Cartes a Irina, 26

Foto d’Hu Chen on Unsplash

Illa de Wrangel, 6 de gener de 1969

Cercles.
Pense que aquesta vida és un caminar en cercles, i procurem elements, paraules i companyonia per significar l’existència.

Si miràrem molt més enllà del nostre melic, aleshores evocaríem la insignificança personal, la broma de tanta estúpida egolatria.

Ara, Irina, ets la dona assolellada, asseguda al centre d’aquestes petites cartes, un univers senzill on la causa n’ets tu.

No ha sigut aquest, un exercici per mostrar cap competència malabar, ni cap ostentació lingüística. T’escric per esfumar tristesa i solituds, per apaivagar amb lletres de sorra els ferros roents que et cremen l’ànima.

Espere que l’esfera glaçada on visc per la primavera esdevinga aigua. És per la línia de l’horitzó -on ara aguaita una lluna minvant- que el cercle tancat restarà obert i de les teues mans floriran llavors de vida.

Irina, discreta com ets, mostra’ns el camí dels teus somnis.