Cartes a Irina, 36

Fotografia per Fabrizio Conti on Unsplash

Illa de Wrangel 16 de gener 1969

Com tallar les cordes elàstiques d’un temps penós i gris?
Com aixecar-se per a una nova lluita, colpejada per tanta soledat?
Com assimilar els colors esvaïts de records no tan llunyans?

Acceptar l’ocorregut és visitar el rebost per carregar l’horitzó d’allò que està per fer.

Si vols, et creixeran flors a les mans.
Si vols, els ocells cantaran altrament sobre els teus cabells.
Si vols, els dits repassaran nous vocabularis.
Si vols, els qui són t’acompanyaran un dia més.
Si vols, la llar esdevindrà reconstruïda.
Si vols enlairaran confeti, cridòries, l’aire renovat, els amics.
Si vols, el vent, la mar i tu.

Irina, saber que el sol observat és el mateix que tu mires, desglaça esperances; a les badadures de gel, els vents udolen melodies d’harmòniques de cristall.

Cal alçar la vista, més amunt els ulls: el fill interroga, l’amiga truca, el treball reclama, la festa espera.

Negre i blanc són matisos, present, una única Vida.