Cartes a Irina, 58

Illa de Wrangel, 7 de febrero 1969

Irina avui, ja de matinada, t’escric quatre lletres perquè sàpigues que estic, a la vora.
Una lluita amb la instal·lació de sistemes operatius m’ha ocupat tot el dia amb les màquines. El cap, de tant en tant, se m’escapava cap un projecte que tinc per a l’inici de l’estiu: fer el camí de Sant Jaume.

Hauré de baixar, de fet, ho faré de manera definitiva, a les zones temperades on he viscut.

No és qüestió religiosa, és paisatgística, de mantenir silenci interior, d’observació sobre aquesta existència personal i social. De veure com respon la ment i el cos, la connexió amb tot.

No mai t’he parlat de tot allò a què estem units, del que  ens integra i té cura de nosaltres. No ho puc expressar millor, però ho crec així i això em genera una pau íntima.

Si pogués fer-te-la arribar…

Escriu-me als palmells el que vulgues, eixuga-t’hi. Amb una sola lletra pots iniciar una revolució. Estic, no mai me n’aniré. No hauries de plorar per mals d’amor.