Cartes a Irina, 25

Agrair Foto a Joshua Fuller a Unsplash

Illa de Wrangel, 5 de gener de 1969

Les hores i els dies passen lents.

Les màquines, sense descans, fan les seues rutines, programades com estan; arrepleguen informació, l’analitzen, comparen amb bases de dades i entreguen resultats per tots els continents del món.

He d’estar pendent de qualsevol alarma que apunten els monitors.

Ací, tot sol, amb la ment que no mai s’atura, espere la primavera.
Algun dia Irina tindré una gossa a qui faré companyia. Ho sé; podré tardar, més o menys anys, però ho faré. Són eixes certeses que sents tan endins que no tens cap dubte.
No li posaré cap nom, acceptaré el que tindrà i esdevindrem tots dos una sola ànima que, a l’uníson, vibrarà. De vegades pense en la solitud d’aquests animalons abandonats i un talp mecànic em forada el cor. Sí, Irina, algun dia viuré amb una gosseta.

I tu, com et trobes?
Ets capaç ja d’acolorir fragments de cel?
Per què sempre he vist una llum eterna que fluctua en tu?