Cartes a Irina, 72

Fotografia de Kameron Kincade a Unsplash

Són eixes coses que ens diem de fa temps i que es barregen dins teu si les lliges… Així varen estar en mi, però els he obert la porta.

Eixes paraules que poden resultar tan estranyes per a alguns, però sabem, Irina, que no ho són. Ans al contrari, no punxen, ni fereixen, ni dissequen, ni ofusquen el cor.

Paraules de vellut, per amortir penya-segats emocionals, turbulències que esventren tot allò amb què es troben de pas. Paraules de rodeno, vermelles, per filtrar millor els ensurts, per diluir records de cares agres. Paraules cristall, no tallen, però promouen la llum.

A la vida cal decidir per què són emprades; jo ho tinc clar. Potser amb els anys, altres persones ho faran.

Irina, paraules llum que t’acompanyen.

https://open.spotify.com/track/2Zce8g7bWjVHE9A03Y19TK?si=lJWK4v2zQE6EvYF6ezfWng