Cartes a Irina, 79

Fotografia de Gayatri Malhotra a Unsplash

Illa de Wrangel, 28 de febrer 1969

Estime les matemàtiques, tot i que una vegada a la vida les vaig suspendre. Un treballador d’una fàbrica que li agradaven com a passatemps, m’ensenyà a sumar, restar, multiplicar i dividir polinomis i les regles de Ruffini. Després les potències i el significat dels signes. Més tard comprenguí les equacions i tot fou diferent. Alguns patiments s’esvaïren.

He passat anys i panys envoltat per xifres i números. Ha estat la meua vida.

Estime les matemàtiques per aquell treballador que m’obrí la ment a les emocions quantificables. No tenia cap títol, però ensenyava com estimar-les i aquest era el seu triomf; no he calculat les vegades que li vaig donar les ulleres oblidades en qualsevol racó de l’aula, ni els segons que l’he enyorat. Viu en mi  setze mil vuit-cents tres  (16803) dies i el recorde per qüestions sempre amables.

Irina, al mercat no hi ha taulells on comprar tres (3) quilograms d’amor o un quart (1/4) de somriures; tampoc no podem bescanviar un t’estime de vuit-cents trenta-cinc (835) quilòmetres o evaporar una tona (1000 quilograms) de tristesa; ens cal imaginació per comprendre-ho.

Però sí, puc dir-te que les cartes que t’escric tenen tan sols un (1) capítol i una (1) secció. He escrit setanta-nou (79) pàgines i dues mil sis-centes cinquanta-quatre (2654) línies. He separat vuit-cents setanta-dos (872) paràgrafs, nou-centes vuitanta-cinc (985) frases, quinze mil tres-centes setanta-set (15377) paraules, setanta-set mil tres-centes vuitanta-set (77387) lletres i, contats els espais on s’insereixen, noranta-tres mil quatre-cents trenta-dos (93432).
M’estime aquestes matemàtiques i aquell professor de nom Manuel.

Matemàtiques farcides d’emocions.
Irina, escrites per a tu.
Matemàtiques que guareixen els cors.

 

https://kitwatkins.bandcamp.com/track/pastel