Cartes a Irina, 87

Fotografia de Jared Erondu a Unsplash

Illa de Wrangel, 8 de març 1969

Ni avingudes, ni carrers, ni camins o carreteres, ni pistes d’aterratge. No hi ha cap senyal que col·loque el meu ser en aquests illa. Tampoc el necessite, llevat de l’autoconsciència i un grapat perdut d’ones per desxifrar que ho són de música.

Acompanyar la solitud, em sembla allò més complex amb què m’he trobat. Qui sap, si ho he aconseguit, jo que l’habite i no hi ha escoles per mitigar-la. O potser no cal fer-ho, consubstancial al viure.

No hi ha punts en cap mapa que m’identifiquen, llevat d’aquestes lletres que manifesten el bategar improvisat i ventijols de tendresa per als teus dies.

Als palaus de gel resona el teu nom, Irina.