Cartes a Irina, 43

Fotografia de Kristaps-Ungurs a Unsplash

Illa de Wrangel, 23 de gener 1969

Que com s’escriu cada carta? Tens interés en saber-ho?
El procés, de vegades, ni és voluntari; d’altres, com si fóra un envit. Al capdavall, no és una qüestió complicada. Ara bé, cal desitjar-ho i afegir una quota de treball.

Fixa’t, la dona dels núvols a l’atzar, em diu un mot i a partir d’aqueix substantiu he de construir aquest barandat d’emocions. Almenys intentar-ho.
AIxí començà el joc ahir, Irina.  Em digué “fulla” i et dic:

<< No hi ha arbres per aquests rogles i l’enyorança dels colors s’estira i allarga de fa unes quantes llunes. No veig branques eixutes, ni les gemmes despuntar, obrir-se al cel tot ferint-lo de vida, de meravella i miracle; no veig cap espai exuberant d’ombres, ni el caure de fulles, ni el mormolar al vent, ni la juguesca d’arremolinar-se a la porta de l’esfera. És aquest, un món de blancs puríssims i negres assetjadors que udolen.

Però, a taula, hi ha una altra manera de presentar-se: paper orgànic en què cada dia et pense la companyia. No és la quantitat de sons que han escapat d’aquests llavis, tan sols els qui taquen el full importen.

Són un senyal valuós: la fulla nodreix l’arbre; l’arbre esdevé paper; el paper recobra la vida regalada.

Amb les mans lligen uns ulls aquestes lletres.

Irina, on són els teus? >>