Cartes a Irina, 76

Fotografia de Wolfgang-Hasselmann a Unsplash

Illa de Wrangel, 25 de febrer 1969

Són les 7:39 A.M. l’hora aproximada en què es publiquen diàriament les cartes que t’envie Irina. Avui un tímid sol aguaita per l’horitzó inacabable; una esfera taronja el suc de la qual quasi podria beure’m.

He eixit a la porta de l’icosaedre, car no fa vent i el fred sembla haver donat treva. Un dring-dring ha sonat dins, a la cambra dels enginys amb què cohabite.
Puge i revise perquè reconec el so del correu nou.

El ratolí obre ràpid la finestra i són notícies del Comité Internacional sobre el Clima: “Dia 20 de març de 1969 hi haurà el relleu definitiu. Serà substituït en la tasca que els darrers anys ha desenvolupat amb una puntualitat i eficiència absolutes. Li manifestem, de bestreta, la nostra felicitació i desitgem que gaudisca en la nova etapa del seu temps.”

La notificació ha estat simple, però esperada. No és que la delerara, car era conegut que, més tard o d’hora, estava al caure. És el moment i prou.

Sembla que les inclemències dels meteors s’han posat d’acord amb aquesta evanescent pau que regna. És amb mi de fa temps. I això m’ha fet superar la prova durant aquest lustre.

Soc l’home de cara bruna que, encarcarat per l’oratge, cada dia/nit el mirava amb fosques ulleres.

Irina com serà viure en societat?
M’acoblaré de forma adequada a les canviants situacions? O se m’obrirà un clavill en l’ànima?
Sabré esperar de les curtes nits els dies, el pas fefaent de les estacions?
Qui parlarà en veu baixa als estels o pintarà els llavis a l’aurora?
Algú vindrà a rebre aquest cor d’ermità?

 

https://kitwatkins.bandcamp.com/track/skyzone