Cartes a Irina, 27

Agrair Fotografia a Mickael Tournier

Illa de Wrangel, 7 de gener de 1969

Diuen que vius al poble de les taronges. Però n’hi ha tants amb elles.

El que no tenen els altres és una casa, la façana de la qual compta amb cornises on, al mes de novembre i quan les oronetes migren, s’aturen i dormen.

Després de l’obscuritat, les he vistes enlairar-se camí de la calidesa més propera.

He transitat alguna vegada per l’entrada del poble de la taronja i em vénen aquests records com fantasmes de temps passats.
No et coneixia aleshores, ni sabia de la teua existència, però en aquesta solitud que m’acompanya desperten del fred i la memòria glaçada.

T’imagine amb aqueixa elegància callada, Irina. Com el vol de les aus matineres que s’acomiaden del fred per acostar-se a la bonança.

Pensar com olen les taronges em transporta als teus dies que esdevenen, també, meus.

Els nostres dies de solitud i paraules generaran sentiments, emocions; miralls on despuntaran il·lusions, camins nous per trepitjar, senyals de renaixença.

Has de pensar i viure-ho: des de les nuvolositats més íntimes o dels hiverns on tot s’adorm, cada any les oronetes ballaran vols de vida.

I amb senzillesa, per a nosaltres.