Cartes a Irina, 68

Fotografia de Grant Ritchie a Unsplash

Illa de Wrangel 17 febrer 1969

Aquesta és la carta 68. Tot fou resultat d’una palpitació, d’una fugaç emoció transmutada en sentiment i enregistrat amb mots.

No fou un repte, ni un propòsit, fou natural i m’agraden les corbes d’aquests números. Tu ja coneixes, Irina, que la vida no mai es desenvolupa en línia recta; funciona a sotracs, moviments invertits de vegades, d’altres, t’embolcalla que pots sentir-te ofuscada, allunyada de mínimes llibertats.

68 cartes per alçar la mirada, perseguir l’horitzó d’una llavor esperançada que hi ha en tu. Vull deixar-ho escrit perquè t’ho cregues, per donar fe que les paraules modulen el nostre viure.

Fe que no pot comprar-se, ni vendre’s.

A la porta del cor et dese paraules cada dia, beu-les; tu també nodreixes el món.