Cartes a Irina, 20

Agrair fotografia a Juliana Chyzova

Illa de Wrangel, 31 de desembre de 1968

És indiferent que òbriga o tanque els ulls. Ara sempre hi ha una llum evanescent.

I és en aquesta que tanque els ulls, car és el meu darrer dia de l’any en aquest indret; no serà fins la primavera i per les condicions climatològiques que vindran per mi.

Tanque els ulls i tot seguit camine pel meu bosc mediterrani amb record de sureres, carrasques, pins i algun auró perdut. Aqueixa terra rogenca que em té robat el cor i que no mai l’he oblidada des de la meua adolescència. Tal com guanye altura les boires m’envolten i l’aigua entropessa amb l’alè que transita caminois i vessants esquerps d’arenita. Aquest passeig m’acompanya, el somie a sovint.

Òbric els ulls i te’m fas present Irina; no cal que vingues, no mai te n’has anat d’aquest paisatge que et pensa i sent. Oh bella arquitectura que, més enllà de la carn, construeixes real el present que em vivifica.

En penombres m’inspires grafies per retre’t bocins de vida.

https://open.spotify.com/embed/track/7Esgg9Y2Qdz9i5H8adDf2b