La Clemenza di Tito

Sí, jo també he fet vacances i, sense voler generar enveja, interessants.

Aquest estiu he llegit la vida d’uns quants músics, també la de Mozart aqueix franmaçó, geni de la música salzburguesa que la composà en pocs dies (18 segons la viquipèdia).

Catalogada d’Òpera seria en dos actes, heu de saber que l’autor era volgut i odiat per molts dels seus contemporanis.
Mozart era treballador, però encara molt més enginyós. Treballava per poder fer front els rebuts que arribaven i els deutes contrets, foren papers i tinta, lloguers o festes amb amics. Però treballava contra rellotge per al prínceps i tot tipus de noblesa.

La Clemenza di Tito manifesta la magnanimitat de l’emperador tot i que els qui l’envolten projecten el seu assassinat. Una temàtica que afalagava l’aristocràcia. Música per a rics i d’encàrrec per poder menjar i tapar totes les llàstimes el nostre compositor Mozart. Hores després de la coronació com rei de Bohèmia Leopold II d’Àustria, fou interpretada en el seu honor. La reina Maria Lluïsa la considerà “un femer alemany” acostumats com estaven a les modulacions més cromàtiques italianes.

Sí, no és la Clemenza de Jordi, ni de Wilhelm, ni de Rouse, ni de Peter, ni d’Èlia, ni de Carles.

És La Clemenza di Tito, encara que no ens aniria mal fer-ne visible, ni que fóra una mica, d’aquesta clemència als temps bruts de silencis i revenja que corren. Em preguntava, si alguna vegada murmurar i actuar amb perversitat interessada, si defenestrar condueix a l’amabilitat i convivència.

Això pensava aquest estiu mentre certes dialèctiques polítiques s’allunyaven de l’empatia no molt lluny de la meua llar. Quanta vergonya aliena em colpejava el pols! La vergonya i la pena encara en mi perdura.

No és aquest el meu estil de música preferent, l’òpera mozartiana. Ni tampoc m’agraden aquestes maneres d’actuar de polítics i poble.

M’estime unes rareses dodecafòniques amb què us deixe: Oda a l’amor, de les Set cançons primerenques d’Alban Berg o bé de la Suite Lírica l’Andante amoroso i l’Adagio appasionato.

Escoltem-les per evitar ser tan miserables. Tu m’entens?

LA CLEMENZA DI…