Cartes a Irina, 78

Fotografia d’Eberhard Grossgasteiger a Unsplash

Illa de Wrangel, 27 de febrer 1969

Pacientment arreplegue una lletra rere l’altra per conformar el petit llibre. L’he vist créixer per dues llunes i escaig, agafat del silenci i els llums estroboscòpics que m’acompanyen.
Allunyat de la primavera, ha florit sobre la taula pètria. No sé com.

Observe a la cinquena, la quaranta-una i la seixanta-vuitena carta uns castellanismes disfressats de polissons, a la tretzena un abisme ortogràfic. Ja en porte uns quants revisats, però també és cert que en tots els altres llibres, i amb negreta, grave faltes per tal que –humà i finit– em reconega. No hi ha ningú que diga res. En aquest món cadascú va a la seua.

Afegisc les fotografies guardades al disc dur i les col·loque en paper, al lloc on foren vistes per primera vegada a la web.

He bescanviat paraules per a tu. No tenia cap necessitat, però fou sentir-te i plorà foc aquest volcà: cauteritzaria la pena observada?
Quantes paraules ungüent hauré imprés?

No escric per a mi i en la memòria d’aquesta llar, soc paraula. Allunyat del què diran, la manifeste sense embuts. Per elles danse davant teu, Irina.

Esdevingudes petits sols, t’arribaran a l’ànima?