Fotografia de Matej Drha a Unsplash
Illa de Wrangel 11 de febrer 1969
El sol s’inclina al teu gràcil pas de carrer. T’has deixat els blaus i arraps del cor a l’armari dels oblits i t’has encomanat a la vida.
No et calen ulleres, no has de dissimular cap entrebanc. Viure comporta superar etapes, estar exposada als silencis i angoixes més fortes que els engolidors dels rius.
Però has eixit de casa, somrius encara que la pell recorde tremolors. Encetes el verb i el darrer alè senyoreja el present. Alguns incrèduls t’observen, mormolen amb poca veu. Les terrases t’admiren…
Un rere l’altre aconsegueixes nous triomfs. Als teus braços veig coralls d’esperança. Has ensinistrat criatures i colors. L’ombra teua lapislàtzuli sedueix.
Per les paraules construïsc una visió: t’hi veuen Irina. Tothom.
Associació de veïns La Vilavella 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.