Cartes a Irina, 38

Illa de Wrangel, 18 de gener 1969

Fotografia d’Erik Maclen a Unspalsh

A la tauleta de nit tinc una llibreta per anotar les vibracions dels sons. Però no mai puc, dorm.
Dormir és estirar els llençols de la paraula per escampar els somnis.

Les màquines no en tenen. Alguns homes tampoc, però sí els trobe als objectes en anomenar-los. Així fira, horitzó, demà, si et surten dels llavis.

Per les finestres de casa hom pot observar existències en fons sobre grafies de lletres; i al meu cas, dibuixar-les per forçar un xic la realitat i infondre-li vida.

Enumere doncs: pedra, arbre, orquestra, foc i tu; aleshores en tot allò que no tinc s’inicia una música i el silenci edifica sentit, l’absència baralla molt més que un no-res.

Interpreta’m, Irina, la melodia. Cegament et creuré.
Per la paraula, la fe; tremola aquest cercle petit, un sol quan ets cel, Irina.

Hi ha mots que allargassen els somnis.