Cartes a Irina, 93

Fotografia de Jonas Verstuyft a Unsplash

Illa de Wrangel, 14 de març 1969

En la delicadesa de cada lletra trobaràs un petit sol per escalfar-te Irina. T’oferirà llum i recer. No t’abandonarà en solituds íntimes. Lletres de fullareda per mantenir-te còmoda, al caliu del sotabosc. En aquest immens món silenciós i de glaç, la ment ha de volar per no embogir.

Has estat un senyal, àngel i companyia per descobrir els meus límits i la resistència. Però hauré arribat a la vora del teu cor? Espantaran els mots el teu desassossec? Oblidaràs la cendra amb què t’abilla la tristesa?

Bufa’m un sí que, tot i el silenci, sabré reconéixer-lo.
Oh dona de neus, al teu si cordes de fred vibren per harmonia.
Oh dona de neus, no mai m’he sentit abandonat per cap de les teues melodies.

Quan no calen paraules, ets presència irrevocable; del teu llambreig m’agafe a la Vida.