Cartes a Irina, 59

Fotografia de Roberto Marsanasco a Unsplah

Illa de Wrangel 8 de febrer 1969

Avui sopava sol, és natural i allò més normal en aquest treball. Una realitat que va associada a aquesta ocupació de guardià meteorològic per als governs del món.

Irina, saps, que cada dia envie informació dels senyals que el nostre planeta explicita.

Observe els governants, llur indiferència estúpida, aqueixa anomia palesa. La cosa esdevé un electroencefalograma pla, vaja, com si tot açò no anara amb ells; la simptomatologia és ignorada. Li faig voltes de totes les formes possibles i reste enutjat.

Sopava sol, com et deia, unes llesques de pa torrat, una mica de ceba caramel·litzada i formatge de cabra amb un got de vi de la Comunitat de Castella – la Manxa. Algun caprici em puc permetre, molt pocs.

Això m’ha fet recordar un dinar que anys arrere vaig fer mitjançant un familiar en un restaurant nàutic d’una ciutat molt llunyana. Vaig ser convidat i la meua conclusió fou que la lliga d’aquestes persones era ben diferent amb aquella on jugava. Quin dinar aquell!

Sí Irina nosaltres juguem una altra partida, els nostres triomfs i les cartes fermes són escasses.  
Fregir i menjar és la nostra destinació; ens podem permetre tan sols un neodadaisme emocional i prou. Ballem la quotidianitat i mentre arrape les hores, de vegades pense que sóc un tipus escadusser.

He acceptat aquest treball i m’he asserenat. Poca cosa més m’importa. Però continue, et veig papallona d’or. T’enlaires, et veig, sé dels vols teus. Et recorde daurada, transparent. No t’atures, les tempestes no mai són perennes.

A tot cas, descansa sobre les busques en què bategue. Beu de les paraules que grave. Et sóc fidel.

https://open.spotify.com/track/59NBW9uo74MiWO0qtZFK76?si=NaEINZ5IQFKWD2luHe64kA