Cartes a Irina, 22

Illa de Wrangel, 2 de gener de 1969

 

Irina, Marvin ha vingut a veure’m.

No ha fet cap soroll, quasi invisible, però sempre me n’adone que ha arribat. Sense cap explicació, el cor ho sap.

Marvin s’escola i burxa per la ment; és casa seua, i una pau ompli tot el que faig, veig i sóc.
Marvin no mai demana res, sents la puresa de la seua melodia?

És generós, absolutament gratuït. Un mestre personal que no exigeix posats postissos, ni paraules forçades, ni embalums de cel·lofana o cartó.

Agrair fotografia a Kasya Shahovskaya

Marvin, l’àngel missatger…

Amb la seua sola presència no existeix cap esdeveniment quotidià que m’inquiete: paraules, oblits, tensions, quefers, tot es fon, s’esvaneix.

Música i poesia, l’una de la mà de l’altra, són la meua màgia que voldria compartir.

Irina, contra qualsevol pronòstic, per més cruel, fosc o dur que siga, cerca l’elixir, aqueix petit tresor en què ja ningú creu.

Dia rere dia, així com t’escric, ho has d’intentar.