Cartes a Irina, 84

Fotografia de Martin Lostak a Unsplash

Illa de Wrangel, 5 de març 1969

Desconec com s”ho fan, Irina, però saps que a l’inici de cada mes m’arriben els queviures.

No recorde si aquests esdeveniments tan prosaics te’ls he contat, però des de l’helicòpter llancen una caixa amb esquis incorporats i sempre cau perfecta: s’obre el paracaigudes i tan sols l’he d’enganxar a la moto de neu, camí de l’esfera. L’única condició que, sempre l’han respectada, ha estat que tot el menjar siga ecològic. És convenient explicitar alguna exigència.

Així és com, a poc a poc, duc al rebost les meues sopes de miso, de verdures diverses, farines integrals de quatre tipus (blat, sègol, espelta i khorasan) avena en cops, les melmelades de préssec i taronja amarga, crema de cacauet, galetes. Rosquilletes de sèsam i pipes, de romaní (petites febleses que em puc permetre).

Podràs creure’t que no mai s’ha trencat cap ou de tan ben embolicats com arriben? Afegisc proteïnes de formatges de cabra .

En caixa a banda tinc api, alls blancs i negres, creïlles, cops, naps, xirivies i cols per fer-me els brous. Tomàquets i cebes. En l’apartat de fruites, les pomes sempre Fuji, però també les verdes àcides Granny Smith. Els plàtans verds que no ho creuràs: tot i el fred maduren. Conserves de pèsols, dacsa i remolatxa roja a bastament. Llegums cuïts i preparats. També alguns pots de pinya i pera lleugers de sucre. I algunes poques de polp, tonyina i musclos. No m’agrada abusar i, per descomptat, per canviar certes rutines. Amb els fruits secs com nous, panses, ametlles i avellanes acabe d’omplir el rebost amb aquestes intimitats.

Oli verge d’Espadà, vi de Les Useres, mel d’Eslida i sal per coronar aquestes festes privades.

Organitze açò en la més absoluta foscor, amb l’enyor de la terra al moll de l’os i sense saber tot el que tu menges.
Amb ulls de cotó taste els teus silencis.
Amb l’alè en tinc prou.

Reconstruiré tota una melodia  per representar-te, oh bella harmònica de cristall!