Cartes a Irina, 23

Illa de Wrangel, 3 de gener de 1969

No hi ha pols sobre els llibres, ni les prestatgeries musicals. Tan sols una llum artificial que puc regular cap a la calidesa o l’asèpsia blanca del treball. La taula és una semiesfera on ballen els petits llums dels servidors. Observe amb parsimònia el seu lleu fluctuar, mentre note com m’estime el minimalisme del teu cor.

Avui he cercat la banda sonora d’un videojoc “Gris”, que sona en aquest espai. He deixat unes finestres obertes i la melodia surt per entortolligar-se als caramells glaçats.

Em captivà des del primer moment per ésser afable, per l’equilibri de figures i línies, pel guany dels colors, per la música. Molt més que un joc és un univers de fragilitat i bellesa.

Irina, així com ‘Gris’ la gentil protagonista, canta’ns, amb la teua senzillesa, la bondat dels colors. Esperarem el que calga.

Sabem que tu pots.