9 d’octubre, una excusa per tal de viure en germanor

No ens agraden les guerres. No ens agrada cap tipus de violència.

A més a més de ser experiències doloroses i miserables, també comporten i promouen la revenja, l’odi interior i un desequilibri emocional que genera desassossec i represàlia.

Antigament, no fa molts anys, la majoria dels conflictes o desavinences eren solucionades per la força bruta. Era la forma de manifestar i demostrar a tothom qui manava i qui portava les regnes dels assumptes importants de la societat. Ara, malauradament, no ha canviat molt.

El 9 d’octubre celebrem la data en què Jaume I entrà l’any 1238 a la ciutat rendida de València i guanyada als sarraïns (identificats com àrabs i més tard per la cristiandat com a tots els musulmans) que hi vivien.

Anteriorment aquesta ciutat o plaça fou conquerida (any 711), més aviat pactà una capitulació i els musulmans del segle VIII respectaren els ciutadans de València i Oriola, però les ciutats que oferiren resistència foren fortament castigades ( Mèrida o Tarragona).

Nosaltres, coneixedors per la història de totes les desgràcies que acosten les guerres, voldríem donar un nou simbolisme a aquesta data i creiem que podríem encetar una forma diferent de festejar aquesta efemèride com una excusa per celebrar la possibilitat de germanor entre els distints pobles i cultures que conformen en l’actualitat els territoris. De fet, les fronteres són tan sols línies imaginàries i convencionals posades o im-posades per uns grups humans envers els altres i on massa vegades manifesten l’estupidesa humana.

Així doncs, per a commemorar el dia del valencians, utilitzarem  la música que Pep Gimeno “Botifarra” interpretà per a tots nosaltres amb la nostra Banda de música tan estimada.

Que la música amanse les feres!

Lletra: Recordem al tio Palero / al cantar la granaïna, / la que esballava en la plaça / i la festa es feia aixina. //  Llaurador de terra ferma, /  no es valora el teu treball / ni en fruita ni en verdura / ni en vinya i tarongeral. // Si no canvia la taronja / i el preu no millora un poc, / agarrem la motoserra / i fem llenya per al foc. //  Que visca Montaverner, / el poble de l’alegria,  / on les xiques són boniques / i ballen la granïna.

Lletra : La Petenera està mala, / i no saben lo que té, / que ha dormit en camisola, / a la porta del carrer. / La Petenera està mala, / i no sabem lo que té // Diuen que te’n vas, te vas, / a Canales  a vevir, a una casa con balcones / i a l’hospital a morir. / Diuen que te’n vas, te vas, a Canales a vevir. // La Petenera s’ha mort, / ja la van a soterrar. / La porten quatre toreros, / el retor i el sagristà. / La Petenera s’ha mort, / ja la van soterrar.

Lletra: Mira si he corregut terres, / que he estat en Alfarrasí, / en Adzaneta i Albaida, / en el Palomar i ací. //  L’ altre dia jo somiava / que ja era realitat / un món sense violència / ple de pau i llibertat // Vinc del cor de la Costera, / del poble dels socarrats, / d’allà on renaixen les cendres / del meu País Valencià.