Cartes a Irina, 69

Fotografia de Irina Shishkina a Unsplash

Illa de Wrangel 18 de febrer 1969

Quan òbric al dematí la porta de l’esfera, a cada pas donat llisque com en un palau de gel al terra del qual m’hi veig.

No hi ha ningú, ni mai rep un bon dia. Tan sols un sol petit en cel canviant saluda. Compte les petjades i em parle sol per veure si la lògica no s’ha enfugit: un, dos, tres, vint-i-quatre, seixanta-sis i torna el silenci. Amb els llavis pessigue els nombres cap endins, mentre els passos dibuixen vellutats de llum: I-R-I-N-A.

El teu nom invisible, com la rosada als arbres.

Ningú no el veu, però sé que hi és.