Cartes a Irina, 83

Fotografia de Saffu a Unsplash

Illa de Wrangel, 4 de març 1969

Vaig escoltar la seua música i m’enlluernà; però ja saps que no mai m’he buscat representants per promoure la bellesa.
Aquesta, onsevulga que hi siga,  brolla com l’aigua d’una deu; i tan sols l’has de beure.

Ja no crec en massa coses, ni institucions, tot i que faig el cor fort davant les persones.

Tan sols quan m’esborre, sorgeixes tu, discreta, per ser admirada per tothom, pel que ets: idil·li i màgia que cal reinventar-se.

No ser protagonista, diluir-me en la tinta, pels mots. I saber-te en cada llostrejar o en l’arrap dels capvespres.

Molt abans d’intentar-te lletres, vivies colors; habita’ls amb la mirada.