Cartes a Irina, 16

Illa de Wrangel, Boris Solovyev

Illa de Wrangel, 27 de desembre de 1968

Sola al cel
fons l’hivern
i el sol sap
la veu pura,
tots els núvols
del paisatge,
si camines
vas o vens.

Pobre gel
si t’atures;
si l’abraces
xiula als vents
i demana
tot seguit
si en desfer-se
surt bonança.

Dona neu,
dona flor,
-flor de neu-,
la innocència
d’eixos ulls
són finestres
per obrir
nou caliu.

Les aurores,
les ventades,
tots els altres
meteors,
cusen ferms
forts lligams.
Recupera’t
per lluitar.

A les mans,
balla sòlid
el silenci:
crema’l, canta.
Del cau fosc
palpa l’aigua,
abans glaç
ara vida.