Cartes a Irina, 91

Fotografia de Benjamin Child a Unsplash

Illa de Wrangel, 12 de març 1969

Sense adonar-te’n, has acumulat en aquest lustre andròmines, papers i elements dels quals has de desprendre’t.

No ho pensem mai, fins que la realitat truca a la porta i n’ets conscient: estadístiques, informes puntuals, esborranys manuscrits de poemes o d’obres passades que sí han esdevingut llibres com éssers autònoms i no et pertanyen ja.
Haurem d’apilar i practicar l’aprenentatge de la separació, és a dir, reciclar.

No és costum sa agafar-se a objectes i papers. L’únic que no hauríem de rebutjar és la llum del sol i l’aire pur. Poca cosa més, a banda del plaer d’aquests anys de veure’m prescindible enmig del paisatge cru i duríssim polar. Pocs són els elements que m’he dut quan visitava la llar mediterrània. Ara, poc hi haurà per retornar: música, assaig i poesia.

Abans el teu record, Irina, se’m presentava aleatori als dits. Darrerament ha estat constant per les lletres que et pense.

Però també açò es normalitzarà. Un no-res d’espai i temps que s’acurta ens farà circular per llocs comuns. La companyia d’aquesta freda estació, ningú no mai ens la podrà furtar. S’acosta inevitable la primavera i per a sempre has onejat al meu horitzó.

Com el sol, Irina avui has sortit a les 6:48 i marxaràs a les 17:35.
Amb 10:49 hores, excel·liràs per la llum.