Per què alguns radicalismes són recolzats per part de països moderns i avançats?

La societat, tret de fets puntuals, està adormida. Les xarxes socials a les que tantes vegades apel·lem no fan la feina que deurien fer, ni tenen la capacitat de mobilització que molts creuen. Si no perquè veiem que signen més d’un milió de persones per una causa social i després a la manifestació van quatre gats?. Molts ens hem conformat en fer un clic en un web i, amb això, quedar-nos satisfets. Però no deuria ser així. Estem perdent un temps preciós. A les xarxes socials no els traiem el profit que els podríem treure. Ens hem adormit i, és clar, després ens trobem en que hem de suportar decisions amb les que no estem conformes.

Amb tot això no vull dir que hi haja cultures bones o dolentes. Totes deurien ser bones perquè la cultura sempre ha de sumar i mai restar. La cultura no entén de política, de decisions de governants ni de sectarismes. Per tant la cultura deuria ser aliena als representants de la societat. La cultura no pot ser imposada.

Per acabar, sols vull deixar uns exemples que podrien ser molt significatius. Recorde que el president del tribunal suprem dels EEUU, fa uns anys, va decidir tapar algunes estàtues que considerava ofensives, per tant no és un tema cultural sinó de fonamentalistes i autoritaris. I ara, donem-li la volta a la notícia. Si el president italià anara a l’Iran vestirien totes les dones i homes com els italians? Ho dubte.

Article de Sebastià Roglà

Resultats Eleccions Generals a la Vilavella, 2015

PARTICIPACIÓ I ABSTENCIÓ.

Participació2015 v2

EvolucióParcticipació1996-2016 Estatal

Abans d’entrar en els resultats que han obtingut els diferents partits polítics,  i com a dades importants que defineixen el comportament electoral del poble i configuren el seu tarannà polític, observem les dades de participació i abstenció. La participació d’un 87% del total del cens, i la dada complementària de l’abstenció d’un 13%, són indicadors de la alta participació electoral, un 15% més que la mitjana espanyola.

Si observem l’evolució històrica dels últims 20 anys les dades de participació sempre són superiors a la mitjana de tot l’estat  i es repeteixen citació darrere citació.

Aquesta característica pròpia de la societat vilavellera  estructura un primer comportament polític clar, la alta mobilització electoral.

La participació d’ enguany ha sigut  idèntica a la de l’any 2011, però en  les convocatòries anteriors la participació ha sigut encara més  elevada arribant a més del 90 %,  tot i que s’observa una  lleugera caiguda a partir d’aquest convocatòria, però que no anul·la aquesta asseveració.

A partir d’aquestes dades es conclou que la societat vilavellera està  mobilitzada electoralment. Políticament és molt disciplinada a l’hora d’exercir el dret de vot.

I cap a on van dirigits el vots?

RESULTAT ELECTORAL: FOTO FIXA DE LA VOLUNTAT POLÍTICA DE LA VILAVELLA.

Gràfic2-Vots

PercentatgesGenerals2015

Partit 2011 2015 Variació % Var.
PP 1.541 1.096 -445 -28,9%
PSOE 546 471 -75 -13,7%
CIUDADANOS 298 298
COMPROMÍS 44 258 214 486,4%
CDC 57 57
UP – EUPV 49 26 -23 -46,9%
Altres 15 33 18 120,0%
Vots en blanc 33 22 -11 -33,3%
Abstencions 338 346 8 2,4%
Vots nuls 41 50 9 22,0%
Total Cens Electoral 2.607 2.657 50 1,9%

Font: http://resultadosgenerales2015.interior.es/

EvolucióResultatsGenerals2015 amb CiudadanosEl PP és el partit que obté més vots, 1.096, pràcticament  igual que la suma total de la resta de partits i un percentatge del 48’5 %.  Pràcticament la mitat de l’electorat vilaveller que exerceix el vot en aquestes eleccions al Congrés de Diputats que elegiran el Govern espanyol, vota per aquest partit. Cal destacar que presenta un percentatge de 20 punts superior a l’  obtingut a nivell estatal.

Però les eleccions autonòmiques ja marcaven una tendència que es veu reflectida també en aquestes eleccions. Al nostre poble el PP, tot i ser el partit majoritari va perdent recolzament electoral. Comparant el resultat del 20D amb l’anterior del 2011 perd 445 vots, un 28’9 %. Aquesta davallada ja li ha succeït tant en les autonòmiques com en les municipals del maig passat. Però tot  i això, el PP presenta un sòl electoral ferm i consistent, amb un fort nucli infrangible a qualsevol influència dels factors o circumstàncies socials, econòmiques o judicials que a nivell valencià i espanyol l’han debilitat. En definitiva el vot d’aquest partit és majoritàriament disciplinat i inqüestionable.

Actualment en el camp de la dreta li ha eixit un competidor,  CIUDADANOS, i que per primera vegada s’ha presentat a les eleccions generals. Aquest partit proposa una mateixa posició política i econòmica a la del PP, però no té la rèmora dels casos de corrupció.  Ací en la Vilavella és la marca política  a la qual s’adhereixen actualment els Independents (IxV) i   aconsegueix 298 vots, un 13’2 %,  quantitat i percentatge inferior a la obtinguda en les eleccions municipals i autonòmiques del maig passat.

El partit CIUDADANOS DE CENTRO DEMOCRÀTICO (CCD),  ha aconseguit 57 vots, una quantitat similar a l’assolida en les autonòmiques on va tindre 45 vots, quantitativament encara lluny de tindre un significació específica.

Des del camp de l’esquerra al PSOE l’han votat 471 persones, un 20’8%, un percentatge una mica més baix que l’obtingut a nivell estatal. És una xifra lleugerament menor  que la del 2011, però significativament inferior a la de les eleccions del 2.008.

En l’àmbit de l’esquerra s’ha produït també un sotrac amb  l’ascens de la candidatura conjunta entre COMPROMíS-PODEM que aconsegueix 258 vots, un percentatge del 11’4 %. Un ascens considerable que ja venia anunciat des de les eleccions autonòmiques i que recull vots del PSOE i en alguns casos d’anteriors votants del PP, però en el nostre àmbit local encara queda lluny de la seua mitjana estatal del 21 %. A nivell estatal i autonòmic, és la candidatura que recull el vot indignat que ha provocat les retallades, la contrareforma laboral, la corrupció, la desaparició de caixes d’estalvi valencianes, etc.

El vot de EU que ha passat de 49 a 26 vots ha esdevingut testimonial.

Aquestes dades informen que l’espai polític de la dreta i esquerra a la Vilavella queda de la següent manera:

  • Dreta (PP+CIUDADANOS+CCD) = 1.451 Vots…………………….. 65 %
  • Esquerra ( PSOE+COMPROMIS/PODEM+EU)= 755 Vots……   35 %

Com havíem indicat ja en els articles sobre les anàlisis electorals de les municipals i autonòmiques del maig passat i amb les noves dades d’aquestes eleccions, es confirma novament que a la Vilavella la ideologia de dretes  es manté hegemònica, és un poble de “dretes” i conservador, amb una presència encara dèbil de l’esquerra.

Taules i gràfics: Joan Recatalà.

Text: Joan Badenes

 

La nova corporació municipal

Ja tenim a Casa la Vila una nova corporació municipal en la que serà la dècima legislatura des de la reinstauració democràtica.

Com a conseqüència de la voluntat dels veïns i veïnes, reflectida en el resultat electoral, cap partit no ha obtingut la majoria suficient per a governar sols. Açò ha determinat la necessitat del pacte i dels acords posteriors a les negociacions. De la necessitat d’acord, sorgeix la virtud del pacte.

Semicercle

 

En funció d’aquesta disposició  cabien tres possibilitats de configurar equip de govern tenint present que s’arriba a la majoria absoluta a partir de 6 regidors.

  • Pacte PP + IxV = 7 regidors. Aquesta opció necessitava de l’acord d’investidura,  bé amb l’abstenció o del vot favorable  d’ IxV al PP, o d’un acord de govern  entre els dos partits per tal de  repartir-se regidories i/o temps d’alcaldia amb un programa de govern comú.
  • Pacte PSOE+ IxV= 6 regidors. Sols seria possible amb un acord de govern entre el dos partits repartint-se les regidories, responsabilitats i temps d’alcaldia, també amb la necessitat d’un programa comú.
  • PP en solitari = 5 regidors. Tindria l’alcaldia, però l’acció de govern seria molt feble i precària perquè, tot i ser la llista més votada.  la majoria seria de la l’oposició i  exigiria negociacions contínues per tal de  guanyar-se la voluntat d’algun dels dos partits opositors, amb perill de paràlisi en l’acció de govern.

Aquesta última possibilitat es presenta moltes vegades, de manera molt interessada, com l’opció de més legitimitat, obviant el que, tot i ser la llista més votada, no té la majoria. La majoria està en els altres grups si són capaços de negociar i establir acords. La política hauria de ser això, pacte, acord i diàleg entre els diferents grups i no imposició unilateral  sense tenir en compte els altres. En tot cas té més possibilitats la llista més votada, sempre i quan tinga capacitat de “fer amics”.

Ahir, dissabte 13 de Juny, en el ple de constitució de la nova corporació ha eixit com a guanyadora, l’opció segona, la del pacte entre el Psoe i IxV.

FullSizeRender

L’equip de govern de l’ajuntament de la Vilavella

Aquest acord entre els dos partits  assumeix un mateix programa d’acció política,  la majoria del programa electoral del PSPV-PSOE, en la que la Junta de Govern estarà constituïda per tres membres d’aquest partit i u del independents, i  l’alcaldia serà compartida, dos anys per cada partit. Primer serà alcadessa Carmen Navarro i dos anys després Manel Martinez.

Aquest compromís del nou equip de govern té com a conseqüència tres fets cabdals que  esdevenen un canvi històric en el poble:

  • El succés de que,  per primera vegada en la història,  la Vilavella tindrà una dona alcaldessa, Carmen Navarro.
  • L’ alcaldia esta en poder d’uns partits que no són el PP després de quasi 30 anys del seu domini absolut.
  • En dos anys la Vilavella tindrà un alcalde d’ esquerres. Encara que durant la República 1936/1939 van haver alcaldes d’ aquesta orientació, és un fet inusual des de 1979, inici de l’actual democràcia.

Especialment emotiu ha sigut el Discurs d’Investidura de la nova alcaldessa Carmen Navarro, on assenyala els valors i objectius que regiran l’ acció de govern :  canvi sensat, consens, col.laboració i diàleg en la presa de decisions, prioritzant la dedicació als més necessitats, escoltar a tots el veïns, i apartar els interessos espuris i personals.

FullSizeRender (1)

Carmen Navarro prometent o jurant el seu càrrec

Com el fet extraordinari de que  per primera vegada en la història, la Vilavella té en l’alcaldia a una dona, aprofità el seu discurs per a fer un homenatge a les dones que han sigut regidores i han encapçalat llistes electorals en situacions molt difícils per a  elles, Juana Alba, Victòria Martinez i Teresa Lengua. Tot un record reivindicatiu de la lluita de les dones en l’acció política, fins fa poc patrimoni exclusiu masculí. I així la Vilavella lentament entra en la normalitat social i política.

Nosaltres destaquem que aquest equip  de govern, que segons ens indica “pretén governar per a tots i gestionar allò que és de tots” , té una tasca per davant molt exigent i en la qual els veïns, al menys la nostra associació,  li demanem un canvi en l’estil de govern, on predominen la transparència, la informació, la participació de tota la corporació, deixant a banda la marginació de l’oposició,  els interessos de partit i/o personals i que predomine exclusivament la recerca del bé comú. Són les noves condicions d’una nova política que a nivell general ha sigut elegida:  diàleg, pacte, consens, transparència,  pluralitat, honradesa i ètica. I sobretot considerar a les persones per damunt d’altres interessos.

 Citació  d’autor desconegut emprada en el Discurs d’Investidura de Carmen Navarro

” Huí és un dia bell de la nostra vida, // els obstacles més grans, les nostres propies indecisions// el nostre enemic més fort, la por al poderós i a nosaltres mateixos// la cosa més fàcil, equivocar-nos// la més destructiva, la mentida i l’egoïsme// la pitjor derrota, el desànim// els defectes més perillosos, la supèrbia i el rancor// les sensacions més grates, la bona consciència,  l’esforç per a ser millors sense ser perfectes, i sobretot, la disposició per a fer el bé i combatre la injusticia on vulga que estiga”

 

Joan Badenes.

President de l’Associació de Veïns de la Vilavella

Anàlisi resultats electorals autonòmics 2015 a la Vilavella

RESULTATS ELECCIONS AUTONÒMIQUES 2015
  2015 %
PP 1.026 38,7%
PSOE 551 20,8%
Ciutadans 332 12,5%
Compromís 146 5,5%
Podem 89 3,4%
CCD 45 1,7%
EUPV-EV-ERPV-AS:AC 23 0,9%
Altres 33 1,2%
Vots nuls 76 2,9%
Vots en blanc 39 1,5%
Abstencions 292 11,0%
Total Cens Electoral 2.652 100,0%
Font: http://www.resultats2015.gva.es

Distribució vots autonòmiques2015 columnes

Percentatges Autonòmics2015

Els resultats de les eleccions autonòmiques al nostre poble reflecteixen en part el mateix comportament electoral que ha sacsejat el País Valencià en concret i  la resta de l’estat en general.  En elles també s’ha produït allò que apunten les locals: respecte al PP fuga de molts vots,   i, derivat d’això, pèrdua de poder territorial; pel que fa al PSOE, pateix una davallada de vots encara que recuperarà poder institucional si els pactes ho faciliten. L’ altra vessant complementària és el creixement dels partits emergents que canalitzen el descontent i/o la indignació, COMPROMÍS,  PODEMOS i CIUDADANOS.

Tot aquest panorama electoral  assenyala un clar canvi de tendència que concretament en l’àmbit del nostre poble s’inicia en les últimes eleccions europees on el PP perd l’hegemonia al obtindre el 52 % del vots, quan anteriorment rondava el 60%, i ara amb les locals i autonòmiques perd la majoria absoluta i es queda en un 43 % i  en un 38’7% respectivament, així com els partits  emergents apareixen en la taula amb uns percentatges encara curts, però significatius.

Com havíem comentat en l’article anterior sobre els resultats de les eleccions municipals, les causes d’aquest impressionant canvi vénen explicades tant per les procedents de l’àmbit específicament local, com aquelles derivades del govern valencià i del central, a saber, els grans escàndols de corrupció que han donat una imatge lamentable de la Generalitat Valenciana, l’enfonsament i desaparició del sistema financer valencià atribuïble a les elits polítiques i econòmiques valencianes, les retallades en educació, sanitat i serveis socials que desmonten el feble estat del benestar que havíem aconseguit. També han afectat l’atur, l’ última  reforma laboral que ha rebaixat els drets laborals dels treballadors, una forta devaluació del sou, així com un considerable augment de la pobresa. Un panorama desolador.

COMPARATIVA AMB LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES ANTERIORS
  2011 2015 Diferència % Var.
PP 1.487 1.026 -461 -31%
PSOE 633 551 -82 -13%
Ciutadans 332 332
Compromís 61 146 85 139%
Podem 89 89
CCD 45 45
EUPV 40 23 -17 -43%
Altres 85 33 -52 -61%
Votsnuls 46 76 30 65%
Vots en blanc 49 39 -10 -20%
Abstencions 268 292 24 9%
Total Cens Electoral 2.669 2.652 -17 -1%

Evolució Vots Autonòmiques

Com veiem en la taula i el gràfic, tot açò ha provocat un sotrac electoral important.  El PP perd respecte a les eleccions autonòmiques del 2011  un 31%, 461 vots. El PSOE  manté el tipus perdent sols 82 vots, un 13%, i són els partits emergents els que creixen: COMPROMÍS augmenta en 85 vots. i apareixen CIUDADANOS/CIUTADANS i PODEM.

Es pot pronosticar que tant CIUDADANOS amb 332 vots com COMPROMÍS amb 146 vots, presenten un sòl electoral sòlid que els permet estructurar en un futur no llunyà una organització política viable a la Vilavella.

L’ EIX DRETA – ESQUERRA  O  CONSERVADOR – PROGRESSISTA.

Com dèiem  a l’anterior article, les dades que presenten les eleccions autonòmiques confirmen el que comentàvem sobre l’eix dreta – esquerra o conservador – progressista en la Vilavella.

L’espai electoral local  PP – IxV – CCD  suma 1.484 vots, així com l’espai electoral autonòmic  PP – CIUDADANOS – CCD obté 1.403. Amb una xicoteta diferència, en les dues eleccions  s’observen un mateix  nombre de vots, però tot presentant un  tràfic de vots entre partits dintre del mateix espai. Es l’àmbit de la dreta o conservador on se situen el 63% dels vilavellers/es.

La mateixa dinàmica s’observa en l’espai electoral local  PSOE que obté 801 vot. Però en l’àmbit electoral autonòmic aquests vots es reparteixen entre diferents partits: PSOE 551, COMPROMIS 146, PODEM 89, EU 23. En total 809, xifra molt similar a la de l’àmbit local. És l’espai de l’esquerra –  progressisme on se situen el 36% dels nostres veïns.

 

Semicercle Autonòmiques 2015

En aquest gràfic observem la distribució de l’electorat vilaveller en l’eix dreta – esquerra. S’observa fàcilment, tal com apuntàvem en l’anterior article  i es repeteix elecció darrere elecció, que la Vilavella és un poble majoritàriament de dretes i conservador.

Text de Joan Badenes.

Taules i Gràfiques de Joan Recatalà.