Cartes a Irina, 88

Fotografia de Dominik Dombrowski a Unsplash

Illa de Wrangel, 9 de març 1969

Dempeus Irina. Tu i jo. Cara a cara. Cara al sol i al vent.
Infinits dreçats: això semblen els dos vuits d’aquesta carta.

Que ningú no ens diga mai que no intentàrem la Vida! Aquella que s’escriu i diu amb boca petita, però amb un cor obert, estel i sol que explosiona en les galàxies.

No li devem res a ningú, tan sols vivim i també morirem. No és aquest un descobriment que ens ha deixat sorpresos. Morir i viure, contraris on bullen emocions, estats convulsos, revolucions: infinits nosaltres en les mirades.

Lentament construirem un ribàs, com aquells antics fet per paletes de camp. Asseguts sobre la pedra viva haurem estat humils, però autèntics protagonistes.

Orgull de viure!